CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Tradicionalment els historiadors han classificat les causes de la Revolució Industrial anglesa en dues categories:

Les causes exògenes són:

• La Revolució Demogràfica

• La Revolució Agrícola

• La Revolució Comercial

• La Revolució dels Transports

• El Desenvolupament de l'educació

• Les funcions de l'Estat.

Les causes endògenes són:

• La Revolució tècnica

• L'acumulació del capital

• L'esperit empresarial

• Les inversions

La Revolució Demogràfica: Era resultat d'un doble moviment: la disminució de les taxa de mortalitat i el lleuger augment de la taxa de natalitat. L'increment de la producció alimentària, és a dir, la millora del nivell de vida, va afavorir la natalitat, ja que feia incrementar el nombre de matrimonis, mentre feia retrocedir la mortalitat. Una alimentació més abundant i regular, que ja no depenia tant de les fluctuacions de les collites, va fer recular la incidència de les pestes, i va fer desaparèixer pràcticament la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil. L'augment de la població va ser un estímul per al creixement industrial ja que va proporcionar mà d'obra abundant per a la nova indústria i va estimular els productors a expansionar-se i a innovar les tècniques de treball. D'altra banda, també va comportar la generalització d'un altre fenomen demogràfic, l'emigració, que es va realitzar en una direcció: del camp a la ciutat.

La Revolució Agrícola: Els propietaris van decidir de tancar els camps (enclosures) i crear unitats més gran i completament individualitzades d'explotació de terra. El tancament de la terra comportava, d'una banda, la fi del vell sistema d'explotació senyorial i, de l'altra, l'expulsió de molts pagesos o la seva conversió en jornalers.

No tots els propietaris disposaven de mitjans econòmics per dur a terme aquest tancament, de manera que els més petits es van veure obligats a vendre les seves terres i a emigrar cap a les ciutats, on es van convertir en obrers de les noves fàbriques que paral.lelament s'anaven creant.

La nova estructura de la propietat agrària va permetre la introducció de noves tècniques que van ser dues:

• El conreu continuat en solcs (utilitzant l'arada triangular, que va reduir la mà d'obra i el nombre d'animals),

• Les noves rotacions (es va substituir el guaret pel conreu de llegums i herbacis, sistema Norfolk, que va ampliar la quantitat de terres en explotació i va permetre disposar de farratge per alimentar el bestiar a l'hivern així com l'augment de la fertilitat del sòl gràcies als fems).

La Revolució Comercial: La manufactura del cotó va néixer lligada al comerç colonial. Fins al principi del segle XVIII, els productes de cotó arribaven quasi exclusivament de l'Índia i eren comercialitzats per companyies que xocaven amb l'oposició de les manufactures locals de la lluna i de la seda, que veien en el producte un perillós competidor. Els industrials anglesos es van adonar que el negoci d'un producte amb tanta demanda ho seria realment si ells en passaven a ser els fabricants. Així el 1.700 van aconseguir la prohibició d'importar teixits estampats (indianes) i cap el 1.750 una segona prohibició impedí importar qualsevol teixit de cotó. Amb aquestes lleis es va donar a Gran Bretanya via lliure per a la formació de manufactures d'indianes, que importaven la primera matèria de les colònies, al començament de les Índies occidentals i des del 1.790 de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units. Ben aviat la indústria anglesa del cotó no només assortia el mercat nacional, sinó que exportava una bona part de la producció.

La Revolució dels Transports: Es van construir noves carreteres i es va utilitzar amb més freqüència la tracció animal; però els canals navegables van jugar-hi el paper més decisiu facilitant les comunicacions entre les diferents regions de Gran Bretanya. Però el fenomen veritablement innovador va ser l'aplicació de la màquina de vapor al transport marítim i terrestre, amb l'aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor. La locomotora inventada per George Stephenson, va fer possible la substitució de la tracció animal per la força motriu del vapor.

El desenvolupament de l'educació: Gràcies a la nova concepció del món es va idear la creació d'escoles i d'Universitats que s'encarregaven de difondre la cultura a tot el poble. Es va poder progressar en la medicina amb els nous avenços sanitaris, i també en la higiene contribuint d'aquesta manera a la disminució de la taxa de mortalitat.

Les funcions de l'Estat: Sorgeix un nou sistema polític anomenat capitalisme, que es basa en què els mitjans de producció i els béns produïts són predominantment de propietat privada i, a conseqüència l'Estat ha d'abstenir-se a fer qualsevol intervenció que dificulti l'activitat econòmica. El capitalisme és també un sistema de lliure iniciativa, que té com a objectiu la recerca del màxim guany i que només es regula en el mercat mitjançant la llei de l'oferta i de la demanda.

La Revolució Tècnica: Un dels factors que més va contribuir al sorgiment de la indústria moderna va sr la iniciació d'un procés continu d'innovació tecnològica, que va tenir una aplicació directa al millorament del procés productiu. L'eina de treball manual va ser a poc a poc substituïda per la màquina, mentre el vapor es convertia en la font d'energia fonamental. El desenvolupament del maquinisme va ser un dels elements clau en la transformació dels vells sistemes de producció. Eliminava l'artesà independent, que era propietari de les seves eines de treball, i el substituïa pel sistema de producció fabril.

La utilització de l'energia alliberada per la combustió del carbó va permetre a l'home emancipar-se de la dependència i de les limitacions que presentaven les fonts d'energia tradicionals (animal, humana, hidràulica, eòlica, etc.). L'invent de James Watt de la màquina de vapor va ser l'element decisiu per poder donar a les màquines la força motriu necessària per fer-les funcionar, sense estar subjectes a l'energia hidràulica. L'aplicació del vapor a la indústria va permetre un desenvolupament de la producció, alhora que va permetre disminuir el cost de la producció. La introducció del maquinisme va suposar també el deteriorament de les condicions de treball dels obrers i va privar la feina a molts d'ells.

L'acumulació del capital: En el nou món industrial la burgesia va esdevenir la nova classe dominant, que va monopolitzar el poder econòmic, ja que controlava fàbriques, mines, bancs, xarxes comercials, etc. La classe més desfavorida va ser la classe obrera, assalariats, que van ser els més explotats.

L'esperit empresarial: L'empresari, és a dir, l'amo de la fàbrica és el que s'arrisca invertint diners i el que dóna feina als assalariats. Es veu estimulat per una demanda molt forta dels seus productes i per reduir la mà d'obra amb el fi de fer-la més barata i obtenir més beneficis.

Les inversions: Els empresaris del sector cotoner van invertir en noves màquines de filar i de teixir per tal d'augmentar la producció. La primera gran innovació va ser la llançadora volant de Kay (1.733) que permetia teixir més ràpidament peces més amples. El resultat fou la manca de fil i es va inventar la jenny de Hargreaves, amb un sistema senzill. El pas següent va ser el teler mecànic de Carrhwright (1.785), va tornar a equilibrar els dos processos, però amb un brutal augment de la producció.

Els empresaris de la siderúrgia van augmentar els seus beneficis gràcies al descobriment d'A. Darby (1.732), utilitzant per primer cop en un alt forn el carbó de coc substituint-lo pel carbó vegetal. I també gràcies a les següents innovacions: la pudelació (que millora la qualitat del ferro quan es fon eliminant-ne el carboni i d'altres escòries), el laminatge (que permet la transformació del ferro en barres), el forn d'injecció d'aire calent (que facilitava l'obtenció de més quantitat de ferro amb el mateix combustible) i el convertidor de Bessemer (que convertia el ferro en acer).

1