Amb aquest treball final d´investigació, hem volgut comprobar definitivament la participació política no convencional dels estudiants de lletres i de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona; diferenciant per sexes.

Preteníem comprovar si era cert el tòpic de que els estudiants de lletres teníen un nivell més alt de participació que els de ciències, i si les dones participaven més que els homes.

Per establir el model d´anàlisis, ens vam basar en una sèrie de variables explicatives, que vam pensar que respondria a la nostra problemàtica d´estudi.

La primera orientació, la vam obtenir mitjançant les variables, que explicarien la participació en la política no convencional dels joves.

La primera i principal variable a explicar, és la propia participació dels joves en els moviments socials o d´altres formes no convencionals de participació; estudiant aquest aspecte mitjançant la motivació, és a dir, coneixent els motius que atrauen als joves a participar en aquesta classe de política, o viceversa, averiguant per què no participen.

Un altre aspecte interesant que pretendemos investigar, és el profit que en treuen els joves del propi acte de participació; les ventatjes que aporta; és a dir, l´interés que els pot dur a participar en aquestes formes minoritàries d´acció. Ens referim amb això, per exemple, a la gratificació personal dels afiliats o participants eventuals, els nous coneixements que han adquirit, així com també el nivell cultural que els ha aportat el participar.

Hem intentat saber l´origen i posició social dels enquestats per tal d´avaluar el capital social, cultural i econòmic d´aquests, i observar si hi ha diferències evidents entre els joves participants segons la seva procedència familiar; i mirar si comparteix els ideals polítics del seu entorn familiar.

Seguint les hipòtesis formulades anteriorment, teníem tres temes centrals d´interés (un tema per a cada hipòtesi).

Aquests tres temes ens permetran veure la participació dels joves en funció del sexe al que pertanyin, del tipus d´estudis que realitzin; o l´opinió que en ténen.

Per això hem agafat una mostra de cent persones dividida en cinquanta estudiants de Ciències i cinquanta estudiants de lletres tant de sexe masculí com femení.

Després de la introducció de les dades obtingudes al SPSS, i reslitzades posteriorment les taules de contingència, de freqüències, calculada la txi quadrada i el coeficient de Cramer, tot i recodificant variables per obtenir uns resultats més aproximats i fiables; podrem afirmar o negar les hipòtesis.

2. LA RECOLLIDA/ PRODUCCIÓ DE LES DADES: Estudi empíric de la problemàtica teòrica

El treball de camp comença amb l´elaboració del model d´enquesta. L´enquesta havia de constar d´un número de preguntes i respostes el més breu possible, i que ens donguéssin el major volum d´informació. Les respostes, alhora, havien de ser fàcils de codificar després, per tant, breus i clares per a fer-les més entenedores de cara als enquestats.

El model per a realitzar-la el vam trobar en el llibre de L´enquesta Metropolitana on apareixien diferents models amb les respostes adequades.

Els aspectes formals, també éren importants, ens calia presentar una enquesta el menys voluminosa possible, i per això vam distribuir les preguntes en dues columnes i vam imprimir a dues cares.

Un cop acabat el qüestionari definitiu, s´havia de repartir.

Com que la nostra intenció era aconseguir el mateix nombre d´estudiants de ciències com de lletres, vam dividir les cent enquestes en cinquanta i cinquanta (meitat i meitat) per obtenir la mateixa mostra tant d´uns com dels altres.

Com a carrera representativa de ciències vam escollir Biologia, i com a carrera representativa de lletres vam agafar Història.

Les enquestes les vam repartir el dijous 31 de maig al matí; a la primera hora a Biologia, i a segona hora a Història.

La major part de la gent no va mostrar cap problema en contestar-les, potser els estudiants de ciències ho feien per companyerisme al ser nosaltres estudiants de la U.A.B., perquè no van acceptar molt convençuts.

Els estudiants de lletres no van tenir cap problema, és més, van mostrar més ganes que els de ciències a l´hora de contestar-les.

Els resultats van ser diferents als que esperàvem obtenir, ja que pensàvem que la participació en política no convencional seria bastant superior en lletres que en ciències, i ha resultat bastant igualada.

Les respostes han sigut la majoria, excepte un parell o tres pertinents, en resum, el balanç ha sigut positiu.

Per a la realització de les tasques de control i verificació de les dades que vam recollir a través de les enquestes, primer els hi vam fer un cop d´ull a les respostes a mida que les anàvem recollint, per tal de que cap persona hagués deixat respostes en blanc, i per controlar que no ens en faltés cap.

Tot i això, no vam poder evitar que alguna persona dongués respostes no pertinents, com per exemple dir que la situava la seva tendència política en l´extrema esquerra; i en canvi, quan se li preguntava per quin partit havien votat en les darreres eleccions, contestaven que el PP.

Una altra forma de control, serien les preguntes control. Per exemple, assegurar que les persones a les que fem l´enquesta reuneixen el requisits que realment volem conseguir. Un exemple seria limitar els casos; si es vol enquestar a estudiants de ciències o de lletres, començar preguntant si estudien.

Un altre exemple seria preguntar el sexe al començament de tot, si el que ens interessa és fer diferenciació entre homes i dones. Llavors, hauríem de començar demanant el sexe; o si ens interesés una franja d´edats determinades, com és el nostre cas demanar-la en segon lloc.

És una manera d´assegurar-nos que els enquestats d´adecúen a les nostres necessitats.

c) Preparació de les dades per a l´anàlisi: transformació de variables i tècniques utilitzades

Un cop realitzada la recollida de dades obtingudes mitjançant el qüestionari que hem realitzat anteriorment, i que se suposa que ha sigut exitosa, les hem hagut de pasar al programa estadístic (SPSS). Aquest programa estadístic però, no accepta les dades tal i com les hem recollit; les hem de traduir a suport informàtic, és a dir, indicar al SPSS què vol dir cadascun dels noms i codis que hem posat a les nostres variables. Aquesta operació, per tant, es realitza després de la codificació de la informació i l´elaboració i la definició de la matriu de dades.

Nosaltres hem fet servir diverses classes de dades i escales de mesura. Una de les dades utilitzades serien les variables ja esmentades, que han de ser el màxim d´exhaustives possible, per a reflectir totes les característiques que es puguin obtenir dels individus.

També han de ser excloents, és a dir, que cada categoria només pugui recollir una característica, i només una de l´enquestat.

Considerem que una variable, ha de classificar les respostes no directament relacionades, que correspondrien a dues categories diferents en una mateixa variable mitjançant la classificació d´aquestes.

Un cop tenim les variables ben definides, hem de traduir les respostes que hem obtingut de les persones enquestades a un número o una lletra per a facilitar el tractament d´aquestes en els càlculs estadístics que hem de realitzar.

Nosaltres hem fet servir un tipus de codificació numèrica. En el qüestionari ja venia marcada cada resposta amb un número que és que hem fet servir al introduir les respostes a l´SPSS, és a dir, donar una categoria a cada resposta.

Per les preguntes multiresposta que vam presentar al qüestionari, ens caldria codificar les variables obtingudes en tantes xifres com opcions de resposta vam preveure; per això, en el cas de Classes d´associacions a les que es pertany hem agafat una variable per tipus d´associació que teníem, i hem dividit les respostes en sí (1) i no (2).

Per últim, hem hagut de recodificar les variables NS/ NC/ NP com a valors perduts del sistema.

També hem hagut de recodificar d´altres variables. Totes aquestes recodificacions de les variables són necessàries per poder interpretar la prova del txi- quadrat (perquè cap casella dongui una freqüència esperada inferior a 5).

Per realitzar aquestes recodificacions, hem fet servir l´opció “recodificar en distintas variables” dins de transformar, on ens ha demanat els valors antics que hi havíem assignat, i els nous valors que volíem donar.

3) ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE LES DADES: Estudi empíric de la problemàtica teòrica:

a) Anàlisi descriptiva de les freqüències.

Un cop introduïts tots els qüestionaris a l´SPSS, per obtenir les freqüències de cada variable, anem a “Analizar/ Estadísticos descriptivos / Frecuencias” i obtenim un visor amb totes les taules de freqüències i els gràfics de barres de cada variable.

De la primera variable, tipus d´estudis, diferenciàvem ciències de lletres, i hem obtingut una freqüència del 50% a totes dues, ja que des d´un principi, la nostra intenció era agafar la mateixa mostra per a cadascuna de les carreres. El percentatge vàlid ha sigut del 100% és a dir, tots dos percentatges són completament vàlids. El percentatge acumulat, també és del 100%.

Pel que fa la variable sexe, observem que la freqüència de dones és superior a la d´homes, i que hi ha dos que no han contestat. El percentatge de dones és del 53%, mentre que el percentatge d´homes és del 45%, i el de casos que no contesten, un 2%.

En la variable edat, per tal d´incloure tot els grups d´edats que preteníem estudiar, vam dividir en intervals. Podem observar que dins l´interval de 17 a 19 anys obtenim un percentatge del 22% dels enquestats, després vindria de 20 a 22 anys que seria l´interval amb la freqüència més gran, amb un percentatge del 44%. Aquesta freqüència duplicaria l´anterior. El següent interval, seria el de 23 a 25 anys té una freqüència de 25, superior a la freqüència del primer interval, però bastant inferior al segon. L´últim interval d´edats, és un interval obert que inclou tot el grup d´edats de més de 25 anys. Aquest, té un percentatge del 5% del enquestats, que després dels “no contesta” que té un percentatge del 4%, presenta el nivell de freqüències més baix de tots. Aquests resultats, són representatius del grup d´individus que vam escollir per enquestar. Tenint en compte que ens interessava estudiar la participació dels estudiants de ciències i de lletres de la U.A.B., és ridícul pensar que l´interval amb la freqüència més elevada serà el de més de 25 anys, ja que el més freqüent és que es tinguin entre 20 i 25 anys. Però això no exclou que puguin haver representants d´aquests grups, en aquest cas, el 5%.

La següent variable, és l´estat civil, on hi ha un predomini de persones solteres, amb un 96%, davant les persones casades, que sumen un 2%. També tenim en aquesta variable un percentage de persones que no contesta del 2%. També cal tenir en compte que donàvem altres alternatives de resposta com vidu/a o separat/a, però al no haver-hi ningú que reunís aquestes característiques, no s´observen a la taula de freqüència (si s´observessin serien del 0%).

També és lògic que el ser solter/a tingui un percentatge tan elevat, ja que és el més comú en els intervals d´edats que predominen.

Una altra variable, el tipus de convivència, demostra que la majoria dels enquestats viuen amb els pares, en un percentatge del 68%. Els que viuen sols, representen el 8%, els que viuen en parella, el 5%, els que viuen amb altres companys, el 12%, els que viuen amb altres familiars, el 5%, els altres, un 1%, i finalment, el percentatge dels que no contesten és de l´1%.

La variable situació laboral, està equilibrada, la meitat dels enquestats treballa, i l´altra meitat no treballa (50% i 50%). Aquest cas no hi ha hagut ningú que no contestés.

En quant al tipus de treball, es pot observar que els enquestats que treballen a temps parcial representen el 46% i els que treballen a temps complert, el 4%. Per altra banda tornem a tenir no contesta en un 1%, que en total sumen el 51%. El 49% restant, són valors perduts pel sistema. Aquests valors perduts, es deuen a que la variable tipus de treball només permetia contestació a les persones que en la pregunta anterior havien contestat que treballaven. En principi, el total és del 51% mentre que el total de persones que treballaven era del 50%. Per tant, hi ha un error d´usuari, és a dir, o una de les persones que ha respost a un tipus de treball ha contestat que no treballa, o bé una de les persones que no treballa ha contestat a tipus de treball.

Pel que fa a la situació laboral del pare, la majoria treballen a jornada complerta, amb un percentatge del 77%, mentre que els que treballen a jornada parcial només representen el 5% del total. Un 2% treballa de forma variable/intermitent respecte la jornada, un 6% està jubilat, l´1% no treballa ni busca feina, el 2% està incapacitat, el 4% té un altre tipus de jornada laboral, i per últim, el 3% de les persones que no contesten.

A la situació laboral de la mare, també observem un predomini de les dones que treballen a jornada complerta, en un 48%, tot i que no té una freqüència tan elevada com la d´homes que treballen a jornada complerta.

En segon lloc, predominen les dones que es dediquen a les feines de la llar, en un 21%, seguit de les dones que treballen a temps parcial, amb un 14%; després vindrien les dones que treballen de forma variable/ intermitent respecte la jornada, amb un 9%, les que ni treballen ni busquen feina, amb un 2%, les jubilades, en un 1%, les que estan discapacitades, també en un 1%. Per últim, les persones que no contesten aquesta pregunta, representen el 4% del total.

En la variable de categoria professional del pare, destaquen els autònoms, amb una freqüència del 24%. El segon percentage més elevat correspon a la variable de tècnic alt, amb un 16%, seguit de categoria de director o gerent d´empresa, amb un 11%. La resta serien inferiors al 10%. En primer lloc estaria la professió liberal, amb un 8%, seguit d´obrer qualificat, amb un 6%, tècnic mig i treballadors de serveis, amb un 5%, els que no ténen categoria professional, amb un 4%, els que pertànyen a la resta de personal administratiu, junt amb els no classificables i els que no han contestat tindrien un 9% (3% cadascún). Finalment, estaria contramestre/ capatàs amb el percentatge més baix, d´un 1%.

Pel que fa la categoria professional de la mare, destacaríem que la categoria que es dóna en major freqüència és precisament no té categoria, amb un 23%, seguit de treballador de serveis, amb un 17%, després, tècnic mig amb un 16%, i resta de personal administratiu amb un 11%. La resta de categoríes professionals es mantindrien per sota del 10%, començant per tècnic alt, amb un 9%; autònoma, amb un 8%, empresaria, amb un 5%, els no contesta amb un 3%, les de professió liberal, les obreres qualificades, i les no classificables, amb un 2%, i finalment, les directores o gerents d´empresa i les obreres no qualificades, amb un 1%.

Segons el tipus de centre d´ensenyament bàsic, podrem comprobar que la gran majoria assistia a un centre públic, amb un percentatge del 53%, seguit de l´escola privada, amb un 27% i la religiosa, amb un 16%. La resta de freqüències pertanyen a les categories d´altres i no contesta, on el percentatge de cada una és de 2%.

Segons la freqüència en llegir el diari, un 33% dels enquestats el llegeix cada dia, seguit d´un 36% que és la freqüència més gran, pasant per de tant en tant, que té un percentatge del 21%. La resta el llegeix un cop a la setmana un 7% i mai un 2%. La freqüència més baixa, és la de no contesta, que és 1.

Pel que fa al nivell d´estudis del pare, predominen els estudis de grau superior o equivalent, amb un 24%, molt seguit dels que sols ténen un nivell de primària o EGB complerta, amb un 23%. Després vindríen també molt eguits, els que ténen FP o equivalent, amb un 14%; els que ténen estudis de grau mitjà o equivalent, amb un 13%; i els que ténen el BUP/COU o equivalent, amb un 12%. Els que només ténen la primària o EGB incomplerta, pertanyen al 7%, seguit dels que no ténen estudis, o no contesten, amb un 3%. I per últim, els que ténen altres estudis, amb un 1%.

Referent al nivell d´estudis de la mare, podem veure, que el 34% només té la primària o EGB complerta, seguit de les que ténen el BUP/COU o equivalent, amb un 15%; i de les que ténen estudis de grau mitjà o equivalent, i grau superior o equivalent, amb un 13% ambdós. Després vindrien les dones amb FP o equivalent, que serien el 11%.

Les dones amb primària o EGB incomplerta tindrien un 8%; i les dones sense estudis, un 4%. Quedaria el 2% restant que pertanyeria als no contesta.

Segons la opinió de la participació política, veuríem que el 45% dels enquestats creu que és bastant positiu; el 24%, que és molt positiu; un 22% no contesta; i per acabar, els que creuen que la participació política és negativa agruparia el 9%, dividint el 6% entre els que pensen que és un poc negatiu, i un 3% entre els que pensen que és molt negatiu.

Situem les tendències polítiques dels enquestats, en esquerres, amb un 58%, un 16% que no contesta, un 13% que es considera de centre, un 11% que es considera d´extrema esquerra, i un 2% que es considera de dretes.

En quant a predilecció de partit polític, destaquen els que no prefereixen cap partit, amb un 29%; els que prefereixen ERC, amb un 21%; els que prefereixen al PSC, amb un 14%. Després estarien EU@, amb un 8%, passant pels que no contesten, que són el 10%, els que prefereixen CIU i IC, amb un 7% cadascún, i finalment, els que prefereixen el PP amb un 4%.

El vot polític en les últimes eleccions generals dels enquestats, va ser d´abstenció en el 16%, seguit dels que van votar al PSC i dels que no van contestar, amb un 14% cadascún. En tercer lloc estarien els que van votar a ERC, amb un 10%. Després vindrien els que van votar en blanc i les respostes no pertinents, amb un 9% també cadascuna. El CIU va ser votat per el 7% dels individus, IC per el 5%, i EU@ per el 2%. En darrer lloc quedariin el PP i altres partits que tindrien un 1% cada un..

La següent variable era la pertanyença a alguna associació, on observem que el 64% dels individus hi pertany, mentre que el 35% no pertany a cap, i un 1% no contesta.

Depenent de les respostes obtingudes de la variable anterior, el 64% dels enquestats que van contestar que sí participàven en associacions, sel´s va demanar el tipus d´associació a la que pertanyien.

Dels 65%, vam obtenir que el 21% pertanyia a algun tipus d´associació de caire cultural, mentre que el 78% restant no en pertanyia. L´1% restant, correspon a valors perduts pel sistema. El percentatge vàlid, llavors, seria que el 21.2% del 65% dels enquestats que pertanyien a algun tipus d´associació, pertanyia a una associació cultural, mentre que el 78.8% no.

Pel que fa a la pertanyença a associacions excursionistes, el 8% va respondre que sí hi participava, mentre que el 91% no hi pertany. L´1% que resta aquí també és de valors perduts del sistema. Pel que fa al percentatge vàlid, el 8.1 hi pertanyerien, mentre que el 91.1 no.

En tercer lloc, la pertanyença a associacions d´esplai. El 5% va respondre que sí hi pertanyia; i el 94% que no. L´1% tornaria a ser degut a valors perduts del sistema. El percentatge vàlid seria 5.1 sí hi participen, 94.9 no hi participen.

Només el 2% dels enquestats pertany a alguna associació religiosa, mentre el 97% no hi pertany. Ens trobem un altre cop amb l´1% de valors perduts del sistema. El percentatge vàlid seria 2% pertany a aquest tipus d´associacions, mentre que el 98% no hi pertany.

La següent associació seria l´esportiva, que tindria un percentatge del 28% de persones que hi participen, i el 71% que no hi pertanyen. Seguiríem trobant l´1% dels valors perduts del sistema. El percentatge vàlid seria 28.3 d´enquestats hi participen, i el 71.1% que no.

El 12% de les persones enquestades que participen en associacions, pertanyen a alguna de cooperació o voluntariat, mentre que el 87% no. L´1% que resta, és de valors perduts del sistema. El percentatge vàlid seria del 12.1 que sí hi participa, i el 87.9 que no.

En el cas de la pertanyença a alguna associació política, sindical o estudiantil, es tornarien a repetir els mateixos resultats que en la pertanyença a associacions de cooperació o voluntariat. Seria, el 12% hi pertany, i el 87% no hi pertany. El valor que falta, seria un altre cop un valor perdut per el sistema.

Pel que fa a la pertanyença a associacions escoltes, el 5% hi pertany, mentre que el 94% no hi pertany. L´1% continuaria sent valor perdut del sistema. El percentatge vàlid, seria 5.1% d´enquestats hi pertànyen, i 94.9% restant no hi pertany.

Pel que fa a participació a associacions, dir que el 4% dels enquestats pertany a alguna associació de veïns, mentre que el 95% restant no hi pertany. L´1% que falta, tornaria a ser un valor perdut del sistema. El percentatge vàlid, seria 4% d´enquestats pertany a una associació de veïns, i 96% no hi pertany.

Per últim en referència a la pertanyença a associacions quedaria mencionar la pertanyença a alguna associació ecologista. Les freqüències serien les mateixes que en el cas de pertanyença a cap associació de veïns. El 4% dels enquestats pertanyerien a una associació ecologista, el 95% no hi pertanyeria, i l´1% tornen a ser valors perduts del sistema. El percentatge vàlid tornaria a ser també, 4% d´individus que hi pertany, i 96% d´individus que no hi pertany.

La següent variable serien els motius per a no participar en cap associació. La major part dels enquestats opina que no participa en cap associació perquè no té temps (17%), seguit del 7% que prefereix fer d´altres coses, el 4% dels individus que no estan interessats en les activitats programades, i el 4% també dels que opinen que no els convé pertànyer-hi. En un 1% tindríem les categories de que comprta massa despeses, o que ténen altres motius per a no pertànyer-hi. Hi ha un percentatge del 3% de no contesta. Tots aquests percentatges sumen el 38%, ja que el 62% restant és considerat com a valor perdut del sistema ja que aquesta variable anava destinada només al grup d´enquestats que hagués contestat que no pertanyia a cap tipus d´associació.

El percentage vàlid es situaria en 10.5% que opinarien que no els interessen les activitats programades, el 2.6% que troben que comporta massa despeses, el 10.5% que creu que no li convé, el 18.4% que prefereix fer altres coses, el 44.7% que no té temps, el 7.9% que no contesta, i el 2.6% que té d´altres motius.

Pel que fa als motius per a pertànyer a una associació, direm que el 20% ho fa per gratificació personal, el 14% per compromís amb la societat, el 12% perquè és una bona causa, el 9% no contesta. Els enquestats que hi pertànyen per gratificació econòmica personal, i els que ho fan perquè no sabien què fer i es van apuntar, representen el 6% (3% cadascuna de les categories). Finalment, un 1% opinaria que hi pertany per a conèixer altres cultures, i un altre 1% diria que per altres motius. També obtindríem un 37% de valors perduts pel sistema, que corresponen al 37% dels enquestats que no participen a cap associació, i per tant, no els hi és pertinent contestar a aquesta qüestió.

En aquest cas, els percentatges vàlids serien del 4.8% que hi pertany per gratificació personal, l´1.6% que ho fa per a conèixer altres cultures, el 22.2% que hi pertany per compromís amb la societat, el 31.7% que ho fa per altres tipus de gratificació personal, el 4.8% perquè no sabia què fer i es va apuntar, el 19% perquè és una bona causa, l´1.6%per altres otius, i el 14.3% restant, per altres motius.

Per últim, la variable sobre l´opinió sobre la labor dels moviments socials. El 35% opina que és bastant bona, el 31% opina que regular, en uns aspectes bé i en altres malament. El 15% creu que és molt bona, l´11% no la coneix, el 3% creu que és bastant dolenta, i el 5% que falta, no contesta.

El que nosaltres volíem, era contrastar variables per tal de que ens corroborés o ens negués les hipòtesis que vam formular inicialment.

Per començar, vam contrastar les variable sexe i pertanyença a alguna associació. Aquesta darrera variable, ha sigut utilitzada per nosaltres en totes les contrastacions, ja que era la variable dependent que preteníem estudiar. Al haver-hi persones que no contestàven a la pregunta de si pertanyien a cap associació, i, alhora també teníem persones que no contestaven a la pregunta del sexe al que pertanyien, hem hagut de recodificar aquestes dues categories com a valors perduts del sistema, perquè sinó, ens haguessin sortit caselles amb freqüències esperades inferiors a 5 i no hagués sigut possible interpretar la proba de la txi-quadrat. La freqüència mínima esperada en aquest cas, és 16.07. Observem que la participació de les dones és més elevada; en un 69.8%, que la dels homes, que és del 57.8%.

Pel que fa a la no participació, en canvi, la dels homes és més elevada, en un 42.2% dels casos, mentre que la dona no participa en un 30.2% dels casos. En total, la participació femenina és del 53%, i la masculina del 45%. La freqüència esperada llavors, és del 98%.

Al tractar-se d´una taula de 2x2 variables, es calcula la Phi assumint la hipòtesis alternativa i fent servir l´error típic asintòtic basat en la hipòtesi nul.la que hem obtingut al txi-quadrat.

La segona variable a contrastar amb participació política no convencional, és el tipus d´estudis. Per començar, cal tenir en compte que només el 99% dels casos va resultar vàlid, ja que l´1% restnat pertanyia al percentatge de valors perduts.

Aquest cop, la variable pertanyença a alguna associació no la vam haver de recodificar, perquè ja la teníem recodificada de la contrastació anterior. Pel que fa a la pertanyença a una associació, vam obtenir que els estudiants de lletres participaven en un 75.5%, mentre que els de ciències només ho feien en el 54%. Tot i això, tots dos superen la meitat d´individus que participen, ja que en lletres la no participació es limita al 24.5% dels casos, i a ciències, al 46%.

Al haver recodificat la variable de pertanyença a alguna associació , ens dóna una proba del txi-quadrat on cap casella té una freqüència inferior a 5. La freqüència mínima esperada en aquest cas, és de 17.32.

Al tenir només 2x2 caselles, apliquem la Phi en comptes de la V de Cramer per veure la intensitat, que dóna un valor de 0.225, assumint la hipòtesis alternativa, i fent servir l´error típic asintòtic basat en la hipòtesi nul.la.

En tercer lloc vam contrastar la participació o pertanyença a alguna associació amb la opinió que ténen els enquestats sobre la participació en aquesta classe d´associacions.

Aquest cop, a part d´utilitzar la variable que ja havíem recodificat abans, també es va haver de recodificar la variable a contrastar.

Els resultats van ser que tant si pertànyen o no a cap associació, creuen que la labor d´aquestes és bona. Pel que fa als que hi participen, el 72% dels enquestats creu que la labor que realitzen és bona, el 27% restant creuen que o bé no és bona, o és regular. En total suma 99%, ja que l´1% que falta es tracta d´un error de sistema.

Pel que fa als que no participenen associacions, el 59% creu que la tasca que es realitza és bona, en contraposició al 41% restant que opinen que o bé és dolenta o regular.

Gràcies a la recodificació hem pogut obtenir un altre cop que cap casella tingués una freqüència inferior a 5.

Aquest cop, per a saber la intensitat, al no ser una tabla de 2x2, sinó del 2x3, la ntensitat s´ha mesurat mitjançant el coeficient V de Cramer.

4) CONCLUSIONS

La nostra intenció era comprobar si el tòpica de que els estudiants de lletres ténen una participació més elevada que els de ciències en l´àmbit de la participació política no convencional.

Gràcies a les taules de contingència fetes a partir de la informació obtinguda a través de les enquestes, podem comprovar que la nostra creença era certa; els estudiants de lletres ténen un nivell més alt de participació en aquesta classe de política no convencional.

Per altra banda, també hem pogut comprobar si la participació en aquestes associacions era major en el sexe femení que en el masculí. I també he pogut comprovar que era cert allò que tants professors ens havien dit, i que nosaltres no havíem fet gaire cas, de que les noies són més participatives en aquesta classe de moviments que eLs nois.

En tercer lloc, ens interessava saber qué opinaven tant els estudiants de ciències i de lletres, sense diferenciar el sexe, sobre la participació en política no convencional.

Tot i que la gran majoria opina que les tasques que realitzen aquests moviments són bones, queden encara molts individus que opinen que la feina dels moviments socials i de les associacions és dolenta o deficient.

Per altra banda, també creiem que el nombre de casos en que obtindríem valors perduts pel sistema seria inferior al que hem obtingut.

En general, l´opinió que tenim sobre aquest tema ara és molt més clara que la que teníem abans, i el fet de que el contrast de les hipòtesis plantejades i l´anàlisi de les dades ens hagi refutat les hipòtesis inicials ens ha servit per reforçar una idea que creiem que era veritat, però que no podíem saber amb seguretat, només per vox populi.

5) BIBLIOGRAFIA

• Dominguez Amorós, Màrius; Coco Prieto, Andrés. Tècniques d´Investigació Social I. Barcelona 2000. Edicions Universitat de Barcelona.

Pràctiques Instrumentals III

Anàlisi de dades estadístiques

17