ÍNDEX

Continguts Pàg.

La demografia 2

La societat 2-3

L' economia 3

La guerra dels Segadors 3-6

Fonts d' informació 7

LA DEMOGRAFÍA

Al s. XVII la demografia catalana presenta un augment a la major part del territori i una disminució considerable a la part oest. Al nord i al sud de Catalunya l' augment de focs (cases) no va ser tan elevat, en canvi a la zona centre l' augment va ser més pronunciat.

LA SOCIETAT

Durant el s. XVII es va mantenir l' ordre feudal, caracteritzat per la divisió en 3 estaments.

La noblesa i el clergat (estaments privilegiats)

·La noblesa era un grup molt reduït que va mantenir el control jurisdiccional gairebé a la meitat del territori. Els enllaços matrimonials amb l' aristocràcia no catalana va caracteritzar l' alta noblesa del país.

Una part dels nobles van marxar a les ciutats i es van implicar en el govern municipal. El campament més significatiu estava format per la baixa noblesa rural, tenia una situació econòmica degradada. Una part d' aquesta petita noblesa rural es dedicà al bandolerisme.

·El clergat, dintre d' aquest estament hi ha 3 subgrups:

la jerarquia, eren els alts càrrecs eclesiàstics imposats per la monarquia que a la vegada donaven beneficis reials. Els canonges, eren l' oposició als sectors dirigents i el baix clergat, que era format per un grup nombrós de condició popular.

Els sectors populars (grans diferències socio-econòmiques)

·Al món rural, continuava el control dels senyors als pagesos continuava persistint; encara que la sentència arbitral de Guadalupe (1486) n' havia reformat alguns aspectes. Malgrat aquesta reforma, els drets senyorials van persistir. Van aparèixer els contractes d' emfiteusi que eren contractes d' arrendament de la terra a llarg termini que establia una diferenciació entre possessió i propietat, així van sorgir els anomenats pagesos grassos que posseïen grans masies als nuclis més importants d' explotació rural. Amb tot, la vida de la major part camperola era molt dura.

·Al món urbà, s' observa una divisió social que es repartia en 3 grups:

la mà major, que agrupava la gran burgesia (ciutadans honrats); la mà mitjana, formada per mercaders, comerciants i artistes i la mà menor que agrupava als menestrals, aquests es dedicaven a una art mecànica i formaven part d' un gremi o una confraria. La resta de la població estava formada pels treballadors no especialitzats i els marginats, que es dedicaven a la mendicitat o a la delinqüència.

L' ECONOMIA

L' economia catalana al llarg del s. XVII es va caracteritzar per:

L' agricultura, que va mantenir una productivitat baixa amb alguna excepció localitzada. El conreu predominant eren els cereals, i en menor quantitat la vinya, els productes d' horta, els arbres fruiters, l' olivera, el lli i el cànem.

La producció artesana va mantenir l' organització en gremis establida a l' època medieval; va aparèixer el treball a domicili que es basava en un sistema de producció de primeres matèries proporcionades per un mercader on aquest es quedava amb el producte ja elaborat, l' artesà (normalment pagès) treballava a casa seva. Cal destacar les produccions més importants: el sector tèxtil, la producció de ferro de les fargues pirinenques, el molins de paper al Vallès (Molí Paperer de Capellades) i Girona, i la construcció de vaixells i les indústries derivades del cuir a Barcelona.

El comerç es va basar en les principals rutes pel Mediterrani cap a l' Atlàntic, va tenir una gran importància el corrent comercial amb Europa. A partir de 1680 es va produir un increment del comerç català ja que va començar a participar més intensament del comerç amb les colònies americanes, tot preparant l' auge que tindria en el segle XVIII.

LA GUERRA DELS SEGADORS

·Causes de la crisi: “Unió d' Armes” i la guerra amb França

Hi havia molta tensió entre les institucions catalanes i els Àustria durant el regnat de Felip IV. El comte duc d' Olivares, va dur a terme una política exterior agressiva basada en l' hegemonia hispànica als Països Baixos i en la intervenció en la guerra dels Trenta Anys; per poder realitzar aquest projecte, el comte duc necessitava molts diners que va treure de tota els territoris de la monarquia, va aplicar el model de contribucions a Castella. Per tal de formar un exèrcit permanent va idear el projecte de la Unió d' Armes, segons el qual cada regne havia d' aportar un contingent d' homes proporcional al seu nombre d' habitants.

L' any 1626 es van reunir les Corts catalanes. El 1635 la monarquia hispànica ve entrar en guerra contra França i el comte duc d' Olivares va aprofitar per apujar la contribució catalana, de manera que els enfrontaments a la frontera catalanofrancesa va comptar amb la participació del Principat. Després d' ocupar la fortalesa de Salses (1640), un exèrcit d' una 10.000 homes es va quedar a Catalunya.

Comte duc d' Olivares, cap al 1638

·L' esclat del conflicte: la revolta dels pagesos

Els pagesos estaven es una situació de fam i penúria provocada per la guerra. Aquesta situació creava molts problemes i els conflictes es van multiplicar, i el 7 de juny de 1640 un grup de segadors es va revoltar a Barcelona. El virrei va donar permís als soldats per fer cometre accions mal vistes com per exemple tirar el vi que no era bo a les aixetes, el pa que no era blanc li donaven als cavalls per assolar la terra i deshonraven a les donzelles en presència dels seus pares. Els segadors entren a Barcelona i maten a 3 soldats, en maten al Virrei, als diputats i als jutges de l' audiència. Desprès anaren a la presó i deixen en llibertat als presos. El bisbe els va beneir i els va preguntar pel seu capità i per la seva bandera, llavors ells varen treure al bon Jesús tot cobert amb un vel negre.

A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra!

El Corpus de Sang, 1640

·Conseqüències del conflicte

L' any 1659 es va signar el Tractat del Pirineus. Aquest tractar va comprometre a Catalunya la pèrdua del Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya.

D'altra banda es va reservar el control de les llistes de candidats per ocupar càrrecs en les institucions catalanes. Així doncs Catalunya va quedar mutilada i esgotada tot i que a partir de 1660 va començar un recuperació econòmica i demogràfica gradual.

FONTS D' INFORMACIÓ

· Llibre de text: Història 4t. Eso, Santillana

·Els Segadors en MP3: http://www.geocities.com/versioantiga/imatges.html