Català per a les ciènces socials

1-Introducció

Dins la teoria de la traducció, el primer intent seriós de seleccionar i definir els proce­diments tècnics que s'empren en la traducció d'un text en llengua original (TLO) a un text en llengua terme (TLT) és degut, sense cap dubte, als representants de la `Estilística comparada' o `Escola franc-canadenca'.

Van ser J. P. Vinay i J. Dalbernet els qui, amb la seua obra “Stylistique comparée du francais et de l'anglais”, van iniciar el 1958 aquest corrent, el qual tindria la seua conti­nuació anys després, el 1966, amb l'obra del francés A. Malblanc que rep el títol “Stylistique comparée du francais et de l'allemand”.

Aquests autors parteixen de la base que el procés translatiu es pot materialitzar en una sèrie de `procédés techniques' abraçables lingüísticament, i que aquests procediments tècnics es poden dividir en dos grups, els quals inclouen diverses tècniques translatives.

El primer grup és conegut amb el nom de `traduction directe' i comprén les següents tècniques: el préstec (`emprunt'), el calc (`calque') i la traducció literal (`traduction littérale').

Al segon grup, denominat `traducció obliqua' (`traduction oblique'), pertanyen els procediments tècnics coneguts amb els noms de: transposició (`transposition'), modula­ció (`modulation'), equivalència (`equivalence') i adaptació (`adaptatión').

Al iniciar la descripció de les tècniques que integren el primer grup, és possible que la traducció al català del terme que les engloba, `traduction directe', dona lloc a malentesos o falses interpretacions, ja que en la nostra llengua normalment s'empra el nom de `traducció directa' per designar el procés de la versió que es realitza des d'una llengua estrangera a la llengua materna del traductor. Per aquest motiu, denominarem aquest procediment tècnic pel seu nom francés.

2-Tècniques de `traduction directe'

• La primera tècnica del grup de `traduction directe' és el préstec, també conegut com estrangerisme. Els préstecs podrien definir-se com paraules que es prenen de la llengua origen (LO) sense traduir-les, per exemple: input, output, show, full-time, etc. En la major part dels casos, aquesta mena de paraules acaben per desaparèixer de la llengua que les acull, per tractar-se d'una moda passatgera. En unes altres ocasions, acaben adaptant-se al sistema ortogràfic de la llengua terme (LT) i es converteixen en `préstecs naturalitzats'; aquest és el cas dels següents préstecs de l'anglés adaptats ja a la llengua catalana:

Anglés: football Català: futbol

handball handbol

rugby rugbi

Existeixen també, per últim, els préstecs intencionats: noms propis, títols, noms d'institucions, termes culturals o històrics, títols de revistes o periòdics, que es poden transcriure simplement adoptant el terme tal com apareix a l'original.

• El calc és el segon procediment tècnic dins la `traduction directe' i consisteix en manllevar el sintagma de la llengua estrangera, però traduint els elements que el compo­nen. Dins el calc es pot diferenciar entre:

a) Calc d'expressió, el qual respecta les estructures sintàctiques de la LT, com:

Alemà: Kindergarten Català: jardí d'infants

b) Calc estructural que és aquell que introdueix en la LT una nova estructura, per la qual cosa és conegut també com `estrangerisme sintàctic'. Exemple:

Anglès: science fiction Català: ciència-ficció

Molt sovint es confon `calc' amb `préstec naturalitzat' i s'utilitzen els dos termes in­distintament. Una manera d'explicar la diferència que existeix entre ells és: la paraula `bàsquet' (préstec naturalitzat) tracta d'adaptar a la fonologia catalana els elements fònics de l'anglés `basket', mentre que `cistella' o `encistellada', que són calcs, repro­dueixen amb termes preexistents en català (cistella més els afixos en- i -da) el significat de la paraula anglesa.

• El tercer i últim procediment tècnic que la `Estilística comparada' ha inclòs entre els recursos de la `traduction directe' és la traducció literal. La traducció literal és la tèc­nica translativa que es pot utilitzar en els casos en que la LT disposa de les mateixes condicions estructurals i funcionals que es donen a la LO i al TLO. D'aquesta manera el traductor es concentra només en l'equivalència lèxica. Exemple:

Alemà: Die Kinder singen ein Leid Català: Els xiquets canten una cançó

No obstant això, el fenomen conegut com `traducció literal' no ho entenen tots els autors de la mateixa manera. Per a alguns d'ells, com García Yebra, la traducció literal és únicament la que es coneix comunament sota el nom de `traducció paraula per paraula'. Altres autors li donen un sentit més ampli, establint una diferència entre `traducció paraula per paraula' (`Wort für Wort Übersetzung') i `traducció literal' (`wörtliche Übersetzung').

3-Tècniques de traducció obliqua

Per a García Yebra, la `traducció obliqua' “es complementària de la traducció paraula per paraula, en el sentit que s'aplica quan aquesta resulta ser impossible”; mentre que segons Vázquez-Ayora, és el procediment tècnic per excel·lència al qual tot traductor ha de tendir, ja que és el que “s'allunya del trasllat directe o calc mecànic de tots els ele­ments del text de la LO”.

A aquest últim autor és degut l'estudi més ampli realitzat durant els últims anys refe­rent a les tècniques que compren la `traducció obliqua'. Ell divideix aquestes tècniques en dos grups: tècniques principals i tècniques complementàries.

Entre els recursos tècnics principals estan la transposició, la modulació, l'equivalència i la adaptació; tècniques complementàries són l'amplificació, l'explicitació, l'omissió i la compensació. El conjunt de tècniques que s'adscriuen a la denominada `traducció obliqua' pot ser representat així:

Traducció obliqua

Procediments tècnics

A. Principals B. Complementaris

1. Transposició 1. Amplificació

2. Modulació 2. Explicitació

3. Equivalència 3. Omissió

4. Adaptació 4. Compensació

A-Procediments tècnics principals

A.1. La transposició, diu Vázquez-Ayora, es defineix com el procediment pel qual es reemplaça una part del discurs del text de LO per una altra diferent que al text en LT porta el principal contingut semàntic de la primera. Dit d'una altra manera, el traductor tras­llada de forma diferent sintàcticament o estructuralment els elements de la LO a la LT. Exemples:

Alemà: der fünfjährige Junge Català: el xiquet de 5 anys

Alemà: berücksichtigen Català: considerar/tenir en compte

El primer exemple seria una transposició obligatòria, exigida per les diferències es­tructurals de les dues llengües; el segon, en canvi, seria un cas de transposició facultativa: el traductor pot optar, en principi, per qualsevol de les dues solucions, tant `considerar' com `tenir en compte' poden ser traduccions equivalents de “berücksichtigen”.

A.2. La modulació s'aplica als casos de traducció en els quals, degut a les condicions de la LT, es porta a cap un desplaçament en el pla de l'expressió tot mantenint el sentit d'aquesta invariable. Pot haver modulacions obligatòries, com:

Alemà: Lebensgefahr Català: Perill de mort

i modulacions facultatives:

Alemà: es ist nicht schwer Català: és fàcil

La causa última de la modulació, al menys de l'obligatòria, rau en la divergència entre els contextos culturals de les llengües que intervenen en la traducció, la qual cosa exigeix per part del traductor un `ajust' de les condicions pragmàtiques d'una llengua a una altra.

La tendència a la inversió dels termes que s'observa entre algunes llengües entraria dins la tècnica de modulació:

Castellà: de pies a cabeza Català: de cap a peus

A.3. L'equivalència és el cas extrem de modulació; hi ha una connexió entre aquestes dues tècniques, per la qual cosa és difícil establir una clara diferència entre ambdues. Segons Vázquez-Ayora, “l'equivalència és una modulació que es lexicalitza”Mitjançant l'equivalència s'atén, com passava en part amb la modulació, a les par­ticularitats pragmàtico-idiomàtiques de la LT. Així l'equivalència s'empra amb els refranys, frases fetes, jocs de paraules, etc. Exemples:

Anglés: out of sight, out of mind Català: d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol

Castellà: engañar como a un chino Català: fer beure a galet

A.4. L'adaptació, deia Malblanc, es troba “en el límit extrem de la traducció, s'aplica a casos en els quals la situació que ha d'evocar una idea o un missatge no existeix en la LT, i és necessari crear una altra situació que evoca la mateixa idea”.

Mitjançant l'adaptació es tractaria d'omplir llacunes culturals de la LT utilitzant con­ceptes que reproduïsquen una imatge semblant a la del original. Aquestes `llacunes' o discrepàncies es poden trobar en tots els àmbits culturals i en tots els tipus de textos. Així, en les traduccions de la Bíblia a l'Àsia es substitueix el pa per l'aliment correspo­nent a aquella zona, l'arròs; i en la Bíblia dels esquimals `l'anyell de Déu' es converteix en `pingüí de Déu'.

B-Procediments tècnics complementaris

És molt freqüent trobar als tipus de textos informatius noms d'institucions, titulacions acadèmiques, expedients, etc. que no tenen una correspondència exacta en la LT. El traductor es veurà obligat llavors a utilitzar unes altres tècniques translatives com ara l'explicitació. D'aquesta manera entrem en el camp dels procediments tècnics complementaris de la traducció obliqua, els quals, com indica el seu nom, complementen els anteriors (procediments principals) i es combinen amb ells.

B.1. L'amplificació és el procediment pel qual en la LT s'empren més monemes (lexemes i morfemes) que en la LO per expressar la mateixa idea. Newmark distingeix entre `expansió', la qual consisteix sobretot en un allargament gramatical:

Anglés: the house beyond the church

Català: la casa que està més enllà de l'església

i `paràfrasi', tècnica molt utilitzada en terminologies específiques:

Alemà: Umweltabgabe

Català: impost d'un tribut directe en relació amb la quantitat de contaminació

B.2. Anomenem explicitació a l'ús d'un sintagma o oració subordinada afegida que té per objecte introduir en la LT continguts o conceptes no coneguts en aquesta. Vázquez-Ayora indica que mitjançant aquesta tècnica “s'expressa en LT allò que es troba implícit en el context LO... es persegueix una finalitat `explicativa' i `especificativa'”. Exemple:

Català: espardenya Alemà: Schuhwerk aus Hanf in Sandalenform

B.3. L'omissió és la tècnica consistent en suprimir els elements que no són necessaris en la LT per tal d'evitar incórrer en un error de sobretraducció. En el cas de la traducció de l'anglés al català s'hauran de suprimir, per exemple, en la major part dels casos els pronoms possessius.

Anglés: I have my hand in my pocket Català: Tinc la mà a la butxaca

B.4. Finalment, la compensació es fonamenta en la idea que “tota `pèrdua de significat' que es produïsca en un segment o unitat de traducció ha de compensar-se en un altre punt del text”.

4-Conclusió

El traductor ha de posar en joc tots els recursos que li proporciona la seua capacitat d'improvisació, sobre la base de la seua pròpia experiència traductora, perquè es vegen les figures del TLT amb els mateixos colors, amb la mateixa puresa d'estil i amb la mateixa apariència del TLO.

En aquest sentit, sense cap dubte, li serà d'inestimable ajuda una sòlida fonamentació en els principis teòrics, entre els quals es troba primordialment la reflexió sobre els diferents procediments tècnics que poden ser utilitzats per fer una traducció.

5-Bibliografia

-Fonts d'informació:

ELENA GARCÍA, P. (1990) Aspectos teóricos y prácticos de la traducción. Universidad de Salamanca.

NEWMARK, P. (1992) Manual de traducción. Madrid, Cátedra.

Diccionaris i manuals d'ús:

VALOR VIVES, E. (1996) La flexió verbal. València, 3 i 4. 21a edició.

A.A.D.D. (1995): Diccionari castellà-català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 5a edició.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (1995) Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62.

Procediments tècnics de

traducció

Assignatura: Català per a les ciències socials.

Carrera: Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Curs: Segon

Índex

Matèries: Pàgines: 1-Introducció............................................................................................................1 2-Tècniques de `traduction directe'...........................................................................1 El préstec...........................................................................................................1 El calc................................................................................................................2 La traducció literal..............................................................................................2 3-Tècniques de traducció obliqua..............................................................................3 A-Procediments tècnics principals.......................................................................3 A.1. La transposició.....................................................................................3 A.2. La modulació.......................................................................................4 A.3. L'equivalència......................................................................................4 A.4. L'adaptació..........................................................................................4 B-Procediments tècnics complementaris..............................................................5 B.1. L'amplificació......................................................................................5 B.2. L'explicitació.......................................................................................5 B.3. L'omissió.............................................................................................5 B.4. La compensació....................................................................................6 4-Conclusió...............................................................................................................6 5-Bibliografia............................................................................................................7 .

V. García Yebra, Teoría y práctica de la traducción, en Pilar Elena García: Aspectos teóricos y prácticos de la traducción, pàg. 57.

G. Vázquez-Ayora, Introducción a la Traductología, en Pilar Elena García: Aspectos teóricos y prácticos de la traducción, pàg. 57.

G. Vázquez-Ayora, op. cit., en Pilar Elena García: op. cit., pàg. 59.

Cit. per Vázquez-Ayora, op. cit., en Pilar Elena García: op. cit. pàg. 59.

G. Vázquez-Ayora, op. cit., en Pilar Elena García, op. cit., pàg. 60.