Anàlisi de les pintures

La primera imatge fou dibuixada pel dibuixant francès Boucher, i es titulava le petit déjeuner (l'esmorzar), que data del 1739 (mitjans del s. XVIII), i està confeccionat amb oli sobre una tela. La pintura és una pintura històrica, les pintures de Boucher sempre han fet referència a la Cort francesa de l'època, i aquesta no n'és una excepció, la seva finalitat es comparar la vida dels pobres amb la de l'aristocràcia francesa, l'autor ens mostra com vivien i els luxes que tenien els autors de l'època. Pel que fa la segona imatge la va editar l'any 1642, el també francès Louis le Nain, també amb la mateixa tècnica artística, l'obra titulada el menjar dels camperols, mostra el proletariat francès dels segles XVII i XVIII, com vivien, les penes que havien de suportar, les increpacions de classes socials més afortunades i el constant oprimir del govern i de la Cort.

El quadre ens mostra l'aristocràcia francesa amb tots els seus luxes, s'hi pot observar per exemple que els quadres, miralls i rellotges tenen un marc d'or com a característica general, la vestimenta és abundant i no els hi falta res per vestir, incloent les sabates, que no tothom es podia permetre el luxe de portar-ne; el joc de te també és un model de riquesa de la Cort, ja que era de porcellana un material molt apreciat encara actualment i bastant escàs i buscat, els mobles també són un bon exemple de riquesa i un altre factor és el de l'expressió de la cara, com que porten una bona vida tenen aquesta expressió facial que expressa felicitat, cal fixar-se també amb el pentinat, ja que els pobres no es podien permetre el luxe de pagar per tenir un pentinat amb condicions, i només ho podien fer els rics. La vida urbana ens mostrava una societat desenvolupada tan econòmica com socialment encara que, a vegades hi havia excepcions a les urbanitzacions.

Pel que fa el segon quadre ens mostra la societat pobre que havia de subsistir amb qualsevol mitjà això, ho mostra clarament la seva vestimenta ja que s'havien d'espavilar per trobar qualsevol retall o peça de roba per poder-se abrigar, tenien falta de calçat, cosa que podia alterar el grau de malalties perquè les podien agafar molt fàcilment; tampoc tenien gaire menjar i s'havien de conformar amb qualsevol tall de pa i per beure amb una mica de vi; les dones i els nens s'havien de conformar amb mirar la situació o atendre les persones que portaven el mànec de la paella de la seva família.

Molts filòsofs francesos com Voltaire, Montesquieu i Rosseau, proposaven la llibertat i els drets del ciutadà, però es veieren frustrats fins als finals del segle XVIII, després de tantes llàgrimes que van haver d'eixugar-se per aconseguir amb el que avui té per referència la societat francesa, Egalité, Fraternité i sobretot, Liberté. Però en aquella època, tenien un govern absolutista on tot el poder regia sobre el rei, la seva cort i l'aristocràcia, i com que la màxima autoritat era enviada per Déu perquè regís aquell país i la gent no podia fer-hi res s'acceptava aquesta decisió, encara que no esqueia a la majoria de població. Les classes socials privilegiades (Clergat i Noblesa) dominaven el sistema econòmic i social de llavors i el Tercer Estat es veia oprimit sobre aquestes dues classes socials.

Encara que haguem superat aquesta època voldria fer una reflexió, ara estem en una societat capitalista i democràtica, però tot i així continuen havent-hi classes socials riques que juguen contra la societat mitjana - pobre amb l'única via que tenen, l'econòmica. Hem progressat gaire d'ençà 300 anys? Quin serà el nostre futur?. Això demostra que Àfrica, Amèrica i Àsia, no són els únics continents pobres del món, a Europa i a la resta del món “privilegiat” encara hi continua havent-hi pobresa incloent-hi també França que com tots i, malgrat el progrés econòmic i cultural que hi ha a l'actualitat no ens podem considerar mai una societat ni privilegiada ni molt menys una “super potència mundial”. Queda molt per fer i molt per progressar, i això sempre ho hem de tenir molt present.

França, la monarquia absolutista europea, mostrava a la resta del món, com n'era de fort el seu poder econòmic i aristocràtic.

La cara amarga del Tercer Estat contrastava negativament amb la riquesa de les dues classes més poderoses que feien veure que amansaven i ajudaven aquesta classe tan maltractada.