Historia
Capitalisme nord-americà
L'hegemonia americana en el món capitralista
La consolidació de la potència nord-americana
Els Estats Units al moment en què es va acabar la Segona Guerra Mundial:
La Segona Guerra Mundial va comportar l'enriquiment i la consolidació de l'hegemonia nord-americana sobre el món capitalsita. El predomini es basava en tres conceptes:
La superioritat tecnològica i econòmica
L'augment del seu pretigi polític:
La seva potència militar
En el plà poític partits nord-americans, demòcrates i republicans, es van rellevar en el poder. Els primers partidaris de l'intervenionisme estatal i promoure lleis socials (president Truman). El 1953 els republicans (president Eisenhower) van accedir al poder i van protagonitzar un tomb conservador i anticomunista que va tenir en el marcarthisme l'exponent més radical.
L'American of life: abundància i pobresa:
L'hegemonia nord-americana també sobre la creença en la superioritat de l'estil de vida nord-americà (american of life), basat en una gran confiança en ells mateixos, un gran potimime i un notable conservadorisme social.
Nord-amèrica va mostrar al món un nou model de vida basat en la prosperitat i en l'abundància.
L'ideal social nord-americà estava representat per la família americana de lasse mitjana.
La societat tenia també el costat negatiu: els desocupats, els jubilats amb rendes baixes, els joves que havien abandonat l'escola sense cap informació professional, els assalariats agrícoles, etc..
La probresa requeia especialment sobre les minories racials: la població negra estava sotmesa a una gran discriminació racial, sobretot als vells Estats esclavistes del sud.
3-L'era Kennedy
Al 1960 la superioritat nord-american al món es va començar a erosionar. El plà econòmic, l'afleviment progressiu del dólar i la compertència d'Europa i del Japó. El plà social tenia l'existencia d'una gran capa de pobresa i marginats i discriminació racial de la població negra. John Kennedy va aconseguir guanyar les eleccions (1960) amb un programa, La nova Frontera, que pretenia tornar a Nord-america el dinamisme i la confiança.
L'assessinat del president el 1963 va fer que tornessin a caure en el somni nord-americà. Les iddes fonamentals del seu programa van continuar vigents durant el manat del successor, Lindon B. Johnson.
Els Estats Units, líders del món capitalista
La reconstrucció postbèl·lica (1945-1949):
Aquesta nova tàctica va fer que els alemanys invadissin Polònia, Dinamarca i Noruega, ixí asseguraven la marina.
Els anglesos es van escapar per Dunkerque. Però els francesos i els belhues es van haver de rendir.
En aquesta darrere etapa la guerra va adquirir la màxima violència i crueltat. La utilització de bombes atòmiques va iniciar un altre sistema destructor amb unes conseqüències imprevisibles.
La contenció del comunisme:
Els alemays i japonesos van organitzar l'economia de les terres ocupades per augmentar la producció de guerra. La terrible policia militar (Gestapo) i els SS van mantenir l'ordre alemany a base de terror.
Els presoners de guerra van morir de fam i d'esgotament.
Els pagesos s'amagaven ela bocos i sabotejaven les vies del tren o les fàbriques.
En genral les calsses socials es van mostrar submises als nazis o als pagesos o hi van col·laborar; van ser classes populars i els petitburgesos els que van formar els nuclis de la resistència (maquis a França, guerrillers de Tito, etc.).
De la dominació absoluta a la dominació relativa (1957-1973):
Quan les tropes russes van entrar a Polònia van descobrir milions de dones i homes assessinats.
A mesura que les tropes alades penetraven a Alemanya les descobertes es feien més nombroses.
Aleshores es va parlar de l'Holocaust jueu. Es diu que hi va haver 5 milions de morts. Però a vegades s'obliden els esclaus i els gitanos que van patir la mateixa sort. El món, horroritzat, va descobrir els extrems salvatges a què pot menar una teoria racista que Hitler havia proclamat al seu llibre Mein Kampf (“La meva lluita”).
La reconstrucció d'Europa (1945-1973)
La postguerra mundial:
Després de la Segona Guerra Mundial molts països europeus es trobaven arruïnats per l'esforç bèl·lic.
Aquesta reorganització es va dir a terme en tres direccions bàsiques:
Els acords internacionals de Bretton Woods.
b) La creació d'una sèrie d'oganismes, com el Fons Monetari Internacional i la Banca Internacional per a la reconstrucció i el desenvolupament que havien de protegir el nou ordree monerati i garantir la reconstrucció econòmica.
c)La liberalització del comerç mundial, afavorida pels acords GATT (Acord general sobre les tarifes i el comerç)
L'Europa Comunitària:
L'acció més important per revitalitzar i reorganitzar l'economia europea va ser la creació de l'anomenat Mercat Comú Europeu. Els primers ministres d'Alemanya, Alemanya i França van donar vida, l'nay 1951, a un primer organisme comunitari, la CECA a d'objectiu deaconseguir un mercat unificat i una producció equilibrada d'auests productes entree els seus integrats inmediatament s'hi van afegir Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Aquets sis països van signar, el 25 de març 1957, el Tractat de Roma, en que es creava el mercat Comú Europeu, base de la CEE.
L'Europa del benestar
Els anys del creixement:
A partir dels anys coinquanta a Europa va comneçar un període de creixememt econòmic que es va manetenir fins al 1973. La República Ferderal Alemanya i França van contruir el teixit industrial i es va erigir com a dirigents del procès de recupració europeu. Itàlia es va conertior en una potència industrial de primer ordre. Aíllat, el Regne Unit van tenir un ritme més lent.
Aquest desenvolupament enorme va anar acompanyat d'una política econòmica que potenciava la intervenció de l'estat en màte`tia econòmica: es van estendre les nacionalitazcions d'industries i de serveis, es van elaborar plans de desenvolupament i es va fixar un marc laboral amb un caire progressistes clar.
La societat del benestar:
La societat va experimentar granbs canvis. Va augmentar el sector terciari pel fet que els camps es va mecanitzar, es va iniciar la robotització industrial i van crèixer les activitats de serveis. També es va produïr una incorporació massiva de les dones al món del treball.
Al final dels anys seixanta va sorgir nombrosos grups, especialment de joves, que expressaven el seu malestar contra un model social massa conformista i plantejaven una sèrie de moviments alternatius. Així van sorgir nombrossos grups d'esquerra radical l'expressió més comneguda dels quals va ser el moviment hippie i el moviment fransès del Maig del 68.
Sistemes polítics democràtics a l'europa del benestar:
El creixement econòmic i la millora de les condicions de vida van anar acompanyats a l'Europa Occidental de la consolidació de sistemes polítics democràtcs, excepte en el alguns països, com Espanya, Portugal i Grècia. Les forces polítiques més representatives `agrupaven en dues grans tendències: els conservadors i democristians, d'una banada, i els social demòcrates o laboristes, d'una altra. Els conservadors defensen les teories liberals del paper de lestat i afavoreixen la lliure competència. Els socialistes propicien reformes en benefici de les classes més desafabirodes i atorgen a l'Estat un paper de rredistibució.
La crisi als països industrialitzats
Any 1973: el final del creixement:
El període de fort creixement econòmic del món industril¡alitzat que havia començat el 1945 va tenir el final al 1973-74, en què es va iniciar un larg període de crisi econòmica que va durar fins a les acaballes de la dècada dels vuitanta.
El senyals del món industrilitzat havia entrat en una etpapa de crisi. Van ser aquests.
Un creixement econòmic molt baix.
Una forta acumulació d'estocs de productes
-
c) El tancament d'un gran nombre d'empreses
-
d) Desaparició i reestructuració de sectors industrials tradicionals
Les causes de la crisi:
Els orígens de la crisi són multiples i comlexos i s'han de bucar en el mateix funcionament del sitema capitalisme durant els trenta anys posterior a la Segona Guerra Mundial.
L'organització de països exportadors de petroli (OPEP) va decidir quadriplicar el preu del petroli cru.
L'impacte de l'augment del preus del petroli va ser terrible per a unes economies com les occidentals, que depenien bàsicament de les importacions d'aquesta font d'energia. La pujada de preus de les primeres màteies va fer encarir la producció i va produïr en general una baixada dels beneficis empresarials i una pujada del preu de venda dels productes.
14-Els afectes econòmics i socials de la crisi del 1973:
Aquesta crisi va afectarmoltes empreses i molts sectors industrial i només els més forts van sobreviure, cosa que va comportar una concentració més gran del poder econòmic. A més, a molts països i va tenir lloc un afleviment del secor public de rediur despeses del presupostos i moltes emporses i fins i tot serveis socials es van privatitzar.
També hi va haver un augment de l'atur, proliferaven els contractes temporals i la feina a temps parcials i van creixer les activiats l'economia sumergida, que escapen de tot control legal.
El món occidental davant la crisi (1973-1989)
La crisi de l'imperi americà (1973-1980):
El paper hegemònic a occident dels estats Units v començar a aflebir-se. La derrota al 1973 al Vietnam va ençatar una forta cítica a moltes zones del món sobre el caire imperiaista de la intervenció del s EEUU:
El 1979 la guerrilla santinista va prendre el govern a Nicaragua i en va fer fora al gobern pronord-americà.
A Àsia els vitnamistes van ajudar a imposar moviments revolucionals a Laos i a Cambotja.
A Àfrica es van imposar uns règims marxistes a Àngola, Moçambic i Etiòpia.
A Irán la revolució per destiuir el vobern prooccidental del xa i va instaurar una republica islamista marcadament intergrista i anti-americana.
La reacció dels Estats Units: l'era Reagan (1981-1989):
Aquesta nova tàctica va fer que els alemanys invadissin Polònia, Dinamarca i Noruega, ixí asseguraven la marina.
Els anglesos es van escapar per Dunkerque. Però els francesos i els belhues es van haver de rendir.
En aquesta darrere etapa la guerra va adquirir la màxima violència i crueltat. La utilització de bombes atòmiques va iniciar un altre sistema destructor amb unes conseqüències imprevisibles.
Europa davant la crisi:
Aquesta crisi va afectarmoltes empreses i molts sectors industrial i només els més forts van sobreviure, cosa que va comportar una concentració més gran del poder econòmic. A més, a molts països i va tenir lloc un afleviment del secor public de rediur despeses del presupostos i moltes emporses i fins i tot serveis socials es van privatitzar.
També hi va haver un augment de l'atur, proliferaven els contractes temporals i la feina a temps parcials i van creixer les activiats l'economia sumergida, que escapen de tot control legal.
El Japó, una potència asiàtica
L'ocupació americana i l'establiment de la democràcia:
A partir dels anys coinquanta a Europa va comneçar un període de creixememt econòmic que es va manetenir fins al 1973. La República Ferderal Alemanya i França van contruir el teixit industrial i es va erigir com a dirigents del procès de recupració europeu. Itàlia es va conertior en una potència industrial de primer ordre. Aíllat, el Regne Unit van tenir un ritme més lent.
Aquest desenvolupament enorme va anar acompanyat d'una política econòmica que potenciava la intervenció de l'estat en màte`tia econòmica: es van estendre les nacionalitazcions d'industries i de serveis, es van elaborar plans de desenvolupament i es va fixar un marc laboral amb un caire progressistes clar.
El miracle econòmic:
Després de la Segona Guerra Mundial molts països europeus es trobaven arruïnats per l'esforç bèl·lic.
Aquesta reorganització es va dir a terme en tres direccions bàsiques:
Els acords internacionals de Bretton Woods.
b) La creació d'una sèrie d'oganismes, com el Fons Monetari Internacional i la Banca Internacional per a la reconstrucció i el desenvolupament que havien de protegir el nou ordree monerati i garantir la reconstrucció econòmica.
c)La liberalització del comerç mundial, afavorida pels acords GATT (Acord general sobre les tarifes i el comerç)
Les particularitats del model japonès:
L'acció més important per revitalitzar i reorganitzar l'economia europea va ser la creació de l'anomenat Mercat Comú Europeu. Els primers ministres d'Alemanya, Alemanya i França van donar vida, l'nay 1951, a un primer organisme comunitari, la CECA a d'objectiu deaconseguir un mercat unificat i una producció equilibrada d'auests productes entree els seus integrats inmediatament s'hi van afegir Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Aquets sis països van signar, el 25 de març 1957, el Tractat de Roma, en que es creava el mercat Comú Europeu, base de la CEE.
Descargar
| Enviado por: | Patricia Domingo |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.