Religión y Creencias


Budisme


Origen del budisme

El budisme és la religió fundada en la vida i els ensenyaments de Siddharta Gautama, Buda, l'il.luminat.

El budisme va néixer a la Índia al segle VI a.C. com a intent de reformar l'hinduisme.

El fundador: Buda

Buda, nom que en pali significa “despert”, tot i ser un personatge històric, també està envoltat de diverses llegendes i dades mitològiques.

Fill d'una acaudalada família del clan Säkya, va néixer en un petit llogaret al peu de l'Himàlaia, l'actual Nepal l'any 563 a.C. Segons algunes versions sobre el naixament de Buda, la seva concepció i gestació van ser inmaculades.

Als 16 anys es va casar i poc després va tenir un fill. Als 29 anys va conèixer el dolor, el patiment i la mort, cosa que el va fer abandonar la vida despreocupada i de luxe que portava per una d'estrictament ascètica, canviant-se el nom pel de Gautama.

Després de 7 anys es va adonar que aquest estil de vida tampoc el portaria a la felicitat, per això el va abandonar acceptant una ofrena d'arròs i carn.

Mitjançant una il.luminació va descobrir que la conducta envers el patiment no consisteix en defugir-lo sinó a el.liminar-lo de socarrel, perquè la causa de tot patiment humà prové dels desitjos; tot seguit es va apropar a Benarés i va exposar els seus descobriments als antics companys en el Sermó de Benarés.

Segons algunes fonts, el seu nevot Devadatta va intentar matar-lo, tot i que no ho va aconseguir. Buda va morir als 80 anys degut a una indegestió.

Creences o doctrines

Ara, Buda, poseeix les Cuatre Nobles Veritats, que predica a Benarés als deixebles que abans l'havien abandonat.

  • A la primera veritat afirma que tot és dolor (sarvam duhkham).

“El naixament és dolor, la vida és dolor, la malaltia és dolor.”

  • A la segona veritat afirma que l'origen del dolor és el desig (trsna).

  • A la tercera veritat afirma que s'acaba el dolor quan cesa el desig.

  • A la quarta veritat afirma que hi ha un camí per suprimir el desig: Noble Viarany de les Vuit Branques.

  • Recte coneixement: comprendre les Quatre Nobles Veritats.

  • Recta intenció: tenir actitud pacífica, allunyada dels desitjos de plaer, malícia i odi.

  • Recta paraula: utilitzar un llenguatge sincer, evitar la mentida i conversa inútil.

  • Recta acció: obrar noblement. No matar, robar i cometre adulteri.

  • Recta forma de vida: guanyar-se la vida sense fer mal als altres.

  • Recta esforç: fomentar pensaments, paraules i accions nobles, i reprimir els mals impulsus.

  • Recte pensament: evitar cedir davant del desig en pensaments, sentiments, paraules i accions.

  • Recta concentració: Meditació per alliberar-te de quelsevol desig. Mitjançant el ioga.

  • Al final d'aquest camí es troba el nirvana: estat de consciència que la persona assoleix quan extingeix tot desig, mitjançant la meditació.

    Al alliberar-te de tot desig, t'alliberes de la cadena infinita de reencarnacions, gaudin, un cop mort, de la pau del nirvana.

    Després dels funerals de Buda, la seva succeció al cap de la comunitat (samgha), va recaure en Mahakasyapa.

    Contràriament al que molta gent pensa el budisme no és pessimiste, sinó negatiu. La via del budisme és la via de la aniquilació del jo, tenint com a objectiu la salvació.

    Els llibres

    El llibre fonamental del Budisme és el tripitaka, la “triple canasta” del sutras, com vinaya (disciplina) i abhidharma (doctrina). També s'ha d'afegir els sastras, tractats sistemàtics s'autors coneguts i jatakas o vides de Buda…

    Subsisteixen tres tripitakes, el dels monjos Theravada del sud-est d'Àsia, redactat en la llengua pali, el dels Saravastivada i els Mahasanghika, amb traduccions xines i les col.leccions tibetanes (el Kanjur i el Tanjur), que són les més completes.

    Buda, havia recomenat als seus deixebles que s'expressesin en dialecte, com el pali, la llengua de Theravada.

    Branques

    • Entre els anys 100 i 250 de la era cristiana es va desenvolupar una nova forma de budisme que era conscient de constituir un mitjà de lliberació superior a les doctrines del passat: Mahayana o Gran Vehicle, que ofereix un camí de salvació col.lectiu i accessible a tothom, monjos i laics. En el moment de la mort, la persona en lloc d'entrar al nirvana torna per ajudar als altres a assolir la salvació. Ret culte a Buda com si fos una divinitat. El trobem a Xina, Corea, Vietnam i Japó.

    El procés de formació del budisme Mahayana és força desconegut, tot i que hi ha una etapa intermitja, cap a l'any 100 d.C., de la qual ens queden importants documents.

    L'altra gran escola del Mahayana, el Yogacara, es va desenvolupar a partir d'uns texts com el Lankavatara Sutra, que sostenien que l'univers és una concentració mental.

    • Els adeptes del budisme Hinayana o Petit Vehicle aspiren a convertir-se en arhat, és a dir, un ser que no abandonarà mai l'estat de nirvana. És un camí de salvació únicament individual i accessible als monjos. Els fidels els ajuden per tal de reencarnar-se en monjos.

    El trobem a Sri Lanka, Myanmar, Tailàndia , Cambotja i Laos.

    • El budisme Vajrayana o vehicle del diamant admet moltes divinitats. És un camí de salvació basat en la repetició de mantres. Els monjos que reben el títol de Lama (venerable mestre), són molt importants per a la comunitat. El tobem al Tibet i a Mongòlia.

    Zen. Tao. Religions a la Xina

    • El budisme Zen és una forma de Gran Vehicle, nascut a la xina, amb influències del Taoisme i difós al Japó.

    Proposa una concentració rigorosa del pensament a través d'un mètode

    semblant al del ioga.

    És una tècnica d'alliberament del cos i de l'ànima per tobar la unitat su-

    prema més enllà de qualsevol diferenciació.

    • El Taoisme busca la perfecció de l'home en la contemplació de la naturalesa i en la mística.

    El Tao (o Dao), que podem identificar amb l'Absolut, l'única realitat.

    L'ensenyament dels mestres, com Lao-Tsé,va dirigit a aconseguir la unió

    de l'home amb el Tao, per tobar la inmortalitat.

    • Les religions de la Xina tenen un aspecte tradicional: es basa en un culte als abantpassats. Fou introduit al començament de la dinastia Xou fa uns 3000 anys.

    Un gran divulgador fou Confuci, que isistia sobre la pietat filial.

    Els xinesos creuen que, després de la mort, l'ànima dels avantpassats

    difunts resideixen una part en el cel, una altra part roman en la sepultura

    per rebre sacrificis i una tercera part es localitza a la tauleta o altrar

    austral.

    Confucionisme. Xintoisme. Religions al Japó

    • El confucianisme prové de Confuci, que va viure del 551 al 479 a.C. Una època de guerres va portar a homes savis a aportar noves idees per posar remei als mals de la Xina, un d'ells Confuci.

    Als 22 anys fundà una acadèmia i es dedica a l'educació dels fills de la

    noblesa. Les doctrines de confuci es van centrar en els aspectes ètics i de filosofia moral, aquest, juntament amb la dels seus deixebles Menci i Hsun-tzu.

    • Xintoisme vol dir “el camí de les divinitats”. Té per finalitat estar en comunió i d'acord amb els kami ( divinitats i tot allò que inspira respecte: éssers humans, fenòmens naturals…), per tobar l'harmonia en aquesta vida. Diferents ritus xintostes:

    • El culte xintoiste exercit pels emperadors de Japó en honor a la deesa del sol i dels avantpassats imperials.

    • El culte xintoiste dels pemples, no estatal, on la gent hi va per fer-hi peticions: treball, sort… i on hi tenen lloc festes, processions…

    • El culte xintoiste de les sectes basat en la fe pesonal. D'aquí han sortit les “noves religions”, que segueixen a un fundador.

    • El culte xintoiste popular es basa en els ritus religiosos o màgics que practica la gent en la vida corrent.

    Vocabulari

    • Arhat: significa “el respectable”, que ha assolit el nivell suprem de l'Hinayana.

    • Atman: segons la filosofia hindú és el “jo” mortal dels éssers humans.

    • Canon: un dels més importants bodhisattvas del Mahayana, el bodhisattva de la compassió.

    • Cuatre Nobles Veritats: són la base de l'ensenyament budista.

    • Canon: base de l'ensenyament budista.

    • Gurú: mestre espiritual.

    • Nirvana: la fita de la pràctica espiritual de totes les branques budistes.

    • Therevada: l'escola Hinayana fundada l'any 250 a.C.

    • Tripitaka: el canon de les escriptures budistes, que es compon de tres parts: el Vinaya-pitaka, el Sutra-pitaka i el Abhidharma-pitaka.

    • Ioga: la integració de l'ensenyament en l'experiència espiritual.




    Descargar
    Enviado por:Brisa Prieto
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar