Constitució de Cadis 1812/1814 es vigent. Liberal.

1820/1823

1836/1837 primera guerra civil Carlista. Els carlins no volien la Constitució, sinó l'antic règim. Els isabelins, per oposar-se als carlins volien una constitució.

Constitució de 1837/1845 es vigent. Liberal.

Constitució de 1845/1868 segona guerra civil carlista. Moderada.

Projecte de constitució 1856

Constitució de 1869/1873. Liberal.

Constitució de1876/1923 tercera guerra civil carlista (`74/'76). Moderada.

Constitució de 1931/1936

Napoleó envaeix espanya, es fa la guerra contra els francesos, anomenada la guerra de la independència o del francès. Es fa la constitució de Cadis 1812, que va ser el primer intent de fer un model lliberal a espanya. Contradicció, es copia el model francès per fer fora el francesos. També es contradictori que els més liberals eren els afrancesats, que vingués el germà de Napoleó era bo per evolucionar cap a la llibertat. Es crea i un model liberal a espanya, però de forma molt precària i amb consolidació nul·la. Les institucions de l'antic règim s'aixecaren en contra. Es volia fer unes institucions més modernes, pro que no es notés l'idea francesa en les institucions, volien avançar pro no ser les lleis de l'antic règim, ja que no tenen res a veure amb aquesta modernitat.

Ferran, quan va tornar a espanya va treure la constitució de Cadis, així que va durar dos anys, (quan va acabar la guerra de la independència), no es va arrelar la constitució.

Frustració constant, no hi ha possibilitat de crear una nova política constitucional, i que tingués estabilitat, no dóna temps a arrelar-se, o sigui les regles del joc no canviaven.

La consolidació de l'estat liberal no es fa efectiu, ja que va haver-hi tres guerres carlines.

Interpretacions:

El procés constituent 1831: va ser la creació d'aquesta constitució, era obra d'un petit nucli polític de intel·lectuals, militars. Predominava la seva ideologia política, era de classe social alta, no té en compte al pobres, crea manca d'arrelament en la societat. I això es combina amb el lent creixement econòmic i social del país, els drets de propietats i la falta d'un mercat nacional fa que no es faci, perquè no té això. No podien fer un mercat, al eliminar-se les colònies de sud Amèrica es queden sense qui comerciar. Justament quan Europa te un gran desenvolupament econòmic.

Com es produeixen els canvis de constitució: la constitució fa les regles del joc i els polítics les interpreten. Te caràcter inclusiu més o menys. Es sol produir per un fenomen, aixecaments militars (camarilles predominants), ja que per una via constitucional no podien arribar al poder. El canvi política feia el canvi constitucional.

Característiques de les constitucions: hi ha dues grans famílies, les liberals i les moderades o oligarquies. Aquestes son les que han estat vigent més temps. Son més importants perquè marquen el constitucionalisme del s. XIX. Rep el nom de:

• Liberalisme doctrinari: la consolidació del poder de l'oligarquia, on Donoso Cortes n'és l'ideòleg. La seva principal característica és el principi legitimador on s'exerceix la sobirania compartida (el monarca i les corts) fan un exercici del poder paral·lel, el poders estan equilibrats. No reconeixen la sobirania nacional. En comptes de sobirania nacional, sobirania compartida.

• Sufragi censatari: per pagament de censos dels propietaris o dels que feien treballs liberals, la població que tenia accés a votar era de entre 0.2 a 4.7% de la població. A més eren homes i majors de 25 anys.

• L'església catòlica: l'estat era confessional, així que totes les constitucions l'accepten, tant liberals com moderats.

• Declaració de drets polítics: llibertat de reunió, d'expressió, d'associació... articulades en quant la vigència efectiva estava limitada en la practica, el govern les podia treure quan volgués. Marca les característiques d'aquest liberalisme de caràcter doctrinari: les corts generals = parlament que te dues cambres, el congrés del diputats, que és un cos electiu pro amb sufragi censitari; i el senat que no es electiu, va en funció del càrrec: bisbes, capitans, oligàrquics conservadors...

La revolució de novembre de 1868 crea la constitució de 1869, d'un aixecament militar de Topete i Primo de Rivera:

• Moment d'intent d'arrelament de liberalismes més avançats: sufragi universal masculí, es més important el simbòlic que el efectiu, ja que només va durar dos anys.

• Intent de canvi de dinastia: el general Prim volia una constitució democràtica però mantenint la forma monàrquica. Buscant es vol posar Savoia per regnar, però maten a Prim, Savoia renúncia . al '73 la I república fa un projecte de constitució que no es fa perquè Pavia fa un pronunciament militar i fa la restauració borbònica amb regència de la seva mare. Textos que no tenen a veure amb la societat. Al 1869 la sobirania esta en la nació: principi liberal. Era la primera vegada que es legitimador i es posa a la constitució, neix de un període constituent, amb:

• Sufragi universal masculí, les corts l'acceptaren. Això feia falta per arrelar en la societat la constitució.

• La religió catòlica no es l'única acceptada, pro si l'única que es podia fer en públic.

• Els drets polítics de reconeixement i vigència efectiva, només es podien suspendre mitjançant casos específics i per les corts, per una llei aprovada. Tenien dret d'associació (sindicats) en les zones de major industrialització.

Tot això es restringeix força en la restauració, els sindicats. Les corts amb congres i senat es mantenen, pro amb les dues cambres electes (dos cossos iguals) les dues s'escollien per sufragi universal.

En la II república si que treuen una cambra (unicameralisme). Per primera vegada s'estableix el dret de censura a les cambres (congrés i senat) al govern. Com un sistema parlamentari modern, ara el senat no pot.

Quan es rebutja a Savoia es crea una revolta que acaba amb la tercera guerra carlista.

Al 1876 es fan canvis, pro poc en el liberalisme doctrinari, si en l'arrelament constitucional i com ho aconsegueix Cànoves del Castillo vol arrelar la constitució arrelant la monarquia borbònica, pro canviar el poder alternant-lo pro sense aixecaments militars, anomenat “el pacto del Pardo”. Cànoves era conservador i Sagasta liberal, es tenien que anar alternant el poder pro sense canviar la monarquia ni la constitució. Els republicans i el carlins no podien governar, pro no estaven exclosos de la vida política. El cacic era el que guanyava, l'altre no tenia gaire poder i els republicans i carlins gens. El protagonisme d'Alfons XII i XIII, va fer que intervingués en el poder executiu, quan es suposa que només tenia poder representatiu. Quan moren Cànoves i Sagasta es quan el monarca intervenia per millorar la seva posició (el borboneo), ja siguin en liberals o conservadors. Intervenció en la conducció militar al Marroc, que afecta a la política interna, sublevacions ja que si pagaves no anaves a la guerra ni feies el servei militar. Es necessiten diners i persones. 1921 acaba amb el desastre d'anual, derrota militar, que fa que s'obris una investigació parlamentaria (informe Picaso) on es veu la intervenció del rei que no tenia poder per fer-ho. Es relaciona amb el cop d'estat de Prim, i així els republicans tenen més poder. La discussió més forta era entre carlins i isabelins per part dels polítics, després per la monarquia o la república.

La dictadura de Primo de Rivera:

El període europeu 1918 (final de la primera guerra mundial) i 1939 (final de la guerra civil espanyola. Crisis liberal generalitzada en tota Europa, prestigi de la violència i desprestigi del vot.

• Aniquilació del monarca Alfonso XIII.

• Expansió econòmica pel procés de industrialització i modernització a Catalunya, Astúries, el País Basc...

• Sistema autoritari, organitzacions polítiques prohibides, intent de crear una figura representativa corporativa, família, sindicat, municipi (corporatives de caràcter natural.

• Període autoritari, tornada al sistema de la restauració, eleccions al 1929 que van donar pas a la II república, tornada a la constitució de 1876, desenvolupament de obertura política que feien impossible la tornada endarrera, durant la dictadura de Primo de Rivera.

• Pacte de Sant Sebastià, al 1930, instauració de una república, intent de cop d'estat per part de l'exèrcit, sublimació de Jaca, vaga general, la mobilització popular portaria a un canvi del règim que tampoc va tindre èxit. Via novedosa de eleccions municipals de dia 12 d'abril de 1931. coalició republicana- socialista, presentació de candidatures conjuntes.

Socialistes: 4.813 candidats escollits (regidors)

Republicans: 34.688 41/50

Monàrquics: 19.03 capitals de província, guanyadores el partit socialista i

Altres de dretes: 15.198 republicans.

Altres:6.991

Proclamació de la II república, el 14 d'abril de 1931

• Ex-monàrquics: Alcalá Zamora, Miguel Maura.

• Republicans: A. Lerroux, Marcelino Domingo, M. Azaña, Nicolas d'Oliver. A favor de catalunya. A galicia tenien a Santiago Casare Orga.

• Socialistes: Prieto, Fernando de los Rios, Francisco Lago Caballero.

Polarització religiosa, font de conflictes històrics, incendi de convents. Dimissió de Maura per aquests fets, període de vagues li mobilitzacions, intervenció de l'exèrcit per solucionar els problemes de ordre públic, espanya continua dividida, el govern de la segona republicà no te medis per solucionar els problemes. Inici del procés constituent, escollir unes corts per a la redacció de una constitució, articular el sistema electoral. Sistema restauració de elecció (caciquisme), fan circunscripcións electorals més grans, per provincies, per alleugerar una libre decisió del vot. Com anaven a les eleccions van decidir fer-ho per separat, va ser un dolent resultat per consolidar la situció política. Resultats:

• Radicals: 89 diputats (Lerroux)

• R. Socialistes: 55 diputats (Domingo)

• A. Republicans: 30 diputats (Azaña)

• ERC: 36 diputats (Oliver)

• PSOE: 118 diputats (L. Prieto) TOTAL: 313

• Forces tradicionalistes: 4 diputats

• Ac. Nacional: 5 diputats

• PNV: 6 diputats

• Sagraris: 14 diputats

• Lliga Regionalista: 2 TOTAL: 51

364 diputats

La II república cada vegada tenia més partidaris.

La estructura social d'espanya al segle XX:

• Sector primari (65 / 70%), secundari (15%), terciari (20%).

• Analfabetisme 70 / 80% població. Indústria i modernització (Biscaia, Barcelona...). no estava generalitzat.

• Lliga regionalista, era una forma moderna d'organització política. PNV estava vinculat a la tradició carlina (caràcter foral). Galícia també pro molt poc repercussió.

FALTA EL DIA 22/2/2005

II república:

Les primeres eleccions, el sistema electoral republica per les eleccions, ilustra que de forma quantitativa no es molt gran, sino que esta relacionat amb el sistema electoral del moment 1931, en les primeres eleccions no podien votar les dones, en les segones ja si.

• Sistema electoral majoritari: tenia el vot limitat i sobre base de les circunscripcions de la provincia. Limita el vot del elector dels escollits , les regles del joc eren molt importants per que sortis un partit o un altre.

En les segones eleccions de 1933, es trenca la coalició republicà-socialista. La CEDA amb una petita oscil·lació dels electors obté 115 diputats, el radicals 102 i el PSOE 58.

En les terceres eleccions de1936, la II república va fer la constitució de 1931:

• Principi legitimador, passa de la sobirania nacional a la sobirania popular, progrés, perquè responia millor. De l'individu a la classe treballadora, retòrica dels drets individuals al dels treballadors. Reflexa aquesta tensió.

• Organització territorial del estat: el estat es un estat integral, compatible amb autonomies i regions. S'adopta amb un principi dispositiu que possibilita que les regions es puguin constituir, després la dinàmica política ho farà on volguí. Significa que el municipis i les regions son autònomes.

Condicions: ha de tenir característiques històriques , territorials... per aconseguir l'estatut. I a més s'ha d'aprovar per l'ajuntament per 2/3 parts. Posat a referèndum en el territori i aconseguir 2/3 parts i a les corts republicanes s'ha d'esmenar i aprovar. Les dues primeres parts son l'estatut de Núria (que es un projecte) i la tercera es un estatut jurídic (es real).

Els que en el passat havien volgut ser autònoms, ara tenen la possibilitat de fer-ho per una via ràpida. Te continuïtat amb lo d'abans de la guerra. Primer es va aconseguir per a Catalunya, desprès per el País Basc.

Del octubre del '34 al gener del '36, van haver-hi curts estatuts amb poc temps per fer-los i amb la polarització política era difícil pro es fa i després te continuïtat.

El poder no el te el territori sinó les persones, poden tenir autonomia les CC.AA. pro no es poden federar.

La no confessionalitat de l'estat, l'estat no te relació oficial, totes les confessions religioses van sota una llei, i cap territori ni organització política pot finançar cap religió. També la prohibició del comerç i l'ensenyament als cures. Es dissolen el 3 vots canònics: pobresa, castedat i obediència. Es confisca el bens de l'església. Secularització del cementiris, en religiosos i civils, els civils no duien creus. Això va perjudicar a la II república ja que els catòlics espanyols es van oposar.

Institucions de la II república (no era ni parlamentaria ni presidencialista, era semipresidencialista)

• Les corts o congres dels diputats: tenien el poder legislatiu.

• Unicameral: (art. 51), ja que no era federal només tenia una cambra, sufragi universal (masculí i femení).

• Autoconvocatòria: (art. 58), es reunien sense convocatòria, de manera autònoma, tenien un funcionament autònom.

• Vot de censura al govern o contra els ministres: (art. 64), 50 diputats per censurar i després per millorar la majoria absoluta.

• La presidència: el cap d'estat.

• Representativa: elecció mixta (art. 68)

• Executiva: nomenava el president del govern i els seus ministres, el nomenament del president i els seus ministres era lliurement.

• Vet suspensiu de lleis: (art. 83), facultat legislativa abans de promulgar les lleis. Poder excepcionals (art. 80)

• Dissolució de les corts: (art. 81)

• El govern:

• Tribunal de garanties constitucionals

• El govern depèn del parlament

• El govern te doble dependència, de les cots i de la presidència de la república.

Al 1933 Alcalá Zamora escull a Lerroux com a successor, ha de tenir majoria, pro també te autonomia.

	Espanya	Europa 1989 cau el mur de Berlín 1948 guerra freda 1951 pactes amb U.S.A. i el Vaticà
Reforma	Social (R.U. i U.S.)
Revolució	Projecte
Reacció autoritària (franquisme) i totalitària (feixisme i nazisme)	No volen canvi (Fr.)

La polarització de la societat en diferents territoris (dos bàndols) van portar a la guerra civil espanyola.

Va haver-hi un aixecament militar del rebels (la dreta), els republicans fidels a les institucions republicanes les quals estaven desbordades fan una reforma.

37 col·lectivitzacions agràries, enfrontament general, republicans i milícies militars enfrontades. L'enfrontament no era només ideològic, de partits, sinó de classes socials. Odi als burgesos per part dels pagesos.

Va haver-hi un fracàs col·lectiu, perquè no poden solucionar aquest conflicte i s'enfonsa en una guerra civil. Culte a la violència.

La eficàcia del rebels era gran, ja que estaven més ben preparats. Els republicans eren una milícia, el rebels tenien un exèrcit regular. Va ser un factor important per entendre el desenllaç de la guerra civil espanyola.

Similituds del franquisme amb els règims feixistes:

• 30/1/1938 converteix a Franco la junta de defensa nacional com a “rei absolut”.

• No definició entre monarquia i cap de l'estat espanyol, perquè no hi hagués cap problema i deixar de banda la monarquia.

• Aparell repressiu al acabar la guerra civil, per aniquilar els revolucionaris o reformistes. Això fa que connecti amb les repressions feixistes i nazismes.

• El paper del partit guia i com s'ha arribat al poder. El nazisme ja existia un patit (partit com a instruments per accedir al poder), a Espanya hi va haver-hi un aixecament militar i guerra civil, hi havia una subordinació del partit falangista a Franco. Al '38 Franco fusiona els falangistes amb els carlistes i crea el FAT.

• L'església catòlica recolza a Franco i converteix la guerra civil en una creuada, cristians contra ateus. Fan un concordat amb el vatica al'51. asistencia social, educació... pren una altre vegada el poder.

Primer periode: 1939-1951

El franquisme, el fascisme i el nazisme tenen molt en comú: la movilització politica, la repressió. Es el periode animenat autàrquic (intenta produir tots els bens i serveis, aillament economic), destrucció de infraestructures, despauperització social, nivell de desenvolupament economic molt petit. Gracies a U.S.A. i el vatica tornen a la ONU i ja no es tan tancat.

Segon periode: 1951-1959 (economic) 1951-1964 (politic)

En economia s'instaura un pla de estabilització. Obertura de la economia al exterior s'entra en la OCEDE, cooperació economica, devaluació de la peseta...

Tercer periode: 1951-1964

Es més social. S'aprova la llei organica de l'estat i de premsa.

Lleis fonamentals: institucionalitza el sistema franquista. Reflexes de les oscil·lacions ideològiques del règim.

• “El fuero del trabajo”, al 1938: s'instaura la organització “el sindicato vertical” únic. Te més connexions amb la organització totalitària.

• “Ley constitutiva de las cortes” al 1942: s'intenta articular una base representativa mitjançant la institucionalització d'un òrgan representatiu, les corts. es crea un sistema de representació sobre la representació orgànica o diferència de la representativa dels partits que es diu anorgànica. Es fa en base a la família (cèl·lula bàsica social), el municipi (territori) i el sindicat (nova estructura superadora de la lluita de classes). No es liberal, sinó del corporativisme catòlic. A partir dels anys '60, la família, els procuradors (membres de les corts) definien el cap de la família, només era aquest representatiu. En les congregacions religioses els equiparaven amb el cap de família. Desprès es modifica i s'amplien, a les dones, pro casades.

• “El fuero de los españoles”: declaració de drets, més nominals que practiques. No tenia la eficàcia política. Imitava els drets fonamentals.

• “Ley de referendum” al 1945: permet al cap d'estat sotmetre a les qüestions que consideri importants fer referèndum, a majors de 21 anys. Instrument per fer requisits per la figura de Franco, no per aprovació, sense llibertat d'estar a favor o en contra, sinó per informació.

• “Ley de sucesión”: ratifica els poder excepcionals Franco, i estableix que Espanya es considera regne. Catòlica, social i tradicional. El cap d'estat tenia capacitat de nomenar un successor a títol de rei o de regent.

1968-1969 ETA actua.

Les cinc lleis fonamentals articulen el poder, mini representació orgànica per executar referèndum. No s'aproven en les corts, sinó per la jefatura de l'estat (Franco).

• Llei de “principios y de movimientos nacional” de 1959: segueix la liberalització econòmica, s'intenta compensar amb una declaració de principis, que son permanents i inalienables.

Franco obliga al FE (Falange Espanyola) a unir-se amb els carlistes, creant el FET i JONS. Amb el seu rol, pro no tant important com el partit nazi. Paper diluït i supeditat a la maquinaria de l'estat (administració...), els va unir per diluir-los.

• “Ley organica del estado (LOE)” de 1965: modificava alguna de les anteriors, com la del “fuero de los trabajadores” (retoc ideològic), la de “las cortes”, i la de “la familia” també. També separa la jefatura de l'estat i la del govern, ja que abans era Franco cap d'estat i de govern, nomena a Carrero Blanco com a cap de govern al 1973. Al 1968 proposa rei a Juan Carlos I.

PROCES DE TRANSCISIÓ (novembre del 1975/desembre del 1978)

Al novembre de 1975 mor Franco. Es un procés acotat en el temps. Noves organitzacions del sistema polític, tot lo nou després de la mort de Franco, fins lo nou es transició.

• Gener - juny del '76: cap de govern A. Navarro. Indefinició institucional, incertesa.

• Juny '76 - desembre '76: primeres mesures reformistes. Govern i oposició.

• Gener '77 - juny '77: procés negociador entre govern i oposició.

( es trenca el govern/oposició. Es crea AP i UCD.)

• '78. Referèndum constitucional. Legalització de partits, convocatòria electoral.

En un primer moment la gent es preguntava si les institucions d'abans ara si tindrien una funció practica i no només serà un escrit. No hi ha canvis fonamentals. Es creen la llei d'associació i de l'estat.

Des del '75 nominació del rei. A. Navarro segueix al poder, hi ha figures importants (Fraga; Arreiza; Guerniques, que era jurista). La conjuntura internacional al '75. La URSS existia, canvi polític a Portugal. Si jugava a favor o en contra d'aquests canvis.

Elements de continuïtat, el mateix cap de govern; incertesa manifesta en els desordres públics. No hi ha un programa polític segons la província; era més dur fer vagues.

En segon lloc, Arias Navarro dimiteix, es nomena el govern d'Adolfo Suarez. Hi ha sorpresa, certa expectativa. Mecanisme de nomenament d'acord amb la llei orgànica del poder. Era el rei el que el nomenava. Amb un organisme (consell del regne) i no les corts, que eren més reduïdes, els residus del franquisme tenien influència. El rei només pot optar els escollits pel consell del regne, als més lliberals i moderats no els deixaven. Va sorprendre perquè va fer una declaració de programa de govern que canviava la base legislativa del estat.

• Declaració de principis (discurs): la representació orgànica respecte els ciutadans (voluntat popular), estat de dret, predomini de la llei. Es elecció popular i no orgànica. Els canvis s'han de fer per legitimitat popular. Aquesta legitimitat del poder era nova, els conservadors es van donar un xoc, el bunker del sistema (conservadors) no volen fer res per canviar. També prenen mesures concretes, efectes pràctics importants, semblant a la democràcia (presos polítics, amnistia `77), indult generalitzat 70-80% dels presos surten de la presó amb un decret llei. Ampli període de tolerància per fer reunions. Partits polítics s'organitzaven, no encara reconeguts formalment (sense garanties jurídiques). Lleis per trencar les lleis del franquisme: llei per a la reforma política, preveu un procés electoral, té drets fonamentals, les corts escollides per sufragi universal serien les que la farien, això establia una nova base de legitimació, com el model liberal. Quan es va presentar la va tenir que aprovar les corts, les antigues, i sotmeses a referèndum, com abans. Es trenca el franquisme. Lo que trenca la transició es trenca el bloc franquista entre bunker i reformistes. S'aprova la llei: acceptada per la família, municipi i sindicat. Alguns militars o sindicat vertical (bunkers) al acceptar el principi de la sobirania popular era trencar amb el franquisme i crea una altre cosa, i va en contra d'una llei, la de que el franquisme era inalterable. S'aprova la llei, el 60% o més, sotmès a referèndum, els reformistes i govern a favor i els ultres estaven en contra. Iniciativa dels reformistes, s'obria amb les lleis el camp polític, es trenca el bloc que donaven suport al franquisme. El referèndum molt diferent al del '67. procés negociador important, partits polítics, negociació política, formula electoral, sufragi... inicialment el partit comunista els hi van dir que no pro amb una lectura generosa de la legislació es va aprovar. Difícil perquè el franquisme era contrari al comunisme. Raó: el 23-F, perquè en el procés en una “roda de premsa” va dir que el partit comunista no es legalitzaria mai. Llavors alguns militars es van aixecar. Els reformistes eren AP (els membres del franquisme) i UCD (alguns franquistes i la oposició). La legalització dels partits com ERC i alguns bascos no van ser legalitzats a les eleccions del '77, pro canviant de nom ERC passa a ser EC, si que van poder entrar a les eleccions. S'avia d'assegurar que les institucions del franquisme s'avien de neutralitzar, es trenca el sindicat vertical. Els MMCC (mitjans de comunicació) i la llei electoral, feien preveure una participació de tots els grups electorals (de competència clandestina a eleccions legals). La oposició volia perquè el govern fos neutral, que els ministres no poguessin concorre a les eleccions, exigència de la oposició, pro no van dir res del president del govern.

NOU PUNTS:

• Antecedents històrics comparació del franquisme amb Primo de Rivera.

• Context europeu (franquisme, fascisme i nazisme).

• Components ideològics del franquisme

• Etapes del franquisme: conservadorisme, catolicisme, etc.

• Franco versus franquisme, lideratge i famílies (sistema democràtic, autoritaris; rol de Franco versus famílies del franquisme).

• Franquisme i canvi social als anys '60.

• Figura de Joan Carles I.

• Desmobilització política del franquisme.

• Oposició al franquisme (diferents etapes).

ELECCIONS 15/6/1977 Congres dels diputats.

Partits/coalició % vots escons

PCE 9,4 20

PSOE 29,3 118

UCD 34,6 166

AP 8,8 16

PNV 1,7 8

PDC (CiU) 2,8 11

Altres 13,4 11(6 del PSP; 2 del UCDCC i 1 del ERC)

Aquestes eleccions van ser fundacionals del nou sistema polític a partir de l'any '78. a partir de la reforma política (creació d'una nova cambra, el congres dels diputats) i amb les eleccions es canvia el sistema polític, obrint un sistema constituent (ho volia la oposició). L'antic bloc i reformistes tenien “l'ultima paraula”. S'aprova una nova constitució, formada per antigues forces politiques del franquisme, pro també amb la nova força democràtica.

• AP: exministres més continuistes de Franco. Va obtenir pocs escons.

• UCD i subordinat d'AP: van guanyar.

• PSOE: les esquerres predominen electoralment, sobretot els moderats i més subordinat el PCE.

Volien veure els diferents pensaments polítics.

UCD: desapareix al '82.

PCE (IU), PSOE i AP (PP): es mantenen encara.

El PNV i PDC (CiU): es mantenen en les seves corresponents CCAA, país basc i Catalunya.

Es constitueix el congres i el senat. Dues decisions importants:

• Llei d'amnistia: Suarez '76 volia que els perseguits després de la guerra tinguessin amnistia, al final s'aconsegueix a les corts.

• Ponència constitucional: nou text constitucional que sorgeix de la sobirania popular

Composició:

• 3 UCD: Herrero...

• 1 PPC/PNV: Miguel Roca

• 1 PSOE: Peces Barba

• 1 PCE: Jordi Soletura

• 1 AP: Manuel Fraga

Perquè no s'uneix UCD amb AP si tenien majoria?

La constitució aprovada al consell dels diputats per 325 a favor, 6 en contra (5 de AP; 1 de EE), 14 abstencions (8 PNV; 1 ERC; 5 AP)

Fractura interna d'AP, alguns voten si, altres s'abstenen...

Procés de la constitució:

El 16 de desembre de 1978 el nivell de participació va ser del 67%.

87,9 % van votar a favor

7,8 % en contra

3,6 % es van abstindre.

Les demandes s'incrementen (llibertats socials, millora de l'economia, ETA mata gairebé a 200 persones).

• Règims preautonòmics ('77-'78, A. Suarez), mitjançant la legislació d'urgència van crear organització de preautonomia, per donar respostes a les exigències de la societat. Es va reconstruir la Generalitat amb el seu president de l'exili, Tarradelles; també al País basc, Galícia, Andalusia... precedent de la II república (principi dispositiu: aquells que ho vulguin que es facin CCAA). Una vegada creada la dinàmica no es pot aturar.

• Pactes de la Moncloa: pactes polítics i econòmics que van signar la majoria de partits polítics, CC.OO. , UGT i el govern. Serveixen per donar resposta als problemes polítics, econòmics i socials (drets i llibertats civils, igualtat de la dona - píndola -, etc...). també per donar resposta a la crisi econòmica del '73 (pel petroli), en plena transició puja la inflació al 17 % en l'any '77, també la devaluació de la moneda, un 15 - 17 % d'atur, etc. Com es podia fer una transició en aquestes circumstàncies, no va tenir molta fortuna, la capacitat de donar resposta a aquests problemes. L'IRPF va ser creat als pactes de la Moncloa per primera vegada s'instaura aquest tipus d'impostos. Acords seculars amb el vaticà, règim econòmic i presencia del sistema escolar de l'església.

Quan acaba el període de la transició:

• El sistema polític es canvia per crear un altre (desembre del '78) al crear-se la constitució canvia.

• Canvi de l'exercici del poder: com encara guanya un partit polític que ve del franquisme no consideren canvi fins que no hi ha al '79 un canvi entre diferents partits.

ARGELAGUET

En ple procés de transició, novembre del '77, el govern de Suarez tira endavant el procés sobre la reforma.

• Quins partits es poden presentar a les eleccions?

Oposició tolerada: tots els partits de dreta i comunista devien suavitzar demandes polítiques, acceptar , fer us de símbols com la bandera espanyola de la monarquia. El PCE, així renúncia de cara al públic a no portar la seva bandera republicana i si la espanyola. No hi ha consens bàsic, es un procés dolent, el de la transició. Suarez legalitza el PCE, desprès al PSUC i CC.OO.

Més enllà de l'esquerra no, o sigui l'extrema esquerra, etc. Eleccions “democràtiques”, perquè tothom podia votar.

• Quin sistema electoral?

Suarez oposició: per a tenir efectes polítics, el crea i no es pot canviar, el dissenya Suarez. Es el mateix que el d'ara només s'ha canviat una cosa del senat.

La circumscripció electoral es per províncies.

El congres de diputats:

• Distribució de escons no proporcional a la població (dos diputats per província) i la resta fins 248 es fa un més per cada milió d'habitants. Hi ha províncies infrarrepresentades i d'altres superrepresentades.

• La formula d'assignació d'escons (formula d'Hondt, es poc proporcional si es reparteixen pocs escons, o sigui, 7 o menys). Te efectes majoritaris, només les dues forces polítiques tenen representació.

• Llindar electoral del 3 %, per repartiment dels escons si no te el 3 % de vots no entra.

• Les llistes tancades i bloquejades. Es tria la llista sencera i sense combinació possible.

Senat:

Jurídic - polític, discutible, ja que no te divisió de territori. Era una cambra de segona lectura, revisa les lleis, amb capacitat de modificació important.

Recull el sistema majoritari, llistes obertes, totes les províncies tindran el mateix nombre de senadors (quatre), illes grans (3), illes petites (2) i Ceuta i Melilla (1). El rei nomenava 41 senadors. Això només ho fa en la transició, després no, ja que estem en una monarquia parlamentaria.

L'abril del '77 es convoquen eleccions, al juny es fan, van ser molt complicades a causa de:

• Partits il·legalitzats (ERC, van legalitzar-los si es camuflaven.

• Els MMCC, només hi han 2 canals i controlats pel govern. La radio també esta controlada, com els diaris.

• La justícia, policia i militars eres els que eren.

• Majors de 21anys podien votar.

• Es deroga la llei de reforma política (constitució '78). Al '82 es desfà aquest partit polític

• Resultats electorals del `77

UCD 165 escons 34,1 % dels vots

PSOE 118 “ 28,7 % “

PCE+PSUC 20 “ 9,1 % “

AP 16 “ 8,2 % “

PSP+US 6 “ 4,4 % “

PDC 11 “ 2,7 % “…

• L'AP vol reformar les autonomies, pro no pot

• El PSC+US (son socialistes agrupats), més tard s'integren al PSOE

• PDC (Pacte Democràtic per Catalunya), dirigit per Jordi Pujol, és d'un catalanisme moderat

• PNB funda a finals dels s. XIX el Nacional Basc Moderat

• EE (Euskadi Eskerra), branca política d'ETA

• AN (Aliança Nacional) falangistes. Van obtenir un fracàs total

Procés constituent:

Congres de diputats amb majoria que volia avançar a un procés constituent. Les eleccions no es fan d'aquesta forma, quan inicien la legislatura es posen a fer la constitució social i econòmica, per articular problemes, cal entendre els pactes de la Moncloa (per donar una solució als problemes econòmics i socials, entre d'altres), les demandes d'autonomia es tenen més en compte ara, es restableix la generalitat amb Tarradelles com a president, no es reconeix cap altra autonomia encara, aquesta tenia una gran demanda per part de la ciutadania ja abans amb la II república.

Es permet l'ensenyament del català (juny '78, a les escoles de Catalunya).

Punts clau:

• Procés constituent relativament llarg: te l'inici a l'agost del '77 i entra en vigor 29 de desembre del '78. dificultat del consens acceptable per una gran majoria. Negociació de les diferents forces politiques es molt complicat.

• Es la primera constitució d'espanya fruit d'un consens, les altres constitucions van ser imposades. Acceptada per la majoria forces polítiques i majoria de la gent, fruit d'un pacte on unes forces polítiques es senten més identificades que d'altres. El pacte s'aconsegueix amb l'ambigüitat del text. Aquesta ambigüitat te un avantatge, i es que la gent se sent identificada amb el text; la part inconvenient es que la concreció està en la interpretació dels jutges i del congres.

• Mostra elements intocables (institucions, qüestions...), com ara la monarquia, la unitat nacional de espanya, única i indivisible i la estructura institucional amb el seu parlament bicameral (congres i senat, aquest últim cambra de distribució territorial del poder).

• Context de crisi econòmica i problemes socials greus, esforç dels actors polítics del que tenien entre mans. L'extrema dreta posava entredit la democràcia perquè hi havia crisi econòmica.

• La violència en el procés constituent (ETA, GRAPO, escamots d'extrema dreta...)

• Resultat: règim polític nou, que es de la corrent democràtica liberal europea (representativa i pluralista, basada en la monarquia parlamentaria, en un estat espanyol abocat cap a una descentralització política del poder a través de les CCAA).

Passem de dictadura a democràcia i de centralització a descentralització. Son dos processos inseparables.

Mecanismes que segueix la constitució:

• La ponència constitucional: grup reduït de representants elaboren el primer avant projecte de la constitució. Eren set persones, els nomenen els pares de la constitució (3 membres de UCD - Gabriel Cisneros, José Pedro Pérez Llorca i Miguel Herrero Rodríguez - ; 1 del PCE - Jordi Solé Tura; 1 del AP - Fraga -; 1 del PSOE - Peces Barba -; 1 de la minoria catalana).

Procés d'elaboració de la constitució:

• Ponència: d'agost a desembre del `77

• Primera filtració del text: 22 de novembre del `77

• Publicació del primer text al BOC: 15 de gener del `78

• Redacció definitiva, avantprojecte: febrer - abril del `78

• Publicació: 17 d'abril del `78

• Comissió constitucional del congrés:

• Inici dels treballs: 5 de maig del '78 (3.200 esmenes presentades, 1.333 “vives”).

• Aprovació del text: 20 de juny del `78

• Comissió del senat:

• Aprovació del text: 21 de juliol del `78

• Ple del senat:

• Aprovació del text: 5 d'octubre del `78

• Comissió mixta:

• Aprovació del text: 26 d'octubre del `78

	Tipus de constitució	Forma de govern
AP	Breu organitzativa	Monarquia
UCD	Breu organitzativa	Monarquia
CDC	Extensa, amb drets	Accidental (no te decisió presa)
PSOE	Extensa, amb drets	República
PCE	Extensa, amb drets	República
Resultat vot sincer	Breu organitzativa	Monarquia
Resultat vot final	Extensa, amb drets	Monarquia

Ja sabíem que la república no estava en l'agenda política. Esta en debat la monarquia, pro es acceptada. S'aconsegueix legitimitzant-la encara que vingués del franquisme, i perquè s'ha saltat el torn del pare del rei, fill d'Alfons XIII. Volien que establint la constitució es diria que la monarquia es legitima per base democràtica de la constitució, no per tradició, ni pel franquisme perquè no era molt legítim.

Les esquerres accepten la monarquia i decidir quin tipus de monarquia (l'única compatible era la parlamentaria, perquè treu tot el poder al rei i l'agafa el parlament. El paper del rei es simbòlic, esta obligat a actuar així).

L'autonomia: la constitució permet passar de estat autoritari a monarquia parlamentaria i d'estat centralitzat a descentralitzat.

Els debats constitucionals: intercanvi de vots a la recerca del model autonòmic.

	Preferències sinceres			Votació sofisticada
	Províncies descentralit.	Autonomies particulars	Generalització	Províncies descentralit.	Autonomies particulars	Generalització
AP	Si	No	No	Si	No	No
UCD	Si	No	Si	Si	Si*	Si
CDC	No	Si	No	Si*	Si	Si*
PNV	No	Si	No	No	Si	No
PSOE	No	Si	Si	Si*	Si	Si
PCE	No	Si	Si	Si*	Si	Si
resultat	Si	No	Si	Si	Si	Si

* Vot estratègic.

• La divisió provincial ja es va crear al 1833.

• Criteri de diferencies d'autonomies de territoris que abans avien sigut autònoms.

• Generalització: només qui ho demani.

AP: divisió interna en el pensament sobre les autonomies.

UCD: eina de l'estat, per a tothom.

CDC: volia que Catalunya tingués un reconeixement especial.

PNV: separatistes.

PSOE: autonomies forta particular. Federalisme.

Per accedir a l'autonomia:

Via 151:

Es ràpida per referèndum, no només per haver sigut abans autonòmics (Andalusia, país basc, Catalunya i Galícia) la primera no se li reconeix, no els hi deixen fer referèndum, els últims que van passar l'autonomia per la via del 151. Els altres tres només els hi calia l'estat, perquè ja tenien el referèndum.

Al 23 de febrer del '81, va haver-hi un intent de cop d'estat, s'elimina la via 151, només queda la del 143, la qual dona poca autonomia i de forma molt lenta. Es crea un mapa autonòmic molt complex i dinàmic.

La diferencia de legitimació del congrés (vot popular proporcional) i senat (parcialment vot popular, forma majoritària i 40 senadors designats pel rei).

Si no es posaven d'acord les dues cambres es feia una comissió paritiva de les dues i aquí si que tenien igualtat de forces.

Art. 3. La llengua de l'estat es el castellà, tenim el dret i deure de coneixe-la, el joc de paraules finalment per no discriminar (abans volien posar: el castellà es la llengua oficial de l'estat ).

El referèndum amb context complex: preferíem això que la llei antiga franquista):

• Al '78 no hi ha cap ajuntament escollit democràticament.

• Els jutges han fet la carrera quan existia el franquisme.

• Els MMCC privats nous, la premsa amb lleis franquistes, només hi havia dos canals de televisió, les emissores de la ràdio eren propietat de l'estat i les privades estaven molt controlades.

Va haver-hi una altra participació en la acceptació de la constitució. Excepte en el país basc, el qual, sumant les abstencions i els vots negatius van ser superiors als positius. La constitució a euskadi no te majoria.

Regles del joc perquè la constitució fos promulgada, sancionada i posada en vigor a finals de desembre del '78:

Es dissol el parlament i es convoquen noves eleccions.

L'aprovació de la constitució no és el final de la transició.

• Reforma del codi penal

• Reforma de la llei fiscal

• Ajuntaments democràtics (el 4 de abril del '79 hi ha eleccions dels ajuntaments).

• Estatuts d'autonomia (país basc, Catalunya, Galícia i Andalusia. Al 1979.

• Al '79 hi van haver-hi eleccions generals

• Als '80 hi van haver-hi eleccions autonòmiques a Catalunya i país basc.

• El 23 de febrer del '81 va haver-hi un cop d'estat sense èxit.

• A l'octubre del '82 acaba la transició. Guanya les eleccions generals el PSOE, amb majoria absoluta mai vista. Des de el febrer del '36 que un partit d'esquerres arriba al poder a unes eleccions i guanya.

ESTAT SOCIAL I DEMOCRATIC DE DRET

2.- MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

2.1. INSTITUCIONS

LES CORTS GENERALS:

• El parlament: esta configurat pel congrés (cambra alta) i el senat, el primer és el més important és on es configura manté i expressa la majoria del govern a més te la darrera paraula del procés legislatiu. El senat serveix per donar una segona lectura de les lleis.

Son dos òrgans colegisladors: participen en la formació d'una llei.

El senat ja existia històricament, era el més important i frenava les aspiracions del congrés. Pot fer esmenes i retardar el procés

Es tracta d'un bicameralisme asimètric, desigual i imperfecte: hi ha dues cambres, una amb més poder que l'altra. Primer s'aprova al congres i desprès al senat.

És un òrgan permanent, inviolabilitat de les corts, protegides per l'àmbit penal, només es substitueix quan hi ha eleccions. No poden ser jutjats per lo que diguin.

És un òrgan legislatiu, fer lleis és la seva característica bàsica, fa normes de rang de llei també. Està sotmès a la constitució. Les sessions de les corts generals son normalment per separat, només s'ajunten quan hi ha un nou rei i per l'obertura de la legislatura.

El paper del senat: els senadors no representen el territori, ja que han estat escollits pel seu partit, el representen a ell.

2.2. COMPOSICIÓ

• Congrés dels diputats: 350 membres. Voluntat popular, el govern surt d'ell.

• Senat: 208 senadors d'elecció popular: 48 d'elecció per les assemblees legislatives de les CCAA (un per CCAA de més d'un milió d'habitants)

2.3. ESTATUTS DEL PARLAMENT

• No es pot ser alhora diputat i senador; tampoc autonòmic i senador; si diputat autonòmic i legislador; i si alcalde i senador o diputat.

• No estan sotmesos a mandat imperatiu (no els podem fer fora pel que fan perquè els hem escollit nosaltres) ells voten el que volen, ni al transfuguisme (diputats que sent elegits a les llistes d'un partit, es van a un altre) ja que garanteix la independència dels diputats.

• Acatament de la constitució: han de jurar o prometre que no la contradiran.

• Immunitat i inviolabilitat dels parlamentaris. Immunitat: no poden ser detinguts si no els agafen amb les mans en la massa. Inviolabilitat: no poden ser processats per la seva opinió. El suplicatori (demanar permís a la cambra - les corts - per processar-lo). El Tribunal Suprem: és el que els jutja, i no preveu recurs.

• Incompatibilitat: si ets parlamentari no pot ser diputat o senador. Ineligibilitat: no poden ser escollits a candidats parlamentaris jutges, personal militar o de seguretat.

• Retribucions: pots tenir dos càrrecs públics, pro no cobrar dos sous, has d'escollir un.

2.4. ESTRUCTURA INTERNA I EL FUNCIONAMENT

El dret parlamentari. El reglament de les cambres, paiesa la seva capacitat autorganitzativa i autonormativa.

Organització interna del Congrés de diputats:

• El president del Congrés, importància de la seva elecció, dirigeix els treballs i representa la cambra.

• La mesa com a òrgan col·legiat: un president, quatre vice-presidents i quatre secretaris (son votats), fidel al hemicicle, o sigui, igual.

• Junta de portaveus. Votació per vot ponderat, els representants dels grups parlamentaris (un representant). Tants escons tingui el partit, tant val el seu vot.

• Importància política dels grups parlamentaris. 15 parlamentaris o 5 diputats (15% dels vots en circumscripcions o 5% vots vàlids de l'estat), per a grups parlamentaris més petits. La mesa interpreta això.

• Com funciona:

• Ple del congrés (350 diputats), es fan debats importants, mocions de censura, debat d'investidura...

• Comissions parlamentàries: censuren, aproven lleis orgàniques... (grup reduït de diputats).

• Comissions permanents (hi son sempre):

­ Legislatives: tantes com ministeris hi ha. El treball de la ponència, que és una subcomissió, és ordenar el treball de la comissió. I la funció legislativa, aprovar lleis orgàniques, control i impuls polític. Vot ponderat.

­ No legislatives: reglament i control de RTVE. Defensor del poble. Govern interior del diputat incompatibilitat amb el Tribunal de Comptes.

• Comissions no permanents: d'investigació, d'estudi (sense responsabilitat política). Per existir hi ha d'haver-hi majoria en la cambra. Duren fins que acaba el motiu pel qual s'han creat.

• La diputació permanent: 1 president, 21 diputats. Durant les vacances i la dissolució de les cambres, garanteix la continuïtat del congrés.

2.5. LA FUNCIÓ DE LES CORTS

2.5.1. La funció legislativa:

El procés legislatiu:

• Fase introductòria a la iniciativa legislativa:

• El govern fa projectes de llei. Pressupostos. Fa el 90% de les lleis, tenen prioritat.

• El congrés te un grup parlamentari o 15 diputats, fa proposicions de llei. Presa en consideració (el congrés de diputats vota si accepta tramitar aquesta llei).

• El senat:

• Les assemblees legislatives de les CCAA fan proposicions de llei, de la majoria i s'envien a Madrid on 3 diputats autonòmics la defensen.

• Les CCAA poden fer una proposicio de llei al govern.

• Iniciativa legislativa popular, fan proposicions de llei, han d'aconseguir 500.000 signatures en 3 mesos.

• Fase constitutiva:

• Presentació d'esmenes: totalitat o a l'articulat.

• Debat de totalitat al ple del congrés.

• Deliberació en la comissió. Nomenament de la ponència. Debat en comissió (voten esmenes) i dictamen.

• Participació del senat:

· Accepta el text sense esmenes. Sanció reial.

· Hi introdueix esmenes i el congrés les admet o no.

· Veta el text (rebuig de la llei, es temporal, no l'elimina, pot presentar-se una altre vegada). El congrés pot superar la majoria absoluta o per la majoria simple a cap de 2 mesos.

• Fase final: sanció reial, promulgació i publicació al BOE.

• Es fa per procediments especials:

· Lectura única: quan la llei només té un article.

· Procediment d'urgència: escurcen els tràmits.

Importància de la llei de pressupostos. Només pot ser iniciativa del govern.

Tipus de llei:

• Les lleis orgàniques (las fa el parlament espanyol). Segons el seu àmbit material (drets fonamentals; estatuts d'autonomia; règim electoral...). Exigència de la majoria absoluta en la votació final del congrés, 176 vots.

• Les lleis ordinàries. Hi ha molta diversitat segons el criteri. Necessiten més vots a favor que en contra, majoria simple.

2.5.2. La funció d'impuls polític:

Serveix per a guiar el govern a fer una cosa que li demana el congrés de diputats.

Les proposicions no de llei. Possibilitat d'esmenes.

2.5.3. La funció de control del govern.

Com a més fragmentat, coalicions, més difícil:

• Preguntes orals: ple i comissions a l'executiu i ple de ministres o cap de govern (estan preparades).

• Preguntes per escrit: a l'executiu, ple de ministres o cap de govern, els quals ja saben les preguntes, hi ha un límit d'aquestes i no està obligat a respondre-les.

• Interpel·lacions (pregunta genèrica sobre l'orientació política d'una determinada àrea, que porta a un debat). Debat en el ple. Moció subsegüent, la cambra es pronuncia sobre la qüestió debatuda (política, militar... han de ser importants).

• Comissió d'investigació (s'aprova amb majoria del congrés de diputats, la investigació té límits. El que està al govern no vol que l'investiguin a no ser que hi hagi u clam popular gran.

Presa en consideració: la proposició de llei arriba al congres dels diputats i passa un filtre, si la volen tramitar o no. Si no l'accepten allà acaba tot el procés, si volen, passa una sèrie d'esmenes.

2.5.4. Mecanismes que marquen les relacions del parlament amb el govern.

• Atorgar confiança al govern

• La funció més important es amb l'executiu, està en la constitució, en el procés d'investidura

• La moció de censura (que es a la vegada debat d'investidura), en espanya és la constructiva, reforça el poder del govern, de l'executiu, perquè la moció exigeix majoria contra el president i que aquesta majoria estigui d'acord amb el nomenament d'un altre president (35 diputats, el 10% en una sola votació, també es fa a les CCAA i municipis). Es fa un debat, si s'aprova el president ha de dimitir i es fan eleccions anticipades.

• Qüestió de confiança: el president pregunta si encara confien en ell. Es fa una votació que necessita majoria simple, si perd el president ha de dimitir al rei i es dissolen les cambres i es convoquen noves eleccions anticipades (si no hi ha en dos mesos un president escollit per la cambra).

• Altres funcions amb relació amb diversos òrgans de l'estat:

· La monarquia

· Elecció de 8 membres del Tribunal Constitucional (4 congrés, 4 senat). Pler majoria de 3/5 parts.

· Elecció de membres general del poder Judicial.

· Elecció del defensor del poble

· Elecció del Tribunal de Comptes

TIPUS DE ORGANITZACIÓ GOVERNAMENTAL: LA MONARQUIA PARLAMENTARIA.

La constitució espanyola diu que la forma d'organització governamental del estat espanyol, es la monarquia parlamentaria.

La monarquia sempre ha sigut absolutista en espanya, i estava vinculada a petits sectors poderosos de la societat. Mai desprès de una dictadura a Europa s'avia tornat a instaurar la monarquia com a forma d'organització governamental, ja que se sembla a la dictadura. El cas espanyol es molt peculiar, ja que durant el franquisme, la monarquia va donar suport al regim de Franco. Pro per legitimar la monarquia van optar per instaurar la monarquia parlamentaria, ja que no atorga cap poder al rei, i si tot al parlament, qual ha sigut escollit pel poble. Com ja sabem, el principi de monarquia (poder per herència) es incompatible amb el principi democràtic (poder escollit pel poble), però amb el cas de la monarquia parlamentaria això no succeeix, ja que el poder al te el parlament i aquest l'ha escollit el poble. Així, el rei esta sotmès a la constitució i al refrendament, te un càrrec honorífic. El rei es irresponsable, ja que els seus actes els decideix el primer ministre (el president del govern). I es inviolable, no pot ser jutjat pels seus actes, ja que ell no els decideix fer pel seu compte, una vegada més, el president del govern és l'únic responsable.