ART PREHISTÒRIC

Interés artistic:

• escola franco-cantràbica:

• caracteristiques:

• ses pintures estan fetes en coves inpermeables que estan protegides de l'humitat i de la claror.

• Policronimia: negre, vermell, groc, ocres.

• Mai apareix la figura humana

• Son pintures amb un gran naturalisme i amb detalls.

• escola llevantina

• caracteristiques:

• monocronimia

• apareix la figura humana en escenes de caça. (figures antropomorfes)

• està sotmesa a un procés d'estilització i esquematització.

• Pintura amb pocs detalls.

• Mes tardanes en el temps apareix una pintura amb mes moviment. (tassili)

A partir de tassili el procés d'esquematització tendrà una tendencia a l'abstracció.

el neolitic és la primera gran revolució de s'home, apareix l'agricultura, l'urbanització, domesticació d'animals i aparició de la ceràmica.

Per tot europa apareixen 4 tipus de ceràmica, en el que és una mostra de que hi ha migracions de pobles.

Tipus:

• bandes

• llisa

• cordes

• vas campaniforme (peninsula ibèrica)

va nèixer en el neolitc perque l'home es va fer sedentari. L'home del neolitic es el primer que enten l'arquitectura com un aixecament de murs laterals i sistemes de cuberta. En el neolitic neixen els primers poblats a turquia, iran i irak.

• arquitectura megàlitica: l'home de la prehistoria mostra una religiosistat molt desenvolupada. El capital mes important és el culte als morts. A tot europa trobam restes d'humanització i incineració. Les construccions megalitiques són construccions fetes amb grans pedres i devestades d'una manera tosca.

La majoria dels megalits són contruccions funeraries (tombes), que presenten una forma mes o menys geometriques. Aquestes construccions impliquen unes vivencies religioses avançades, un treball coordinat i una activitat que regulés l'activitat colectiva

• els megalits poden ser de les següents formes:

EGIPTE

Egipte va ser la primera gran civiltzació historica de la mediterranea. L'historia d'egipte passa per 3 periodes: - l'imperi antic, mitjà i nou.

• l'any 3000 a.c: comença l'imperi antic amb l'unificació de l'alt (sud), i el baix (nord) egipte per els Menes. I va establir la capital a menfis.

• L'any 2200 a.c: hi ha un caos politic, els nobles s'apoderen de les terres del faraó.

• L'any 200 a.c: el princep de tebas, torna a unificar el territori i comença l'imperi mitjà.

• L'any 1700 a.c: els hicsos que son un poble de pastors, conquesten el vall del nil.

• L'any 1550 a.c: comença l'imperi nou amb la dinastia XIIX. Les grans construccions fareoniques son d'aquest periode. Comença l'expansió imperialista del faraó de la dinastia XIX i XX.

• L'any 1200 a.c: el poder del faraó queda debilitat per l'invasió dels pobles.

• L'any 525 a.c: persia amb el rei Cambises, conquesta Egipte, i mes tard Alexandre Magne entre a Egipte i amb els seus generals forma la darrera dinastia: la dinastia dels ptcomeos.

• L'any 30 a.c: a la batalla de Actium, Octavi August venç a les tropes de Cleopatra i és el fi d'egipte com a regne independent (queda a mans de roma)

l'art a egipte te una funció religiosa per la seva creença a la vida d'ultratumba.

Els monuments d'egipte son tombes i temples. La majoria de coses han desaparegut perque eren de fang i es varen perdre.

L'art egipci és colosal, enorme, desproporcionat. A Egipte no és valora la originalitat del artista sino la perfecció dels acabats.

Els models sempre son identics, els artistes son anonims i els arquitectes tenien millor consideració social que els escultors i els pintors dels quals estan a la base de la piràmide soial perque feien feina amb les mans.

• els edificis son adintelats o aquitrabats, ja que els egipcis deconeixen l'us de l'arc i la boveda

• utilitzaven principalment la columna, de fust llis, amb capitells diversos tipus: lotiforme, papiriforme, palmiforme.

• En totes les construccions es manifesta el gust per la penumbra, que respon a la necesitat de resguardarse del calor i l'importancia de la sombra per crear un ambient de misteri.

• el temple:

• el recinte és amurallat que inclou els pilonos. Per devant d'ells es colocaven oveliscs o estatues de reis, i en les parets, relleus que representaven al faraó derrotat pels seus enemics, humans o animals, d'Egipte.

• Un gran pati que estava rodetjat de portics.

• Una sala hipostila contruida per un bosc de columnes de formes vegetals, cobertes per un sostre pla.

• Sancta sanctorum, era una petita habitació tencada en la que regnaba l'obscuritat, on es guardaba l'estatua del deu. Ningú té accés a aquesta sala, només el sacerdot.

El sacerdot despertaba al deu, el vestia i li oferia distints menjars. El preparava per el cult diari, que era secret i consistia en oracions i rituals que els nab feien en el seu honor. Per la nit, l'estatua tornava a tencarse en el seu cubicul, ignorant de les cuites dels seus fidels.

Conceptes:

• pilonos: simbolitzaven les cordilleres que flanqueja el vall del Nil, a mes de l'aparició del deu solar, Amon-Ra entre dues montanyes, i funcionava com barreres que no podien sobrepassar mes que els sacerdots.

• Sala hipostila: era un espai de pas, anterior a la zona mes sagrada del temple, en el que es pronunciaven oracions i es realitzaven ceremonies. Rebia molt poca llum, només per unes petites reixes entre el sostre i les parets. També havia importants relleus que ilustraven les procesions dels deus o festivals, en el que el faraó era la part important.

• Santuaris solars: varen ser molt importants durant la dinastia IV i V. Dels sis santuaris solars el mes important contruit per la V dinastia en honor a Ra, es del faraó Niuserre, en Abu Gurob.

Aquests temples eren recintes pel sacrifici: a un costat del pati s'enfilaven piles de pedra a on es posaria la sang dels animals per l'ofrena, que correria per un surcs tallats en el terra.

Les piramides consten d'una cambra pel mort i l'altre amb passadisos sense sortida per evitar els robatoris

Normlament devora de les piramides hi havia temples.durant l'imperi nou els enterraments dels nobles i dels faraons es feien en tumbes subterraneas.

Al subterrani, en la roca, s'excavaven unes tumbes anomenades hipogeus.

Aquestes tumbes tenien escàs interés arquitectonic. Pero si son interesants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escritures jeroglifiques.

• caracteristiques generals de les arts plàstiques (pintura i escultura)

• l'escultura a egipte te una funció religiosa, perque es un soport al Ka, per guardar el “Ka” del difunt.

• evolució de l'art estuari

en el imperi antic, es fan principalment estatues destinades a ser receptaculs del Ka, i existeix una certa voluntat per captar els rasgs dels difunts, que es debia poder reconeixer en el seu retrat.

Durant l'imperi medi, a finals de la XII dinastia, es reprodueixen rasgs que fan veure el desanim de la fisionomia. En el “manto”, la “basa” i en l'esquena, s'acumulen els jeroglifics. Son estatutes votives.

I finalment a l'imperi nou, les arts son de gust refinat i sensual.

• relleus i pintures

la profunditat no existeix, només una superposició de contorns iguals. Com a conseqüencia de la bidimensionalitat, les formes es representen per els seus contorns. Per lo general, el cos es representa de front, i el cap i les cames de perfil, pero els ulls es veuen de front. Les figures adelanten una cama o el braç mes allunyat del espectador, i mostren gairebé sempre la part dreta del cos.

• Escritura jeroglifica

La presencia dels jeroglifics en els relleus, les pintures i en les estatues es per reproduir oracions o per descriure escenes.

• Motius iconogràfics

En quant a la iconogràfia mes habitual, el tema que primer fa es el banquet funeari. En aquestes imatges escenifiquen una vida tranquila i prospera del propietari de la tomba.

A mes, en els relleus podem veure els artistes preparant les escultures, mobles i joies de les que disfrutarà el difunt.

El segon del temes mes representatius es el relacionat amb les practiques funearies i els viatjes a ultratumba. En el imperi mitjà, els relleus són menys abundants i apareixen mes les pintures.

Els materials per les pintures son: carbó, ocres i derivats del cobre pels blaus i verds. S'evitava les sombres.

MESOPOTAMIA

Es una civilització molt avançada, es la sintesi de dues cultures per una banda els summer i l'altra els acads.

• Els summers és un poble agricola, pacific, religiós.

• Els acad és un poble guerrer

Mesopotamia no te pedra ni tampoc arbres. Utilitza el Maó.

El seu sistema de cubertes es l'us de l'arc i la boveda.

Mesopotamia serà dominada per varis pobles: assiri )poble guerrer que introduirà a l'art el relleu historic i la figura del monarca com autoritat màxima.

• tècniques contructives

el material en les seves edificacions es el Maó. En el vall de Tigris i Eufates no havia pedra ni fusta, per aixo es feia servir argila.

Els grans edificis es disposaven cada 8 o 9 files de maons i entremats de canyes.

No s'ha conservat ni una sola boveda, per si algun arc. Empleaven bastant la boveda.

L'arquitectura mesopotamica creaba espais de penunbra, i utilitzaven colors vius.

• Temples primitus

Els temples sumers consistia en una sola estancia en la que estaba la taula o l'altar dels sacrificis, i despres l'imatge de la divinitat.

En aquesta sala, rectangular, s'obrien a vegades algunes capelles laterals.

Al mateix temps que la monarquia guanyava poder, es va imposar un tipus de temple dividit en dues sales, una en la que es va tencar al deu, la cella, i una sala interior, de parescudes proporcions en las que se verificava el culte popular.

• Zigurat

mostra una influencia egipcia de la mastaba. El ziguarat es una gran torre de maó, formada per terrases esglaonades lleullerament inclinades i cada pis estaba pintat d'un color diferent. (el zigurat de la ciutat de UR)

els noms dels zigurats fan referencia a la funció simbòlica de l'enllaç entre el cel i la terra.

Els cantons del zigurat s'orientaven cap els punts cardinals, ja que alguns d'ells tenien base rectangular. Mai varen tenir un carácter funerari. La seva funció era la de fer servir de lloc apropiat per que el deu acceptara els sacrificis.

• Palaus

els palaus de mesopotamia eren molt grans. El pati era l'element que ordenava tot l'espai. Els palaus sempre estan contruits sobre una plataforma.

Tenen sales diferents i les murades son molt gruixades. A les portes d'entrada es decoraven amb bous alats.

• Babilonia

El palau de Nabucodonosor II, amb tota la seva fasana principal decorada amb maons vidriats. El recinte de la ciutat estaba format per dues murs paralels units amb terra.

Estava atravesat per el riu Eufrates. El carrer principal era la via procesional.

També a Babilonia varen estar “los jardines colgantes”, consistien en una gran estructura esglaonada que imitava a una montanya artificial, completament coberta de vegetació.

• segells cilindrics: els sumeris varen idear un sistema de relleu. Son uns petits objectes que portaven al coll, amb una superficie grabada amb motius variats, animals, religiosos, de guerra....

• L'art sumer son petites estatues votives. Sempre oren i tenen les mans creuades. Tenen el cap molt gros i son bastant arcaiques.(“pattesi de gudea” protector de la ciutat)

• L'art accadi: esteles: pedra vertical que conta com conquisten i com someten pobles. El rei sempre apareix mes gran que els altres.

• Asiris: la finalitat es destacar la solemnitat i el poder del monarca. Emplea un canon mes allargat.

El relleu asiri decora les sales del palau. Els murs de la ciutat i les escenes son de caça, asalt a pobles enemics i a vegades escenes de la vida de palau.

El mes impresionant es la captació de la tensió i la rigideça, capta el moviment hi ha cert grau de realisme.

• babilonia: estava pavimentada amb calç roja, i els seus laterals decorats amb cent vint lleons en relleu de ceramica vidriada, sobre un fons blau. La gran avinguda, era una entrada monumental, formada per dues parelles de torreons.

ART PERSA

De l'arquitectura mesopotamica adopta la construccio sobre terrasses elevades, que no son de maons, sino de pedres, els murs d'adob coberts per plaques de pedra amb relleus, s'utilitza la ceramica vidriada i els toros alats per les entrades monumentals.

De l'arquitectura egipcia adopta la tipologia de la sala hipostila.

Totes aquestes caracteristiques es poden veure al palau de Persépolis, començat per Dario i acabat per Xexes i ataxerxes.

• aquitectura funeraria:

la tomba de Ciro, es una petita construccio de pedra, a dues vesants, elevada damunt 6 escalons.

• La tomba de Dario, al exterior es en forma de creu, tallada a base d'allissar. En el braç superior de la creu es representa al rey al costat del deu. En el centre de la creu es situa una porta adintelada, inscrit en un fals portic de 4 columnes adosades.

• escultura i decoració monumental

l'escultura persa només es monumental, i va adoptar la modalitat del autorelleu. Els relleus de la persépolis predomina el relleu pronunciat, mes alt que l'asiri, de formes rodones, posteriorment pintat.

En els relleus perses, no es troben matances dels enemics.El estil del relleu és rigid, hi ha absencia de moviment.