CÀMFORA

Miguel Cano Rodríguez

Introducció

Es una novel·la escrita per una dona dels anys 60 - 70, quan es va inspirar en l´ obra. Aquesta dona, Maria Barbal, es una gran escriptora, tal com demostra en la seva novel·la, “Càmfora”. Sembla que sigui dona de escriure gairebé la seva major part de novel·les del mateix gènere. La seva mostra del seu esforç, per fer el seu treball com “Déu mana” es demostra amb els seus premis rebuts i les critiques mencionades a diferents mitjans de comunicació com poden ser els diaris, per exemple. Ha rebut el premi per la critica anomenat “SERRA D´OR” , també ha rebut el “Premio nacional de la Critica” i el “Premi Nacional de Literatura Catalana”.

Amb un total de 3 edicions, la seva novel·la, Càmfora, ha sigut llegida per molts lectors, assidus o no a aquesta dona. Amb la seva primera edició, va fer un total de sis reedicions més, per tant, dobla la seva venda de llibres.

Parts de la novel·la

El seu índex, el de la novel·la, esta fet d´una manera, una mica peculiar, o més ben dit, una mica estranya.

Ha començat, com si Càmfora, fos una recopilació de diferents novel·les, quan no es així. Si més no, el que ha volgut fer, ha sigut, una diferència de escenes, com si tractes d´una obra de teatre. Ha dividit, les diferents parts de la història en un total de quatre diferents, que són: “La gran ciutat” , “Mudances” , “Les brases”, i “Estiu de 1969”.

Aquestes diferents, parts de la novel·la també estan dividides en uns altres sub-capitols, amb un total de 44 en tota la novel·la,

En la meva opinió, l´ obra, no te gaire ben definida una introducció, comença explicant coses que si més no son relatives a la parts del nus, comença molt directament, explicant les seves idees, i basant-se únicament en el fil argumentador, pel que jo quan vaig llegir-ho, vaig interpretar que havia fet una espècie d´introducció unida a la part del nus. Aquesta novel·la sembla més bé una part de la vida d´una família i amics, que expliquen amb detall com era la vida d´aquella època.

Està escrita en tercera persona, es a dir algú, Maria Barbal, explica les històries, amb detall, però sense ficar-se ella, com a protagonista, o part d´un personatge, de la novel·la.

Ambient de la novel·la

Es una obra, que podria ser real, es a dir, no te efectes irreals, de la època dels anys 60, basada en una família d´ amics, que conviuen entre el poble i la gran ciutat, la ciutat de Barcelona. Conviuen com la gent normal, amb problemes, molts problemes, des de els esforços que han de fer per portar el treball de la ciutat, com els que han de suportar amb el dur treball al camp, llaurant, recollint, donar de menjar diàriament als animals,...

Es un canvi molt radical quan arriben a la ciutat, estaven acostumats a les llibertats del camp, les llibertats ofertes per l´ espai dels camps, les amplituds de les cases, l´ aire lliure, la naturalesa, i en canvi, quan arriben a Barcelona, s´ han de acostumar a viure en un pis de pocs metres quadrats.

Té un aire de pobresa general, es a dir, que en canvi, n'hi han llocs on predomina aquest ambient mes acollidor, com per exemple quan viatgen a Veneçuela, l´ ambient que detalla el personatge, es si més no bastant més acollidor.

Cites

Càmfora, pag. 166. Segon parraf.

Van caure en desgràcia. La grassa, la madama, era complaent i s´ emmotllava als gustos de cada mascle. Estava feta al pastor i a l´ home de la terra amb pell colrada de les mans als colzes i de la cara fins al coll arrugat. D´ allí en avall, blancor de llet. Encara li recava que no vinguessin prou nets. Ella els amonestava dolçament i allò era, al costat del plat fort, el que els acabava de per peça. No havien gastat en la seva instrucció gaire paciència ni bones paraules i la majoria d ´ells sabien, des de xics , que era un fàstic. Les paraules meloses de la madama desfogaven la seva tendresa com també la seva pitrera abundant els encenia l ´instint d´ home. Encara que davant dels altes en feien burla, ells li havien tret el malnom de Farnaca, els consells d ´ella no queien en sac foradat i els qui retornaven, procuraven anar nets.

Es una part del llibre de la pagina 166, en la qual detalla aquella part dolenta, del treball d´ aquella dona, “la madama”.

Jo la he posat com a cita perquè quan la vaig llegir, no podia treure el meu somriure de la cara, era una part del llibre, amb la qual jo, m´ he divertit molt llegint-la.

Si més no, que una dona expliqui, les seves aventures, poc idònies del seu treball, fan cosa il·lògica en la societat en que vivim.

Personatges

Dolors,

Neus,

Josep,

Palmira,

Maurici, Nuria, Sabina, Antònia,...

Són tants personatges que intervenen, si més no, n´ hi han moltissims que son personatges secundaris. Encara que ells també aporten la seva part d´ importància al relat.

Però si hem de definir a uns personatges en concret, aquests seran En Josep i la Palmira, que són els qui porten mes fil de la història, els que intervenen en moltes ocasions, dels qui podríem dir que son els personatges fonamentals, per establir la història.

Aquesta parella, es la que hi intervé en mes ocasions i en diferents aspectes com es l´ amor, i el desamor que sofreixen quan ell ha d´ anar a Caracas.

Argument General de la Història.

Tracta d´una família d ´ amics que conviuen entre el camps catalans, i Barcelona. El canvi d´ ambient els proporciona una espècie de por que es transmet en aquell moment amb inseguretat, per part seva. Quan s´ acostumen a la ciutat, es a dir, quan ja s´ han agafat als costums dels ciutadans, son els qui mes riuen d´ ells, fent broma.

En canvi els del camp segueixen treballant durament, encara que arribi l´ hivern, ells han de seguir portant el menjar als animals,...

En aquesta sèrie de circumstàncies, es creen problemes entre ells, amorosos, amigables, fan i desfan gairebé les coses moltes vegades, però casi sempre acaben bé.

Només n'hi han algunes excepcions que entre els personatges es crea un recel interior, per tant, la seva amistat no millora, ni millorarà mai.

Expliquen com s´ han de buscar la vida per sobre viure en aquella època, buscant treballs si més no, no gaire recomanables per a ningú. A Caracas han d´ anar i per això es crea una indisposició de l´ amor entre ells, pel que busquen nous amors mes propers. Finalment l´ incendi de Torrent se ´n va emportar en Maurici, si mes no, però l´inhalació del fum tòxic, i no per ferides considerables,.. en va tenir, però de por grau.

El desamor de la Palmira, fa que escrigui una carta, però no va poder explicar, el que ella volia dir, des de un principi.