L'HOME I L'OBRA

Ausiàs March (València 1400-1459) era de família d'antics ciutadans vinculada al servei de la corona i que va ascendir a la noblesa el 1360. Jaume March, el seu avi, va influenciar molt la poesia del seu nebot, i això es veu en els seus tres poemes al·legòrics de tema amorós, i en una breu producció lírica. El pare d'Ausiàs Marc, Pere March, va ser l'autor de tres composicions en noves rimades i de diverses poesies líriques, amb un caràcter moral i sentenciós.

L'any 1400, va néixer Ausiàs Marc, del matrimòni entre Pere March i Lionor Ripoll. Era l'hereu principal dels dominis del su pare, que va morir quan Ausiàs tenia 13 anys (1413). La seva mare va morir en el 1429 i llavors es va fer càrrec de la seva germana Peirona, sordmuda, i que va morir després que ell en 1472).

Ne se sap res cert dels inicis de l'autor, però a part de la formació militar i religiosa habituals en un futur cavaller, devia haver adquirit alguns coneixemnts de gramàtica, d'història i filosofia natural i moral. Una vegada mort el seu pare va assumir algunes de les funcions pròpoes del seu estament, com per exemple assistir a les corts de València en representació militar, prestar serveis a la cort ( Va prestar-ne a la del duc Alfons II de Gandia), i en 1420 va ser armat cavaller. En 1423 era conseller de la vila de Gandia.

Entre el 1420 i 21 va participar al servei d'Alfons el Magnànim. Aquesta vinculació va oferir a Ausiàs l'ocasió de coincidir amb alguns dels poetes més brillants del seu temps: Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer o Lluís de Vilarrasa. Per ara ja devia haber iniciat la seva activitat literària. La seva primera composició que es pot datar és el poema 13, que fa referència a un fet històric estevingut entre 1426 i 1427.

Després d'abandonar l'activitat militar es va reduir als afers propis d'un perir senyor feudal (amb conflictes, plets, i participacions en les corts valencianes...)

Van fer diverses gestions en el casament d'Ausiàs March, però van fracasar i finalment es va casar dues vegades. La primera, amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), que va morir el mateix any de casar-se (1439). I la segona, Joana Escorna (1443), que també morí abans que ell, en el 1454, sense deixar descendència. Aquest segon matrimòni es va establir a València, fet que el va implicar en un conflicte (1447), i també en relacions literàries amb alguns joves poetes valencians. No va tenir gaires ocacions per a l'oci, i es va veure implicat en un procés judicial d'on va sortir arrestat. Ausiàs March va morir a València el 3 de Març de 1459, deixant quatre fills il·legítims i un parent llunyà com a hereu universal de les seves possessions.

És poc el que se sap sobre la mena de públic de l'autor, però es diu que va rebre un tracte de mestre en qüestions amoroses i literàries, que corresponia a una fama real.

Un dels primers a imitr la poesia marquiana va ser, potser, Lluís de Vilarrasa. I molt provablement abans, els versos de March van ser citats sovint en la correspondència literària entre Pedro de Urrea i el poeta català Pere Torroella (un dels imitadors més destacats de March). Ausiàs March havia esdevingut un model literari i una autoritat en matèria d'amor. En el poeta que millor havia expressat la sentimentalitat extremada característica de la literatura del s.XV. Cap dels seus imitadors no va assolir mai el seu nivell moral, però sí l'expressiu.

Al s.XVI, la seva obra va accedir cinc vegades a la impremta i se'n van fer diverses traduccions. Cada vegada més distanciada de la realitat cultural de la literatura catalana, la seva poesia serviria per fecundar la poesia castellana del renaixement.

L'obra d'Ausiàs March ha arribat als nostres dies a través de trestze cançoners manuscrits dels segles XV i XVI i de cinc edicions impreses entre els anys 1539 i 1560. 128 poemes atribuïts en els que predominen les cançons amoroses de cinc o set estrofes de vuit versos seguides d'una tornada. Encara que s'hi troben de més breus.

Podem distingir-ne diferents grups a partir del senyal que mostren les tornades: “Plena de seny”, dinou poemes; “Llir entre cards”, trenta-cinc; “Mon darrer bé”, dos; “Amor amor”, dotze, i “Oh folla amor”, deu poemes. Aquests ténen per a nosaltres el valor de situar la poesia amorosa de March en el solc de la tradició trobadoresca, punt de partida del seu ofici.