ESCULTURA: SARCÒFAG DELS ESPOSOS

CATALOGACIÓ:

Autor: Desconegut

Cronologia: s. VI aC aprox.

Tècnica: Modelat

Materials: terracota

Forma: exempta, grup adosat

Tipologia: Grup escultòrica

Cromatisme: policromat

Lloc: Museo Nazionale di Villa Giulia, Roma

ANÀL·LISI FORMAL

• 2 esposos reposen sobre un llit del triclini (habitació x dormir romana).

• Posició no realista

• Visió frontal

• L'home presenta el tors nu i la dona està vestida, porta un mantell i sabates.

• El tronc està molt treballat però les extremitats inferiors no.

• Els 2 s'aguanten amb el colze esquerre damunt de coixins i giren els tors cap a l'espectador, mentre l'home passa el braç dret per damunt l'esquena de la dona.

• Ulls ametllats + expressió hieràtica + cabells són semblants als kuros. El cap és allargat i sobresurt el mentó.

INTERPRETACIÓ

• Els rituals funeraris dels etruscos requerien la construcció d'estàtues que representessin els difunts.

• Vol representar la perpetuació del seu matrimoni

ESCULTURA: COLUMNA DE TRAJÀ

CATALOGACIÓ:

Autor: Atribuïda a Apol·lodor de Damasc

Cronologia: s. II dC

Tècnica: talla

Materials: Marbre

Forma: adossada, relleu baix

Tipologia: Grup escultòric

Cromatisme: policroma

Lloc: Fòrum de Roma

ANÀL·LISI FORMAL

• Alçada: 38m., 4m de diàmetre i 200m d'extensió en pla.

• És una columna amb la totalitat del seu fust decorada de forma ascendent. El gruix del relleu augmenta a mida que anem pujant.

• S'aixeca sobre un pedestal cúbic i està coronada per l'estàtua de St. Pere (col·locada al s. XVI per substituir la desapareguda de Trajà)

• Disposa d'una escala interior per arribar al balcó superior

• És una biografia de l'Emperador (surt + de 70 vegades!) i el seu exèrcit.

• Escenes molt detallades i decoratives (horror bacui)

• realisme

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

• Monument que narra les victòries militars aconseguides per l'emperador Trajà en el seu programa d'expansió imperial a la Dàcia.

• Funció commemorativa i funerària

• S'hi representen tècniques bèl·liques i la vida quotidiana als campaments.

ESCULTURA: AUGUST DE PRIMA PORTA

CATALOGACIÓ:

Autor: Anònim

Cronologia: 14 d.C

Materials: Marbre de Carrara

Forma: Figura exempta

Tipologia: Dempeus

Cromatisme: Policromada

Lloc: Museu del Vaticà, Roma.

ANÀL·LISI FORMAL

• L'artista es va inspirar en el Dorífor de Policlet el Vell.

• Tot l'èmfasi es concentra en el pla frontal, els costats es cuiden poc i el dors ni està acabat

• La decoració de l'armadura trenca també l'esperit unitari de l'estàtua grega

• Composició oberta

• Línies compositives diagonals: una des de la mà alçada fins al peu i l'altra per la roba. Li donen sensació de moviment tot i que sigui una figura dempeus.

• Braç aixecat denota equilibri

• Cara molt clàssica, hieratisme, mira cap a l'infinit.

• Contraposto, sembla que vulgui caminar

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

• Exaltació del poder i divinització dels emperadors, als quals es comença a retre culte.

• Aixeca el braç per dirigir-se a les tropes, per això duu un bastó de comandament.

• La roba que porta és a mig camí entre la tipologia thoracata (cuirassat) i l'apoteòsica (vestit com a sacerdot o déu).

• El fet d'anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.

• Parts de la vestimenta

• Funció religiosa i propagandística, ja que Lívia es va convertir en la principal sacerdotessa del déu August, el seu marit difunt.

RELLEU HISTÒRIC: ARA PACIS AUGUSTAE

CATALOGACIÓ:

Autor:

Cronologia: s.I aC

Materials: marbre

Tècnica: talla

Tipologia: grup escultòric

Relleu: mig i baix

Cromatisme:

Lloc: Al camp de Mart, però actualment a Roma

ANÀL·LISI FORMAL

• Altar de forma rectangular, paral·lelopíped

• Està alçat, té un podi

• Escalinata per la part frontal a través de la qual s'accedeix a l'interior

• Podem veure 2 registres diferents de decoració escultòrica: el superior és una representació figurada de personatges (=relleu històric) i l'altre de decoració geomètrica i formes vegetals (=sòcol). L'inferior és d'una forma molt estilitzada.Estan separats per una sanefa anomenada greca.

• S'hi representa el poble de Roma, alguns sacerdots, déus i deeses

• A una de les portes hi ha la Lloba Capitolina

• Fris continu, no fraccionat

• Composició oberta, varis personatges: Agripa, Caius Cèsar, Llívia, Tiberi, Antònia minor, Germànic i Drusa (pàg. 107 llibre ref. 0464)

• Tractament dels personatges: realista, natural (un dit a la boca). Alguns miren cal al davant i altres cal als costats. Apareixen nens, alguns d'esquena

• Molt moviment

• Diferents tipus de relleu marcats pels diferents plans. Els personatges més importants estan en primer terme, els altres en segon.

• Tractament molt natural de la roba

• És una escena abarrocada, hi ha molts elements. Horror bacui = no queden espais buits

• Roseta i roleos...

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

• El Senat fa construir aquest altar en honor a August. Es construieix al Camp de Mart, lloc on anaven tots els guerrers després d'una batalla. Allà els rep l'emperador.

• Es construeix en motiu de la pau romana, a l'època d'August.

• Els cignes del registre inferior simbolitzen al déu Apol·lo

• Iconografia: espigues=terra

aus=aire

oceà=aigua

• Ennes fa un paral·lelisme amb August

• Funció propagandística: festejar la pau de totes les victòries d'August

.

PINTURA ETRUSCA: TOMBA DELS LLEONS O DELS LLEOPARDS

CATALOGACIÓ:

Autor: desconegut

Cronologia:

Materials:

Forma:

Tipologia:

Cromatisme:

Lloc: Museu Nacional de Tarquínia

ANÀL·LISI FORMAL

• Els colors són plans i vius i les formes estàn cresseguides amb negre.

• Les figures i objectes estan dibuixats amb poc sentit de l'espai tridimensional però l'artista s'ha esforçat a ser realista i representar detalls significatius.

• Els caps estan de perfil, les espatlles solen mostrar-se per davant i les cames de perfil

• No s'apliquen cànons de proporció

• Pell vermellosa als homes i més blanquinosa a les dones

• No hi ha volum, el contorn en negre n'hi dóna una mica

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

• Les pintures etrusques abunden en exuberants motius de vida, la qual cosa reflecteix la seva pròpia seguretat.

• Es repeteixen banquets, jocs atlètics i altres motius de la vida quotidiana.

PINTURA: JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA A PRIMA PORTA

CATALOGACIÓ:

Autor: Anònim

Cronologia: s. I a.C 38 - 30 aC.

Materials: Pintura al fresc amb encàustica superficial x donar-li brillantor.

Tipologia: Pintura al fresc

Ubicació actual: Terme di Diocleziano, Museo Nazionale Romano, Roma

Ubicació original: Vil·la Ad Gallinas Albas de Prima Porta de Roma

ANÀL·LISI FORMAL

• Jardí amb vegetació mediterrània.

• 3 plans: una barana metàl·lica per on passa un camí/gespa neta i elements simples/molta vegetació, horror bacui

• 1r i 2n plans són ordenats i més detallats, el 3r horror bacui i més difuminat.

• Detalls tractats amb minuciositat per donar impressió de vida

• Colors freds

• Línies compositives: verticals i petites diagonals que donen sensació de moviment

• Obra mestra del gènere paisatgístic

• Composició oberta, pk ens dóna la sensació de continuïtat

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

• Funció ornamental/decorativa, demostra la manera que tenien els romans de decorar les parets.

• Encarregada per l'emperadriu Lívia, esposa d'August, amb l'objectiu de decorar el cubiculum amb aquest tema per intentar crear la sensació de naturalesa, d'un espai obert, tot i que es tractava d'un recinte tancat.

• Diferents tipus d'arbres: llorers, matolls arbustius, pins, palmeres, flors diverses

• Aquesta tanca té l'origen en els parádeisoi que van pintar els grecs i dels quals no s'ha conservat cap exemple.

MOSAIC: SACRIFICI D'IFIGÈNIA (Empúries)

CATALOGACIÓ:

Autor: Desconegut

Cronologia:

Materials:

Tipologia: mosaic

Estil: romà imperial

Ubicació actual: Museu Arqueològic de Barcelona