ÍNDEX

1-. INTRODUCCIÓ

2-. LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE LA COMARCA

2.1-. Divisió territorial

2.2-. Medi físic

2.3-. Població

2.4-. Infraestructures

3-. ECONOMIA

3.1-. Sector agrari

3.1.1-. Una ramaderia amb denominació d'origen

3.1.2-. Conreus especialitzats

3.1.3-. Aprofitaments forestals

3.1.4-. L'agroindústria en el sector porcí

3.2-. Sector industrial

3.2.1-. La renovació del tèxtil

3.2.2-. La mineria en crisis

3.2.3-. La construcció

3.3-. Sector terciari

3.3.1-. Turisme rural

3.3.2-. Turisme industrial

3.3.3-. Altres serveis turístics

3.3.4-. Comerç al detall

4-. CONCLUSIONS

5-. BIBLIOGRAFIA

6-. ANNEXOS

1-. INTRODUCCIÓ

Amb la visita realitzada a la comarca central del Berguedà els dies 6 i 7 de maig vam poder conèixer alguns aspectes de la realitat d'una comarca que intenta recuperar-se de la crisi que ha patit des dels anys 70 i les mesures que es prenen per augmentar el potencial de la zona.

La fallida del sector industrial, sobretot del tèxtil, a causa d'una falta de renovació i de la falta de sortida als productes, lligat a la competència d'altres productors com els asiàtics va acabar amb el tancament de diverses activitats.

Aquesta crisi s'ha donat també, sobretot, a l'Alt Bergedà amb el tancament de mines de carbó poc rendibles i amb uns costos d'explotació molt elevats.

Amb aquest panorama sense un futur clar i amb una població molt envellida per l'emigració, sobretot de gent jove, cap a la ciutat de Barcelona, intantarem exposar les causes i les possibles solucions als problemes que pateix la comarca. Ho farem analitzant cada sector econòmic de forma individualment però interrelacionant-lo amb els altres per comprovar quines són les potencialitats que ofereix aquest territori.

2-. LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE LA COMARCA

2.1-. Divisió territorial

La comarca del Berguedà(annex: Mapa1) està situada al nord de Catalunya, entre el Pre-Pririneu i la Depressió Central al sud. Limita amb les comarques de la Cerdanya al nord, a l'est amb el Ripollès i Osona, al sud amb el Bages i a l'oest amb el Solosonès i l'Alt Urgell.

La comarca està formada per 31 municipis amb una superfície total de 1182 Km2 i amb 38606 habitants el 19961 . Els municipis de la comarca pertànyen a la província de Barcelona, excepte la població de Gòsol que és de Lleida.

El Berguedà és dividit en dues subcomarques, l'Alt i el Baix Berguedà que es diferencien per la seva altitud, i on les quals la ciutat de Berga fa de pont d'unió entre ambdues. Al nord destaquen municipis com Bagà, Guardiola de Berguedà o la Pobla de Lillet, metre que al baix Berga, Gironella i Puig-reig.

Com a tret comú cal destacar la gran concentració de població que es dóna a l'eix del Llobregat a causa de la concentració industrial (Miralles, C. et al, 1990).

2.2-. Medi físic diferenciat entre l'Alt i el Baix Berguedà

• Hidrografia: El Llobregat fa d'eix vertabredor de la comarca, des de Guardiola de Berguedà on rep les aigües del Bastareny, travessa de nord a sud la comarca. A partir d'aquest municipi cap el sud, el riu rep nombrosos cursos d'aigua com el Margançol, rieres de Saldes i Bellús, Clarà, Portella, Merola, Merlés i Pontarró.

• Relleu: Trobem dues grans unitats fisiogràfiques, el Pre-Pirineu al nord i la plana de la Depressió Central al sud. L'Alt Berguedà és molt muntanyós i es caracteritza pel fonts pendents, hi destaquen els cims Moixeró (2028 metres) Tosa d'Alp (2531 m) i Puigllançada (2406 m) que es troben al nord-est, mentre que al sud de la subcomarca la Serra del Verd (2274m), Ensija (2307 m) i Rasos de Peguera (2067 m). El Baix Berguedà, en canvi, té formes més suaus modelades sobre capes horitzontals de l'olihocè que formen la Depressió Central amb alçades que oscil·len entre els 600 i els 800 metres.

• Clima: Aquesta diferència acusada en el relleu condiciona el clima i fa que en el Berguedà sigui de tres tipus: clima subalpí i mediterrani d'alta muntanya (Alt Berguedà) i mediterrani de muntanya mitja al Baix Berguedà.

El clima Subalpí es pot trobar per sobre els 1600 metres i amb el mediterrani d'alta muntanya ofereix precipitacions abundants i irregulars.

El clima mediterrani de muntanya mitja és per sota dels 900 metres amb menys precipitacions.

Les precipitacions totals oscil·len entre els 600 i els 1200 mm i les temperatures entre els 10-14ºC, encara que l'oscil·lació tèrmica és molt important.

• Vegetació: Aquesta varia amb l'altitud i les condicions morfoclimàtiques.

A l'Alt Berguedà cal distingir entre l'estatge muntà i el subalpí. Fins els 1300 metres (muntà) trobem rouredes amb boix, però actualment molt degradades en favor de boixedes i pi roig. A partir dels 1300 metres el pi roig entra en competència amb el faig. En l'estatge subalpí (1600 metres) domina el pi negre.

Al Baix l'acció de l'home va fer disminuir la superfície de l'alzinar en favor de conreus i pastures, amb tot, la superfície forestal ocupa tres quartes parts de la superfície comarcal2 .

2.3-. Població envellida

El Berguedà es caracteritza per un comportament demogràfic propi de les comarques de muntanya, amb una pèrdua de població continua i sense pausa que es tradueix en forts desequilibris sobre el territori i que provoca cada vegada una població més envellida, el que compromet el futur de la comarca.

Si es comprova l'estructura de la població es pot apreciar com pels anys 1981, 1991 i 1996 la comarca perd població. Des de l'any 1981 (41630 habitants) fins al 1996, la població disminueix de 3024 persones1 .

Aquesta estructura, es troba a més, molt envellida ja que el 23,7% de la població total més de 65 anys. Aquest fet a la llarga pot condicionar el desenvolupament de la comarca.

La pèrdua de població s'ha produït a causa de l'emigració cap a Barcelona de la gent jove que ha anat a estudiar-hi i que en obtenir més bones perspectives s'hi han establert. D'aquesta manera les persones que es mantenen a la comarca són en gran part població de les edats adultes i grans.

2.4-. Unes infrastructures insuficients

La xarxa viària(annex: Mapa1) del Berguedà s'articula al voltant de l'eix del Llobregat (C-1411) que travessa la comarca de nord a sud, formant part d'un dels eixos radials catalans que uneixen la costa amb el Pre-Pirineu. Des de la població de Berga és d'on parteixen els principals eixos transversals: cap a l'oest la carretera de Ripoll (C-149) i cap a l'oest la que va a Solsona (C-149).

Segons les característiques de la xarxa, aquesta ha estat dividida en quatre categories: la Xarxa Bàsica que formen la C-1411 i eixos secundaris com la C-149 que connecta Solsona amb Ripoll, passant per la capital Berga. En total són 98 Km.; la Xarxa Bàsica Actual que complementa l'anterior i de la que formen part la C-154 (Gironella - Prats de Lluçanès - Vic), la B-402 (Guardiola de Berguedà - Pobla de Lillet), la BV-4031 (la Pobla de Lillet - Castellar de N'Hug - Collada de Toses) i la BV-4241 (de Berga a Sant Llorenç de Morunys). En total 68.5 Km; la Xarxa Comarcal i Local, en la que la Comarcal té la funció d'interconnectar els eixos principals de la xarxa amb els nuclis de població importants. Es tracta de carreteres com la B-402 (de la Pobla de Lillet al límit de la província barcelonina amb la de Girona), o la BP-4654 (de Borreda a la N-152 per Alpens). La Xarxa Local, en canvi, intercomunica la resta de municipis amb trams de la xarxa jerarquicament superior, com la B-401 (de la B-400 a Vallcebre), la B-421 (de la B-420 a Montmajor) o la BV-4022 (accés a la Nou des de la C-1411). En total entre la comarcal i la local són 197,2 Km i; la Xarxa Rural està integrada per camins veïnals que comuniquen, entre ells i els diferents allunyats de la població o bé amb els trams de la xarxa superior, amb un recorregut de 209, Km.

Tot i tenir aquest conjunt de carreteres la comarca continua estant molt mal connectada i, per exemple, el ferrocarril no hi circula. La C-1411 pateix molts problemes d'embussos els caps de setmana i als desdoblament previst de la carretera s'hi oposen els grups ecologistes i molts veïns afectats. Així, fins que no es trobi una solució, la comarca continuarà patint molt problemes. De fet, l'encariment dels costos del transport van ser un dels motius del tancament de moltes indústries.

3-. ECONOMIA

3.1-. El sector agrari

Les activitats agràries de la comarca, tot i el creixement de la ramaderia (bovina i porcina) travessen per greus dificultats que comporten una disminució del nombre d'actius agraris, del nombre d'explotacions i de la superfície conreada.

A l'Alt Berguedà, això s'ha produït de forma plausible amb la conversió de part de les terres en prats naturals a causa de l'abandonament de l'activitat, configurades sobretot per terres marginals, feixes petites d'accés i de mecanització difícils.

Al Baix Berguedà, amb gran extensions de terrenys agrícoles, s'hi han fet varies actuacions que han permès el manteniment i millora del conreu.

Els cereals de gra són el principal conreu de la comarca i és localitzat, bàsicament, a la meitat meridional amb una tendència a augmentar les superfícies dedicades al pinso, com és el cas de l'ordi que és el cereal més conreat. Malgrat aquests fets, segons les dades per l'any 1997 de l'Anuari de la Caixa de Catalunya3 , la producció del sector primari va patir una davallada important sobretot a causa de la disminució de les collites de cereals, perdent el 0,94% respecte al PIB comarcal de l'any 1996.

3.1.1-. Una ramaderia amb denominació d'origen

La Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà(annex: Logotip) va néixer el 13 de maig de 1992 com un acord d'un grup de pagesos d'aquest territori, per promocionar i revaloritzar la producció dels vedells de muntanya i del pollastre de pagès, acollits a la marca “Carn natural del Berguedà” des del mes d'agost de 1993.

La producció de vedella de qualitat, obtinguda amb procediments naturals s'adapta al gust actual dels consumidors i sense residus. Els vedells(annex: Imatge1) són d'aptitud càrnica, de la raça bruna dels Pirineus i creuaments amb toros de les races bruna, xarolesa, llemosina o blanc blau dels Pirineus.

Les vaques i els vedells són criats en un règim extensiu on l'alimentació de base són els farratges i les pastures. Els vedells neixen a l'aire lliure i són alletats directament per la seva mare fins als 6 mesos del naixement. Després de l'alletament l'alimentació es complementa amb farratges i productes nobles com l'ordi, el blat de moro, soja, garrofes i segó, sense utilitzar greixos, farines d'origen animal ni qualsevol mena d'additius o estimulants de creixement.

Els animals comercialitzats per la Cooperativa són identificats pel controlador tècnic des del moment de desmamar, amb un cròtal i una fitxa individual que és signada pels responsables de la cria, de l'engreix, de la matança, la distribució i els de la comercialització. Les peces són venudes en establiments autoritzats, amb totes el material degudament precintat i amb un certificat expedit per la Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà garantitzant la seva qualitat i l'origen de la carn4

La producció de pollastre de pagès(annex: Imatge2) amb denominació d'origen Carn Natural del Berguedà són aus mascles d'estirps de creixement lent, de plomatge vermell, pota groga i coloració de la carn fosca. Els galliners són locals amplis, ben ventilats, amb bona il·luminació. També es disposen d'espais a l'aire lliure amb una densitat màxima de 2 aus per m2. L'alimentació és a base d'una barreja de grans de cereals i lleguminoses, sense incloure greixos o additius.

En posar-se a la venda els pollastre tindran una edat mínima de 77 dies i un pes de 2,5 Kg, aproximadament5. Aquesta forma de producció amb denominació d'origen del Berguedà és un dels principals ingressos dels ramaders de la zona.

A part de la vedella i els pollastre hi ha altres productes que també compten amb una denominació comarcal i que són, la majoria, elaborats a partir de la carn del porc o de la cabra com: bull de llengua blanc, bull de llengua negre, tastet (tendre i sec), llonganissa, mel, formatge de cabra madurat i mató de cabra.

3.1.2-. Conreus especialitzats

A la zona d'estudi, per ampliar la font d'ingressos, s'estan promovent conreus de productes naturals autòctons o que assimilen les condicions de la comarca, com la mongeta de muntanya a la Pobla de Lillet amb una superfície de 120.000 m2, el pèsol negre de muntanya o la ceba dolça.

Aquests conreus, com en el cas de la mongeta de muntanya a la Pobla de Lillet, permeten crear ocupació, sobretot, entre la gent jove i als mesos d'estiu (aproximadament dos mesos) i ho la podran crear durant tot l'any si es porta el terme el projecte per fer conserva tot l'any amb aquest producte.

3.1.3-. Aprofitaments forestals

La gran part de la comarca està ocupada per bosc, el qual, té un paper molt important dins la producció del sector primari.

Aproximadament hi ha unes 80.000 ha ,segons la Direcció General de Política Forestal, que representen el 75% de la superfície total del Berguedà. Aquesta dinàmica a més, va en augment per l'abandonament de d'algunes terres per part dels pagesos. Segons el cens agrari la grandària mitjana de les explotacions forestals és d'unes 80 Ha i només una quarta part d'elles superen les 100 Ha.

Es tracta fonamentalment d'un bosc de coníferes que representen aproximadament el 90% de la superfície forestal. Destaca l'extensió del pi roig i la Pinassa. Aquestes coníferes creixen més ràpid que les espècies autòctones de planifolis (faig, roure i alzina) i tenen un rendiment econòmic major, malgrat que tenen un major risc d'incendis.

A l'actualitat és el pi roig l'espècie que té un major rendiment econòmic, a causa, que és l'espècie que creix més ràpida i té un aprofitament molt gran en la indústria paperera.

A part dels aprofitaments d'explotació de la fusta, les explotacions forestals s'utilitzen també com a pastures, amb el tancament de boscos que han permès mantenir el bosc net.

La propietat del bosc és en un 75% particular, que estan associats a l'activitat agrària, sobretot al Baix Berguedà. El 25% restant és de propietat pública, dels ajuntaments o la Direcció de Política Forestal. aquesta propietat pública es concentra en gran part a l'alt Berguedà.

3.1.4-. L'agroindústria en el sector porcí

Des dels anys 60, en què el porcí era el segon sector ramader en importància darrere de l'oví i per davant del boví, aquest ha tingut un rellançament espectacular i s'ha convertir en l'espècie ramadera predominant a la comarca, sobretot al Baix Berguedà on cada vegada hi ha una especialització més gran en porcs d'engreix.

Les explotacions porcines són cada vegada més independents del sector agrícola, ja que la porcicultura ha esdevingut una activitat de característiques industrials. Aquestes explotacions també se solen combinar amb d'altres com l'engreix d'animals com vedells i pollastre. Aquest exemple el vam poder veure a la granja els Barbats de Casserres, on la principal activitat era l'engreix natural de vedells amb denominació d'origen “Carn natural del Berguedà” però també hi tenia importància l'engreix de porcs.

Les granges d'engreix funcionen en integració vertical a causa de que la indústria és l'encarregada de subministrar la matèria primera i els inputs necessaris per l'engreix, a més, de la logística necessària pel control de qualitat i la salut dels porcs (veterinaris, transport dels animals...)

3.2-. Sector industrial

A la comarca del Berguedà, una de les primeres en industrialitzar-se de Catalunya, la indústria a tingut i manté un paper molt important, tant pel que fa al percentatge de població que ocupa com pel seu pes dins del conjunt dels sectors productius d'aquest territori. El 1997 la indústria va representar un 37,8% del PIB comarcal segons dades de l'Anuari de la Caixa de Catalunya de 1998.

Malgrat aquest fet el sector industrial ha patit en els darrers 10 anys una profunda crisis que ha provocat una sèrie de transformacions tant econòmiques com socials.

Si el 19861 la població ocupada en la indústria significava el 49,3% de la població de la comarca amb treball, el 19911 ja era del 38,8% i el 19961 del 34,3%, per tant, en aquest període de 10 anys s'ha produït un descens de 15 punts en el pes específic del sector. En l'actualitat segons dades per l'any 1998 el 45% de l'atur procedeix dels sector industrial.

Aquest descens tan acusat en aquest període de temps tant curt s'ha produït a causa d'unes característiques particulars dels dos sectors que han dominat tradicionalment aquestes activitats, el tèxtil i la mineria.

3.2.1-. La renovació del tèxtil

Pel que fa al tèxtil, l'existència del riu Llobregat ha estat bàsica pel seu desenvolupament ja que era el subministrament energètic de les indústries. Per aquest motiu, la majoria de les empresa tèxtils berguedanes s'han emplaçat, des dels seus inicis, al costat del riu, tant a l'Alt com al Baix Berguedà, i sobretot, a les poblacions de Berga que a finals dels 802 concentrava el 36,5% dels treballadors i Puig-reig (14,5%) i la Vilada (9,5%).

Aquesta localització perifèrica respecte als centres de proveïment i als clients varen provocar que amb l'increment del cost del transport i del tancament del ferrocarril moltes empreses es veiessin obligades a tancar. Aquest fet es va veure aguditzat a causa de que la majoria de l'ocupació del sector era en empreses de mida mitjana-gran, entre 100 i 500 treballadors, en les que va arribar a treballar el 60% de la població2.

Aquesta concentració en l'ocupació i la poca especialització i diversificació del tèxtil van provocar que amb el tancament de les fàbriques es produïssin alts índexs d'atur i de 1981 a 1987 del 34 al 44% de la desocupació registrada era d'aquest subsector2.

El desenvolupament de materials substitutius i l'entrada de productes de països d'industrialització recent (sobretot del sud-est asiàtic) han acabat amb unes indústries on ja no es produïen inversions i on el sistema de colònies, tradicionalment usat a la comarca, suposava una càrrega més en el cost de l'empresa.

Dins aquesta llarga crisi diferents administracions han intentat pal·liar els efectes amb l'elaboració de diferents plans com: els Plans de Reestructuració de finals dels anys 70 que tenien com a objectiu la modernització de la producció i de la comercialització o el Pla de reconversió Tèxtil del 1981 on es pretenia la renovació de la maquinària i la incorporació de noves tecnologies.

Moltes empreses del Berguedà es van acollir a aquests plans per intentar evitar el tancament.

En l'actualitat s'està produint una modernització del sector tèxtil, sobretot localitzada al Baix Berguedà, un intent de passar del sistema fordista existent amb molts treballadors, sous baixos i empreses antiquades a unes indústries amb menys treballadors però més competitives.

Per aconseguir aquest fi s'han especialitzat en empreses productores i empreses comercialitzadores, ja que <<el cicle productiu basat en les grans unitats està acabat i s'ha de crear un conjunt de petites i mitjanes empreses estretament connectades>>(Lluch, E; Nel.lo, O 1996)

De fet, l'Anuari de 1998 de la Caixa de Catalunya, remarca un augment del PIB de 1997 del Berguedà produït en gran mesura per l'especialització productiva de la indústria de la comarca en productes relacionats amb el consum de les famílies de la mateixa comarca o de fora, i és el sector que té un creixement més elevat en el PIB de la comarca amb un increment d'un 4,26% respecte el 196, sobretot del tèxtil que el 1997 va experimentar un creixement molt important de la producció.

Malgrat aquestes bones dades encara en el període 1995 i 1996, segons les dades més recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya, es van perdre 28 establiments industrials i entre ells 2 es dedicaven al tèxtil i la confecció.

La última mala noticia per el sector ha estat l'incendi que es va produir el passat 12 de maig en la indústria tèxtil Planafil, ubicada a la colònia Plana del municipi d'Avià. Aquesta empresa que es dedica al reciclatge de cotó i altres matèries tèxtils dóna feina a 60 treballadors de la zona. (Regió 7 Digital)

3.2.2-. La mineria en crisis

Pel que fa a l'altre gran sector industrial que ha caracteritzat la comarca, la mineria, tampoc està en una bona situació.

L'activitat extractiva de la comarca, bàsicament carbó, ha anat lligada en els últims anys a la central tèrmica de Cercs, la qual des de la seva inauguració el 1974 ha absorbit la producció del sector. Tant la Central com la Companyia de carbons de Berga són propietat de la companyia FECSA.

L'explotació d'aquest mineral amb aquest fi no n'ha fet mermar els jaciments ja que segons diferents estudis no es preveu que s'esgotin abans d'un període d'entre 20 a 200 anys, però si que ha provocat un empobriment de la diversitat dels usos que es donava a aquest.

L'explotació del carbó s'ha realitzat sobretot a l'Alt Berguedà i l'activitat no va decréixer fins al 1960 en que va ocupar el major número de persones, 3500 treballadors, que al 1990 eren només 9002 . El tancament de la central de Cercs es preveu per l'any 2000 i pot significar la desaparició total d'aquesta activitat.

L'activitat es va concentrar sobretot a la població de Berga ja que a la dècada dels 80 representava el 50% dels empleats2.

L'explotació del carbó es dividia en dues grans àrees, l'oest (Fígols, Saldes i Vallcebre) i l'est (Malanyeu-la Nou). Actualment només resta oberta l'explotació de Saldes.

Aquest sector a part de la producció i ocupació també ha generat una sèrie de problemes que han afectat de forma important amplies zones de la comarca com: la degradació del paisatge, l'acústica, de les aigües i la contaminació atmosfèrica amb emissions de sofre a l'atmosfera que han afectat en forma de pluja àcida les masses forestals que es troben al voltant de la central tèrmica de Cercs. Aquest últim fet s'ha pogut comprovar en els darrers anys ja que la vegetació que s'hi troba a arribat al llindar d'acceptació d'acidesa del sòl. Per aquest fet el 1985 es va processar a aquesta per un presumpte delicte ecològic, del qual va sortir culpable però els tribunals es van declarar <<incompetents per obligar a restituir els danys ecològics ocasionats>> (PUIG, J. 1989)

Actualment la Central està en funcionament però totes les mines menys la de Saldes han tancat, provocant en pobles com la Pobla de Lillet la pèrdua de la meitat de la població en els darrers 10 anys i un envelliment de l'estructura demogràfics, sent les jubilacions dels miners la principal font d'ingressos del poble. Per això, les administracions han previst una sèrie de programes com el RECHARD de la UE destinat a zones mineres en crisis. Dins d'aquestes mesures destaca la creació d'un programa destinat a fomentar l'ocupació en zones mineres el 1993 per part del Ministeri d'Indústria i el recent ajut de 248 milions aprovat per part de la Direcció General de Mines d'aquest ministeri destinats a la creació de 122 nous llocs de treball en 11 empreses de la comarca.

3.2.3-. La construcció

La construcció, afectada per la crisi general de la indústria s'havia trobat des de 1970 amb una disminució de l'activitat i, d'aquest any al 1986 va perdre el 32% de la població que ocupava2 . Aquest fet va ser causat per la crisi i en menor mesura perquè una gran part de la població residia a les colònies ( el 11,5% el 19812).

Actualment la situació de la construcció és molt diferent i el 1996 ocupava el 12%1 de la població activa, per contra del 7,3%1 del 1986 i per sobre de la mitjana del 7% de Catalunya1.

De l'any 1993 al 1997 a la comarca berguedana es van crear 360 empreses de les quals 86 eren dedicades a la construcció, amb 262 treballadors, sent aquest el sector que té un increment més important6.

L'any 1997 es va tancar amb un augment del 29,7%3 dels habitatges iniciats i un 7,7% dels habitatges en construcció. Malgrat aquestes bones dades l'activitat es va reduir, aquest any, a causa de la disminució de la inversió pública.

A mitjans del 1998 els nivells de construcció es van situar a nivells del 1992, amb una <<febre constructora olímpica>>, segons la revista El Vilatà de maig de 1998, i eren les poblacions de Berga i Gironella les que en sortien més beneficiades.

A més, en aquest últims anys una part de la construcció s'ha dedicat a la rehabilitació dels habitatges de les colònies, per convertir-los, en habitatges de primera o segona residència.

3.3-. El sector terciari

El sector terciari, juntament amb la construcció, han estat els únics que han incrementat la seva proporció d'ocupats en els darrers anys.

Els serveis han experimentat un creixement sostingut i si el 1981 la població ocupada era del 25,2%2, el 1991 ja era del 41.5%1 i el 1996 del 46,5%1.

Entre les diferents activitats que avarca aquest sector econòmic és el turisme el que en els darrers anys ha pres molta importància.

La comarca del Berguedà té molts atractius naturals i arquitectònics, és per això que en els darrers anys i per superar la crisi del sector secundari s'han creat una sèrie de programes per l'aprofitament d'aquestes potencialitats. Les Fonts del Llobregat(annex: Imatge3), el Santuari de Queralt i el massís del Pedraforca(annex: Imatge4) són els principals focus turístics de la comarca i són promocionats en diferents publicacions com en la revista Descobrir Catalunya números 19 i 20 en que apareixia un reportatge fotogràfic de les Fonts i un article sobre el Parc Natural del Cadí-Moixedò respectivament, malgrat això existeix altres punts d'interès com: l'església de Santa Maria d'Avià, l'església romànica de Sant Miquel de Lillet a la Pobla, el Monestir benedictí de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà, l'església de Sant Joan a Berga o la Fàbrica de ciment del Clot Moro al municipi de Castellar de N'Hug, entre d'altres.

En l'actualitat a la comarca s'estan duent a terme projectes en camps turístics de recent descobriment o que no s'havien explotat, com a alternativa a un turisme de masses i sobrepassant el turisme familiar, de muntanya o d'esquí majoritaris fins al moment.

Dins de les inciatives més importants que es duen a terme són la promoció del turisme rural i el turisme industrial.

3.1.3-. Turisme rural

Aprofitant la puixança que a Catalunya a tingut en els últims tres o quatre anys el l'agroturisme, a la comarca s'ha creat l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, que intenta aprofitar les aptituds turístiques de la comarca per, d'aquesta forma, incidir sobretot en les rendes dels pagesos incrementant-la com un suplement més, també, una ajuda al manteniment del seu patrimoni construït, ja que moltes masies i construccions s'han i es rehabilitaran i a partir de l'entrada a aquesta modalitat tindran un manteniment continu. A més d'aquests aspectes, també es pretén que això influeixi en una millora de les zones rurals: amb una generació de llocs llocs de treball que poden estabilitzar la població jove i evitar, en gran mesura, el despoblament de certes zones.

L'avenç en aquesta activitat ha estat notable i s'ha passat de les dues residències-cases de pagès amb 26 places del 19862 a 17 cases amb 173 places i l'adhesió a aquesta modalitat d'un càmping-masia de 80 places i dos càmpings amb 165 places en total entre els associats.

Dins les opcions de residència l'Associació les ha dividit en: casa rural independent, masia amb habitacions i càmping-masia, i es vol que l'usuari estigui en contacte amb la natura i amb les explotacions agràries.

3.3.2-. Turisme industrial

Pel que fa al turisme industrial i a semblança d'altres zones en crisis com Astúries o regions de la Gran Bretanya, s'han fet i s'inicien projectes amb la finalitat d'aprofitar les infrastructures que la desindustrialització ha deixat i preservar la cultura industrial que ha caracteritzat durant molts decennis la comarca i poder mantenir així unes restes històriques i promocionar el turisme a la comarca.

Aquest tipus de turisme s'intenta articular a partir del tèxtil, el carbó i el ferrocarril, punts importants de la industrialització.

Entre els projectes hi ha el Museu tèxtil de la Colònia Vidal, el Museu de la mineria de Sant Corneli i el Museu dels ferrocarrils industrials i secundaris del Clot del Moro(annex: Imatge5 i 6).

Dins d'aquest últim projecte situat al municipi de Castellar de N'Hug la Generalitat va impulsar les actuacions per redreçar la situació difícil de la comarca.

Seguint aquesta iniciativa els ajuntament de la Pobla de Lillet i de Castellar de N'Hug volen crear una ruta turística per ambdós municipis. Es pretén la construcció i adequació d'una sèrie de llocs com la construcció del mateix Museu del transport que té un pressupost de 224 milions (130 l'Estat Espanyol, 40 la Diputació de Barcelona, i 50 milions la Generalitat) per comprar una màquina de ferrocarril, un tercer vagó i acabar la reconstrucció de la via de l'antic carrilet.

El Museu del transport des de 1991 ja es troba obert en una primera fase i es pretén que la primera nau d'exposició definitiva estigui oberta el 2000 i participar així, com a subseu del transport en el Fòrum Mundial de les Cultures de l'any 2004 (Vilaweb Berga 13/05/99). S'hi pot trobar una de les millors col·leccions d'Europa de vehicles antics i que són restaurats a l'edifici adjacent al Museu per l'Escola de Restauració de Vehicles Antics de Transport de Catalunya, que es va inaugurar l'any 1995.

A més, es pretén la reconstrucció de la fàbrica de ciments Asland, que va tancar el 1974 i és de tipus modernista i fer de la indústria un museu, mostrant el sistema de treball que s'utilitzava, on el ciment es produïa en una sèrie de fases aprofitant la caiguda per gravetat.

A més, també es vol interrelacionar el Museu i la Fàbrica amb el jardins Artigas amb la reconstrucció del carrilet que s'utilitzava per transportar el ciment de l'Asland del clot dl Moro fins a Guardiola de Berguedà. De fet, el tram de la Pobla de Lillet a Guardiola no s'ha iniciat i es possible que no es realitzi. El ferrocarril té a més, l'atractiu de que és el més petit que hi ha hagut a Espanya, amb una amplada de 60 cm. Aquest últim projecte s'ha vist dificultat perquè en tancar la fàbrica de ciment van desmuntar i vendre la via.

3.3.3-. Altres serveis turístics

La desindustrialització a permès posar en marxa aquests projectes, però a més a afectat positivament a un medi que es troba molt degradat per l'acció d'aquesta. El tancament d'explotacions mineres, que causaven un gran impacte visual, a més d'altres problemes, com el tancament de moltes indústries tèxtil han permès una millora substancial en la qualitat de les aigües, de l'aire i del paisatge en general. Això ha permès incrementar l'oferta d'oci en altres activitats com(annex: Imatge7): excursions a cavall, a peu, rutes amb bicicleta, senderisme, parapent, escalada i muntanyisme, parapent, espeleologia... en un medi millorat i amb molts punts d'interès com el Parc Natural del cadí-Moixedó o la Serra del Catllaràs, o gaudir dels diversos càmpings que hi ha a la comarca com: Berga Resort a Berga, Aigua d'ora a Castellar del Riu, Bastareny a Bagà, Hostalet a Viver i Serrateix o l'Espelt a la Pobla de Lillet o gaudir de les dues pistes d'esquí que té la comarca: Rasos de Peguera i Coll de Pal, aquesta última unida a la Molina.

Per fer front a totes aquestes activitats els establiments hotelers de la comarca han passat de 786 places d'hotel el 19871 a 1167 places el 19971

3.3.4-. Comerç al detall

Pel que fa als altres serveis el comerç al detall és el majoritari i ha experimentat un creixement en els darrers anys. En aquest aspecte molt comerços tradicionals, sobretot dels municipis veïns de Berga, s'han vist afectats per una ràpida implantació de locals moderns, a la capital, lligats a grans cadenes que amb la seva competència han provocat el tancament d'establiments que no s'han pogut adaptar.

4-. CONCLUSIONS

La comarca del Berguedà ha patit una sèrie de canvis que han condicionat el seu futur. El tancament sobtat de la majoria de les explotacions mineres, així com el proper tancament de la central tèrmica de Cercs i la crisi del sector tèxtil han afectat la població i han provocat una emigració, sobretot de les edats més joves cap a altres zones amb més oportunitats, el que ha provocat un envelliment de la població resident.

Aquesta situació general de crisis ha dut a uns índexs d'atur força elevats, sobretot en aquests sectors en crisis, així com una reestructuració en els sectors d'activitat, passant el sector serveis a ser el predominant amb una proporció de 32,1%1 el 1986 a un 46,5%1 el 1996.

Per superar la crisi s'han intentat diferents projectes tant públics com privats que busquen la potenciació i modernització de la comarca, molt centrats en el sector terciari i en particular en el turisme.

Si fins a l'actualitat les Fonts del Llobregat, el Santuari de Queralt i el Pedraforca han estat els principals pols d'atracció de la comarca, actualment s'intenta potenciar altres vies alternatives, com l'agroturime i el turisme industrial per afavorir una major diversitat en l'oferta.

La nostra opinió és que aquestes mesures són molt positives ja que representaran un benefici per la comarca, generant llocs de treball i una major diversificació de les activitats econòmiques, disminuint així, el risc si es produeix una crisi concreta en una de les activitats, i que no succeeix el que ha passat amb la mineria o el tèxtil.

Aquestes iniciatives poden ser viables ja que el Berguedà és una comarca amb moltes potencialitats. La recent desindustrialització ha deixat una sèrie infrastructures com: colònies industrials, les mateixes fàbriques, el ferrocarril, així com un llegat històric d'una cultura industrial incipient a Catalunya i que ens permetrà mostrar la forma de viure, de treballar (ex: Asland) i les condicions socials que imperaven a la comarca.

Això permet que a l'actualitat i com en d'altres zones industrials i mineres en crisis es puguin endegar projectes turístics que tinguin com a centre la pròpia desindustrialització, així com, aprofitar la millora en el medi ambient que s'està produint gràcies a aquesta.

Iniciatives com el Museu del transport del clot del Moro i la Fàbrica Asland, el Carrilet i la conversió de les colònies industrials en segones residències facilitaran un aprofitament turístic industrial de les infrastructures i una millora de la qualitat visual de la comarca, ja que moltes d'aquestes indústries es troben abandonades i no en bon estat.

Aprofitant el turisme rural incipient que als darrers anys s'està produint a Catalunya es poden fer recorreguts turístics per aquests indrets, a més dels ja típics per l'alta muntanya.

Pensem que la recent creació de l'Associació d'Agroturisme, a semblança del que ha succeït en altres zones significarà un avenç en el desenvolupament del turisme rural fet que suposa un manteniment de la població en determinades zones deprimides de la comarca, a més d'una millora en el medi natural a causa de què els pagesos poden continuar amb les seves tasques als camps, a més de representar-los-hi una millora a la renda i una conservació en el patrimoni de la seva propietat (masies, camins...).

Aquest agro-turisme serà el complement ideal a l'activitat agrícola-ramadera com la ramaderia intensiva amb porc d'engreix o l'extensiva amb pollastres o vedells.

Creiem que amb l'aplicació d'aquestes mesures interrelacionades el futur de la comarca del Berguedà serà més esperançador i li pot suposar un desenvolupament similar a altres comarques veïnes com la Cerdanya.

Totes aquestes iniciatives es portaran a terme millor si es produeix un avenç i una millora en les infrastructures de comunicació, tant viàries (desdoblament de la C-1411), com la potenciació del transport col·lectiu públic amb la millor dotació de línies regulars d'autobusos que connecten amb freqüència les poblacions i a més la recuperació del ferrocarril.

Amb les potencialitats naturals i portant a terme aquestes mesures el Berguedà pot aconseguir sortir de la crisis que l'afecta.

Bibliografia:

Llibres:

CAIXA CATALUNYA (1998). Anuari 1997. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialització antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

LLURDÉS, J.C. (1995). L'aprofitament turístic de les indústries obsoletes. Curs d'Estiu d'estudis Pirinencs 1993 i 1994. La Seu d'Urgell: Caixa de Catalunya

PUIG, J. (1989). El delicte ecològic de la central tèrmica de Cercs. Barcelona: Alternativa Verda

Revistes:

CABALLÉ, A (1997) <<Dona i restructuració a les àrees rurals: l'agroturisme al Berguedà, el Bages i al Solsonès >>. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 30, p. 39 -64. Cerdanyola de Vallès

LLUCH, E; NEL.LO, O (1996) <<L'esdevenidor del Berguedà: Una reflexió i vuit preguntes>>. L'Erol, 50, p. 30-36. Berga

VALLDEORIOLA, M (1999) <<La vedella, un producte de qualitat i amb un segell de casa>>. La revista de Supeco i Màxim, 4, p. 4-11. Barcelona

Altres:

(1995), Berguedà al moment, Núm 1, Gratuitos de Catalunya ,S.A., Berga

(1996), Berguedà al moment, Núm 3-4, Editorial&Media, Berga

(1992), Carn natural del Berguedà, Memòria., Ramaders de Muntanya del Berguedà S.Coop.C.Ltda., Berga

(1998), El Rovelló. Butlletí d'informació turística., Núm 1, Ajuntament e la Pobla de Lillet i Ajuntament de Castellar de N'Hug, Pobla de Lillet i Castellar de N'Hug

(1998-1999), L'OBSERVATORI del mercat de treball del Berguedà., Núm 1-4, Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà, Cercs

(1995), Parc Natural Cadí-Moixeró, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Barcelona

(1993), Pollastre de Pagès, Memòria., Ramaders de Muntanya del Berguedà S.Coop.C.Ltda., Berga

(1996), Què és un espai d'interès natural., Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

(1995), Vedella dels Pirineus Catalans. Denominació de qualitat, Consell Regulador de la Denominació Vedella dels Pirineus Catalans, Berga.

Pàgines internet:

Associació Cultural El Vilatà

http://personal.redestb.es/prafart/associacio.htm

ASOCIACIÓN DE CAMPINGS Y C.V. DE LA PROVINCIA DE BARCELONA

http://www.campingsbcn.com/ZONAS/BERGUEDA/bergueda.html

berga.com

http://www.berga.com/

Càmping de Berga

http://www.campingberga.com/dreta.html

Consell Comarcal del Berguedà

http://www.ccmaresme.es/ccbergue.htm

Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Bergueda

http://www.cfi.es/

El Berguedà

http://www.com-bergueda.com/

El Bergueda, portada

http://www.geocities.com/TheTropics/5863/index.html

El Vilatà. Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà

http://www2.crosswinds.net/barcelona/~elvilata/

Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

http://www.idescat.es/

La Patum de Berga

http://ww2.grn.es/venturajl/patum.htm

Museu del Transport

http://www.bergueda.net/transport/

Ramaders de Muntanya del Berguedà

http://www.com-bergueda.com/ramaders/

VilaWeb - Diari Electrònic Independent - Berga

http://vilaweb.com/berga/

6-.ANNEXOS

Mapa1:Mapa de la comarca del Berguedà amb les vies de comunicació i hidrològiques i les poblacions més importants

Logotip: dels Ramaders de Muntanya del Berguedà

Imatge1: Ramaderia extensiva Imatge2: Pollastre de pagès

Imatge3:Les Fonts del Llobregat

Imatge4:Pedraforca

Imatges 5 i 6: Museu del Transport del Clot del Moro

Imatge 7: Realització d'esports d'aventura al Berguedà

Bibliografia:

Llibres:

MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialitació antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

LLURDÉS, J.C. (1995). L'aprofitament turístic de les indústries obsoletes. Curs d'Estiu d'estudis Pirinencs 1993 i 1994. La Seu d'Urgell: Caixa de Catalunya

PUIG, J. (1989). El delicte ecològic de la central tèrimca de Cercs. Barcelona: Alternativa Verda

Revistes:

LLUCH, E; NEL.LO, O (1996) <<L'esdevenidor del berguedà: Una reflexió i vuit preguntes>>. L'Erol, 50, p. 30-36. Berga

VALLDEORIOLA, M (1999) <<La vedella, un producte de qualitat i amb un segell de casa>>. La revista de Supeco i Màxim, 4, p. 4-11. Barcelona

Altres:

(1992), Carn natural del Berguedà, Memòria., Ramaders de Muntanya del berguedà S.Coop.C.Ltda., Berga

(1998-1999), L'OBSERVATORI del mercat de treball del Berguedà., Núm 1-4, Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà, Cercs

(1993), Pollastre de Pagès, Memòria., Ramaders de Muntanya del berguedà S.Coop.C.Ltda., Berga

(1996), Què és un espai d'interès natural., Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

(1995), Vedella dels Pirineus Catalans. Denominació de qualitat, Consell Regulador de la Denominació Vedella dels Pirineus Catalans, Berga.

Pàgines internet:

Associació Cultural El Vilatà

http://personal.redestb.es/prafart/associacio.htm

ASOCIACIÓN DE CAMPINGS Y C.V. DE LA PROVINCIA DE BARCELONA

http://www.campingsbcn.com/ZONAS/BERGUEDA/bergueda.html

berga.com

http://www.berga.com/

Camping de Berga

http://www.campingberga.com/dreta.html

Consell Comarcal del Berguedà

http://www.ccmaresme.es/ccbergue.htm

Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Bergueda

http://www.cfi.es/

El Berguedà

http://www.com-bergueda.com/

El Bergueda, portada

http://www.geocities.com/TheTropics/5863/index.html

El Vilatà. Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà

http://www2.crosswinds.net/barcelona/~elvilata/

Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

http://www.idescat.es/

La Patum de Berga

http://ww2.grn.es/venturajl/patum.htm

Museu del Transport

http://www.bergueda.net/transport/

Ramaders de Muntanya del Berguedà

http://www.com-bergueda.com/ramaders/

VilaWeb - Diari Electrònic Independent - Berga

http://vilaweb.com/berga/

1 Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

2 MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialització antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

1 Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

3 CAIXA CATALUNYA (1998). Anuari 1997. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

4 (1992), Carn natural del Berguedà, Memòria., Ramaders de Muntanya del Berguedà S.Coop.C.Ltda., Berga

1 Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

2 MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialització antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

2 MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialització antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

2 MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialització antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

1 Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

2 MIRALLES, C et al (1990). El Berguedà. Una comarca d'industrialització antiga. Catalunya Comarcal. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya

1 Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

El Berguedà

- 21 -