Camp de maduixes

1- Vocabulari:

• Deixar de cremar-se les celles: Deixar d'estodiar molt

• Anar a les palpentes: Guiar-se amb les mans per a tot

• Anar amb peus de plom: Anar alerta

• Fer cas omís: No fer cas

• bellugar: Na Maria es una nina molt nerviosa

• clímax: Aquesta ciutat té un clímax molt alt

• escorcoll: La policía escorcollava els cotxes que passaven la

frontera.

• garfi: S'hi va clavar el garfi d'en Joan a la mà

• malson: Va tenir un malson, va somiar amb un dimoni

• neguitós: Que vinguis tan tard a la nit em fa estar molt neguitós

• sèrum: No se lo que vol dir, le cercat i no l'he trobat.

2- Comprensió:

Una vegada llegida la novel·la segur que saps contestar correctament aquestes preguntes:

Què significa sortir del túnel?

Sortir del camí que hi ha entre la mort i la vida.

Què és la bulímia? Quines conseqüencies té? Quin personatge la pateix?

Una malaltia.

Igual que l'anorexia (et debilita i pot arribar a matar per problemes d'esòfag de tant vomitar).

Na Loreto.

Per què aquesta narració sembla una partida d'escacs? Qui la guanya i qui la perd?

Perque na Luci té que jugar una partda d'escacs amb la Mort; si guanya viu i si perd mor.

Na Luci guanya i la Mort perd.

Quina frase resumeix aquesta història? Què significa?

Va tancar els ulls per última vegada, només per veure com la reina s'allunyava, vençuda, per un tombant del camí, i s'enduia el seu rei derrotat, i per convèncer-se a si mateixa que havia tornat.

Que ha guanyat a la Mort en la més important partida d'escacs de la seva vida.

El motiu de titular l'obra amb el nom de Camps de maduixes quin és?

Per que l'escritor vol que la gent entengui que mengin maduixes i fora les pastilles.

3- Narrador:

Quin punt de vista s´ha emprat a la novel·la?

El punt de vista de la novel·la Camps de maduixes és extern, és a dir, està escrit en tercera persona omniscient.. Però no durant tota la novel·la: els trossos on la protagonista, que es troba en coma, va explicant com es troba están escrits de manera interna, és a dir, en primera persona. El narrador extern, el de les parts que estan escrites en tercera persona, és omniscient, ja que ho sap tot: el que passa als personatges... i el narrador intern, el de les parts escrites en primera persona, és la protagonista que, com he dit, explica com es sent estant en l'estat de coma.

En quines ocasions s'utilitzen els monòlegs? Per quin motiu s'han introduït dins la narració?

Quan hi ha una conversació entre una persona mateixa.

Per saber tot el que pensen els protagonistes (sentiments, etc.)

4- Personatges:

Lluciana Sales

És una al·lota de divuit anys. Ara està deixant enrere l'adolescència i comença a ser una dona. És la protagonista de la novel·la, perquè es pren una pastilla d'èxtasi per sortir amb els seus amics i li agafa una forta sufocació, quedant en coma. Quan ella està en coma, sent i veu als que la van a visitar i juga en contra de la mort, ja que ella és una campiona d'escacs i tot el temps pensa que es troba en una partida d'escacs, i que les peces negres equivalen a la mort, i les blanques a la vida. Ella explica, encara que ningú la pot sentir, que en l'estat que es troba és un estat omplert de foscor, una situació estranya, com si surès enlloc, com si el seu cos fos aliè a qualsevol sensació perquè no sent res, ni fred ni calor, tampoc dolor. Un lloc agradable, encara que massa fosc. Té por, encara que es troba en pau. Ella estima a l'Eloi, i li agradaria molt que estàs al seu costat.

La Lluciana és la que té les mans més boniques de tot el grup. Quan juga a escacs, més que moure les peces sembla que les acaricia. Sempre se les ha cuidat: les ungles perfectament tallades en son la millor prova.

Al cap d'un dia de lluitar contra la mort, les peces blanques guanyen la partida i les negres la perden. Ella surt del túnel. Mentre retrobava el dolor també la llum, i obre els ulls. És viva.

A la novel·la és un personatge rodó, ja que passa de ser a l'estat de coma a viure. També canvien els seus pensaments sobre les drogues, suposo que ella ni cap dels seus amics en prendrà mai més.

Eloi

L'Eloi és un noi sensat i bon estudiant, però també té alguns rampells impulsius. Surt amb la Lluciana i se l'estima com el que més, potser per això té una actitud i unes reaccions un tant estranyes o més bé impulsives. Per començar ell no va sortir aquell dia amb ells, va preferir quedar-se estudiant per l'examen de tres dies després, això ja el fa diferent als demés. Quan rep la trucada que li comunica la notícia no és capaç d'assimilar-ho, si més no, li costa, però un cop ho ha digerit i reacciona, se'n va corrents a l'hospital. Allà tot són preguntes i moltes d'elles sense resposta fins que troba la Norma que l'acompanya a l'habitació de la Lluciana. En veure-la es queda parat, fred, com si estigués somniant i tot el que hi ha al seu davant no fos realitat. Abans de trobar la Norma ja havia estat parlant amb els seus amics, però en saber la història, havia acabat rebutjant-los. Reacciona en contra d'ells culpant-los del que li ha passat a la Lluciana i es protegeix en l'argument de que si ell hi hagués estat res d'això hauria passat i que ho van fer només perquè ell no hi era. Quan surt de l'habitació de la Lluciana se'ls torna a trobar davant la porta d'urgències i, ara ja més tranquil, torna a parlar amb ells, però la tranquil·litat no dura massa, només fins que se li acudeix preguntar a on anaven i la resta li responen que a dormir. En sentir això l'Eloi s'enfada fins que de la tensió acumulada se'n desprèn una baralla entre ell i en Màxim. En Santi, sabent que és més fort que l'Eloi, s'hi interposa i li diu que va ser en Raül qui els va donar les pastilles, llavors es tranquil·litza una mica i deixa d'acusar injustament a en Màxim.

A part de reaccionar en contra dels que envoltaven la Lluciana en el moment dels aconteixements, la seva principal reacció respecte a tot aquest afer és la de trobar, sigui com sigui, una pastilla igual que la que va prendre ella. No pot suportar quedar-se quiet sense fer res, així que inicia una profunda recerca primer d'en Raül, després, en veure que no hi ha manera, l'Anna i en Quico i finalment, quan ha localitzat al primer i li ha tret tota la informació que ha pogut, llavors comença la persecució del camell. Oblidant les baralles que ha tingut amb la resta del grup els truca i els demana ajuda per trobar el camell; sap on trobar-lo, però ell no sap qui és... L'assumpte no se'ls complica massa, però la persecució no té un bon desenllaç, el camell mor llençant les pastilles pel clavegueram i això els desanima a tots. L'Eloi es dóna per vençut i està disposat a tornar rendit cap a l'hospital i esperar quan la Cinta els comunica que té la pastilla que buscaven... l'ha trobat mentre corria i l'ha pogut agafar. Llavors l'esperit lluitador i el bri d'esperança que havien mantingut l'Eloi dret i ferm ressorgeixen de cop amb la nova il·lusió de poder ajudar a la seva estimada Lluciana.

Cinta

La Cinta és, juntament amb la Loreto, la millor amiga de la Lluciana. S'havien conegut fent cua per comprar unes entrades per al concert del seu grup preferit, quan els van tancar la taquilla dient que s'havien esgotat les entrades. La Lluciana plorava i ella cridava fins que es va adonar que estaven abraçades i plorant sense saber res l'una de l'altra més que compartien l'amor per aquell grup de nois. Aquella experiència les va unir fins a fer-se inseparables, elles dues i la Loreto, però aquesta última anava més a la seva i no tenia tantes coses en comú amb la Lluciana com ella.

Quan la Lluciana va caure a terra i la van treure fora la Cinta s'espantà, però amb la tensió del moment no acabà d'adonar-se'n del que passava realment. Un cop varen ser a l'hospital va començar a digerir tot el que havia passat i la gravetat de la situació. La Cinta és, dels quatre amics de la Lluciana, la que més deixa veure els seus sentiments i la que més es recolza en els altres, potser el fet de que sigui l'única noia hi té alguna cosa a veure... El que realment vol és algú que l'abraci i li faci costat en tot moment, algú que li digui el que ella vol sentir, algú que la comprengui... El Santi intenta fer el que pot per ella, però el seu instint de mascle acaba sorgint i traint-lo fent que ella s'indigni, amb raó. Ella és més bé romàntica, per això queda enlluernada pel comportament de l'Eloi davant la situació de la Lluciana.

A la vegada que necessita el recolzament dels que l'envolten, la Cinta, també és forta i valenta i, com l'Eloi, està disposada a fer el que sigui per la seva amiga. Durant la persecució del camell, ella és la que menys velocitat i resistència té, per la qual cosa aviat la deixen enrere, però potser també per això és l'única que se n'adona que al camell li ha caigut una pastilla en la seva ràpida i desesperada fugida. Quan ja tots estan desanimats i fan plans de tornar cap a l'hospital sense presses, ella està radiant i els seus ulls brillen de satisfacció: ha aconseguit una pastilla, potser encara no està tot perdut i poden salvar la Lluciana.

Santi

En Santi és el xicot de la Cinta i també amic de la Lluciana. De fet, abans de fixar-se en la Cinta, ho va fer en la Lluciana fins que es va adonar que aquesta era gairebé inabastable i que a més a més hi havia l'Eloi.

Ell és el que menys demostra què en pensa, què sent... Està trist i afligit com tots, però sembla que es deixa dur per l'ambient. Uns es senten culpables, d'altres hi tenen una relació més que amistosa o una amistat molt sincera i ferma, algun lligam afectiu... però ell és el que menys motius té per a preocupar-se tot i que la Lluciana també és amiga seva. Se sent malament quan veu que els seus amics i la gent que l'envolta s'ho està passant malament i li sap greu no poder fer-hi res més que esperar i donar-los suport. Realment amb això ja fa molt, fent costat a la Cinta i als que ho necessiten per no decaure, però no en té prou. Probablement el que vol és actuar i ajudar-los, però no sap com ni per on començar.

Màxim

En Màxim és un altre dels amics que componen el grup al qual pertany la Lluciana, però en aquests moments se sent sol. Amb la situació de la Lluciana el grup s'ha dividit, per una banda l'Eloi que no en vol saber res d'ells i molt menys d'en Màxim, per l'altra el Santi i la Cinta que ja es tenen a ells per a compadir-se i per acabar la Loreto que és a casa seva degut al seu precari estat de salut. A més a més i per acabar-ho d'adobar, hi ha la sensació de culpabilitat que recau damunt d'ell. Que la Lluciana prengués aquella pastilla no va ser del tot culpa seva, però sí en part, ja que van ser ell i en Raül els que les van aconseguir. De tots els que hi eren presents ningú no li ha retret perquè saben que ell no va forçar a ningú a prendre-les i van veure com era la Lluciana qui la prenia voluntàriament; tot i això l'Eloi no ho comprèn i els fa culpables del que ha passat, sobretot a ell per haver-les aconseguit. L'actitud de l'Eloi provoca en ell un sentiment de culpa encara més gran del que tenia, creant-li així una por acompanyada del fantasma de la Lluciana que se li apareix cada cop que està sol a la seva habitació.

Loreto

La Loreto és també una de les millors amigues de la Lluciana. Ella la coneixia molt abans que la Cinta, però no hi comparteix el gust per la música ni d'altres característiques comunes entre la Cinta i la Lluciana. La Loreto va al seu rotllo. És una noia de l'edat dels demés del grup, però que des de ja fa uns anys va començar a fer el burro amb el menjar. Deia que volia perdre els tres escassos quilos que li sobraven i es va posar a dieta. Tot i posar-hi esforços no podia evitar els atacs de gana i d'ansietat que la portaven a menjar i engolir tot el que trobava, vomitant-ho després per evitar els remordiments de consciència. Aquest fet realitzat durant anys dia a dia la va portar a caure en la bulimia, una de les greus malalties junt amb l'anorèxia de la joventut actual. Quan a la Lluciana li succeeix tot això, la Loreto està encara dèbil i demacrada per la qual cosa no surt de casa gairebé per res. Quan rep la notícia de mans de la seva mare es deprimeix perquè fins llavors era la Lluciana la que estava sempre al seu costat i volia ajudar-la a sortir del pou. Es deprimeix i tot mirant el seu reflex a l'aigua del wàter, decideix que ha de viure, tant ella com la Lluciana se'n han de sortir. És una decisió difícil aquesta, però les ganes de sortir al carrer i córrer a veure la Lluciana i la por a perdre-la per sempre, fan que se n'adoni de que les coses no poden continuar com fins ara.

Personatges secundaris: Paper dins l'obra:

Marià Zapata

En Marià Zapata és el periodista que pretén publicar les fotos de la Lluciana en coma. La seva, és la pitjor reacció de totes. Bé, més que reacció actitud perquè reaccionar reaccionaria si la Lluciana li importés tan sols una miqueta, però com que no té res a veure amb ell tant li és que els éssers propers a aquella noia s'ho passin malament o que estigui envaint la intimitat d'aquella pobra noia. La seva actitud hipòcrita i nefasta és digna de ser castigada judicialment perquè qui es creu que és ell per: primer atabalar als pobres pares que prou feina tenen en assimilar el que ha passat i segon colar-se en aquella habitació i fer les fotos per les quals no ha estat autoritzat? Això ho trobo d'un mal gust increïble, però desgraciadament, de persones com aquesta, n'hi ha masses en aquest mon.

Dr. Pons

El doctor Pons és el metge que atén a la Lluciana i investiga el que contenia la pastilla del seu cas. La seva reacció no és res espectacular, però s'ha de tenir en compte que és metge i que no té cap mena de relació amb la pacient que tracta. Podríem dir més bé que ni tan sols reacciona, simplement compleix la seva feina intentant de fer més fàcil, als que envolten la Lluciana, el tràngol que estan passant. Suposo que com qualsevol metge, no s'implica massa en el cas ja que, potser ell és l'únic que realment és conscient de que en qualsevol moment la Lluciana se'ls pot escapar de les mans. No s'implica més del compte, però tampoc li és igual, en el fons és un ésser humà i pot sentir llàstima per ells com qualsevol altra persona, simplement la seva feina l'obliga a no ficar-s'hi més del que li correspon.

Ester Salas

L'Ester Salas és la dona del Lluís Salas i la mare de la Lluciana. Ella és de tots la que més perd els estreps quan li comuniquen el diagnòstic de la seva filla. Es desespera i no para de plorar. També és una reacció lògica en una mare, però dóna la impressió que el que realment li passa és que li hagués agradat protegir més la seva filla, lligar-la més curta i no ho va fer bé per evitar discussions o bé per no donar aquesta imatge de mare sobreprotectora. Probablement, mental i silenciosament ella s'ho recrimini, què hauria passat si no li haguessin donat tanta llibertat? potser ara dormirien a casa seva sense preocupar-se de res en comptes d'estar en un hospital amb la Lluciana entre la vida i la mort i, pensar que ho podria haver evitat la destrossa per dintre fent que perdi els nervis.

D'altra banda, la reacció que té envers la proposta del periodista crec que és la més adequada perquè per res del món s'hauria de vendre la imatge del patiment d'altres persones. Per molt que això ajudi a vendre diaris i la gent els compri pel “morbo” que els dóna llegir històries reals, de cada dia, però que, segons creuen, mai els passarà a ells ni a ningú del seu entorn, hauria d'estar legislat d'alguna manera que mai poguessin fer la pressió que exerceix el periodista en aquesta novel·la. En lleis no hi entenc gaire, però, si no hi són, crec que seria convenient establir algunes normes per aquest tipus de casos; i més en un país com el nostre on cada dos per tres estem veient per la televisió el patiment de moltes famílies per la pèrdua d'algú estimat en mans d'assassins sense escrúpols.

Lluís Salas

El Lluís Salas és el pare de la Lluciana i sembla ser un home que toca de peus a terra perquè just sona el telèfon ja sap que res bo no pot ser a aquelles hores de la matinada. Quan rep la notícia de que la seva filla és a l'hospital reacciona com qualsevol pare faria i surt corrents cap allà acompanyat de la seva dona, però quan és conscient del diagnòstic i la resta de nois li pregunta per l'estat de la seva filla, esclata amb tota la ràbia, fúria i impotència que porta a dintre seu cridant-los que la seva filla està en coma. En certa manera té la mateixa reacció violenta que l'Eloi i els culpa del que li ha passat a la Lluciana. La diferència, però, és que ell no ho esmenta pas que sigui culpa dels nois; en el fons deu saber que si la Lluciana és allà, és perquè ella mateixa va acceptar la pastilla i això el fa sentir fracassat com a pare. Al igual que la resta dels nois, un cop passat l'ensurt del primer moment fa el cor fort i manté la serenitat; potser per no espantar més la seva dona que ja està prou desesperada o potser per ajudar-se a sí mateix a aguantar i no desmuntar-se, però de tots els que envolten la Lluciana, és cert que és el que es manté més serè.

Norma

La Norma és la germana de la Lluciana. Tan sols es porten tres anys de diferència, però les normes per cadascuna d'elles són un abisme. Per això la Norma se sent egoista quan es sorprèn a sí mateixa pensant en què passarà si la Lluciana es mor, si podrà sortir de nit o quant tardaran els seus pares en deixar-la tornar a l'hora que vulgui. La seva reacció egoista és normal en la seva situació perquè aquest tipus d'esdeveniments acostumen a trasbalsar molt l'ambient de qualsevol família i sobretot l'actitud dels pares envers la resta de fills que tinguin. De totes maneres la Norma demostra que no és això el que realment pensa i sent, sinó que ho està passant tant o més malament que la resta, estant al costat de la Lluciana, fent-li companyia i ajudant com pot als que l'envolten. Ella és de les poques que crec que demostren els seus vertaders sentiments, ja que els nois es fan una mica els durs excepte l'Eloi que reacciona una mica violentament i tant la Cinta com la mare de la Lluciana, potser exageren. No és que el cas no es mereixi preocupació, però s'ha d'intentar fer el cor fort i no deixar-se portar pels nervis.

5- Espai i temps:

Més que res a l'hospital.

(A una o més ciutats reals o imaginaries, a una poble, al camp...)

Cita alguns llocs que són els escenaris de la història.

Despatx del Dr. Pons, pandora's, casa de la Cinta, casa de l'Anna, local de la festa privada.

A la actual.

Quin període de temps comprèn la novel·la?

El període de temps es constant, va contant l'historia minut a minut.

6- Llenguatge:

Interpreta aquestes expressions simbòliques:

Ocells nocturns:

Cavall blanc: El cavall que utilitzava ella per la partida d'escacs que simbolitzava així la mateixa vida.

La clau del paradís: La clau del cel.

El camell volava: El que venia les pastilles corria molt.

Les “llunes” eren noves:

7- Temes:

Determinar el tema central d'aquesta història.

El tema de l'obra és molt clar: LES DROGUES, i la seva consumició sobretot en els adolescents. És aquesta perquè tota la novel·la està relacionada directament amb aquest tema que, actualment és molt important perquè existeixen molts casos ben iguals que el que Jordi Sierra ens planteja. També hi ha un tema, que no resalta tant, que sería l'amor, l'amor que sobresurt més en moments com aquests, moments molt durs que són quan saps realment que estimes a una persona, i la valores: els momens en quan estàs a punt de perdre-la. A la protagonista li correspon aquest amor de moltes persones: els seus pares, la seva germana, els seus amics, el seu xicot...

Es tracten, també, altres temes. Enumera'ls:

El companyerisme, l'experiencia tan dolenta de voler tastar alguna cosa nova, el camí entre la vida i la mort.

8-Activitat creativa:

Reescriu l'episodi de la sortida nocturna d'un cap de setmana i el difícil moment en què Luci pateix els efectes de la droga, però amb una condició: tu eres allà i ella és una íntima amiga teva.

Na Luci va comprar pastilles, jo li vaig dir que no, però no em va fer cas, després ella se ficava la pastilla dins la boca i la tragava. En aquell moment vaig sentir com si hagués estat jo, era tan amiga meva que em feia mal fins a jo. Sentia que qualque cosa dolenta tenia que passar, moments després, na Luci, començava a tranpirar molt, jo esteia nerviós. Un segon després em vaig girar. Que passava? Na Luci esteia inconcient, varem cridar rapidament a s'Ambulància i instants després estavem a l'Hospital.

Guía de lectura

“Camps de maduixes”

Jordi Sierra i Fabra

Editorial cruïlla

ÍNDEX

1- Vocabulari Pàgina 1

2- Comprensió Pàgina 1 i 2

3- Narrador Pàgina 2

4- Personatges Pàgina 2, 3, 4, 5, 6 i 7

5- Espai I temps Pàgina 8

6- Llenguatge Pàgina 8

7- Temes Pàgina 8 i 9

8- Activitat creativa Pàgina 9