Historia


Antic Règim


DE L'ANTIC RÈGIM A L'ESTAT LIBERAL (1788-1874)

  • La Guerra del Francès i les Corts de Cadis (1788-1814)

  • L'impacte de la revolució Francesa i la crisi de l'Antic Règim

    - S'inicia la Revolució Francesa (1789). A Espanya només fa un any q governa Carles IV.

    - Els seus ministres, Floridablanca i sranda, volen impedir l'entrada de propaganda revolucionària.

    - El 1793, Espanya entra en guerra amb França Guerra Gran

    - Godoy és nomenat primer ministre (1792), però mai serà acceptat per les elits espanyoles.

    - Mentre Godoy i Carles IV subordinen cada vegada més la política exterior espanyola a la francesa, l'oposició aristocràtica, amb el suport popular, provoca la crisi de la mateixa monarquia.

    - Guerra contra Regne Unit. Flota destruïda a la batalla de Trafalgar (1805).

    - Tractat de Fontainebleau, permet a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal.

    - Els sectors que s'oponen a l'aliança amb França, pretenen substituir Carles IV pel seu fill, Ferran.

    - Motí d'Aranjuez: destitueixen Godoy i proclamen Ferran VII rei.

    La Guerra del Francès (1808-1814)

    - Abdicacions de Baiona: Napoleó abdica Carles IV i Ferran VII, nomena el seu germà Josep I Bonaparte rei d'Espanya.

    - Revolució patriòtica: amb les restes dels cossos militars anteriors i la implantació de la quinta es forma un nou exèrcit.

    - A Catalunya es reactiven els miquelets i els sometents, que tenen èxits com les batalles del Bruc i de Bailén.

    Però l'exèrcit napoleònic escombra les tropes espanyoles i britàniques. Recupa Portigal i Andalusia.

    - 1812, Napoleó inicia la invasió de Rússia i ha de treure les tropes que manté a Espanya.

    - Conseqüències de la guerra: crisi econòmica, rapinyes, inflació, pobresa, malnutricio, malalties, delinqüència, forta epdèmia de tifus, “any de la fam”.

    Afrancesats i patriotes, nova estructura política

    - La societat espanyola es divideix en patriotes i afrancesats.

    -Afrancesats: no volen que el país quedi destruït en una guerra i creuen que Napoleó farà les reformes modernitzadores necessàries)

    - Govern de Josep I es basa en la Constitució de Baiona, a mig camí entre l'absolutisme i el liberalisme, permet certes reformes modernitzadores de l'Estat. Fracàs.

    - Patriotes formen les juntes governatives: locals, corregimentals, provincials i centrals.

    - Dos representants de cada junta provicial formen la Junta Central Suprema, que governa un any i mig y després és substituïda per una regència.

    L'aparició del liberalisme: les Corts de Cadis

    - Mentre Ferran VII és retingut a França es constitueixen les Corts de Cadis com a sistema polític. Són unicamerals i defensen la sobirania nacional.

    - Catalunya és representada per Antoni de Capmany i Jaume Creus.

    - Les Corts desmunten l'Antic Règim: canvien la monarquia absoluta per un règim constitucional, l'orde estamental per una societat classista i l'economia feudal per un sitema d'economia capitalista.

    La Constitució de 1812

    - Sobirania nacional, divisió de poders, restringió de l'autoritat del rei, unitat jurídica, única religió la catòlica, suprimeix la Inquisició, eleccions per sufragi indirecte.

  • El regnat de Ferran VII (1814-1833)

  • El restabliment de l'absolutisme (1814-1820)

    - Derrota napoleònica clara a Europa. Napoleó signa el Tractat de Valençay, pel qual restituiex la corona a Ferran VII.

    - Les Corts no volen reconèixer el rei fins que hagi jurat la Constitució.

    - El desig de Ferran és restaurar la monarquia absoluta i ho fa amb el Manifest dels Perses, en el qual es reclama l'abolició de la Constitució amb el suport militar del capità general Elío.

    -L'Antic Règim és restaurat gairebé integrament. Es persegueixen els afrancesats i els liberals, que fan pronunciaments contra l'absolutisme, un d'ells, el de Rafael de Riego té exit.

    Trienni Liberal (1820-1823)

    - Riego es pronucia contra l'absolutisme de Ferran VII i l'obliga a acceptar la Constitució de 1812.

    -Els moderats volen recuperar l'obra d'aquella etapa restablint la contribució directa, abolint els senyorius feudals, elaborant un nou codi penal i promovent una divisió territorial d'Espanya en províncies.

    Decàda Ominosa (1823-1833)

    - A la darrera etapa del govern de Ferran VII continua la crisi política.

    - Els absolutistes es divideixen en: intransigents o apostòlics( absolutisme pur i dur) i realistes moderals ( partidaris d'una amnistia per pacificar els esperits, de no restablir la Inquisició i d'una política econòmica capitalista)

    - Problema econòmic: crisi agricola i comeecial. Els baixos preus dels productes del camps porten els pagesos a la ruïna, i la independència efectiva de les colònies d'Amèrica fa disminuir el moviment mercantil i els ingressos de l'Estat. La hisenda ha dendeutar-se i està a punt de fer fallida.

    - Ferran VII se separa del grup absolutista intransigent. Conseqüencia: Revolta dels malcontents, lluiten pel restabliment de l'absolutisme.

    Independència de les colònies d'Amèrica

    - El grup social dels criolls, descendents dels espanyols, domina la societat i l'economia d'Hispanoamèrica per sobre de mestissos, indis i negres.

    - Els criolls se senten discriminats a l'hora d'obtenir càrrecs. El monopoli espanyol també crea malestar.

    - El factor decisiu que desencadena el procés d'independència és l'ocupació de la Península per Napoleó.

    - La independència de les colònies causa perjudici a l'economia i la hisenda espanyola.

    La qüestió successòria: la llei sàlica

    - Ferran es casa amb Mª Cristina de Nàpols i publica la Pragmàtica Sanció, que anula l'anterior llei sàlica i permet l'accés al tron de les dones de la dinastia. Aquell mateix any té una filla, Isabel.

    - 1832, Ferran es retira al palau de La Granja per recuperar-se d'una malatia i MªCristina assumeix la regència.

    - Carles aconsegueix que la Pragmàtica Sanció sigui anul·lada.

    - En restablir-se Ferran de la malaltia, promulga altra vegada la Pragmàtica Sanció.

    - Ferran VII mor el 1833 i deixa com a successora Isabel i com a regent Mª Cristina.

    - Els carlins es revolten en el que fou la primera guerra carlina.

    3) La configuració de l'Estat liberal (1833-1868)

    - La monarquia d'Isabel II significa l'assentamentdel model liberal espanyol. Els carlins es revolten contra el nou ordre de les coses.

    La insurrecció dels carlins. Laprimera guerra carlina (1833-1840)

    - L'ideari carlí és resumeix en el lema “Déu, pàtria i rei”. L'objectiu dels revoltats és derrotar la revolució liberal, i restaurar l'Antic Règim.

    - Els carlins només compten amb el suport del clergat i dels camperols de les regions del nord-est. No poden obtenir recursos financers suficients. Les possibilitats d'èxit són minces.

    Revolució liberal i formació de grups polítics (1833-1843)

    - Mentre es viu la guerra carlista es produeix a Espanya l'empenta definitiva d'una revolució liberal que desmantella les institucions de l'absolutisme.

    - Els progressistes nomenen Mendizàbal com a presiden del govern i aquest es proposa guanyar la gerra carlista quipant un exèrcit de cent mil homes. Per finançar-lo, decreta la desamortització dels béns eclesiàstics.

    - L'obra dels progressistes culmina amb la promulgació de la Constitució de 1837, pactada amb el moderats. Pas decisiu cap al liberalisme.

    - Espartero, abdica Mª Cristina i es proclama regent.

    El govern d'Isabel II i els liberals moderats (1843-1868)

    - El fracàs del matrimoni d'Isabel segona amb el comte de Montemolín, ocasiona la segona sublevació carlina a catalunya, anomenada la Guerra del matiners.

    O'Donnell protagonitza un cop contra el Govern. Aquest com militar és aprofitat pels progressistes i pels demòcrates per organitzar un nou moviment revolucionari.

    - El Bienni Progressista (1854-1856) és breu però impulsa la modernització de l'economia.

    - El 1856 els progressistes són desplaçats del poder per un cop d'estat moderat. O'Donnell prova de reconciliar moderats i progressistes.

    El nou ordre liberal: propietat, centralisme, militarització

    - A partir de la instauració definitiva del liberalisme, s'estableixen: Corona, exèrcit i partits dinàstics moderats i progressistes.

    - Les conductes privades de la reina mare i Isabel II ocasionen el desprestigi de la institució monàrquica: la primera es torna a casar en secret i a la segona se li atribueixen diversos amants.

    - Els moderats institueixen un sufragi censatari molt restrictiu que dóna dret de vot només a una petita minoria d'homes rics o amb estudis superiors.

    L'oposició dels progressistes i demòcrates

    - Els liberals progressistes comparteixen amb els moderats l'acceptació de la monarquia, però volen accentuar les característiques liberals del règim: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi censatari.

    - Els demòcrates acompanyen els progressistes en les insurreccions i les revolucions econtra els governs moderats: sugragi universal, federalisme, abolició de les quintes i els consums.

    - El règim moderat es desintegra.

    - Retorn de Narvaez com a cap de govern el 1863 amb un sistema dictatorial.

    - Narvaez mor el 1868 i el substitueix González Bravo.

    4) El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

    La caiguda d'Isabel II

    - Topete es pronuncia contra Isabel II, que s'exisila amb el seu marit, el seu fill i el Pare Claret.

    - Des de 1861, la guerra civil nord-americana impedeix el funcionament normal del cotó de la indústria tèxtil cotonera: fam del cotó.

    Govern provisional i Constitució de 1869

    - Govern provisional de Serrano i Prim.

    - El català Figuerola, ministre d'Hisenda, impulsa la modernització econòmica amb la creació de la pesseta.

    - S'elabora la Constitució de 1869, en la qual les Corts són bicamerals i reconeixen la sobirania nacional.

    - Les Corts disposen de la regència de Serrano, mentre es busca un nou rei.

    Amadeu I. El fracás de la monarquia democràtica

    - Amadeu I és proclamat rei i es disposa a ser un rei constitucional, però manca d'arrelament popular.

    - Grups socials comencen a prendre posició a favor del partit alfonsí, el projecte de restaració de la monarquia borbònica.

    Les causes de inestabilitat. La tercera guerra carlina (1872-1876)

    - L'intent de modernització política dut a terme pel Sexenni democràtic no surt bé. La població en conjunt encara no ha assumit la idea que es pot canviar la política per mitjà de vot.

    - Els carlistes s'enforteixen, presentant-se com a alternativa monàrquica al destronament d'Isabel II. Es llancen a una tercera guerra carlina.

    - Conflictes socials: lluites agràries dels jornalers andalusos causades per l'anomenada fam de terres.

    - Es difon la ideologia obrerista de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).

    La primera república. Els federals

    - La dimissió d'Amadeu I crea un buit que és resolt per les Corts amb una solució d'emergència: es proclama la República.

    - Els primer president de la República és el català Estanislau Figueres. La República es defineix com a federal, i Figueres és rellevat per Pi i Maragall el 1873..

    - L'aixecament cantonalista enfonsa Pi i Maragall i és rellevat per Slameron, que dimiteix per no haver se ginar dues penes de mort i és remplaçat per Castelar, centralista autoritari.

    - Pavía efectua un cop d'estat militar i instal·la un govern dictatorial presidit per Serrano.




    Descargar
    Enviado por:Sonia Gajate Contreras
    Idioma: catalán
    País: España

    Rincón del meme
    Te va interesar