La batalla de L'Ebre,

L'exercit Nacional i el Republicà.

La guerra civil espanyola ha estat un dels esdeveniments històrics més importants del segle XX a l'estat espanyol. Una guerra de tres anys de durada, des de 1936 fins 1939, que acabaria amb la segona república i la victòria de l'exercit nacional.

El front de l'Ebre va estar una de les batalles amb més importància durant la guerra civil ja que simbolitzava el triomf nacional i els últims intents de la república per sortir-se'n d'una situació tan desafortunada.

Amb la partició de Catalunya i València es pretenia el partiment d'aquestes dues i una derrota mes ràpida i eficaç de la república que no tindria força alguna per revelar-se contra el bàndol nacional.

Així el 12 de juliol de 1938 el cap de govern Joan Negrin, va declarar que València cauria, acte seguit el general Vicente Rojo va proposar un atac masiu per l'Ebre amb l'objectiu de unir les dues zones republicanes. Per aquest motiu va formar-se l'exercit de l'Ebre format per 80000 homes que anteriorment ja havien lluitat a l'ofensiva franquista que va dur-se a terme en terreny aragonès.

La nit del 24 i 25 de juliol de 1938 l'exercit republicà va decidir creuar l'Ebre entre les localitats de Mequinensa i Fayón i Cherta. Els primers en creuar van ser les brigades internacionals que van trobar-se amb l'exercit marroquí del general Juan Yuagüe. Mes tard van arribar al poble de Gandesa on es van fer presoners a 4000 soldats nacionals.

Des de el 27 de juliol al 2 d'agost el general Enrique Líester de les forces nacionals va atacar fortament el poble de Gandesa sense cap èxit en un principi, l'avanç republicà va frenar-se encara que l'estratègia d'aquest va convertir-se en defensiva.

Les forces republicanes intentaven defensar el territori que tant els hi havia costat d'aconseguir degut a que un cop creuat el riu els soldats van tenir que recórrer totes les distancies a peu, degut a que la resta de transport necessitava la construcció de ponts que eren de construcció lenta. A més a més cal sumar-hi també el fet que les fronteres franceses estaven tancades degut al pacte de no intervenció que havien firmat les grans potencies europees i que l'Alemanya de Hitler i l'Itàlia de Musolini van incomplir per enviar ajuda al bàndol nacional.

Enfront als infortunis les forces republicanes van continuar defensant els terrenys que avien aconseguit ocupar i amb consignes com “vigilància, fortificació i resistència” van aguantar varies setmanes.

Al bàndol nacional, Franco va decidir no fer cas a les recomanacions que alguns dels seus generals van fer-li, recomanat que ataques el front de Lleida que es trobava dèbilment defensat per la república, que avia concentrat els seus esforços al front de l'Ebre, i va decidir atacar de manera frontal el front de l'Ebre i recuperar els terrenys perduts de manera que el 6 d'agost va realitzar el seu contraatac nacional que va tenir com resultat la conquista del terreny republicà entre Mequinensa i Fayón. L'11 d'agost es van atacar la serra de Pandols. El 19 Yagüe va atacar en direcció nord a la serra de Fatarella i el cos de l'exercit del general Garcia Valiño va atacar en direcció a la serra de Cavalls. Al cap de les setmanes la república va veure's obligada a cedir 200km quadrats de terreny.

La batalla que va lliurar-se durant aquell període de temps va ser molt dura per els dos bàndols, cada dia els “cazas” nacionals (vinguts de Itàlia i Alemanya) bombardejaven impunement el territori republicà que es trobava amb una inferioritat en armament i combat aeri important ja que només van rebre escassa ajuda de la URSS. Els pons que els republicans havien construït per poder abastir-se de munició i altres necessitats del moment van anar caient de mica en mica. La república va quedar derrotada en la batalla aèria i el fet de tenir l'avantatge de terrenys elevats aviat va convertir-se en no res.

El 30 d'octubre va succeir la contraofensiva final. El cos de l'exercit del Maestrazgo va conquistar la serra de cavalls. Mes al sud el 2 de novembre es va atacar la serra de Pandols i el 4 va esdevenir ocupada. El dia 7 finalment va
ser ocupada la localitat de Mora d'Ebre, aquest fet significava que el bàndol nacional ja havia aconseguit arribar a l'Ebre.

El tinent coronel Juan Modesto, responsable de les operacions republicanes, va assumir la seva derrota i va ordenar les unitats que retrocedissin i tornessin a creuar el riu.

El dia 16 el pont de ferro de Flix va ser destruït i el 18 les tropes nacionals van arribar a Ribarroja de l'Ebre, últim lloc de pas dels republicans. La batalla de l'Ebre havia arribat a la seva fi.

El nombre de baixes sofert durant la batalla va ser nombrós, al voltant de 60000, i de 4500 morts al bàndol nacional i 15000 al republicà, aproximadament.

Un cop acabada la batalla la moral de l'exercit nacional va ser recompensada i augmentada notablement, gràcies a les estratègies de la premsa, la radio i els sistemes propagandístics que estaven al servei del bàndol nacional i que esdevindran una gran arma Franquista més endavant.

Al costat republicà, la afortunada retirada de l'Ebre, va aconseguir dissimular les pèrdues, els hi quedava solament el consol que havien aconseguit protegir durant mesos un terreny que van conquistar per sorpresa amb uns pocs dies. Amb tot. L'exercit de l'Ebre va quedar completament destruït i inoperatiu, els nacionals per la seva banda ban aconseguir recuperar-se amb una gran rapidesa, la batalla de l'Ebre va ser decisiva per el destí de Catalunya que va esdevenir en poc temps territori Nacional.

L'exercit Republicà

Els principals exercits republicans van ser:

• l'exercit de centre

• L'exercit de Catalunya o de l'oest: tenia com a base a les milícies de les POUM, CNT i UGT juntament amb el partit comunista.

• L'exercit de l'Ebre, creat el 1938, els seus efectius sumaven 80000 homes la seva principal lluita va ser que els nacional arribessin a travessar l'Ebre i conquerir València i Catalunya.

• Exercit de llevant.

• Exercit de Euskadi.

• Exercit de Extremadura.

• Exercit del sud.

• Exercit de Andalusia.

Cal tenir en compte, les brigades internacionals que es composaven de voluntaris vinguts d'arreu del mon i que es solidaritzaven amb la causa de la defensa dels valors de la república, del socialisme, l'anarquisme, el comunisme i un clar rebuig a les forces autoritàries de caràcter feixista creixent a Europa, apostant per la democràcia i la llibertat.

Ambdós exercits van fer servir diferents estratègies per desanimar els seus oponents entre aquestes hi havia la utilització d'himnes que a mes d'enfortir la voluntat del propi exercit, feia desanimar l'exercit i els que recolzaren el bàndol contrari.

Alguns dels himnes del bàndol república més importants van ser:

Canço republicana:

SI ME QUIERES ESCRIBIR

Los moros que trajo Franco
en Madrid quieren entrar
mientras queden milicianos
los moros no pasarán.
Si me quieres escribir
ya sabes mi paradero
Tercera Brigada Mixta
primera línea de fuego.
Aunque me tiren el puente
y también la pasarela
me verás pasar el Ebro
en un barquito de vela.
Diez mil veces que los tiren
diez mil veces los haremos
tenemos cabeza dura
los del Cuerpo de Ingenieros.
En el Ebro se han hundido
las banderas italianas
y en los puentes solo quedan
las que son republicanas.

De les brigades internacionals:

JARAMA SONG

Hay un valle en España llamado Jarama
es un lugar que todos conocemos bien
Fue allí donde dimos nuestra hombría
y donde cayeron nuestros valientes camaradas
Estamos orgullosos del Batallón Lincoln
y de la lucha que hicimos por Madrid
Allí caímos como vosotros, hijos del pueblo,
como parte de la Brigada Quince
Ahora estamos lejos de aquel valle de dolor
pero lo que nunca olvidaremos es Madrid
así que antes de que continuemos esta reunión
pongámonos en pie por nuestros gloriosos muertos

L'exercit Nacional:

Els principals cossos de l'exercit nacional van ser:

• De Àfrica o cos de l'exercit marroquí.

• El exercit del centre.

• Exercit de Navarra: composat per un gran nombre de voluntaris carlistes, que intervindran en les campanyes d'Aragó i Catalunya.

• Exercit del Maestrazgo: unitat composada per tres divisions i dependent del exercit del centre. Va tenir un important paper durant la batalla de l'Ebre, especialment a les serres de Pandols i Cavalls, més endavant va intervenir a les campanyes a Catalunya.

• L'exercit del nord.

• Exercit del sud.

• Exercit de llevant: va intentar conquerir valència sense èxit.

• Exercit d'Aragó: va intervenir especialment a la campanya contra Catalunya.

• Exercit de Galícia.

• Exercit de Castella.

• Exercit de Urgell: va ajudar en la conquesta de Catalunya.

• Exercit de l'Ebre: conjunt de forces dependents de procedències diverses, que entre juliol i novembre de 1938 van participar a la batalla de l'Ebre i posteriorment van arribar a la frontera francesa el febrer de 1939.

Algunes de les cançons més significatives del bàndol nacional son:

NOVIO DE LA MUERTE

Nadie en el Tercio sabía
quién era aquel legionario
tan audaz y temerario
que en la Legión se alistó.
Nadie sabía su historia,
más la Legión suponía
que un gran dolor le mordía
como un lobo el corazón.
Cuanto más rudo era el fuego
y la pelea más fiera,
defendiendo su Bandera,
el legionario avanzó.
Y sin temer el empuje
del enemigo exaltado,
supo morir como un bravo
y la enseña rescató.
Y al regar con su sangre la tierra ardiente,
murmuró el legionario con voz doliente:
Soy un hombre a quien la suerte
hirió con zarpa de fiera.
Soy un novio de la muerte
que va a unirse en lazo fuerte
con tal leal compañera.

Cuando al fin le recogieron,
entre su pecho encontraron
una carta y un retrato
de una divina mujer.
Y aquella carta decía:
"...si Dios un día te llama,
para mí un puesto reclama,
que a buscarte pronto iré".
Y en el último beso que le enviaba,
su postrer despedida le consagraba.
Por ir a tu lado a verte,
mi más leal compañera,
me hice novio de la muerte,
la estreché con lazo fuerte
y su amor fue mi Bandera.

Canso militar.

Canso carlista:

ORIAMENDI

Por Dios, por la Patria y el Rey
lucharon nuestros padres
Por Dios, por la Patria y el Rey
lucharemos nosotros también
Lucharemos todos juntos
todos juntos en unión
defendiendo la bandera
de la Santa Tradición

Cueste lo que cueste
se ha de conseguir
que los boinas rojas
entren en Madrid.
Por Dios, por la Patria y el Rey
lucharon nuestros padres
por Dios, por la Patria y el Rey
lucharemos nosotros también.

Pamflets:

Altres estratègies que els exercits utilitzaven amb la finalitat de desanimar el bàndol adversari van ser els pamflets, que eren tirats durant la batalla a les zones enemigues per demostrar la superioritat i la valentia dels seus contrincants.

La majoria de panflets tenien la finalitat de convencer l'adversari que es canvies de bando, oferint una cituació millor i més seguretat.