T-1: Citologia i Organologia

És la unitat funcional i estructural dels essers vius.

És la part orgànica més petita que pot portar a terme les funcions que caracteritza la vida.

Segons la estructura podem distingir dos tipus de cèl·lules:

• 
  Procariotes:

• Unicel·lulars.

• Bacteris.

• 10 micres.

• Molt senzills.

• Molt antics.

• Gairebé no tenen orgànuls citoplasmàtics.

• Es reprodueixen asexualment.

• No tenen nucli.

• El material genètic es un filament de ADN.

• Eucariotes:

• Són evolutivament molt més recents,

• Són molt més complexes.

• Més grans.

• Tenen un nucli diferenciat on hi trobem l' ADN i una part més fosca anomenada nuclèol.

• Tenen molts orgànuls citoplasmàtics que realitzen diferents funcions.

• Es reprodueixen sexualment o asexualment.

• Formen part dels essers unicel·lulars com dels pluricel·lulars.

CÈL·LULA ANIMAL:

CÈL·LULA VEGETAL:

2. Orgànuls citoplasmàtics

La majoria dels orgànuls de la cèl·lula estan formats per membranes.

• Membrana cel·lular:

Té com ha funció separar el medi intern de l'exterior de la cèl·lula, i deixa passar de manera selectiva diferents substancies.

Està formada per una bicapa lipídica.

• Nucli

Està format per un embolcall que l' envolta, amb una doble membrana on hi ha uns porus que permeten passa substancies de dins a fora.

• Mitocondris

Són uns orgànuls allargats amb unes crestes a l' interior, que són els encarregats d'obtenir l'energia (respiració cel·lular).

Consumeix matèria orgànica i oxigen per obtenir aigua, diòxid de carboni i energia(ATP).

• Cloroplast

Són orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals i s'encarreguen de fer la fotosíntesi.

La fotosíntesi és la síntesis de matèria orgànica aparti de l'energia solar, C02 i H20.

Nomes les cèl·lules vegetals que són verdes tenen cloroplasts.

• Reticle endoplasmàtic

Es troba per tot el citoplasma cel·lular i és un conjunt de tubs que molts cops són a continuació de la membrana nuclear i tenen com a funció la síntesi de lípids i proteïnes.

RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGOS RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS

(síntesi de proteïnes) (síntesi de lípids)

• Aparell de Golgi (dictiosoma)

Conjunts de sacs aplanats que té com a funció emmagatzemar, transformar i transportar macromolècules.

• Exocitosi: transport cap a l' interior.

• Endocitosi: transportar cap a fora.

• Lisosomes

Són petites vesícules que contenen enzims i que serveixen per realitzar, accelerar, diferents reaccions cel·lulars.

• Vacúols

Són grans vesícules, que es troben principalment a les cèl·lules i contenen aigua.

• Citoesquelet i Centríols

Són filaments de proteïnes que tenen com a funció mantenir la estructura cel·lular, facilitar els moviments tan de la cèl·lula com de les partícules o orgànuls del citoplasma. I els centríols intervenen en el procés de divisió cel·lular.

3. Metabolisme cel·lular

És el conjunt de reaccions químiques de síntesi de degradació, que es fan dins la cèl·lula i son necessàries pel funcionament de l'organisme.

• Catabolisme

Conjunts de reaccions de descomposició que serveixen per obtenir partícules més elementals, que serveixen per crear noves molècules i obtenir energia.

Energia

• Descomposició:

Partícules simples

• Respiració: Matèria orgànica + 02 + CO2 + H20 + Energia Química

• Digestió cel·lular

• Anabolisme

Conjunt de reaccions de síntesi que te lloc a la cèl·lula i creen matèria orgànica mes complexa, a partir de partícules mes simples.

• Fotosíntesi: CO2 + H20 + Energia solar => Matèria orgànica + 02

(síntesi de proteïnes a partir de aminoàcids)

(emmagatzemen de substancies de reserva)

4. Transport per la membrana plasmàtica

Permet el pas de partícules i d'altres substancies de manera diferenciada entre l' interior i l'exterior de la cèl·lula. Per tal de mantenir la homeòstasi del organisme.

• Difusió passiva: és el pas lliure (sense energia) de diferents substancies com l' 02, C02, H20 que es realitza a favor de “gradient”, d' on esta més concentrades a on estan més diluïdes.

• Osmosi: és la difusió de l'aigua per la membrana d' on està mes diluïda a on esta més concentrada, sense despesa energètica.

• Transport actiu: pas de diferents substancies per la membrana independentment de la concentració interior i exterior. Es realitza mitjançant unes proteïnes que hi ha a la membrana i amb despesa energètica.

• Endocitosi: transport cap a l' interior formant una vesícula.

• Exocitosi: transport cap a l'exterior traient una vesícula.

5. Especialització cel·lular i formació de teixits

• Les cèl·lules especialitzades

Són les cèl·lules que s'encarreguen de fer una única funció: fer segregacions, crear teixits, absorbir substancies...

• Cèl·lules germinals:

Espermatozoides i òvuls: l' única finalitat és la reproducció i tenen la meitat d'informació genètica.

• Cèl·lules sensorials: són capaces de captar els estímuls externs.

• Teixit epiterial: recobriment i entapissament del cos intern i extern.

• Forma una barrera per protegir l'organisme.

• Absorbeix nutrients.

• Segrega diferents substancies.

• Teixit conjuntiu: està format per una matriu per una base de fibres més o menys fortes, on hi ha unes cèl·lules incloses. Ocupa l' espai entre els òrgans i dona forma a l'organisme.

• Teixit adipós: fa la síntesi i emmagatzema greixos.

• Teixit nerviós: esta format per neurones i cèl·lules acompanyants, són molt especialitzades en transportar l' informació. Les neurones no es poden regenerar.

• Teixit muscular: esta format per cèl·lules o feixos cel·lulars amb capacitat de contraure's.

• Muscle esquelètic: esta format per fibres musculars de contracció rapida i potent, però amb fatiga.

• Musculatura llisa: recobreix el tub digestiu, és de contracció lenta però sense fatiga.

• Musculatura cardíaca: que té un caràcter intermig és de contracció rapida i no té fatiga.

• Teixit sanguini: esta format per les cèl·lules (globus vermells, globus blancs).

01/04/2008

Ciències de la Naturalesa

8/8

Antony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el 1683 usant un microscopi d' una sola lent que ell mateix dissenyà. Però el mot bacteri no va ser emprat fins molt més tard quan el 1828 Ehrenberg, el proposà usant la paraula grega  que vol dir "petit bastó". Louis Pasteur (1822-1895) i Robert Koch (1843-1910) van descriure la relació existent entre els bacteris i les malalties, assignant-los correctament el paper de patògens.

La membrana està formada per lípids, proteïnes i hidrats de carboni, sent els lípids la base estructural per la seva condició de molècules amfipàtiques (formaran bicapes) i insolubles en aigua. A més, la composició dels lípids afecta a la fluïdesa, tenint en compte que quants més dobles enllaços existeixin (insaturacions a les cues dels fosfolípids), la fluïdesa serà major. Altres lípids com el colesterol també regulen la fluïdesa. Com més colesterol existeix, més fluida és la membrana, ja que aquesta serà més rígida.

Membrana nuclear

En 1665 Robert Hooke va publicar els resultats de les seves observacions sobre teixits vegetals com el suro, realitzades amb un microscopi de 50 augments construït per ell mateix. Aquest investigador va ser el primer que, al veure en aquests teixits unitats que es repetien a manera de cel·les d' una bresca, anomenar a aquestes unitats de repetició cèl·lules (del llatí cellulae=cel·les). Però Hooke només va poder observar cèl·lules mortes pel que no va poder descriure les estructures del seu interior.