A TEMPS HE COR D´ACER, DE CARN, E FUST:

JO SÓ AQUEST QUE·M DIC AUSIAS MARCH

A continuació us presentem la transcripció d'una biografia de l'autor que algú que va voler mantenir l'anonimat, va enllestir a partir d'uns informes que havia demanat Alfons el Magnànim quan el cavaller Ausiàs oferia els seus serveis en qualitat de falconer reial.

Pere March, hereu de les terres situades a València, i la seua dona, Lionor Ripoll, després dels grans intents d´engendrar un fill varó, un 25 d´Abril del 1397, va nàixer Ausiàs March a Gandia, ciutat natal del també escriptor i sens dubte, un bon cunyat del nostre poeta, Joanot Martorell.

Després de la mort del seu pare, el 7 de Juny de 1413, començà a tenir importància, fins que el 1419, Ausiàs March, resultà adobat en oli i ... Perdó!! Adobat cavaller, informació que posseïm gràcies al llistat en què apareixen els cavallers d´Alfons el Magnànim al Regne de València, que en compte d´emprendre una acció militar van organitzar un recital poètic, que es va dur a terme a Narbona i a Còrsega amb els genovesos com a espectadors.

Però a March se li acabà aviat la benzina, i a l´illa de Djerba fineix la seva vida militar, curta i sense gaire incidents. Malgrat això li concediren privilegis de la jurisdicció civil i criminal sobre el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Verniça.

Alfons el Magnànim reconeix el poeta, i l´any 1425 Ausiàs March és “falconer major de casa del senyor Rei”. Cal saber que Ausiàs sentia certa debilitat pels animals i es dedicava a açò perquè es trobava molest per haver estat expulsat de Grinpis (pixum verd, actualment Greenpeace), perquè l'havien descobert menjant unes llesques de pa amb tomàquet i sucat amb falcons farcits, acompanyat dels seus amigots.

El que no se sap del cert, és si el càrrec de falconer havia estat motivat per l'afer amb Grinpis o si, altrament, n'era la causa l'atracció que també exercien les dones sobre el poeta.

Una tal Isabel presentà davant el rei una denúncia de greuges contra Ausiàs March, el dia 25 de Juny del 1427. El rei estigué a punt de rellevar els habitants de Beniarjó de llur vassallatge a Ausiàs, però les actes foren cancel·lades i els vassalls del poeta obligats a obeïr-lo com abans.

El 24 d´Agost del 1429 morí a Gandia Lionor Ripoll, la mare d´Ausiàs March, al qual restà encomanada la tutoria de la seua germana sorda-muda, Peirona, que aquest va abandonar amb una família a la qual havia pagat uns diners. Més tard se n´adonaria que havia perdut una mina d´or en assabentar-se que la Peirona, curada miraculosament, havia esdevingut una gran vedette, que actuava cada dissabte al teatre Russafa de la ciutat de València. Els anys següents el poeta ens apareix sovint atestat a Gandia on administra els seu béns. El 1433 , Joan, nou duc de Gandia, signà a Tudela una renovació dels privilegis d´Ausiàs March sobre Beniarjó i Pardines on apareixen restriccions respecte a les facultats que havien esta atorgades al seu pare Pere Marc, l´any 1425.

El 1437 ja amb quaranta anys , contragué el seu primer matrimoni amb Isabel, filla de Francesc Martorell i de Damiata de Montpalau i germana de Joanot Martorell, l´autor del conegut Tirant lo Blanch. Així el 1438 Galceran Martorell germà d´Isabel trametrà a Ausiàs March un cartell de trencament i començà una guerra privada, la vertadera causa de la qual era que en una festa regional l´Ausiàs li havita furtat una jove ben maca.

Simultàniament amb aquests conflictes, March havia de debatre amb la vil·la de Gandia, la qual cosa suposava una certa violència entre ell i el rei de Navarra, els oficials del qual van anar a reclamar un tribut als vassalls de Marc. Aquest en assabentar-se va cridar a un cosí seu de la Provença, l´Obèlix March, qui se'ls va carregar a tots, (no a les espatlles) en un tres i no res.

El 22 de Setembre del 1439, March es va presentar personalment als territoris que acabava d´heretar de la seva muller, a fi de rebre l´homentage dels seus nous vassalls, que van preparar una festa sorpresa al seu nou senyor amb una coral de trovadors. Però com a ell no li agradaven, més bé els detestava ,( Lleixant apart l'estil dels trobadors, qui per esclaf traspassen veritat... p. XIII) els va augmentar el tribut. I quan tocava la cerimònia , March va jurar sobre una suposada edició dels quatre evangelis, que en realitat era un exemplar del “Llibre de Meravelles” de Ramón Llull. Així ell , se n´anà lliure de pecat i tots quedaren meravellats, bocabadats i atabalats.

El 1443, es va casar per segona vegada amb Joana Escorna i aquesta va aportar al matrimoni un quantiós dot. Ausiàs procurava acostar-se només a dones amb força diners, sí que n'era, d'espavilat.

L'any 1444 apareixen les primeres mencions de Francesc March, fill que va tenir amb Isabel Martorell. Bé, això deia ell, en realitat, però, aquest xicot era d'una infidelitat del nostre vividor amb una esclava que li mantenia neta la casa de Beniarjó. Quants secrets suportava Na Isabel!.

El 2 de març de 1446 Alfons el Magnànim, que ha perdut dos dels seus falcons, (sabem de fonts extraoficials que aquests falcons van acabar en un mullatori --¿no us recorda a res?--) s'adreça a Ausiàs March per demanar-li'n dos que ell té, dels quals es van sentir grans lloances, (i, és que aquests encara no estaven bons per a menjar).

Des de València, Ausiàs March vigila atentament tot el que s'esdevé a les seues grans possessions. El 1450 reclama l'herència d'una mora vídua, antiga amant del poeta. Aquesta dona era infinitament rica, per aquesta raó March deia que havia trobat un gran tresor al seu costat, sobretot quan va morir. Aquesta herència li va venir de nassos ja que llavors passava un moment de crisi econòmica.

L'any 1454 va morir Joana Escorna, probablement a València, on és signat el testament en què fa hereu universal al seu màrtir, perdó, marit. ¡Segur que ell mateix les enverinava per cobrar els tresors!.

El 2 de novembre de 1457 a Ausiàs March li arriben veus que un jove de 20 anys, Francesc de Vilanova, era fill seu nascut després d'una aventura amb una jove de Begís.

Francesc de Vilanova un dia va rebre un missatge del fill legítim del poeta, el qual, per por que el seu pare li fes compartir l'herència no va tenir cap problema a desafiar el seu germanastre, encara, que Francesc de Vilanova no va acceptar el repte pel qual Ausiàs March el va denunciar davant del rei de Navarra acusant-lo d'haver comés diversos i greus crims. F. de V. va ser empresonat. El 7 de gener de 1458, però, la seua muller Lionor, va denunciar el poeta i aquest va ser empresonat i abans d'acabar el mes va quedar lliure.

Després de les males condicions amb què va viure a la presó el poeta, (això és el que deia ell, perquè el que sabem de bona font és que li varen fer una presó de ***** a la Costa Brava) va emmalaltir de gravetat, motiu pel qual el 29 d'octubre de 1458 va fer el seu primer testament, i finalment el 3 de març de 1459, el poeta passà a millor vida (això de “millor vida, ens ho va fer saber ell mateix a través d'un missatge que hem rebut recentment via Internet)

Ací acabem, abans que ella acabe amb nosaltres, l'emocionant i destrellatada vida del nostre insigne poeta Ausiàs March.