UNITAT 1

1. El comerç entre paisos: factors explicatius

• L'especialització.

• Les limitacions a la completa especialització.

• Caracteristiques del comerç mundial actual.

• El comerç exterior espanyol.

2. Obstacles al lliure comerç

• Les principals mesures intervencionistes.

3. La balança de pagaments.

4. Els regims de comerç vigents.

• G.A.T.T. Acord general de tarifes i comerç

• Blocs regionals de lliure comerç:

• Arees de lliure comerç

• Unió duanera

• Mercat comú

5. La C.E.E:

• Institucions

• Finançament de la UE

• Avantatges e inconvenients de la integració europea.

1. El comerç entre paisos: factors explicatius

El comerç internacional consisteix en l'intercanvi de bens, serveis i capital entre els diferents paisos. Desde una perspectiva historica els paisos han mantingut relacions comercials entre ells fonamentalment perque no podien produir tots els bens que necesitaven. En determinats paisos no existeixen algunes materias primes per dur a terme la producció de determinats bens.

En altres casos els paisos no tenien coneiximents suficients per produir alguns bens.

Actualment tots els paisos importen moltes materias, bens i serveis que podrien produir ells mateixa.

Comerç internacional: factors explicatius.

• Les condicions climatologiques.

• La riquesa mineral

• La tecnología (I+D+i)

• Cuantitat disponible de ma d'obra.

• Cuantitat disponible de capital.

• La cuantitat disponible de terra cultivable.

El comerç internacional facilita l'especialització. Cada pais tendéis a produir aquell producte per al que esta comparativament millor dotat.

De les raons que justifiquen el comerç internacional la que a gaudit de matjor aceptacio es aquella que els paisos tendeixen a especialitzarse en la producció i exportació de aquelles mercaderies en les cuals tenen matjors avantatjes comparatius. El resultat de aquesta especialització es que la producció mundial sera matjor que si cada pais intentara ser autosuficient.

LIMITACIONS A LA COMPLETA ESPECIALITZACIÓ.

En la vida real, rarament es dona la completa especialització absoluta d'un pais en la producció d'uns pocs bens.

Pot ser degut a una de les següents raons:

Encara que un pais pot produir un be a un cost relativament mes baix que altres paisos( es a dir tinga un avantatje comparatiu) es posible que no puga obtenir els benefisis derivats del comerç internacional si els costos de transport eliminen els avantatjes economics en els costos de producció.

El cost que pot suposar la super especialització(completa especialització) es la dependencia excesiva del exterior.

CARACTERISTIQUES DEL COMERÇ MUNDIAL ACTUAL:

• Actualment l'enorme desenvolupament dels sistemas de transport juntament amb la aportació de les noves tecnologies han fet posible que el comerç internacional aja evolucionat amb un gran creixement. Apuestos dos factors units al gran creixement de les grans empreses multinacionals han contribuit a la globalització de l'economia.

• La zona de major activitat comercial es Europa.

(El 42% de les operacions comercials mundials es fan a Europa)

• Les zones de major impuls del comerç internacional son; China, India, USA i Japo.

• Aument del comerç entre paisos en vies de desenvolupament.

• America llatina comença a despertar economicament per la major estabilitat social i politica.

• L'Africa encara continua estancada precisament per la seua innestabilitat política i social. D'altra manera tambe ia altres factors que actúen de fre com ara:

• El terrorisme internacional dificulta viatges i el transport i minva la confiança dels consumidors.

• La tendencia a l'alça del preu dels combustibles.

• Grans oscilacions dels tipus de canvi(exemple; Dólar, Euro)

• La inestabilitat del preu dels productes basics.

• Prohibides les subvencions dels paisos membres de l'unió europea a les empreses per les seues exportacions a l'exterior d'un país.

Tots els impostos tenen un fet imposable que es en el cas de l'iva l'acte de consum d'un be o de una prestació de serveis. L'iva er tant afecta cualsevol decisio de compra o de venda. Concretament 3 son els fetsimposables que graba l'iva:

Prestació de serveis o lliuraments de bens en el mercat interior.

Les adquisicions intracomunitaries de bens i operacions similars.

L'importacio de bens i/o serveis.

Ambit d'aplicació:

• Peninsula i illes balears, no en Canaries, Ceuta i Melilla.

COMERÇ EXTERIOR ESPANYOL

Espanya es un país importador, compra als paisos extranjers per un major valor que el que ven per tant la seua balança de pagaments será deficitaria.

Aquesta característica de la balança de pagaments española es veu mes clarament en moments de bonança económica. Les raons cal buscarles en els següents apartats:

L'escasetat de productes energetics. No mes el 35% de les necesitats energetiques son cobertes per la producción interior, per tant em de importar el 65% a espanya.

Dependencia tegnologica.

Preferencia dels consumidors espanyols pels productes extranjers:

• Les empreses españoles tradicionalment san dirigit al mercat interior, oblidant la importancia de la internacionalització de l'empresa. Les conclusions que podriem obtindre si observem la balança de pagaments serien:

• La major part del comerç internacional es realitza a europa, mes del 70% de les importacions, i al voltant del 80% de les exportacions.

• La balança comercial es deficitaria.

• La relació comercial amb paisos emergents es deficitaria i reduida.

2. Obstacles al lliure comerç

Malgrat els avantatges del comerç internacional en algunes situacions s'aconsella sert grau de intervencionisme o proteccionisme que entrebanquen la lliure entrada de productes al país. Aquestes mesures proteccionistes se solen justificar amb els següents arguments:

• Protecció d'una industria que es considera extrategica per la seguretat nacional.

• Fomentar l'industrialització per produir el que comprem fora.

• Fer posible el desenvolupament d'una industria naixent que no pot competir en l'industria mes antiga.

• Tractar de equilibrar les importacions i les exportacions. Les principals barreres utilizades per entrebancar el comerç internacional son les següents:

• L'aranzel. Els drets aranzelaris son impostos que pagen els productes per entrar a un país.

• Contiguents ( cuotes o plafons)

Subsidis a l'exportació:

Es una ajuda al fabricant nacional de determinats tipus de bens per tal que puga exportarlos a preu menor i, per tant, a preus mes competitius.

• Les barreres no aranzelaries:

Son regulacions administratives que discriminen els productes extranjers a favor dels productes nacionals. Es frecuent que els paisos mes desenvolupats estableixquen reglamentacions sanitaries i de defensa del consumidor molt minucioses, que, en general s'apliquen amb mes rigor als productes extranjers que als productes nacionals.

3. La balança de pagaments

La balança de pagaments es un document contable que registra sistematicament el conjunt de transaccions economiques d'un país amb la resta de paisos del mon durant un periode de temps determinat. Normalment un any.

Suministra información detallada sobre totes les transaccions economiques amb l'exterior ja siguen de bens, serveis o financers.

LA BALANÇA COMERCIAL

La balança comercial recui les importacions i les exportacions de bens (sols de bens).

LA BALANÇA DE SERVEIS

El transport: Ingresos que proporcionen els serveis de transport prestats per empreses españoles als extranjers. La part negativa, els pagaments de transport oferits per empreses extranjeres als espanyols.

El turismo: Ingresos que proporcionen els turiste entranjers als espanyols. La part negativa, lo que gasten els espanyols quan ixim a l'extranjer.

Les assegurançes: Contractes realitzats per empreses españoles als extranjers. La part negativa, el contrari, els contracts realitzats per empreses extrajeres als espanyols.

LA BALANÇA DE RENDES

Entenem per renda el benefici que propocionen les inversions. Els beneficis que proporcionen les inversions fetes per els espanyols a l'extranjer. La part negativa, Els beneficis de les inversions extranjeres a espanya.

LA BALANÇA DE TRANSFERENCIES

A un costat posarem les remeses dels emigrants espanyols i les ajudes rebudes per les organitzacions e institucions españoles, rebudes per l'extranjer. Y la part negativa, les remeses dels emigrants extranjers i les ajudes destinades per les organitzacions e institucions extranjeres.

TAXA DE COBERTURA

Tc = E / I Tc = 1

Tc = + 1 = Superavit, per exemple 1'55

Tc = ־ 1 = Deficit, per exemple 0.80

Tc = I / E Tc = 1

Tc = ־ 1 = Superavit, per exemple 0,75

Tc = + 1 = Deficit, per exemple 1'65

BALANÇA PER COMPTE DE CAPITAL

Les transaccions internacionals comentades en la balança per compte corrent no tenen cap tipus de implicació posterior. Aixo no pasa, si per exemple una empresa extranjera inverteix en espanya, aquesta inversió suposaria per a espanya un ingres de divises, es a dir, de moneda extranjera o de drets sobre l'extranjer. Pero apartir d'aquell moment espanya estaria endeutada, tendria que pagar cada any, com a minim, els interesos del capital invertit. Per altra banda, si un banc extranjer dona un prestec a una empresa espanyola es considera un ingres en eixe any, pero seria també un deute per als anys succesius que obligaria al pagament de interesos i a l'amortizació del capital.

Inversions directes: Per exemple la compra d'un terrein o de una casa per part d'un extranjer.

Inversions en cartera: En este cas el que comprem o venem son accions, es a dir, la propietat total o parcial d'una empresa.

Credits a termini llarc: Rebuts de l'exterior a termini superior a un any(venciment) o credits concedits a l'exterior a termini a termini també superior a un any.

Capital a termini curt: Lo mateix que antes pero a pagar antes d'un any.

Transferencies de capital: Transferencia de capital entre paisos.

Variació de reserves: Les reserves son les posesions que un pais te de divises o altres actius que pugen utilizarse per satisfer la demanda de divises y que situen el pais com acreedor front a l'exterior ja que aquest presenten actius respecte a l'exterior.

4. Els regims de comerç vigents.

Pel que fa als regims de comerç vigents, cal destacar dos tipus d'iniciatives:

L'acord general de tarifes i comerç (G.A.T.T) ara l'organització mundial del comerç (O.N.C) i els blocs regionals de lliure comerç.

La primera te una perspectiva globalitzadora i intenta incloure tots els paisos del mon, mentre que la segon, adopta una perspectiva regional.

En acabar la segon guerra mundial va tindre lloc un creiximent del comerç internacional sense precedents, la caus en part, seria atribuible a les organitzacions internacionals a favor del lliure comerç internacional i a les eliminacions de les restriccions al lliure comerç. Tambe a influit el gran desenvolupament dels transports i les comunicacions.

El G.A.T.T es una d'aquestes organitzacions, va ser creada al 1948 i a hores d'ara son membres casi tots els paisos del mon no comunistas, els paisos membres es reuneixen de forma regular per tal de reduir els obstacles al lliure comerç.

Un principi basic d'actuació del G.A.T.T es la norma de `la nació mes afavorida'. La clausula de la nació mes afavorida estableix que quansevol reducció aranzelaria acordada entre paisos membres es d'aplicació a la resta de paisos membres del G.A.T.T. A hores d'ara el G.A.T.T s'ha convertit en l'organització mundial del comerç.

Els blocs regionals del lliure comerç:

La tasca duta a terme a favor de la llibertat comercial a estat entrebancada del deseix d'alguns paisos membres d'establir blocs de lliure comerç de carácter regional. La idea básica es que un grup de paisos, preferentment amb un nivel de desenvolupament similar que s'uneixen amb el proposit d'eliminar entre eis les restriccions al lliure comerç. Les motivacions solen ser politiques, que traten d'alcançar i asolir es avantatges que proporciona un mercat mes gran. L'establiment de relacions economiques mes estretes es considera el primer pas cap a l'unio política.

Els blocs regionals son de tres clases:

• Arees de lliure comerç: Paisos membres acorden l'eliminació de tarifes, cuotes i d'altres barreres al comerç entre els paisos integrants. Are bé, respecte al comerç internacional amb la resta del mon cada país es lliure d'establir el seu propi aranzel (pero europa no).

Cal asenyalar que el lliure comerç es limita no mes als bens produits dins del grup dels paisos membres. Per als productes no elaborats al si(seno) de l'area, es d'esperar que entraren per el país amb ua tarifa arancelaria mes baixa per impedir aquest tipus de desviació, la majoria d'arees de lliiure comerç han establit regulacions que no mes permeten la lliure circulació si mes de la mitat del valor del bé s'ha produit al país exportador.

• Unió duanera: Els paisos que integren una unió duanera acorden eliminar totes les restriccions al lliure comerç entre eis, i, al mateix temps establir una tarifa externa comuna a la resta de paisos del mon. La diferencia amb l'area de lliure comerç es que l'unió duanera te aranzel comú i l'area de lliure comerç no.

El fet de tindre un aranzel comú, implica que cuan una mercadería entra en la unió aduanera pagara la mateixa tarifa aranzelaria siga quin siga el país importador. L'establiment d'una tarifa exterior comuna, implica la desaparició de les desviacions comercials.

• El mercat comú

Un mercat comú present les següents caracteristiques:

Els paisos integrants en un mercat comú acorden eliminar

totes les restriccions al comerç entre els seus membres.

S'estableix una tarifa externa comuna a les importacions procedents de la resta del mon.

Es permet la lliure circulació dels factors de producción(capital, treball, mercaderies, i serveis).

Es poden oferir lliurement en el mercat comú serveis finançers i assegurançes.

Els paisos membres adopten politiques comunes en seguretat social, impostos, transport, agricultura i competencies.

En un mercat comú pel grau d'integració que representa cal establir organismes supranacionals. Aquestes institucions supervisaran el funcionament de la comunitat i vigilaran el compliment de les normatives i les regulacions per tots els estats membres. En resum, un mercat comú es una unió duanera que, ames ames disposa d'un sistema comú de legislació comercial que permet la lliure circulació interior de bens, serveis, capital i ma d'obra.

5. La comunitat económica europea (C.E.E)

INSTITUCIONS

La comunitat económica europea es crea pel tractat de Roma signat en març de 1957 i va començar a funcionar l'1 de gener de 1958. Els paisos signants del tractat de Roma foren França, Holanda, Alemanya, Belgica, Luxemburg i Italia. Amb el tractat de Roma es cre la comunitat económica europea i la comunitat europea de l'energia atómica. En febrer de 1962 Espanya solicita l'obertura de negociacions per l'entrada a la C.E.E. En 1968 s'aconsegueix ser una unió duanera. En 1970 els productes industrials espanyols gaudeixen de beneficis aranzelaris per a l'entrada a europa. En 1973 s'integren el Reine unit, Irlanda i Dinamarca. En 1977 mor franco i Espanya demana oficialment la seua integració a la C.E.E. En 1979 es crea el sistema monetari europeu basat en una unitat monetaria europea(E.C.U).

En 1986 ingresen Espanya i Portugal en la C.E.E. En 1989 entra la peseta al sistema monetari europeu amb un pes del 5'3% sobre el P.I.B europeu.

En 1991 signatura del tractat de Maastricht per el cual es crea l'unió económica i monetaria. En 2002 entra en funcionament la moneda única europea, l'euro.

La comunitat europea te 4 institucions basiques:

La comisió: S'encarrega de diseñar les politiques i presentarles al consell de ministres per que prenga la decisió mes convenient.

El consell de ministres: Es l'organ decisori mes important, els membres del consell, un per cada país, representen directament el govern nacional.

Parlament europeu: Es elegit directament pels ciutadans de cada país. El parlament te el dret de ser consultat en la majoria de propostes que fasa la comisió abans de la seua presentació al consell de ministres.

Port de justicia: Es completament independent de la resta d'institucions. La seua funció principal consisteix en estudiar i dirigir si un determinat país compleix o no els acords establerts per la comisió.

FINANÇAMENT DE LA U.E

La comunitat económica europea opte els seus fons principalment de les següents fons de finançament:

1.L'IVA: Tots els paisos membres han de tenir establert aquest impost. Lu per cent de l'iva de la recaptació de cada país membre va als fons de la comunitat.

2.ELS ARANZELS SOBRE ELS PRODUCTES AGRICOLES IMPORTATS: Determinats productes agricoles no poden importarse a un preu inferior als comunitaris. L'extrategia seguida per la comunitat consisteix en establir uns aranzels que fan que s'igualen els preus exteriors als comunitaris.

3.ELS DRETS D'ADUANES O DRETS ARANZELARIS: Es un impost que es carrega a l'entrega de productes originaris de paisos tercers per tal d'igualar les condicions.

4.LES APORTACIONS DELS PAISOS MEMBRES EN FUNCIÓ DEL SEU P.N.B(PRODUCTE NACIONAL BRUT):Tots els paisos membres han de aportar anualment una cuantitat que depen del seu producte nacional brut.

AVANTATGES Y INCONVENIENTS DE LA INTEGRACIÓ A EUROPA

AVANTATGES

• Majors posiblitats d'asolir l'eficiencia económica i de reduir costos de producción.

• Major presencia en els asumptes internacionals. Espanya es un país relativament petit, aixi, la seua presencia en la U.E millora la seua imatge en l'esfera internacional.

• Ampliació del mercat. Les empreses espanyoles poden vendre en quansevol país de la C.E sense sofrir entrebancs comercials.

• Millora per als consumidors. Al incrementarse la competencia, normalment es podrá comprar mes barat, tambe aumenten els productes existens al mercat.

INCONVENIENTS

• Perdua d'autonomia i de poder per part del govern espanyol. La comisió i altres institucions de la unió europea elaboren moltes directives que han de seguir obligatoriament tots els paisos membres.

• Desprotecció de l'aparei productiu nacional. A l'aver tingut que eliminar les mesures que protegien els nostres productes de la competencia europea s'ha provocat un déficit en la balança comercial espanyola.

• L'agricultura espanyola al meins a termini curt i llarc sa vist seriosament afectada per les condicions amb que es va signar l'acord de adeció d'espanya a la C.E.E.

13

Alemanya

França

G8

Japó

Italia

Rusia

China

Regne unit

Estats units d'amèrica

IMPORTACIONS

Balança comercial

EXPORTACIONS

Transports

Turisme

Balança per compte

corrent

Assegurançes

Balança de serveis

Altres serveis …

Credits a termini llarc

Inversions de cartera

Inversions directes

Capital a termini curt

Transferencies de capital

Variació de reserves

T. Privades corrents

Balança de rendes

Balança de transferencies

Balança per compte

de capital

BALANÇA DE PAGAMENTS

T. Publiques corrents