Antoni Gaudí i Cornet

Arquitecte espanyol. Considerat una de les personalitats

destacadas del modernisme, la seva obra ha prefigurat les

tendencies més recents de la arquitectura coetánea.

Va ser format en l'ambient del romanticisme cátala, entusiasta de

l'Edat Mitjana, i sota l'influencia de les idees de Ruskin i

Violletle-Duc. Va relitzar estudis d'arquitectura en l'escola

superior de arquitectura de Barcelona, treballant al mateix temps

amb els arquitectes Martorell i Villar.

El seu primer projecte el va fer

(1877-82) va ser una font monumental de cascades al parc de la

Ciudadela de Barcelona, amb colaboració de Eduardo Fontseré,

i en 1878 va guanyar un concurs municipal per a un projecte de

faroles d'alumbrat public.

Les seves primeras obres presenten

estructuras neogóticas, influecies arabitzants i una pridilecció

per la decoració brillant, a base de ceràmica policromada,

maóns de ferro forçat (Casa Vicens en el carrer Carolines de

Barcelona, 1878-80), amb un esperit similar al de “Art an

Crafts”.

Neogótica es la capilla de la finca “El Capricho”, del marqués

de Comillas, a prop de Santander (1883-85); al palau episcopal

d'Astorga (1887-93; i, en Barcelona, el col·legi de las Teresines

(1889-94), al carrer Ganduxer, al palau Güell (1885-89) i la

Casa Bellesguard (1900-02), en l'aplaçament d'una residencià

del rei Martí l'Humà. Simultaneament va fer experiments

constructius (en especial el Museu d'arts paraboliques), que el va

conduïr a un estil personal que planteja una nova tecnología de

la pedra, la fusta i el ferro forçat. En 1883 va incar la labor en la

Sagrada Familia (la “catedral del's pobres”), obra que el va

mantenir ocupat fins al dia de la seva mort.