ACTIVITATS

1. Sintetitza breument el contingut de la novel·la.

La Lluciana, una noia de divuit anys pateix una forta sufocació a causa del consum d'èxtasi.

Els seus amics són a l'hospital. Des d'allà una infermera avisa als seus pares, que hi van immediatament. Aleshores descobreixen que la noia està en coma. Avisen a l'Eloi, el seu xicot, que també va a l'hospital, i a la Loreto, una amiga bulímica.

L'Eloi, intentant fer alguna cosa per la Lluciana i poder salvar-la, va en recerca del camell per tal d'aconseguir una altra pastilla com la que es van prendre. El detectiu Espinós també va en recerca del camell que els va vendre les pastilles: en Poli García.

Al mateix temps, la Loreto, una gran amiga de la Lluciana, intenta lluitar contra la seva malaltia, la bulímia, i pensant en el que li està passant a la Lluciana no vol morir i vol continuar en vida.

I a més, en Marià Zapata, un periodista, vol treure a portada el cas de la Lluciana. Primer demana informació al detectiu Espinós, que es nega a facilitar-li cap mena d'informació, després ho fa als pares de la Lluciana, que també s'hi neguen, i més tard, enganya a la germana d'aquesta i aconsegueix saber coses de la seva vida i tirar-li fotos sense el consentiment patern.

Mentrestant, la Lluciana, en coma, se n'adona de tot el que passa al seu voltant, i manté una batalla amb la mort. Està en una partida d'escacs en que les peces negres són el seu rival: la mort.

Finalment, l'Eloi i els seus amics troben al camell i el segueixen, però aquest fuig corrent. Per camí rellisca i cau d'esquena, donant-se un fort cop al cap, però just abans de morir aconsegueix tirar les pastilles que li queden per la claveguera. Les esperances dels amics defugen, però la Cinta ha trobat una pastilla pel camí, que li havia caigut al camell mentre corria. Tot això, encara que ells no ho saben, ja no és necessari, perquè la Lluciana ha decidit tornar a la vida i es desperta del coma.

2. Analitza els elements bàsics del gènere narratiu bo i aplicant-los a aquesta novel·la. Utilitza fragments del llibre per exemplificar les teves afirmacions. Fes especial incís a l'estructura, el punt de vista i els personatges.

ESTRUCTURA: La novel·la Camps de maduixes segueix una estructural lineal, ja que tota la novel·la s'esdevé en un sol dia ordenat cronològicament, i els diferents fets segueixen un ordre temporal. Els capítols estan indicats amb l'hora en que han tingut lloc.

La novel·la segueix l'estructura típica de plantejament - nus - desenllaç.

El plantejament és des del principi del llibre, en que els pares s'assabenten de la notícia de la seva filla, així com també se n'assabenten la Loreto, l'Eloi, la policia i el periodista.

A partir d'aquí, comença el nus, en que l'Eloi busca el camell que els va passar la droga amb l'ajuda dels seus amics, l'inspector també el busca, a l'hospital lluiten per salvar la Lluciana i s'esdevé la majoria de l'acció.

El desenllaç es produeix quan tots troben al camell i aquest es mor, i quan la Lluciana acaba decidint per continuar vivint.

PUNT DE VISTA: El punt de vista de la novel·la Camps de maduixes no és el mateix durant tot l'obra. En la majoria de novel·la, el punt de vista és extern; el narrador no participa dels fets de la història, sinó que només els explica, i utilitza la tercera persona verbal. El narrador és omniscient, és a dir, és aquell que ho sap tot sobre els personatges i la història, fins i tot el que pensen. Però hi ha trossos en que la Lluciana és el narrador, Són els fragments en que la noia expressa el que sent, i on intenta parlar amb els seus amics i familiars, encara que no la puguin sentir. En aquest moment el punt de vista és intern, ja que el narrador és un personatge de l'obra, concretament el personatge protagonista.

Punt de vista extern:

“18 hores 23 minuts

L'Eloi repetí una vegada i una altra el número de telèfon que li acabaven de donar-li a informació, i va introduir una moneda de cent pessetes a la ranura superior de l'aparell abans de marcar-lo. [...]”

(extret de pàgina 116)

Punt de vista intern:

“19 hores 25 minuts

Els meus peons posen setge. El final és a prop. Escac.

Una altra jugada i...

Escac i mat.

Vull viure.”

(extret de pàgina 150)

TEMPS: El temps extratextual en que l'obra es desenvolupa és a finals del segle XX, que és quan va començar a existir el consum de les anomenades “drogues de disseny”. El temps textual de l'obra és un sol dia. El ritme en que es narren els fets és molt ràpid, ja que en molt poques hores ocorren moltes accions.

ESPAI: L'obra Camps de maduixes es desenvolupa a diferents llocs, tant en espias tancats com oberts, però l'espai més important és l'hospital, ja que durant tota l'obra la protagonista s'hi troba ingressada i diferents personatges hi van passant. Altres espais són les cases dels amics de la Lluciana: la Cinta, el Màxim, l'Anna i el Quico, el Raül i l'Eloi; el carrer, les discoteques i el local de la festa privada, les pensions, els despatxos, etc.

“La Norma va veure com els seus pares sortien de l'habitació en la qual acabaven d'instal·lar la Lluciana [...]”

(extret de pàgina 19)

PERSONATGES: En l'obra hi apareixen un gran nombre de personatges

Personatges principals:

Lluciana: és la protagonista de l'obra, és un personatge rodó.

Lluís Salas: és el pare de la Lluciana, és un personatge pla, ja que no presenta cap evolució en tota la novel·la.

Ester Salas: és la mare de la Lluciana, és un personatge rodó, ja que l'estat de la seva filla l'afecta molt i canvia radicalment d'actitud.

Norma: és la germana de la Lluciana, és un personatge rodó, ja que en primer moment es veu egoista amb la seva germana, però en el desenllaç de l'obra, canvia d'actitud.

Eloi: és el xicot de la Lluciana, és un personatge rodó. Ajuda molt en el desenvolupament de l'obra i gràcies a ell troben al camell.

Loreto: amiga de la Lluciana. És bulímica. És un personatge rodó, ja que fa un pas molt important en la cura de la seva malaltia: no vomitar.

Cinta: amiga de la Lluciana. Evoluciona molt durant l'obra, madura com a persona, per això és un personatge rodó.

Santi: amic de la Lluciana i xicot de la Cinta. És un personatge rodó, ja que, com als seus amics, l'accident de la Lluciana els fa veure les coses des d'un altre punt de vista.

Màxim: amic de la Lluciana. És un personatge rodó.

Poli Garcia: És el camell que els va vendre les pastilles. És un personatge pla, ja que durant tota l'obra manté la mateixa personalitat i no demostra cap evolució.

Personatges secundaris:

Vicenç Espinós: És l'inspector que investiga el cas de la Lluciana. És un personatge pla, ja que no demostra cap evolució, simplement, fa la seva feina.

Marià Zapata: És periodista. És un personatge rodó i molt complex.

Personatges Decoratius:

Raül: És amic dels protagonistes. És un personatge pla, ja que no evoluciona durant l'obra. Està tot el cap de setmana de festa ballant sense parar.

Júlia: És la germana del Raül

Anna: És amiga dels protagonistes

Quico: És amic dels protagonistes

Benet i Àgata: Propietaris d'una pensió

Rita: prostituta

Sra. Sanz: mare de la Loreto

Nestor: excamell

Dr. Pons: doctor que s'encarrega de la Lluciana

Àlex Castro: cap d'en Poli Garcia

Gaspar Valls: periodista

Eulàlia: propietària de la pensió en que s'allotja en Poli

Llorenç Roca: policia

3. Té algun significat el títol de la novel·la? L'única referència al títol es troba a la pàgina 129, on l'escriptor posa en boca del periodista Marià Zapata “Com deien els Beatles, els camps de maduixes poden arribar a ser eterns”. Busca informació sobre aquest grup musical per treure l'entrellat del títol.

Com John Lennon a Strawberry Field, la Lluciana es troba en un estat d'aïllament de la resta de la societat, veu el món d'una altra manera dels que la rodegen, i està en un lloc on ningú més hi pot arribar. En aquest lloc pot deixar volar la seva imaginació, ja que ningú la molestarà.

Camps de maduixes representa aquest lloc d'escapament.

4. Comenta el següent fragment:

“Ells decidien comprar-ne, i prendre'n. Ells i ningú més que ells.

Un joc divertit.

Per això s'és jove, per tastar coses, experimentar.

Per això i per plantar cara a tot.

O no?” (pàg. 120)

Els joves comencen la vida adulta amb ganes de menjar-se el món. Una manera de demostrar-ho és amb el consum de substàncies cada cop més perilloses i més fortes. Als joves els agrada provar, experimentar amb coses que produeixin sensacions noves, que s'allunyin de la monotonia del dia a dia, ja que és una experiència en que no saps el que vindrà. Com més forta sigui la droga a experimentar, més fort serà el viatge que tindran, més fortes seran les sensacions i, segons ells, millor s'ho passaran.

Als joves els agrada provar amb les coses noves, i encara més amb drogues il·legals. Com més es prohibeixen les coses, més ganes tenen els joves de provar-ho. És el desig per l'il·legal, ja que si la substància no és legal, senyal que és forta.

5. Fes una de les següents activitats:

• Busca informació sobre les drogues de disseny i el seu consum i redacta un text informatiu per a una revista escolar.

LES DROGUES DE DISSENY

Les drogues de disseny són substàncies produïdes per síntesi química (sense components naturals) en laboratoris il·legals. El seu nom científic és drogues de síntesi.

Les drogues de disseny es comercialitzen en forma de pastilles o comprimits, sobre la superfície dels quals s'hi graven dibuixos que serveixen com a identificadors.

ÈXTASI

Encara que les drogues de disseny engloben diverses substàncies, l amés usual és l'èxtasi. Aquesta droga ja va ser investigada als anys cinquanta per l'exèrcit americà, però no va ser fins a la dècada dels vuitanta que se'n va començar a consumir. Amb l'entrada del segle XXI sembla que el consum d'èxtasi s'hagi frenat, segurament a conseqüència de les morts vinculades amb aquesta droga que hi ha hagut en els últims temps.

EFECTES

L'èxtasi provoca una barreja entre estimulació i percepció alterada. Entre els seus efectes psicològics trobem:

• Apatia

• Sociabilitat

• Eufòria

• Increment de l'autoestima

• Desig sexual augmentat

• Confusió

• En dosis elevades es poden produir fortes al·lucinacions i psicosis agudes.

Els seus efectes fisiològic són:

• Taquicàrdia i hipertensió

• Sequedat de boca

• Contracció de la mandíbula

• Tremolors

• Deshidratació

• “Cop de calor”: és una alteració del centre regulador de la temperatura que provoca un augment de la temperatura corporal. L'exercici i la calor que fa als ambient de ball (discoteques, pubs,...), juntament amb la deshidratació conseqüent poden provocar la mort.

La majoria de les drogues de disseny tenen algun component al·lucinogen, amb efectes similars als del consum de cocaïna o altres estimulants.

RISCS

L'èxtasi, encara que en el moment de la seva comercialització es presenta com a droga inofensiva, és molt perillosa. El seus principals riscs són: crisi d'ansietat i depressió, que poden donar a lloc després d'un consum prolongat d'èxtasi; augment sever de la temperatura corporal, convulsions, insuficiència renal i hemorràgies, associats en l'ambient en que s'acostuma a consumir èxtasi (llocs on es balla intensament). No sembla que l'èxtasi produeixi dependència física, però els consumidors a llarg termini poden desenvolupar dependència psicològica.

Les drogues de disseny són un factor de risc d'accidentalitat en la conducció.

Consum d'èxtasis a Espanya l'any 2002. Estudiants de 14 a 18 anys

(FONT: DGPNSD Observatorio Español sobre Drogas)

Durant els últims anys, el consum d'èxtasi ha disminuït. En el gràfic es pot observar que l'any 2002, un 1.7% dels estudiants entre 14 i 18 anys consumien èxtasi de manera habitual, mentre que l'any 2000 (segons fonts del DGPNSD) era d'un 2.5%.

Generalment, l'èxtasi no es pren de forma continuada, sinó que el seu consum és esporàdic, de manera que no apareixen símptomes d' abstinència clara (“mono”).

Bibliografia

• Drogas: + información , - riesgos: tu guía

Plan nacional sobre drogas

Ministerio del Interior

• Internet:

Informació sobre John Lennon i Strawberry Fields Forever

http://usuarios.ecolan.com/sergiac/sgtpeppers.html