Reglament

Espai de joc

Es bàsquet tan es juga en pavellons com a l'aire lliure, si bé les competicions oficials acostumen a ser en pavellons

• Dimensions de la pista: 12,8 a 15,2 metres d'ample i 22,5 a 28,6 de llargada. El camp està dividit en dues meitats iguals, i a l'extrem de cada una hi ha una cistella. Cada equit té, com a molts altres esports, una cistella on atacar (la del camp contrari) i una on defensar (la del camp propi).

• Circumferència central: és des d'on es saca, i té un radi d'1,8 metres.

• Altura del sostre o altres obstacles: 7 metres com a mínim.

Temps de joc

El partit consta de quatre parts de deu minuts cadascuna, amb un descans més llarg entre la segona i la tercera part (mitja part). Els entrenadors poden sol·licitar un minut de temps tants cops com vulguin i també fer els canvis que creguin necessaris.

A diferència d'altres esports, no és possible un empat, i per això es fa un pròrroga de 5 minuts fins que els equips desempaten.

Normes de joc

El joc consisteix en encistellar a la canasta de l'equip contrari. Per fer-ho, cal seguir aquestes normes:

• Passades: després d'haver bvotat la pilota i tornar-la a agafar, no es poden fer més de 3 passades.

• Dobles: un jugador no pot bvotar la pilota amb les dues mans a la vegada.Si un/a jugadora bota la pilota i para de fer-ho, ha de passar-la o llençar a cistella.

• Zona: no es pot estar més de tres segons a l'àrea amb la pilota a les mans.

• Llançament de banda/fons: s'ha d'efectuar amb menys de 5 segons. En cas que no sigui així, la pilota passa a l'altre equip.

• Temps de possessió: el temps límit que té cada equip per llençar és de 24 segons.

• Camp enrera: l'equip atacant, un cop hagi passat la pilota al camp del contrari no pot passar-la a un/a jugadora situat al seu camp.

• Falta personal: és quan un/a jugadora entra en contacte amb un/a adversària, causant-li una desavantatge. A la cinquena falta el/la jugadora serà eliminada.

• Falta antiesportiva: consisteix en posar en perill el físic de/ de la adversària.

• Falta tècnica: es dóna quan un/a jugadora de la banqueta o membre d'aquesta té un comportament inapropiat en un partit de bàsquet.

• Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del/la jugadora que la comet.

• Tirs lliures: quan un equip comet quatre faltes en un període, a partir d'aquest moment totes les faltes personals (d'aquest període) seràn castigades amb dos tirs des de la línia de tir lliure, a 4,60 m de la canasta, i que val un punt. També es fan tirs lliures en les faltes que es fan a jugadors en posició de llençar i després de les faltes tècniques, antiesportives o desqualificants.

Les cistelles valen 2 punts, 3 si s'està més enllà de la línia de 6,25 metres i un punt si és un tir lliure.

La pilota és esfèrica, rugosa, amb un diàmetre de 23-24 cm i un pes de 567-629 grams.

Tècnica

Passada

• De pit: en allargar els braços del cos, a l'altura del pit i arribar al/la receptora a la mateixa altura, aproximadament.

• De beisbol: passada amb una mà, deixant anar la pilota a l'altura de l'orella.

• D'aire: el/la jugadora llança la pilota a prop i a l'altura de la canasta per tal que el/la companya únicament l'encistelli.

• Picada: al fer la passada es llança la pilota amb la intenció que boti abans de ser rebuda.

• Rodada:la pilota es llença rodant per terra.

Recepció

• Amb les mans

• De pit: quan es rep a l'altura del pit

• Sobre la cara

• Rodada

• Pels costats

• Com a recurs: quan es rep “per accident”

Tir a cistella

• En suspensió: llençar a cistella després de saltar, recolzant la pilota a una mà mentre s'aguanta amb l'altra.

• Tir lliure: llançament des de la línia de tirs lliures, després d'una falta personal o tècnica.

• “Safata”: llançament en carrera, amb una sola mà, després d'haver fet un màxim de dues passades en haver deixat de botar la pilota.

• Mate: semblant a la safata, però introduïnt la pilota a la cistella de dalt cap a baix, amb una o les dues mans.

• “Gantxo”: llançament amb una única mà, en posició perpendicular a l'anella de cistella, amb el braç estirat deixant relliscar suaument la pilota.

Maneres de botar la pilota

• En línia recta: en una sola direcció

• Amb arrancada: començant a botar la pilota de cop.

• Sense deixar de botar: botar la pilota sense parar, encara que sigui sense moure's.

• Zig-zag: botar la pilota dibuixant “s”, per tal d'esquivar adiversàries.

• Amb fintes: fent maniobres per distreure l'oponent/a

Condició física

La condició física és la capacitat que té el nostre aparell locomotor per realitzar les activitats físiques d'una millor manera. Tenir una bona condició física és “estar en forma”, i això significa tenir una bona salut.

La condició física té una part hereditària, que ens ve de naixement, i una part adquirida, i és sobre aquesta en la que podem treballar.

Components de la condició física: les qualitats físiques bàsiques

• Força: com totes les qualitats físiques, és important en bàsquet. Dins dels tres tipus de força (màxima, explosiva i resistència), el més necessari és aquest darrer.

• Velocitat: aquesta és una qualitat importantíssima en bàsquet, ja que les accions s'han de dur a terme el més ràpid possible per poder despistar l'adversari i no exhaurir el temps. Tant la velocitat de reacció com la veolcitat gestual o de moviment són molt necessàries.

• Resistència: enl tractar-se de partits que duren 40 minuts, i que durant aquest temps els/les jugadores no paren de córrer d'una punta a l'altra de pista, la resistència és essencial. És la resistència aeròbica, la que permet és de llarga durada i per tant permet que arribi oxigen a la sang, la més característica de l'esport.

• Flexibilitat: és necessària per tal de poder moure's amb agilidesa i ràpidament, tot i que no tant com ho seria en altres esports.

En resum, podem dir que les dues qualitats físiques més importants que cal tenir per jugar a bàsquet són la resistència i la velocitat.

Factor psicològic

El factor psicològic no és només important en el bàsquet o en els esports, sinó que ho és en tota la nostra vida.

Les nostres ambicions, les nostres il·lusions, etc. Depenen en gran part de la nostra actitud en general i del nostre estat d'ànim en particular. En totes les professions s'obtenen rendiments més alts si qui les desenvolupa gaudeix de bona salut psicològica, i, per tant, de bon estat d'ànim.

Difícilment un/a jugadora farà un bon partit estant trista, ja que li costarà més concentrar-se, pensar estratègies, desmarcar-se,...