Qüestionari 1r

Si que en tenen, ja que els són imprescindibles per a realitzar el procés de la fotosíntesis, que fan totes les cèl·lules vegetals.

Utilitzaria blau de metilè, ja que és un colorant vital i no mataria el protozous en el cas de que els volguéssim observar vius.

És la que correspon a la cara inferior en l'esquema, ja que hi podem observar el glicocálix, que es propi de la cara externa en moltes cèl·lules.

1)Proteïna intrínseca; 2)capa lipidíca; 3)glicolípid; 4)Prot. transmebranosa.

La fotografia representa un microorganisme exercint una endocitosi, més concretament una fagocitosi, sobre un altre microorganisme més petit, per tal d'alimentar-se d'ell (està fagocitant). En aquest cas, una ameba està fagocitant a un parameci.

La fusta és simplement un conjunt de cèl·lules vegetals mortes (òbviament, en el cas de la fusta ja tallada), en les que ha perdurat la paret cel·lular, que gràcies a la quantitat de lignina que té impregnada, confereix una certa rigidesa a les cèl·lules, rigidesa pròpia de la fusta.

La cel·lulosa por ser aprofitada solament per uns certs organismes, i això és degut a que el tracte intestinal de la majoria d'organismes és deficient en enzims capaços de descomposar els polisacàrids del tipus de la cel·lulosa; en canvi, hi ha altres organismes que tenen els enzims adequats, i que per tant si que poden descomposar i digerir (o aprofitar) la cel·lulosa.

Aquesta substància és necessària per a l'ésser viu degut a que els polisacàrids pels quals està formada són imprescindibles per que el cos humà pugui realitzar certes funcions o metabolismes.

Podem observar en la fotografia dos sarcòmers diferenciats: un a l'esquerra, situat entre dues línies fosques, i un altre de molt semblant a l'extrem dret.

En la fotografia hi veiem una més fosca al mig (BANDA A), amb una zona més clara a dintre d'aquesta primera (BANDA H), i després es pot veure l'altra zona més clara als 2 costats de la BANDA A (s'anomena BANDA I). Per últim les línies que delimiten els sarcòmers (LINIA Z).

El R.E.D. rugós presenta una principal diferència sobre el llis: el primer té ribosomes a la cara externa (cara endoplasmática), i el segon no en té.

A més, el R.E.R està format per una sèrie de sàculs aplanats, i el llis, en canvi, està format per una xarxa de túbuls. Les funcions que fan també són diferents: el primer sintetitza proteïnes per mitjà dels seus ribosomes, i el segon intervé en la síntesi, l'emmagatzenament i el transport de lípids de la cèl·lula.

La cara CIS és la de l'esquerra (ja que té una forma convexa, els seus sàculs són reduïts i és la cara més propera al R.E.R.)

La cara TRANS és la de la dreta, ja que presenta una forma còncava i els seus sàculs són més grans.

Es diferencien pel fet de que els primers només tenen enzims digestius als seu interior, i els segons, en canvi, contenen substrats en via de digestió, ja que s'han unit amb un vacúol amb matèria orgànica.

Qüestionari 2n

El sector del flagel que correspon a la fotografia és la tija, ja que si fem un tall d'un undolipoide a l'altura de la tija hi podem observar una membrana plasmàtica i una matriu amb nou parells de microtúbuls perifèrics i un de central (ANOXEMA); i totes aquestes parts són exactament les que veiem a la fotografia.

Els ribosomes es poden trobar dispersos al citosol o adherits a la membrana del R.E.R., gràcies a unes proteïnes anomenades riboforines, que en faciliten l'adherència.

Les principals funcions de l'aparell de Golgi són les següents: a) Transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del R.E.D.; b) glicoscilació de lípids i proteïnes; c) síntesi de proteoglicans (part essencial de la matriu extracel·lular i dels glúcids que formen la paret cel·lular vegetal)

Dictiosoma: Agrupació en paral·lel de 4 a 8 sàculs discoïdals.

Cisterna: Sàcul que té una forma semblant a la d'un disc (discoïdal)

L'aparell de Golgi duu a terme el transport, la maduració, l'acumulació i la secreció de diverses proteïnes procedents del R.E.D. Aquesta funció de l'aparell de Golgi és la que el relaciona amb el R.E.D.

Els vacúols secundaris es poden classificar en digestius o heterofagis (si el substrat procedeix de l'exterior per endocitosi), o autofàgics (si el substrat procedeix de l'interior de la pròpia cèl·lula)

• Fosforilació oxidativa :

• Regulació de la pressió :

• Glicoscilació : aparell de Golgi, R.E.R.

• Síntesi de proteïnes : R.E.R., ribosomes

• Formació de colesterol : R.E.L.

• Degradació dels àcids grassos : peroxisomes

• Síntesi d'àcids grassos : citosol

• Formació de proteoglicans : aparell de Golgi

• El procés de fotosíntesi : cloroplasts

• Formació de glicolípids :

L'ATP sintetasa són uns enzims, que es troben en els mitocondris i que duen a terme un procés d'oxidació necessari per a la respiració cel·lular que efectuen els mitocondris.

L'ATP sintetasa actua en la síntesi d'ATP, transportant protons alliberats pel NADH i el FADH2 fins a la matriu, on després s'utilitza l'energia gradient per formar ATP.

La destoxificació consisteix en metabolitzar substàncies tòxiques i convertir-les en productes que la cèl·lula pugui eliminar.

El reticle endoplasmàtic llis efectua aquest procés.

Qüestionari nº 1

Qüestionari nº 2

• Fosforilació oxidativa.

• Regulació de la pressió.

• Glicoscilació.

• Síntesi de proteïnes.

• Formació de colesterol.

• Degradació dels àcids grassos.

• Síntesi d'àcids grassos.

• Formació de proteoglicans.

• El procés de fotosíntesi.

• Formació de glicolípids..