ART GREC

• Període extraordinàriament significatiu que va marcar en gran mesura l'evolució de la civilització occidental pel que fa als àmbits culturals, polítics, filosòfics i, també, artístics.

• S'estableix l'ideal estètic de l'ordre, la mesura i la bellesa com harmonia de les parts amb el tot.

• S'introdueixen els ordres arquitectònics, i en l'àmbit de l'escultura, els cànons de proporció.

Precedents:

Civilització Minoica: - Magnífics palaus allindats decorats amb frescos de gran

(2600-1450 aC) naturalisme.

- Ceràmiques , especialment les de Camares, i estatues en argila,

bronze i ivori.

Civilització Micènica: - Ciutadelles imponents, amb muralles d'aparell ciclopi, així

(1600-1150 aC) com tombes de cambra i tombes de fossa.

- Treballs d'orfebreria en or i plata.

L'art grec:

Període arcaic: - Temples monumentals en pedra, amb esquema de naos, pronaos i

(s.VII-VI aC) opisthodomos.

- Aparició dels ordres dòric i jònic.

- Estatuària exempta en pedra amb un tractament anatòmic rígid i una

frontalitat molt acusada.

- Apareix la ceràmica de figures negres sobre fons roig i,

posteriorment, la de figures roges sobre fons negre.

Obres: - Kouros

- Kore

- Dama d'Auxerre

Període clàssic: - Període de màxim esplendor de la cultura grega, amb una intensa

(s. V- 323 aC) activitat constructiva, especialment a la capital, Atenes.

- S'introdueix l'ordre corinti.

- En l'estatuària, es trenca la frontalitat, amb grans avenços en l'estudi

del moviment, les proporcions i el modelat.

- Al s. IV aC, allunyament de l'equilibri clàssic cap a una major

expressivitat i sensualitat en les escultures.

Etapes: - Proto-clàssic (1ª s.V aC): - Auriga de Delfos

- Tron Ludovisi

- Zeus del Cap Artemision

- 1er classicisme (2ª s. V): - Guerrers de Riace

- Discòbol de Miró

- Dorífor de Policlet (cànon)

- Partenó (Ictinos i Fídias)

- 2on classicisme (fins 323 aC): - Hermes ... de Praxíteles

- Apoxiomenos Lisip canon

- Escopes (pathos)

- Teatre d'Epidaure Policlit

Període hel·lenístic: - En l'estatuària, conviu el classicisme serè del s. V amb un

patetisme molt expressiu i dramàtic.

Obres: - Altar de Zeus a Pèrgam Àtal I

- Laocoont i els seus fills

- Victòria de Samotràcia

ART ROMÀ

• Sincretisme artístic, molt influït per la cultura grega i etrusca, que va trobar el marc d'epressió en la planificació de les ciutats i en l'arquitectura. Té un caràcter fonamentalment pràctic i l'interès per l'urbanisme ho demostra.

• La seva evolució es troba estretament vinculada a les etapes per les quals va passa l'Estat: un primer període formatiu, un segon període d'eclosió que coincideix amb la instauració de la epública i un tercer període que neix amb l'imperi, en el qual es perceben les influències de les províncies conquerides.

Precedents:

Art etrusc: - Emergeix a partir del s. VI aC.

- Notable arquitectura funerària, amb grans necròpolis i tombes

subterrànies.

- Sumptuoses sepultures, decorades amb relleus i extraordinàries pintures.

- Magnífica estatuària en bronze i terracota, que recorda l'escultura grega

arcaica pel que fa a les formes rígides i al somriure.

Art Romà:

Arquitectura romana: - El domini de les tècniques constructives permet construir

obres d'enginyeria colossals: ponts, calçades, aqüeductes...

- Ús de materials com el maó i el formigó, així com d'elements

innovadors com l'arc, la volta i la cúpula, que van permetre

edificar construccions monumentals, fent gala de la grandesa

de Roma.

- Urbanisme basat en l'organització reticular del campament

romà que forma una retícula travessada per dos eixos

principals.

- Arquitectura de caràcter públic i bàsicament utilitària, en la

qual es dóna més importància a l'espai interior que a l'exterior

i a la tècnica que a l'estètica: teatres, amfiteatres, termes,

temples, palaus...

Obres: - Amfiteatre Flavi o Colosseu (80 dC)

- Panteó de Roma (118-128 dC)

- Termes de Caracal·la

- Aqüeducte de les Farreres (s. I)

Escultura romana: - Coexisteixen dues grans tendències escultòriques: una popular i

realista, influïda per l'art etrusc, i una altra més aristocràtica i

idealitzada d'inspiració grega.

-Els gèneres típicament romans són el retrat eqüestre, el medalló,

el retrat i el relleu històric, que va trobar el seu camp d'expressió

en columnes commemoratives i arcs de triomf.

Etapes: - Període republicà (III-I aC): - escultura de caire diví i

influència grega.

- D'August a Trajà (s. I dC): - Classicisme idealització

Alt Imperi - August de Prima Porta

- Fins a Dioclecià (s.III dC): - Màxima producció

- Columna Trajana

- Baix Imperi (s. IV-V): - Hieratisme, simbolisme

Pintura romana: - Extraordinari domini de l'espai i dels efectes de perspectiva.

- Es fa servir bàsicament la pintura al fresc.

- Magnífics mosaics romans, generalment utilitzats per decorar els

sòls.

Obres: - Frescos de la vil·la de Lívia (20 aC)

Art paleo-cristià:

Abans Edicta de Milà (313) Després

• Cristianisme religió minoritària - protegida pels emperadors

• Sense edificis de culte. - grans temples (basíliques)

• Cementiri Catacumbes - construccions de planta

central, circulars o creu

grega.

ART BIZANTÍ I ART DE L'ISLAM

Art bizantí: - Art nascut a l'Imperi romà d'Orient, monumental i sumptuós, allunyat de

l'utilitarisme romà.

- Els artistes bizantins van fusionar les influències de l'art grec, l'oriental i

el romà, i van destacar principalment en arquitectura i l'art del mosaic.

- Va tenir un impacte considerable en l'art medieval europeu, especialmet

en la pintura italiana dels segles XIII i XIV.

Art islàmic: - L'any 622 marca l'inici d'una nova religió, l'islamisme. Un segle més

tard, tots els territoris compresos entre l'Indus i l'Ebre van quedar integrats

sota un mateix sistema polític, units per forts llaços culturals i religiosos.

- Aquest vast imperi va donar lloc a un art propi, centrat bàsicament en

l'arquitectura i en les art decoratives, ja que les arts figuratives van passar

a segon pla a causa de la prohibició de representar imatges.

Art bizantí

Arquitectura: - Arquitectura solemne adequada per al culte i la litúrgia

- Planta basilical, amb cúpules grandioses sobre petxines i voltes de

maó.

-Perviuen elements paleocristians com l'atri (pati obert, lloc de

purificació on pot accedir tothom), el nàrtex ( mena de pòrtic, lloc per

els fidels que es preparen per rebre el baptisme) i el presbiteri (lloc

reservat als sacerdots, està separat de la nau central per l'iconòstasi).

Obres: - Basílica de Santa Sofia de Constantinoble (532-537)

Icones i arts decoratives: - Desenvolupament del mosaic per dissimular la pobresa

dels materials constructius.

- Rigidesa de les figures disposades en composicions

sumptuoses.

- Cromatisme viu i convencionalisme iconogràfic.

Obres: - Pantocràtor de la catedral de Cefalú (s.XII)

- Mosaic de Justinià i la seva cort de San Vitale

de Ravenna (547).

Art islàmic

Arquitectura: - Edificis en pedra de maçoneria, guix i maó, recoberts amb magnífics

treballs ornamentals.

- Utilització de la columna, el pilar, l'arc de mig punt, de ferradura i

polilobulat, la volta de canó i d'aresta.

- Interiors sumptuosos decorats amb treballs de guix policrom i

ceràmica.

- L'edifici més característic és la mesquita, que consta de pati porticat,

sales de columnes i minaret.

Tipologies: - basilical o hipòstil. Naus perpendiculars a la

quibla .

- persa. Pati quadrangular amb construccions

als costats i un gran iwan.

- turc. Planta central amb sala d'oració

quadrada. Influència de Sta. Sofia.

Obres: - Mesquita Aljama de Còrdova (tipus hipòstil) (s. VIII-X)

- Alhambra de Granada (s. XIII-XIV)

Arts decoratives: - Element indissociable de l'arquitectura: murs decorats amb motius

geomètrics, en decoracions epigràfiques, treballs de guix, rajoles vidriades, mocàrabs, ataurics...

- Objectes de metall de gran perfecció tècnica, treballats en relleu i

incrustacions amb dissenys ornamentals extraordinaris.

Art islàmic a Espanya

La dilatada presència dels musulmans a la Península Ibèrica (711-1492) es divideix, des del punt de vista polític, en diversos períodes:

• 711-755: Emirat dependent del califat de Damasc.

• 755-1008: Període Omeia. Progressiva separació del califat de Bagdad que es consumarà amb la proclamació del Califat de Còrdova. Fase més fecunda: mesquita de Còrdova.

• 1008-1212: Regnes Taifes i Imperis nord-africans. Crisi política degut a la reconquesta però no artística.

• 1238-1492. Període Nassarita. Darrer període d'esplendor de l'art islàmic a l'Andalusia oriental amb l'Alhambra de Granada.

ART ROMÀNIC

• Primer corrent artístic unitari, d'àmbit europeu, l'evolució del qual es vincula a la difusió del cristianisme i a la renovació política i cultural d'Europa.

• El romànic s'inicia a mitjan segle X i evoluciona fins a finals del s. XII, moment en què és substituït pel gòtic.

• Art bàsicament constructiu, en el qual s'integren les altres disciplines artístiques.

Art pre-romànic:

• Amb la irrupció dels pobles bàrbars a l'Imperi romà, Europa va quedar fraccionada en múltiples regnes. Els pobles germànics van configurar unes formes artístiques pròpies, nascudes de llurs tradicions i del grau divers de la romanització. Tanmateix, apareixen alguns trets generals, com ara la construcció d'edificacions de caràcter popular i la preeminencia del relleu i l'orfebreria.

• Amb l'Imperi carolingi es produeix una extraordinària eclosió artística i cultural que l'art otonià va perllongar.

Art romànic:

Primer romànic: - Inspirat en l'arquitectura bizantina i paleocristiana.

(990-1088) - Esglésies de planta basilical, amb aparell de carreus petits i coberta

de fusta.

- Els exteriors presenten campanars esvelts i ornamentació de bandes

i arcs llombards.

- S'estèn pel sud de França i el nord-oest de la península Ibèrica.

Obres: - Santa Maria de Ripoll

- San Pere de Rodes

Romànic ple: - Esglésies amb finalitats congregacionals, de planta basilicat de tres o

(fins ½ s.XII) cinc naus, organitzades amb pilars cruciformes.

- Substitució de la coberta de fusta per la volta de canó amb aresta, i

cúpula de creuer.

- A Itàlia, edificis de proporcions harmòniques, amb un particular

sistema decoratiu de marbres de colors.

- Decoració escultòrica en capitells, en portalades i claustres, subjecte a

les estrictes normes de representació: frontalitat, perspectiva jeràrquica i

simetria.

- En pintura, dominen la rigidesa, les línies gruixudes de contorn i la

rica policromia, a més de les mateixes convencions de representació

que en l'escultura.

- En les arts decoratives, destaquen les miniatures, els brodats i les

peces d'orfebreria.

Obres: - Cluny III (1088)

- Portalada de Vézelay (1118)

- Catedral de Sant Serni de Tolosa (1075)

Romànic tardà: - aquest Romànic conviu amb les primeres manifestacions del gòtic.

(1150-1225)

Plàstica romànica: - Sentit simbòlic, tant en la mateixa representació com en la

integració en les diverses parts de l'edifici que ja tenen aquesta

càrrega simbòlica.

- El naturalisme o realisme de les figures i representacions queda

supeditat a l'expressivitat i al sentit simbòlic abans comentat.

- L'adaptació al marc arquitectònic determina les formes, sobretot

les dels capitells.

- Els programes iconogràfics són variats: escenes de l'Antic i el

Nou Testament, formes vegetals, el “bestiari”, temes al·legòrics.

Hi ha dos temes molt repetits: la Maiesta Domini o Pantocrator, i

les escenes de l'Apocalipsi.

- Els models són, sovint, il·lustracions de manuscrits. L'artista,

considerat aleshores com un artesà, no busca l'originalitat, tot i

que moltes vegades l'aconsegueix.

Obres: - Claustre de la catedral de Santa Maria de Girona

• (1180-1190)

- Pintures de Sant Climent de Taüll (1123)

ART GÒTIC

• Manifestació artística que es va donar a Europa occidental i central entre els segles XII i XV.

• Es caracteritza per formes arquitectòniques de gran verticalitat, voltes de creueria, pilars i murs amb finestrals de vitralls.

• Interiors decorats amb relleus, escultures, pintures, mobiliari i orfebreria.

Arquitectura

Elements principals: - Arc

- Volta de creueria

- Arcbotants

- Vitralls

- Pinacles

Corrents principals:

• Gòtic inicial i primitiu. Apareixen els primers elements del gòtic en edificis encara massissos i d'escassa alçària.

- Catedral de Chartres (1191-1220)

- Notre-Dame de París

• Gòtic ple o radiant. S'expressa en tota la plenitud en les grans catedrals europees.

- Catedral de Lleó (1255-1280)

- Catedral de Reims

- Sainte-Chapelle de París

• Gòtic flamíger. En la seva etapa final, el gòtic es recarrega amb una abundant ornamentació.

- Catedral de Colònia

• Gòtic perpendicular. Tendència exclusivament anglesa, caracteritzada per la recerca d'efectes verticals.

- Catedral de Wells

• Gòtic isabelí. Tendència típicament espanyola que barreja elements gòtics i mudèjars.

- Monestir de San Juan de los Reyes de Toledo

Escultura

L'escultura abandona la rigidesa del romànic i adquireix un traç més lliure, estilitzat i naturalista.

- Portalada d'Amiens

Pintura

• Gòtic internacional. Estil cortesà que exalta el refinament i crea pintures i miniatures d'ambient atemporat.

• Gòtic italià. Els pintors del Trecento s'encaminen cap al Renaixement mitjançant un naturalisme intens i la recerca de la perspectiva.

- Giotto. Lamentació sobre el crist mort (1304-1305)

- Duccio. Madonna Ruccellai.

• Pintura flamenca. La nova tècnica de l'oli serveix a aquests pintors per crear obres d'un detallisme profund, en les quals els objectes de la vida quotidiana adopten una gran rellevància.

- J. Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. (1434)

- El Bosco. El jardí de les delícies. (1500)

EL RENAIXEMENT

• Corrent cultural originat a Itàlia al segle XV, que va suposar un retor a les fonts de la civilització occidental: l'antiguitat grecoromana.

• Sorgeix com a resultat d'una nova concepció del món propugnada per l'Humanisme, que substitueix el teocentrisme medieval per l'antropocentrisme: l'home passa a ser la mesura de totes les coses.

• Canvi important en la consideració de la posició de l'artista: de ser considerat un artesà, comença a ser admirat com un ésser superior o un creador.

Arquitectura

Quattrocento: - Neix un nou concepte espacial basat en la claredat, el predomini de

l'horitzontalitat i la línia recta, i la disposició ordenada de les parts.

- Es fan servir elements constructius i decoratius clàssics interpretats

amb llibertat.

Obres: - Façana de Santa Maria Novella de Alberti

- Palau Rucellai de Alberti (1446-1451)

- Capella Pazzi de Brunelleschi (1429-1450)

Cinquecento: - Estil sever i equilibrat que rebutja el decorativisme del Quattrocento

- És el classicisme renaixentista, monumental i solemne, perfectament

equilibrat

Obres: - Templet de San Pietro in Montorio de Bramante (1502).

- Basílica de San Pere de Roma

- Villa Capra, anomenada La rotonda de Palladio (1566)

Manierisme: - Espais complexos allunyats de la claredat renaixentista, amb un ús

arbitrari del element clàssics.

Obres: - Palau del Te, a Màntua de Romano.

Escultura

Quattrocento: - Ús de materials clàssics com el marbre i el bronze. Recuperació de

tipologies com el relleu, el bust, el sarcòfag monumental o l'estàtua

eqüestre.

- Estudi de les proporcions, l'anatomia i els cànons de bellesa.

- Domina encara el gust per les formes corbes i allargades del Gòtic

internacional, així com el gust pel detall.

Obres: - David de Donatello

- Portes del paradís de Ghiberti (1425-1452)

- Condotiero Gattamelata de Donatello (1447-1453)

Cinquecento: - Preferència per l'escultura exempta en detriment del relleu.

- El classicisme es tradueix en un equilibri rigorós entre realitat i

monumentalitat, entre massa i moviment.

Obres - Pietat de Miquel Àngel

- David de Miquel Àngel (1501-1504)

Manierisme: - Domini de la tècnica en siluetes plenes de gràcia, dinàmiques i de

difícil equilibri.

Obres: - Mercuri de Giambologna

Pintura

Cuattrocento: - La utilització de la perspectiva i el desig de veracitat es tradueixen en

una reproducció exacta de la realitat.

- S'utilitzen les tècniques del fresc, la pintura a l'oli i el temple.

- Pintura de temàtica religiosa, mitològica i retrats.

- Durant la segona meitat del segle s'avança en el desenvolupament de l'anatomia i l'establiment de cànons de proporcions.

Obres: - Trinitat de Masaccio (1426-1428)

- El naixement de Venus de Botticelli (1483-1485)

- La primavera de Botticelli

- L'anunciació de Fra Angelico

- Història de la Vera Cruz de Piero della Francesca

Cinquecento: - Perfecció total en la simplificació de la composició.

- Domini del clarobscur i la perspectiva aèria.

- Desapareixen les reminiscències gòtiques (gust per la línia, l'anècdota

i el color).

Obres: - La Gioconda de Leonardo

- L'escola d'Atenes de Rafael (1509-1511)

- El judici final de Miquel Àngel

- La verge de les roques de Leonardo (1483-1486)

Escola veneciana: - Gust pel color, l'exaltació de la riquesa i escenaris arquitectònics

fastuosos.

- Importància dels temes secundaris, del detall i el paisatge.

- És una pintura tonal, que consisteix a pintar només amb els colors

i la perspectiva atmosfèrica.

Obres: - L'amor sacre i l'amor profà de Tizià (1515)

- El miracle de Sant Marc de Tintoretto

Manierisme: - Composicions distorsionades per les perspectives infinites, els

escorços, les figures de proporcions allargades i la il·luminació irreal.

Obres: - La Mare de Déu del coll llarg de Il Parmigianino

BARROC

• Al llarg del segle XVII i part dels segle XVIII va tenir lloc l'estil barroc que, trencant amb el classicisme renaixentista, proposava una doble tendència basada, d'una banda en el gust per la realitat i la quotidianitat i, de l'altra, en la monumentalitat i l'exageració

• La Roma papal va passar a ocupar la capital artística, que fins aleshores s'havia centrat a Florència i Venècia. Posteriorment sorgeixen altres centres creatius importants, com Flandes, Holanda, França i Espanya, amb personalitats molt fortes, i, en funció de cada cas, vinculats a la Reforma protestant, a la monarquia, a l'Església catòlica i al poder burgès creixent.

Arquitectura

Itàlia: - Els edificis més significatius són les esglésies i els palaus, però també els

edificis públics com ara fonts o escalinates.

- Predomini de la corba i el moviment còncau-convex.

- Plantes centralitzades i espais fluids, de caràcter escenogràfic i teatral.

Obres: - Església de San Carlino alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1667)

- Església de Sant'Andrea al Quirinale de Bernini (1658-1670)

- Columnata de Sant Pere del Vaticà de Bernini (1656-1667)

França: - Arquitectura de caràcter sobri i equilibrat, que rebutja la ruptura amb les formes clàssiques.

- El rigor dels exteriors contrasta amb la sumptuositat dels interiors.

Obres: - Palau de Versalles de Mansart i Le Vau (1662-1670)

Espanya: - Després d'un primer període dominat per la influència herreriana, a la

segona meitat del segle va sorgir un estil decoratiu, de gran riquesa

ornamental, que culmina en l'estil del Churriguera.

Escultura

Itàlia: - Tal com passa amb l'arquitectura, també es distancia de la claredat i equilibri

renaixentistes i s'interessa pel dramatisme i el moviment a fi de commoure

l'espectador.

- Pensada per ser contemplada dins d'un espai i en relació amb l'espectador.

Obres: - L'èxtasi de Santa Teresa de Bernini (1647-1652)

- Apol·lo i Dafne de Bernini (1622-1625)

França: - Manté una certa distància amb la tendència barroca italiana, pren com a

model l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Espanya: - Producció d'una estatuària en fusta policromada notable, amb retaules,

“pasos” i imatges de vestit, d'un gran realisme. Destaquen l'escola castellana

i l'andalusa (d'una serenitat més palesa).

Pintura

Itàlia: - Com a resposta a l'artificiositat manierista, sorgeix una pintura naturalista,

capaç d'apropar la religió al fidel, i caracteritzada pel magnífic tractament de la

llum.

- Altres pintors es van inclinar per un naturalisme més idealitzat.

Obres: - El martiri de Sant Pau de Caravaggio

- La fugida a Egipte de Carracci

- La mort de la verge de Caravaggio (1605-1606)

- Triomf de Bacus i Ariadna de Carracci (1595)

Espanya: - Moment de gran esplendor per a la pintura espanyola, que va cultivar

una temàtica bàsicament religiosa i realista.

Obres: - Las Meninas de Velàzquez (1656)

- Natura morta de Zurbaràn

- Apol·lo i Màrsias de José de Ribera (1637)

Flandes: - Art exuberat i sensual que va trobar la millor expressió en l'obra colorista i

dinàmica de Rubens.

Obres: - El jardí de l'amor de Rubens (1638)

- El judici final de Rubens

Holanda: - Pintura realista, interessada per la temàtica de gènere i costumista, així com

també pel paisatge i el retrat.

Obres: - La ronda de nit de Rembrandt (1642)

- La carta d'amor de Deft