INTRODUCCIÓ A LA AMÉRICA PRECOLOMBINA

CRONOLOGÍA COMPARADA DE LES CULTURES PRECOLOMBINES

A

quella primera migració d'Àsia a Amèrica va ser seguida d'una segona que no va arribar A Centreamèrica, en una tercera i última, fa uns 5.000 anys, arribarien els avantpassats dels actuals inuit o esquimals, s'estenen per les terres de l'extrem nord, des de Sibèria fins Groenlàndia. El primer grup migratori hauria donat lloc a la família lingüistica amerindia, de la qual descendrían la majoria de les actuals llengües indígenes de tota Amèrica. La segona migració engendraria la família lingüística na-dene, extendia només per Alaska i el nord-oest de Canadà, a la qual cap afegir algun petit grup de costa del Pacífic i alguns més en el sud-oest d'Estats Units.

L' ASENTAMENT

Els pobladors de les posteriors cultures precolombines provenienen d'una primera migració. Aquests grups de caçadors-recol·lectors van ser estenent-se i adaptant-se als diferents mitjans en els quals es van anar trobant. Alguns es van assentar des de molt antic en el seu solar, mentre que altres estaben en plena expansió pel mar Carib.

MÉXIC Y PERÚ, CUNES DE CIVILITZACIÓ

Com va succeir en el Vell Món, en el Nou també es va donar un procés de domesticació de les plantes i desedentarització, primer en dues zones situades en els actuals Mèxic i Perú, que després va ser irradiant a les àrees limítrofes. Aquestes dues zones van ser bressols de civilitzacions en les quals, es va produir una evolució cultural en les societats cada vegada més complexes, el final de la qual més visible són els grans imperis asteca i inca. Al llarg del temps, es van donar cultures diferents entre si, sobretot a nivell estilístic, però que van mantenir una unitat general, amb una visió del món i del religiós, un calendari, unes formes de producció i un funcionament social i polític similars. Entre Mesoamérica -els antics Mèxic i Guatemala- i l'antic Perú- que comprèn també Bolívia- s'estenia una àmplia Àrea Intermèdia les cultures de la qual, encara que molt influïdes per aquells dos focus de civilització, no es van regir per uns principis civilitzadors comuns. Això va donar origen a uns desenvolupaments regionals propis que es van traduir en unes cultures molt variades, sense tot just arquitectura, però amb objectes de gran riquesa. Aquestes van arribar a un estadi d'evolució cultural conegut com prefectura o cacicazgo, etapa anterior a l'organització estatal que havien arribat a els pobles dels antics Mèxic i Perú. En els marges del continent havia tribus caçadores-recol·lectores uneixis, i amb agricultura simple, els escassos vestigis de la qual fan que siguin escassament conegudes.

ELS INICIS DE MESOAMÉRICA

PERÍODE PRECLÀSIC (2.500 a. de C. -0)

Sobre l'any 2.500 a. de C. es va iniciar en l'antic Mèxic el cridat Preclàsic, va començar amb l'asentament de l'agricultura, a la fi del Neolític, i va acabar amb el sorgiment d'altes cultures cap al canvi d'era. En aquest moment es van establir les bases que anaven a caracteritzar la civilització mesoamericana i es van formar tots els elements que anaven a estar després presentis en les conegudes cultures posteriors.

PRECLÀSIC ANTIC (2.500 a. de C.-1.250 a. de C.)

En el Període Preclàsic Antic l'agricultura es va anar estabilitzant com la font més important d'alimentació i base de l'economia, alhora es van iniciar els primers treballs hidràulics per a millorar el rendiment de les collites. En aquesta època vam trobar tots els conreus posteriors més importants: blat de moro, diversos tipus de mongetes i de carabasses, alvocats, pebrot, tomàquet, amaranto i zapote; diversos cactos com la chumbera o nopal, la pita o maguey, el tabac i el cotó.

PRECLÀSIC MIG (1250 a. de C. - 400 a. de C.)

En el Període Preclàsico Mitjà va sorgir una cultura que va asseure les bases de la civilització mesoamericana, ja que els seus trets característics van perviure en les cultures posteriors: la cultura Olmeca.

Cap a 900 o 800 a. de C., seguint el model de la cultura Olmeca, algunes societats tribals de Mèxic central, Oaxaca i la zona maya del sud-est mexicà i Pacífifco guatemalteco van incrementar la producció agrícola, augmentant amb això la població, i van començar a estructurar-se en prefectures o societats preestatals amb un començament de jerarquització social.

PRECLÀSIC TARDÀ (400 a. de C. - 0)

En el Període Preclàsico Tardà, el declivi de la preponderància olmeca va afavorir el desenvolupament de altres poblacions, que es van convertir en centres ceremonials i polítics de zones cada vegada més àmplies. Aleshores es van conformar les distintes cultures regionals que, més tard, anaven a derivar en regnes poderosos de refinada cultura i sotisficada art. En Oaxaca diverses prefectures es van confederar instal·lant, cap a l'any 400 a. de C., una capital comuna en Forest Alban, que es va convertir en residència de les elits governants i centre ceremonial de la zona.

L'AUGE DE L'ANTIC MÈXIC

PERIODE CLÀSSIC (0-900 d.C.)

Durant el Període Clàssic, Mesoamèrica va arribar el major grau de desenvolupament cultural. Va ser una etapa de consolidació i apogeu civilizatori cosiderándosela com una mítica edat d'or. un temps de esplandor de la cultura maya clàssica i de la teotihuacana que després aquesta anava a imitar.
Teotihuacán va constituir el model a seguir per tots els pobles d'èpoques posteriors.

La seva influència va ser decisiva per a tota la història cultural de Mesoamèrica, que va consistir en variants i millores d'aquest patró de societat.
Després de la caiguda de Teotihuacàn, l'altiplà centremèxica ja no va poder recuperar-se fins l'hegemonia asteca. Una sèrie de ciutats-estat es van repartir el control de les terres i el comerç.
En la costa del golf de Mèxic, entre 600 i 900 d. de C., va tenir lloc la cultura del Tajín, amb el seu precedent en Remullades, que va destacar per la singularitat d'algunes idees i pràctiques religioses com la del ritual del joc de pilota, ja conegut Teotihuacàn. AL sud, els mayes van viure durant el Període Clàssic el seu moment de major auge i esplendor.

PERÍODE POSTCLÀSIC (des de 900 d. de C.)

Cap a 900 d. de C. es va iniciar un nou període, el Postclàsic, que va durar fins la conquesta. La seva primera meitat es va caracteritzar per diverses invasions dels xiximeques, pobles bàrbars del nord, sent un període d'agitacions i reculades culturals, en el qual van destacar les ciutats rivals de Tula i Cholula. Els últims bàrbars a arribar van ser els asteques, que al integrar-se en la civilització mesoamericana van dominar els últims cent anys anteriors a l'arribada espanyola.

INICIS I EXPANSIÓ EN L'ANTIC PERÚ

PERÍODE INICIAL (2000 - 1000 a. de C.)

El procés iniciat en l'antic Perú a partir de 6000 a. de C. va ser similar al de Mesoamèrica, amb un llarg procés de domesticació de plantes des de 4000 a. de C., la sedentarització en petits llogarets. En el Període Inicial van millorar les tècniques agràries d'acondicionament del terreny. L'increment de la producció va augmentar la població i alguns llogarets es van convertir en centres ceremionals.

HORITZÓ ANTIC (1000 - 300 a. de C.)

L'Horitzó Antic és la culminació del procés descrit per al Període Inicial. Durant aquest Horitzó els centres ceremonials van adquirir gran importància difonent les innovacions constructives, agrícoles, les recents indústries ceràmica i tèxtil i els inicis del treball de l'or. La difusió de les noves tecnologies es va acompanyar d'una transformació de les formes artístiques, el que sembla implicar un canvi de les idees religioses, apareixent una de les divinitats principals relacionada amb un principi creador i de fecunditat, font també de poder, que va adoptar la forma de felins.

APOGEU DE L'ANTIC PERÚ

PERÍODE INTERMEDI ANTIC (300 a. de C. - 600 d. de C.)

El Període Intermedi Antic se sol considerar com el moment de major esplendor de la civilització centreandina, estant en ell ja presentis tots els avanços i les peculiaritats de l'antic Perú. Es va donar una eclosió a causa del gran augment demogràfic que va experimentar la regió costanera com a conseqüència d'un increment de la producció agrícola mitjançant l'explotació de noves terres que no eren fèrtils, l'ampliació de la xarxa de canals de reg i l'ocupació de diversos fertilitzants com el guano. Per a aconseguir noves terres colonizaren la part alta de les valls costaneres. En aquells dies es van forjar els primers regnes. La societat es va estratificar en rígides i molt variades classes socials, noblesa governant, amb el rei al cap, guerrers i sacerdots, artesans especialitzats i fins i tot enginyers i arquitectes, comerciants, agricultors, pesacadors i esclaus. La riquesa dels atavíus devia ser gran.

PERÍODE INTERMEDI TARDÀ (1000-1450 d. de C.)

El Període Intermedi es va caracteritzar per una proliferació dels regnes regionals que van ressorgir a la caiguda de l'Imperi Huari. El regne de Chimú estava en ple apogeu quan un petit poble serrà que estava en procés d'expansió armada ho va conquerir sobre 1465. Els seus habitants van quedar així politicament, encara que no culturalment, absorbits pels *incas/, exercint una notable influència en els seus conquistadors.

EL BLAT DE MORO
Fonament de l'alimentació

El major assoliment del Període Preclàsic Antic en mesoamèrica va ser la hibridació d'una varietat de blat de moro de les terres baixes costaneres amb altra variant de l'altiplà centremèxica, d'on era originària la planta, creixent una mazorca major i adaptable tant a climes secs i freds com a càlids i humits, pel que es va estendre, ja des de l'antiguitat, per tota Amèrica i es va convertir, fins avui i en forma de truites, en el principal aliment. L'alt contingut energètic i vitamínic i l'elevada presència de proteïnes vegetals, majors que en el pa de blat europeu, van fer que el blat de moro anés un producte essencial. Compensava l'escassesa de proteïnes animals, ja que la ramaderia va tenir un escàs desenvolupament Amèrica a causa de la insuficiència d'espècies animals susceptibles de ser domesticades i proporcionar una substancial quantitat de carn.

ELS OLMEQUES

Primera organització social complexa

La cultura Olmeca, sorgida en el Període Preclàsic Mitjà en el sud del golf de Mèxic, va ser la primera en Mesoamèrica amb una organització social complexa i una ideologia molt elaborada que es va reflectir tant en un art d'excepcional bellesa i qualitat com en uns sòlids inicis de la ciència, a l'asseure les bases del sistema del calendari agrícola i religiós, potser l'element més característic de Mesoamèrica. La seva influència va irradiar fins comarques tan allunyades com Costa Rica. És de destacar la seva escultura monumental en pedra, amb divinitats o reis-sacerdots, la seva delicada escultura en jade -la pedra preciosa americana que va arribar una bellesa i qualitat iniguals, o els seus atuells i figures de ceràmica, d'una gran finura i un alt contingut simbòlic.

FOREST ALBAN
Bressol americà de l'escriptura jeroglífica i del calendari

Forest Alban,capital comú durant el Preclàsic Tardà de distintes cultures situades en o al voltant de l'actual estat mexicà de Oaxaca, va recollir el llegat Olmeca i va arribar a ser la ciutat més important de la seva època. En ella es va iniciar l'escriptura jeróglifica, que els seus elaboradors caràcters van arribar ràpidament una gran bellesa, es desenvolupament notablement l'astronomia i l'ús del calendari, començant-se a utilitzar el còmput conegut com "calendari dels 260 dies" que va anar el més popular de Mesoamèrica. Els fundadors de Forest Alban van ser zapotecas, poble que vivia en la regió des d'èpoques prehistòriques i que creo un regne que va durar fins la conquesta espanyola. En l'actualitat, els seus descendents encara habiten en la mateixa àrea i segueixen parlant la mateixa llengua dels seus ancestres.

LA PECULIAR CULTURA DE L'OCCIDENT MÈXIC

Mentre en la resta de Mesoamèrica anava desenvolupant-se el Període Preclàsic, en l'occident de Mèxic, al costat de la costa del Pacífic es van donar unes cultures molt peculiars, ja que no van seguir les pautes marcades pels olmecas/ ni es van incloure, per tant, dintre de la civilització mesoamericana durant les seves primeres fases, a causa de els seus contactes via marítima amb Sudamèrica. És un àrea poc estudiada, a pesar de la quantitat de figures i atuells antics oposades, molt cotitzades pels col·leccionistes per la seva bellesa i expressivitat. No anava a ser sinó fins èpoques molt tardanes que la zona s'integrés en la civilització mesoamericana, sent a través d'aquests pobles per on es va introduir la metalurgía que provenia de Sudamèrica, primer la orfebrería i, poc abans de la conquesta espanyola, el bronze, metall que la seva manufactura i comerç dominaven.

L'ESPLENDOR DE TEOTIHUACÀN

Des del canvi d'era fins 400 d. de C. la petita ciutat preclàsica de Teotihuacàn va experimentar un extraordinari augment demogràfic que va repercutir profundament en el seu traçat urbà, el més notable de Mesoamèrica. Les tècniques de conreu van millorar tant que van permetre multiplicar les collites i sostenir així a una major població. L'enginyeria hidràulica va ser un element clau en aquesta millora, proporcionat a les classes dirigents, coneixedores d'aquestes tècniques, un augment de prestigi i poder. El comerç va ser altre pilar de l'economia Teotihuacàn i el factor que va permetre la seva riquesa i la penetració de la seva influència en llunyans llocs. van Crear extenses xarxes comercials en recerca de matèries primeres que després serien transformada en productes manufacturats en el mateix Teotihuacàn. Per a això van crear colònies en diferents àrees, amb l'única fi d'explotar els seus recursos naturals i obtenir les matèries sense elaborar. Cap a 550 d. de C. Teotihuacàn va començar a col·lapsar-se, no podent ja recuperar-se d'un incendi que va sofrir cap a l'any 650. La població va començar a abandonar la ciutat, instal·lant-se en diverses localitats properes.

LA FORJA
Dels primers regnes a Perú

Durant el Període Intermedi Antic de l'Antic Perú el expansionisme estava motivat per un important creixement demogràfic que va donar lloc a un agressiu militarisme i a la planificació dels nous llogarets de colons amb forts defensius. La població es va anar concentrant en grans pobles amb capacitats ofensives i defensives situats en llocs estratègics en ciutats unides per una xarxa de carreteres, que a l'ampliar-se, atravasaben les valls costaneres peruanes. Aquesta ampliació de la xarxa estava relacionada amb la supremacia dels senyors d'una vall sobre les valls veïnes, fins aconseguir així l'hegemonia. És en aquest període quan es van formar els primers regnes.

TIAHUANACO, REGNE DE LES FLAMES I LA COCA

En el Període Intermedi Antic, en la serra central andina, al costat del llac *Titicaca en l'actual Bolívia, es va desenvolupar la cultura Tiahuanaco, amb una economia basada en la ramaderia de auqénidos i una agricultura les tècniques de la qual d'irrigació artificial i acondicionamento de terres diferien de les costaneres a l'adaptar-se a les condicions de la serra i l'altiplà andinos. En la seva expansió cap al nord de la serralada, va arribar la zona de Ayacucho, en la serra central de Perú, que era una colònia del costaner regne Neixi, ja que l'economia andina es caracteritzava per la necessitat de controlar, i per tant posseir, les zones on s'originaven els productes costaners.

EL PODERÓS REGNE CHIMÚ

El precedent de l'imperi Inca en el domini de l'antic Perú va ser el regne Chimú. Cap a l'any 1200, el seu capital, la ciutat de Chan-Chan havia adquirit gran força sota una dinastia pròpia que controlava als senyorius de les valls veïnes en un proces d'expansió. van Arribar el màxim domini de l'enginyeria hidràulica i agrícola, el que els va permetre aprofitar al màxim les àrides terres costaneres, ampliant les xarxes de canals d'irrigació que travessaven els deserts entre els deserts entre les valls, comunicant i unificant així la producció agrícola.

POBLES DE L'AMÈRICA PRECOLOMBINA

Imperi Maya
La civilització maya es va desenvolupar per una extensa zona centroamericana, internant-se per àrees selvaticas fins una petita porció de territori, separada de l'àrea principal, en la costa del Pacífic.

Imperi Asteca
Fundadors de Mèxic-Tenochtitlán en el llac de Texcoco, els asteques es van expandir en poc menys d'un segle per tota l'àrea central de Mèxic, arribant fins la remota regió surenya de Chiapas.

Imperi Inca
Sorgits en la serra central dels Caminis, els inques van succeir a la ciutat de Huari en la forja d'un gran imperi al llarg.