L'aparell excretor

L'aparell excretor és un conjunt d'òrgans que te la missió de:

mantindré en equilibri constant la sal de la sang i separar d'esta, per mitjà de l'orina i la suor els productes de rebuig, que ja no son aprofitables.

les substàncies son útils a l'organisme en quantitats normals (aigua, sals, etc.), i que solen confluir en

la sang, en excessiva proporció, saturant-la i provocant amb aquest desequilibri, malalties més o menys greus i dolorosos (artritis, gota, càlculs, etc.), són depurades, per a eliminar la part excessiva.

Tant aquestes matèries com els que són positivament nocives a l'organisme, i per tant patològiques (la acetona en els diabètics, etc.) i que es coneixen totes elles amb el nom de catabòliques, són eliminades d'ell i tirades a l'exterior.

Els òrgans encarregats d'aquestes funcions són els ronyons i els canals excretors.

Els ronyons:

Són dos òrgans rogencs en forma de mongeta, situats en l'abdomen, baix el diafragma i al nivell de a última vèrtebra dorsal i del primera i segona vèrtebres lumbars, l'esquerre queda un poc més elevat que el dret.

Ells són els que verifiquen la funció principal, la preparació de l'orina, seleccionant d'una manera meravellosa, les substàncies que arrossega la sang que ve del metabolisme dels teixits, però d'una manera molt especial, del fetge.

Quan les cèl·lules del fetge funcionen malament, la producció de la bilis s'altera, arribant a ser unes vegades molt abundant i altres, molt escassa i de tan elevada densitat, que pot obstruir els canals biliars.

altres vegades ocorre que estos mateixos canals s'estrenyen, com a conseqüència de les compressions amb ells produïdes per les parets de l'estómac malalt, dels intestins o del peritoneu o més simplement, per la penetració en ells de cossos estranys.(un cuc intestinal, un os de fruita, etcètera).

Quan això ocorre i la bilis no passa fàcilment a l'intestí, busca la sortida per l'aparell circulatori, donant llavors en el malalt l'aparició d'aquest color groc típic que és la icterícia.

Si es produeix un catarro (Inflamació aguda o crònica d'una mucosa ) en els canals biliars, la bilis s'estanca en la vesícula biliar, donant lloc a la formació de càlculs, constituïts per combinacions de calç amb els diferents elements biliars.

Nefróna:

La nefrona és l'unitat estructural i funcional del ronyó. Cada ronyó conté aproximadament, un milió de nefrones. Cada nefrona esta formada per un tub renal, un glomèrul i vasos sanguinis associats.

Càpsules suprarenals:

Cobrint la part superior de cada ronyó, i a manera de casc, es troba un petit òrgan terrós groguenc, és la càpsula suprarenal, l'extirpació de la qual produeix la debilitat muscular, asfixia i mort, i que elabora l'adrenalina, que intervé en la pressió arterial i en el glicogen (Polisacàrid que es troba en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals com a substància de reserva.) del fetge, i que tant s'utilitza en medicina i cirurgia per a evitar hemorràgies.

Urèters:

Els urèters són dos tubs musculosos i elàstics que van des dels ronyons fins a la bufeta i fan uns 25cm de llarg. Quan arriben a la part posterior de la bufeta estan separats aproximadament per uns 5cm. Comencen com una pelvis, una zona dilatada unida a l'hil dels ronyons. Baixen per la paret abdominal posterior, per darrera del peritoni, al arribar a la pelvis es torcen cap endavant i cap a sota per entrar a la bufeta, resseguint obliquament la seva paret.

Els urèters estan formats per una membrana mucosa, recoberta amb epiteli cúbic i una amplia capa muscular.

La bufeta urinària:

Es un òrgan muscular on se emmagatzemen la orina produïda per el ronyons, la capacitat mitra de un adult es de mig litre de líquid. La orina surt de la bufeta per un tub que se anomena uretra.

El buidat de la bufeta es una reacció reflexa, que el nens petits triguen anys per a poder controlar.

Uretra:

S'estén del coll de la bufeta a l'obertura del conducte de sortida.

Conducte membranós per on l'orina acumulada a la bufeta és expel·lida a fora del cos. La seva llargada depèn del sexe de l'individu.

També pertanyen a aquest aparell, les glàndules sudorípares que son les que produeixen la suor.

Suor:

Líquid de funcions de la termoregulació i d'excreció, produït per l'activitat secretora de les glàndules sudorípares de la pell.

La suor conté aigua, sals minerals i altres substàncies perjudicials.

Però aquesta finalitat no és excretora, encara que la suor aconsegueix eliminar molts residus per les glàndules sudoríferes.

Funcionament:

L'aparell excretor és un conjunt d'òrgans que te la missió de:

mantindré en equilibri constant la sal de la sang i separar d'aquesta, per mitjà de l'orina i la suor els productes de rebuig, que ja no son aprofitables.

L'aigua i les substàncies passen de la sang a los ronyons, on en condicions normals, tots els components del plasma sagní excepte les proteïnes que travessen les primes membranes dels capil·lars als tubs renals, l'aigua sobrant y los productes de degradació discorren per els tubs renals, que tornen la majoria del aigua i de sals al organisme y recullen altres sals i productes de degradació de la sang. La orina, el líquid resultant, se magatzem en la bufeta urinària fins que se elimina al exterior a través de la uretra.

Higiene:

Veure molta aigua, no prendre massa sal (compte en les ”PIPES”)

Tenir cura de lo que mengen i bevem.

BIBLIOGRAFIA:

http://encarta.msn.es

Diccionari Manual Pompeu Fabra

Zeta Multimedia “El cuerpo humano”

Hiperdiccionari Català-Castellà

Atlas de anatomía humana