MASTER EN INTERVENCIO EN

DIFICULTATS DE L'APRENENTATGE

Curs i codi : 1er curs - APB05PFM

Barcelona, 17 de Març de 2006

ALUMNES AMB DEFICITS AUDITIUS

INDEX

INTRODUCCIO …………………………………………………………PAG 2

UNITAT DE PROGRAMACIO “ELS ANIMALS” ……………………..PAG 5

ACTIVITATS D'APRENENTATGE ……………………………………PAG 10

JUSTIFICACIO DE LES ACTIVITATS ………………………………..PAG 11

EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE …………………….PAG 13

EL LLENGUATGE ORAL EN NEN AMB DEF. AUDITIU ……………PAG 14

INTERVENCIO DEL NEN AMB DEF. AUDITIU ………………………PAG 15

EL PAPER DE LA FAMILIA …………………………………………….PAG 16

CONCLUSIO ……………………………………………………………..PAG 17

BIBLIOGRAFIA …………………………………………………………..PAG 18

ANNEXOS …………………………………………………………………PAG 19

INTRODUCCIO . CAS PRACTIC LLUIS, 2 ANYS.

AQUEST ES L'ESTUDI D'UN CAS PRACTIC, D'UN NEN DE DOS ANYS D'EDAT, EN LLUIS, QUE PRESENTA UNA SORDESA SEVERA (AMB PERDUA AUDITIVA DE 73 dB A L'ORELLA DRETA, ON PRESENTA MILLOR AUDICIO), VEURE L'ANNEX Nº 1 (AUDIOMETRIA D'EN LLUIS) .

LES SORDESES SEVERES I PROFUNDES NECESSITEN UNA INTERVENCIO LOGOPEDICA I EDUCATIVA ESPECIALITZADA DURANT TOTA L'ESCOLARITAT.

ES NECESSARI FER UNA AUDIOMETRIA CADA SIS MESOS; SI HI HA ALGUNA VARIACIO ES NECESSARI REGULAR LA PROTESI.

PER DECISIO DELS PARES, TE UNA EDUCACIO BILINGÜE. ES A DIR, TE COM A LLENGUA FAMILIAR EL CASTELLA ORAL, COM A LLENGUA ESCOLAR TE EL CATALA ORAL I EL LLENGUATGE DE SIGNES.

A L' EDAT D'UN ANY VA ENTRAR A LA LLAR D'INFANTS I ALS TRES ANYS VA ENTRAR EN UNA ESCOLA ORDINARIA.

QUE EN LLUIS SIGUI SORD NO VOL DIR QUE TINGUI PROBLEMES DE COMUNICACIO, PERO SI TE PROBLEMES DE LLENGUATGE.

PER AQUEST MOTIU VA SER NECESSARI EL TREBALL INDIVIDUAL AMB LA LOGOPEDA, JA QUE ELL VA ESTAR DOS ANYS SENSE SENTIR FINS QUE SE LI VA DIAGNOSTICAR LA SORDESA I PER TANT, NO HAVIA DESENVOLUPAT EL LLENGUATGE. PODRIEM DIR DONCS QUE TE UNA SORDESA PRELOCUTIVA, QUE ES QUAN LA SORDESA APAREIX ABANS DE QUE EL NEN SAPIGA PARLAR.

PEL QUE FA EL NIVELL ORAL DEL LLUIS, PARLA COM SI TINGUES 8-9 MESOS, SENSE PRIMERES PARAULES. AMB LA PROTESI ES POTENCÏA EL DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC JA QUE NO ESTA MOLT AFECTAT. RESPECTE ELS ALTRES NENS SI OIENTS PRESENTA UN RETARD D'UN ANY.

COM A POSSIBLES CAUSES DE LA SORDESA PODRIEM DIR DUES :

• ES UN NEN QUE VA NEIXER PREMATUR (VA NEIXER ALS 6.5 MESOS I VA ESTAR A LA INCUBADORA AMB RESPIRACIO ASSISTIDA),

• I L'ANOXIA PERINATAL.

ALS DOS ANYS D'EDAT ES CONFIRMA LA SORDESA, QUE ES DE PERCEPCIO, ON LA LESSIO ES UBICADA A L'OÏDA INTERNA I AQUESTA ES IRREVERSIBLE.

HEM POGUT VEURE EN LES SESSIONS AMB LA LOGOPEDA, QUE EN UNA SITUACIO DE JOC, ES LA LOGOPEDA QUI ESTRUCTURA EL JOC. ELL ES MOSTRA TIMID, AMB UNA INHIBICIO PER JUGAR. ENCARA NO COMPREN LES PREGUNTES PERO MIRA EL QUE FA ELLA. LA LOGOPEDA ES DIRIGEIX A ELL AMB LLENGUATGE I SIGNES. PODEM OBSERVAR TAMBE QUE RECONEIX ELS OBJECTES QUE SE LI PRESENTEN I ELS DONA UN US ADEQUAT.

SAP QUE ES PARLAR ALS ALTRES ENCARA QUE ELL NO HA DIT CAP PARAULA.

SAP QUE L'ALTRE TE LLENGUATGE I ELL NO. ELL COMENÇA A FER SONS (COM ELS BEBES) I UTILIZA MOLT EL GEST, PER ASSENYALAR I DIR COSES. PER TANT, PODEM DIR QUE TE INTENCIO COMUNICATIVA.

EN QUINZE DIES D'INTERVENCIO LOGOPEDICA VA DIR “MAMA, PAPA, COLA”., COSA QUE PROMET UN BON PRONOSTIC.

PERQUE UN NEN SORD ADQUIREIXI LEXIC ES NECESSARI NOMBRAR-HO TOT, VERBALITZAR TOT EL QUE FEM, ELS OBJECTES…I TAMBE AMB EL SUPORT DEL LLENGUATGE DE SIGNES.

ES ACONSELLABLE FER ACTIVITATS QUE LI PUGUIN INTERESSAR, COM PER EXEMPLE JOCS, CONTES, MUSICA, EXPERIENCIES DE CONEIXEMENT DEL MEDI, ACTIVITATS AMB EL COS, PINTURA, INSTRUMENTS…

CAL ACOMPANAYAR-LO FINS QUE ELL SOL HO PUGUI FER. ELL PRIMER HA DE MIRAR I ESCOLTAR. ES BO DEMARNAR-LI ELS OBJECETES PER COMPROVAR QUE ENS ENTEN.

A CONTINUACIO PARLARE DE COM FER UNES ACTIVITATS AMB ELL PER PODER DESENVOLUPAR EL LLENGUATGE ORAL I ESTIMULAR-LO. HE ESCOLLIT EL TEMA DELS ANIMALS PERQUE ES UN TEMA QUE ALS NENS ELS INTERESSA I ELS ATREU MOLT.

PER CONTEXTUALITZAR-HO RESUMIRE COM UN NEN DESENVOLUPA EL LLENGUATGE I COM S'HA DE TRACTAR A LA LLAR D'INFANTS I , MES TARD, A L'AULA ORDINARIA.

PER ULTIM, PARLARE DE LA FAMILIA, JA QUE TE UN PAPER MOLT IMPORTANT EN EL DESENVOLUPAMENT (NO NOMES DEL LLENGUATGE) DEL NEN.

UNITAT DE PROGRAMACIO : ELS ANIMALS.

• OBJECTIUS DIDACTICS :

• AREA D'INTERCOMUNICACIO I LLENGUATGES :

• COMPRENDRE TEXTOS LLEGITS PER UN ADULT

• COMPRENDRE I UTILITZAR EL VOCABULARI RELACIONAT AMB ELS ANIMALS

• IDENTIFICAR I IMITAR ONOMATOPEIES D'ANIMALS.

• INTERPRETAR CANÇONS RELACIONADES AMB ANIMALS.

• IDENTIFICAR I REPRESENTAR LA FORMA DE LOCOMOCIO D'ALGUNS ANIMALS

• ESFORÇAR-SE PER MILLORAR L'EXPRESSIO ORAL.

• ADQUIRIR VOCABULARI

• SABER ESCOLTAR

• AREA DE DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL :

• RECONEIXER ALGUNS ANIMALS DOMESTICS I SALVATGES

• PERCEBRE LA RELACIO ENTRE ELS ANIMALS I LA SEVA ALIMENTACIO.

• CONTINGUTS :

• AREA D'INTERCOMUNICACIO I LLENGUATGES .

• COMPRENSIO DE TEXTOS ORALS (PROCEDIMENTAL)

• UTILIZACIO DEL VOCABULARI RELACIONAT AMB ELS ANIMALS (PROCEDIMENTAL)

• AUDICIO I IMITACIO D'ONOMATOPEIES D'ANIMALS (PROCEDIMENTAL)

• INTERPRETACIO DE CANÇONS RELACIONADES AMB ELS ANIMALS (PROCEDIMENTAL)

• IMITACIO DE LA FORMA DE LOCOMOCIO DELS ANIMALS (PROCEDIMENTAL)

• ESFORÇ PER MILLORAR L'EXPRESSIO ORAL I FER-SE ENTENDRE (PROCEDIMENTAL)

• COMPRENSIO DE LES INTENCIONS COMUNICATIVES DELS ADULTS I DELS NENS (PROCEDIMENTAL)

• DISCRIMINACIO AUDITIVA (PROCEDIMENTAL)

• ADQUISICIO DE VOCABULARI ( PROCEDIMENTAL)

• EL LLENGUATGE ORAL (CONCEPTUAL)

• EL LLENGUATGE COM A INSTRUMENT PER REPRESENTAR LA REALITAT (CONCEPTUAL)

• INICIATIVA I INTERES PER PARTICIPAR EN EL SISTEMA DE COMUNICACIO ORAL (ACTITUDINAL)

• INTERES PER LES EXPLICACIONS DEL ALTRES (ACTITUDINALS)

• ACTITUD DE CURIOSITAT EN RELACIO A LES INFORMACIONS QUE REP (ACTITUDINAL)

• INTERES I ESFORÇ PER MILLORAR , PER EXPRESSAR-SE ORALMENT (ACTITUDINAL)

• AREA DE DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL :

• ELS ANIMALS DOMESTICS I SALVATGES (CONCEPTUAL)

• PERPECIO D'ALGUNES DE LES CARACTERISTIQUES DELS ANIMALS (PROCEDIMENTAL)

• METODOLOGIA :

LA METODOLOGIA GIRA ENTORN AL TREBALL INDIVIDUAL DE L'ALUMNE. EL TREBALL ES DESENVOLUPA DE FORMA PROGRESSIVA. LA UNITAT CONSTA DE DIFERENTS ACTIVITATS D'APRENENTATGE, DIRIGIDES LA MAJOR PART PER ADQUIRIR VOCABULARI I ESTIMULAR L'EXPRESSIO ORAL.

LA UNITAT “ELS ANIMALS” TE UNA DURADA DE DEU HORES, DISTRIBUÏDES EN TRES SESSIONS SETMANALS D'UNA HORA DE DURACIO. AQUESTA DURADA POT VARIAR EN FUNCIO DE DETERMINADES ACTIVITATS QUE RECLAMIN TEMPS DIFERENTS.

UTILITZAREM EL SUPORT SIGNAT PER FACILITAR LA COMPRENSIO I PERQUE COMENCI LA MEMORITZACIO SIMBOLICA GESTUAL (MEMORIA VISUAL DELS GESTOS).

ELS GESTOS SON UNA ENTRADA AL SIMBOLISME, AJUDEN MOLT I ES UNA COSA QUE NO LI COSTARA AL LLUIS JA QUE NO TE PROBLEMES VISUALS.

PROPOSO ACTIVITATS AMB EL GRUP-CLASSE COM SORTIDES AL ZOO I A LA GRANJA, PER FACILITAR UN APRENENTATGE A TRAVES DE LA MANIPULACIO, L'EXPERIMENTACIO… I PERQUE ES IMPORTANT TAMBE LA INTERACCIO D'EN LLUIS AMB ALTRES NENS OIENTS DE LA SEVA MATEIXA EDAT.

REALITZARIA TAMBE UN RACO DELS ANIMALS (QUE SERVIRIA TAMBE PER ALS ALTRES COMPANYS DE CLASSE, NO NOMES PEL LLUIS), ON HI HAURIA REVISTES, DIBUIXOS, JOGUINES EN FORMA D'ANIMALS, CASSETTES AMB SONS GRAVATS, DIBUIXOS FETS PELS MATEIXOS NENS,CONTES, ETC… TOT DE MATERIAL PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE ORAL.

• RECURSOS MATERIALS :

• TREBALLAREM EL LLENGUATGE ORAL AMB EL TEMA DELS ANIMALS AMB ANIMALS DE VERITAT (PORTAREM UN PEIXET, UNA TORTUGA I UN HAMSTER A LA CLASSE PER VEURE COM SOM), AMB LAMINES SENZILLES (VEURE ANNEX Nº 2), DIAPOSITIVES D'ANIMALS, AMB MURALS (VEURE ANNEX Nº 9), PORTAREM A LA CLASSE PLOMES, PELLS, LLANA, CARN, FORMATGE, I LLET, AMB CONTES D'ANIMALS, AMB CASSETTES AMB SONS D'ANIMALS, CANTAREM CANÇONS D'ANIMALS 8VEURE ANNEX 3 EL CANÇONER), AMB PINTURA, AMB CERES, FOTOGRAFIES (VEURE ANNEX Nº 4), JOGUINES EN FORMA D'ANIMALS, ETC…

• ACTIVITATS D'AVALUACIO :

• OBSERVACIO DELS ANIMALS, RECONEIXEMENT DELS ANIMALS, ENUMERACIO DELS ANIMALS, CARACTERISTIQUES, QUE MENGEN, ETC…

• IMITACIO DEL MOVIMENT QUE FAN

• REPRODUCCIO DE L'ONOMATOPEIA QUE FA CADA ANIMAL

• IDENTIFICACIO DELS ANIMALS TREBALLATS

• ESFORÇ PER FER-SE ENTENDRE

• ORIENTACIONS DIDACTIQUES PER DESENVOLUPAR EL LLENGUATGE ORAL :

• CAL ESTIMULAR LA COMPRENSIO I L'EXPRESSIO (VEURE ANNEX Nº 6)

• CAL TENIR EN COMPTE QUE LA COMUNICACIO ES EL PAS PREVI DEL LLENGUATGE

• ES NECESSARI QUE EL NEN TINGUI NECESSITAT DE COMUNICAR-SE

• CAL ESTABLIR UN CLIMA DE CONFIANÇA

• EL MESTRE/EDUCADOR/LOGOPEDA ES UN MODEL LINGÜISTIC

• CAL TREBALLAR ELS SONS :

• AMB L'AUDICIO (EDUCACIO DE L'OÏDA, RECONEIXEMENT SONOR, I DISCRIMINACIO SONORA)

• AMB LA FONACIO (PRODUCCIO CORRECTA DE SONS)

• CAL TREBALLAR EL LLENGUATGE EN LES RUTINES DE LA VIDA QUOTINADA (SI ESTEM A LA LLAR D'INFANTS O AL PARVULARI), A TRAVES D'EXPRESSIONS USUALS, POESIES, CANÇONS, ONOMATOPEIES, CONTES, ETC…

• ES NECESSARI QUE MIREM AL NEN QUAN PARLA I ENS POSEM DE CARA A ELL.

• NO SIMPLIFICAR EL LLENGUATGE

• UTILITZAR EL NOM VERTADER DE LES PERSONES I DELS OBJECTES

• CAL EVITAR L'US DE DIMINUTIUS, SOBRETOT EN EL NOM DEL NEN

• NO TRANSMETRE ANSIETAT NI PREOCUPACIO AL PARLAR AMB EL NEN

• POTENCIAR LA COMUNICACIO ORAL EN ACTIVITATS DE CLASSE : DEBATS, EXPLICAR EL QUE S'HA FET, CANÇONS…

• LA COMUNICACIO ORAL S'HA DE REALITZAR MARCANT BE EL PUNT D'ARTICULACIO, SENSE UN TO DE VEU EXCESSIVAMENT FORT, AJUDANT-NOS DE GESTOS CORPORALS I MIMICS I INTRODUÏNT, PROGRESSIVAMENT, EL LLENGUATGE DE SIGNES.

• ASSEGURAR-NOS QUE LA PROTESI TE UN BON SO, QUE NO FACI SOROLLS I QUE NO ESTIGUI MASSA FORTA.

• ESTIMULAR AL NEN ENCARA QUE NO ENTENGUI EL QUE SENT AMB MUSICA, CONTES, ETC…

• AJUDAR-LO A QUE DISCRIMINI QUAN SENT I QUAN NO, QUE DIFERENCÏI ENTRE SO I SILENCI, QUE DISCRIMINI DIFERENTS SONS…

• QUAN S'EXPLICA UN CONTE, CAL QUE LES IMATGES QUE ES MOSTREN ESTIGUIN MOLT SEPARADES, AMB EL VOCABULARI QUE VOLEM TREBALLAR, AMB COLORS VIUS…

• MATERIAL ESPECIFIC :

• ELS RACONS : DE CUINA, D'AIGUA, DE DISFRESSES, DE PINTURA, DE CONTES…

• BIBLIOTECA ; LLIBRES AMB IMATGES (DIBUIX/NOM/SIGNE GESTUAL)

• LLENGUATGE DE SIGNES

TOT AMB L'OBJECTIU DE QUE EL NEN CAPTI LA COMUNICACIO I L'EXPRESSIO COM UN FENOMEN NATURAL I SOCIAL.

S'HA DE CONSIDERAR POSITIU TANT L'INTENT DE COMUNICACIO DESDE EL SENYAL AMB EL DIT FINS L'EMISSIO DE LA VEU PERQUE ENTENGUI QUE TAMBE TE FUNCIONALITAT COMUNICATIVA.

ACTIVITATS D'APRENENTATGE

• ACTIVITAT NUM. 1

• EN PRIMER LLOC PRESENTAREM UNES JOGUINES QUE REPRESENTEN ELS ANIMALS DE GRANJA (PORC, ANEC, GALLINA, ETC…) I ANIMALS SALVATGES (ELEFANT,GIRAFA, ETC…).

DEIXAREM TEMPS LLIURE PERQUE PUGUI JUGAR AMB ELLS I PUGUI FIXAR LA SEVA ATENCIO EN LES CARACTERISTIQUES D'AQUESTS, PERQUE ELS PUGUI MANIPULAR.

• VERBALITZAREM EL NOM DEL ANIMALS CADA VEGADA QUE EL NEN AGAFI UN ANIMAL I ENS AJUDAREM AMB EL LLENGUATGE DE SIGNES. EX. “MIRA, HAS AGAFAT UNA GALLINA. LA GALLINA TE PLOMES…”

• LA TECNICA QUE EMPRAREM FONAMENTALMENT ES LA DE DENOMINACIO.

• ACTIVITAT NUM.2

• PRESENTAREM LAMINES D'ANIMALS (AMB NOMES UNA SOLA IMATGE PER CADA LAMINA I AMB COLOR VIUS, VEURE ANNEX Nº 2)

• OBSERVAREM LES LAMINES I VERBALITZAREM EL NOM DELS ANIMALS .

• ESCOLTAREM L'ONOMATOPEIA QUE FA EL MESTRE/A I OBSERVAREM EL MOVIMENT QUE REALITZA PER A CADASCUN DELS ANIMALS

• OBSERVAR LES LAMINES, IDENTIFICAR L'ANIMAL, IMITAR ELS MOVIMENTS I L'ONOMATOPEIA :

• EX. ARA SOM GOSSOS . BUB-BUB

• ARA SOM GATS : MEU-MEU

• ARA SOM VAQUES : MUU-MUU

• ARA SOM GALLS : QUIQUIRIQUIC!!!

• ACTIVITAT NUM.3

• PRESENTAREM FOTOGRAFIES D'ANIMALS I VERBALITZAREM EL SEU NOM, EXPLICAREM QUE MENGEN, COM SON, QUIN SO FAN… TOT AJUDANT.NOS MOLT AMB L'EXPRESSIO CORPORAL, LA MIMICA I EL LLENGUATGE DE SIGNES. (VEURE ANNEX Nº 4)

• MOTIVAREM A L'ALUMNE QUE INTENTI EXPRESSAR ELS NOMS I QUE ES FIXI EN ELS NOSTRES LLAVIS

• LI FAREM PREGUNTES PER COMPROVAR SI COMENÇA A DIFERENCIAR ELS NOMS DELS ANIMALS

• EX. DONA'M EL LLEO. ON ESTA LA VACA?

JUSTIFICACIO DE LES ACTIVITATS

AMB AQUESTES ACTIVITATS TENIA COM A OBJECTIUS PRINCIPALS :

• EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE ORAL

• I EL CONEIXEMENT DELS PRINCIPALS ANIMALS (SEMPRE PER MITJA DE LA MANIPULACIO I L'EXPERIEMNTACIO).

AQUESTES ACTIVITATS LES HE ENFOCAT MES DES DEL PUNT DE VISTA DEL PAPER DEL MESTRE O MESTRA TANT D'EDUCACIO ESPECIAL O D'EDUCACIO INFANTIL, EN SESSIONS INDIVIDUALS, PER REFORÇAR ELS CONEIXEMENTS I L'ADQUISICIO DEL LLENGUATGE ORAL.

LES AREES QUE MES HE TREBALLAT AMB AQUESTA UNITAT DIDACTICA SON LA DE DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL (PELS ANIMALS) I L'AREA D'INTERCOMUNICACIO I LLENGUATGES, QUE ES LA QUE ENS INTERESSA EN AQUESTS MOMENTS.

EL TEMA DEL ANIMALS ES EL MITJA A TRAVES DEL QUAL EL NEN ANIRA ADQUIRINT PROGRESSIVAMENT EL VOCABULARI I ANIRA ADQUIRINT A POC A POC EL LLENGUATGE ORAL.

ES IMPORTANT QUE LA PERSONA ENCARREGADA D'AQUESTA TASCA, EN AQUEST CAS EL MESTE/A, SIGUI UN MODEL LINGÜISTIC CORRECTE I QUE TINGUI LES EINES NECESSARIES PER PODER MOTIVAR AL LLUIS.

PER A AQUESTES ACTIVITATS HE ESCOLLIT LAMINES, FOTOGRAFIES, MURALS,,,DE COLORS VIUS, AMB IMATGES SENZILLES PERQUE SIGUIN MOTIVADORES I CLARES.

HE PROPOSAT TAMBE QUE EN LA UNITAT DIDACTICA ES PORTIN ANIMALS VIUS A CLASSE PERQUE PUGUIN EXPERIMENTAR AMB ELLS, COM TAMBE SORTIDES FORA DEL CENTRE, COM ARA ANAR AL ZOO O A UNA GRANJA-ESCOLA. CREC QUE SON ACTIVITATS INTERESSANTS I ENCORATJADORES PER QUALSEVOL INFANT.

D'ACTIVITATS EN FARIEM MOLTES MES, NOMES EN POSO ALGUNES D'EXEMPLE.

A L'HORA DE TREBALLAR EL LLENGUATGE ORAL TINDREM EN COMPTE ELS PROCEDIMENTS SEGÜENTS :

* L'OBSERVACIO, MANIPULACIO I ENUMERACIO D'OBJECTES, PERSONES, ANIMALS… PROPERS AL NEN.

* L'ENUMERACIO S'HA DE FER A PARTIR DEL FET DE RECONEIXER.LOS A TRAVES DELS SENTITS.

* EXERCICIS AMB L'OBJECTIU DELS QUALS SIGUI AFAVORIR UNA DICCIO CORRECTA.

EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

UN INFANT EMET UN SO I LA PERSONA ADULTA LI RESPON. AQUEST FET POSA EN RELLEU EL PAPER ESSENCIAL DE L'ADULT EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'US DE LA PARAULA EN L'INFANT. PER EX. LA MARE ES MOLT PROPENSA A ATRIBUIR-LI INTENCIONS COMUNICATIVES (SOMRIUE, XERROTEJOS, ESTIRAMENTS DELS BRAÇOS…).

LES RELACIONS FAMILIARS ES TEIXEIXEN I S'ESTENEN GRACIES ALS MITJANS EXPRESSIUS : LA COMUNICACIO PREVERBAL. ELS NENS, FINS I TOT ABANS QUE DOMININ MINIMAMENT EL LLENGUATGE, TAMBE COMUNIQUEN,

LA VISIO I L'OÏDA TENE UN PAPER MOLT IMPORTANT EN LA COMUNICACIO. LA PRIMERA ES LA “CLAU DE CONTACTE”, PREAMBUL D'UNA INTERACCIO; LA SEGONA ES EL PROCESSADOR DE FONS TONAL I RITMIC QUE ENVOLTA LA COMUNICACIO.

ES IMPORTANT QUE EN ELS SEUS PRIMERS LLIBRES CONTINGUIN IMATGES MOLT NITIDES, FACILS D'IDENTIFICAR, AMB LES QUALS ES PUGUI EXERCITAR.

EN LLUIS, A L'EDAT DE DOS ANYS, HAURIA DE FER SERVIR ALGUNES PARAULES, FORMULAR ALGUNA PREGUNTA I COMENÇAR A SABER RESPONDRE, FENT US DELS PRONOMS I DESIGNANT ALGUNES PERSONES PEL SEU NOM.

EN CANVI, EN LLUIS ES COMUNICA ASSENYALANT LES COSES I APREN PER MITJA DE L'OBSERVACIO I LA IMITACIO.

APENDRE AMB L'OÏDA :

L'INFANT, ESCOLTANT LA PERSONA QUE LI PARLA, APREN MOLTES COSES DEL MON QUE L'ENVOLTA I D'ELL MATEIX. ES CAPAÇ DE COMPRENDRE EL SIGNIFICAT ESPECIFIC DE LES PARAULES.

L'EDUCADOR/MESTRE/LOGOPEDA HA DE BUSCAR PORDER PARLAR CADA DIA, ENCARA QUE SIGUI UNA BREU ESTONA, AMB CADA UN D'ELLS.

ELS INFANTS ENTENEN I ES FAN ENTENDRE CADA VEGADA MILLOR. LA COMPRENSIO DEL LLENGUATGE ACOSTUMA A ANAR PER DAVANT DE L'EXPRESSIO.

ELS NENS ESTAN MOTIVATS A PARLAR, VOLEN COMUNICAR-SE SOBRE LES PERSONES, ELS OBJECTES, LES SITUACIONS QUE ELS INTERESSEN.

CAL BUSCAR I UTILITZAR LES SITUACIONS, ELS ESTIMULS I EXPERIENCIES EN LES QUE EL NEN PROJECTI AQUESTA NECESSITAT DE PARLAR I EL SEU DESIG D'EXPRESSAR-SE.

EL LLENGUATGE ORAL EN NENS AMB DEFICITS AUDITIUS

ELS NENS AMB DEFICITS AUDITIUS PRESENTEN UNA ABSENCIA O UNA GRAN POBRESA DE LLENGUATGE. L'EXPRESSIO ORAL NORMALMENT SERA DEFICIENT O INEXISTENT.

TENDEIXEN A ARTICULAR MILLOR LES VOCALS QUE LES CONSONANTS ( LA “A” ES LA MILLOR QUE ARTICULEN; LA “I” I LA “U” LES PITJORS; A VEGADES LA “A” SEMBLA “O”). LES CONSONANTS SON PITJOR SENTIDES (LA “S” LA PITJOR).

EL NEN AMB DEFICIT AUDITIU ENTRE L'ANY I MIG I ELS TRES ANYS, PERD EL BALBOTEIG I EMPRA LA MIMICA I ELS GESTOS. EL GEST D'INDICACIO ES EL QUE TE LA PRINCIPAL FUNCIO COMUNICATIVA (PER CRIDAR L'ATENCIO DE L'ADULT, PER ESTABLIR PAUTES D'INTERACCIO, ETC…).

EN EL CAS DEL LLUIS, ES AIXO EL QUE PASSA EXACTAMENT. AL NO SENTIR FINS ELS DOS ANYS, LA SEVA FORMA DE COMUNICAR-SE HAVIA ESTAT FINS L'ADAPTACIO DE LA PROTESI EL GEST, L'EXPRESSIO CORPORAL.

QUAN EL NEN OIENT COMENÇA A PARLAR, DESAPAREIX EL GEST. EN EL NEN SORD NO, TE UNA IMPORTANCIA VITAL EN LA SEVA COMUNICACIO, SOBRETOT SI ES COMUNICA AMB LLENGUATGE DE SIGNES (VEURE ANNEX Nº 5)

EL NEN SORD PRESENTARA TAMBE UN RETARD RESPECTE EL NEN OIENT I TINDRA AFECTAT EL PENSAMENT ABSTRACTE.

LA INTERVENCIO PRECOÇ S'HA D'INICIAR DESDE ELS PRIMERS MESOS DE VIDA, O EN EL MOMENT EN QUE ES DETECTA UNA PERDUA AUDITIVA.

L'US D'AUDIFON S'HA DE COMENÇAR EL MES AVIAT POSSIBLE. ES IMPORTANT QUE EL NEN AMB DEFICIT APRENGUI A COMUNICAR-SE, APROFITANT LES RESTES AUDITIVES, I QUE ENTENGUI QUE EXISTEIX UN MON SONOR I UN LLENGUTATGE.

EL NOSTRE NEN, EN LLUIS SE LI VA POSAR L'AUDIFON EN EL MOMENT EN QUE ES VA DETECTAR LA PERDUA AUDITIVA, CAP ALS DOS ANYS.

UN DELS OBJECTIUS DE LA INTERVENCIO PRECOÇ ES LA D'ACONSEGUIR LA DESMUTITZACIO D'AQUESTS NENS, ENSENYAR-LI LA PRODUCCIO DE SONS, L'ARTICULACIO DE LA PARAULA I L'ADQUISICIO DE LA LECTURA LABIAL.

HI HA FACTORS CONDICIONANTS QUE MODIFIQUEN ELS RESULTATS :

• EL TIPUS DE SORDESA (SI ES TRANSMISSIVA O DE PERCEPCIO )

• QUINA PERDUA AUDITIVA PRESENTA A CADA FREQÜENCIA

• EL DIAGNOSTIC I LA INTERVENCIO MES O MENYS TEMPRANA

• L'ADAPTACIO PRECOÇ A UNA PROTESI

• L'ESTIMULACIO QUE REP EL NEN

• L'ACCEPTACIO I LA COOPERACIO DE LA FAMILIA.

INTERVENCIO DEL NEN AMB DEFICIT AUDITIU

HI HA QUATRE LINIES METODOLOGIQUES EN LA REEDUCACIO AUDITIVA :

• METODES ORALISTES O LABIO LECTURA : PRETEN LA INTEGRACIO COMPLETA AL MEDI DOTANT-LOS D'UN SISTEMA DE COMUNICACIO QUE LI PERMET COMUNICAR-SE AMB GRAN QUANTITAT DE PERSONES. APROFITEN LES RESTES AUDITIVES I LA LECTURA LABIAL.

• METODE QUE UTILITZA EL LLENGUATGE ORAL AMB LA PARAULA COMPLEMENTADA (SIGNES CONVENCIONALS), AMB SIGNES DEL LLENGUATGE DE SIGNES (BIMODAL, VEURE ANNEX 7) O AMB LA DACTILOLOGIA.

• METODE DE COMUNICACIO TOTAL : COMBINA TOTS ELS METODES

• EL BILINGÏSME : EL NEN APREN DUES LLENGÜES, LA DE SIGNES I L'ORAL.

EN EL CAS DEL LLUIS, PER DECISIO DELS PARES, ES VA OPTAR PER UNA EDUCACIO BILINGÜE (LLENGUATGE ORAL + LLENGUATGE DE SIGNES).

EL LLENGUATGE DE SIGNES “ES LA LLENGUA A TRAVES DE LA QUAL PODRA SIMBOLITZAR LA REALITAT SENSE DIFICULTAT I QUE LI PERMETRA DISPOSAR D'UN LLENGUATGE, UN INSTRUMENT DEL SEU PENSAMENT” (MEDINA, 1996).

EL CONEIXEMENT DEL LLENGUATGE DE SIGNES NO NOMES NO ENTORPEIX L'ADQUISICIO DEL LLENGUATGE ORAL SINO QUE AFAVOREIX EL SEU APRENENTATGE.

EL PAPER DE LA FAMILIA

ES IMPORTANT TREBALLAR EL DOL AMB LA FAMILIA, PER LA PERDUA DEL FILL IMAGINARI PERDUT I PER L'ACCEPTACIO DEL FILL REAL AMB DEFICIT AUDITIU.

ELS PARES MOLTES VEGADES DEMANEN QUE EL SEU NEN PARLI PERQUE VOLEN QUE ES COMPORTI COM UN NEN OIENT. VOLEN QUE EL SEU FILL SIGUI UN NEN “NOIRMAL”.

UNA ALTRE COSA QUE INFLUEIX SON LES CARACTERISTIQUES SOCIOCULTURALS DE LA FAMILIA, SI LA FAMILIA TE RECURSOS EL NEN TINDRA MES OPORTUNITATS I MES MITJANS (ORDINADORS, TELETEXT…), TINDRA UN ENTORN MES RIC,MES INFORMACIO I MES AJUDA.

CAL VEURE LES INQUIETUDS DELS PARES, QUINES COSES SON LES QUE ELS PREOCUPA. ES PODEN FER LES ENTREVISTES AMB EL NEN A DAVANT. ES ACONSELLABLE CONVIDAR ALS PARES A LA SESSIO INDIVIDUAL AMB LA LOGOPEDA PERQUE VEGIN COM S'HA DE PARLAR AMB EL SEU FILL ( DE FORMA NATURAL, POSANT-SE DE CARA A ELL, ETC…), QUINS PROGRESSOS FA, ETC…

CAL DONAR ALS PARES UNA VISIO REALISTA DE LES CAPACITATS DEL FILL, DONAR TOTA LA INFORMACIO QUE NECESSITIN.

SERIA POSITIU QUE ELS PARES COL.LABORESSIN EN EL PROGRAMA EDUCATIU DEL SEU FILL, QUE SE SENTIN PART PROTAGONISTA DE LA SEVA EDUCACIO.

PEL QUE FA A LES RELACIONS SOCIALS DEL NEN, SERIA BO QUE EL NEN AMB DEFICIT AUDITIU ES RELACIONES AMB ALTRES NENS OIENTS DE LA SEVA MATEIXA EDAT

I QUE ELS PARES MATEIXOS PARLESSIN AMB ALTRES PARES AMB LA SEVA MATEIXA PROBLEMÁTICA, CAL INFORMAR-LOS DE QUE EXISTEIXEN ASSOCIACIONS DE PARES..

CONCLUSIO

HISTORICAMENT, L'ATENCIO EDUCATIVA DELS NENS AMB DEFICIT AUDITIU VA PERMETRE QUE MOLTS D'AQUESTS NENS UTILIZARAN EL LLENGUATGE ORAL PER COMUNICAR-SE. I, PER TANT, TAMBE VAN ACCEDIR A UNS NIVELLS ESCOLARS PROPIS DELS NENS DE LA SEVA EDAT. VA SER UN PRIMER PAS PER LA SEVA INTEGRACIO.

AMB L'INTRODUCCIO DEL LLENGUATGE DE SIGNES ES VA PERMETRE QUE MOLTS NENS QUE NO PODIEN ACCEDIR AL LLENGUATGE ORAL ES POGUESSIN COMUNICAR.

CAL DONAR TEMPS ALS PARES PERQUE S'ADAPTIN A AQUESTA NOVA SITUACIO I PERQUE ACCEPTIN QUE ES NECESSARI PEL SEU FILL INTRODUIR PARAL.LELAMENT AL LLENGUATGE ORAL, EL LLENGUATGE DE SIGNES.

EN TOT EL LLARG PROCES L'EDUCADOR/MESTRE/LOGOPEDA HI TE UN TREBALL IMPORTANT QUE ES COMPLEMENTARA AMB LA TASCA DELS PARES. LA SEVA FUNCIO HA DE SER LA DE MOTIVAR L'EXPRESSIO LINGÜÍSTICA A TRAVES DE LA COMUNICACIO INDIVIDUAL NEN / ADULT O BE EN LA COMUNICACIO A NIVELL DE GRUP (CANÇONS, JOCS…).

BIBLIOGRAFIA

SANCHEZ ASIN, A. (1993) NECESIDADES EDUCATIVAS E INTERVENCION PSICOPEDAGOGICA. BARCELONA : PPU.

GUTIEZ CUEVAS, P. (2005). ATENCION TEMPRANA. PREVENCION, DETECCION E INTERVENCION EN EL DESARROLLO (0-6 AÑOS) Y SUS ALTERACIONES. MADRID : EDITORIAL COMPLUTENSE.

GOLDSCHMIED, ELINOR. (1979). EDUCAR L'INFANT A L'ESCOLA BRESSOL. COL.LECCIO “TEMES D'INFANCIA, Nº 31. ASSOCIACIO DE MESTRES ROSA SENSAT.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (1992) CURRICULUM D'EDUCACIO INFANTIL. BARCELONA.

AAVV. LLIBRE GUIA TU-TUUU 0-2 ANYS.(1999). BARCELONA : ED. EDEBE.

AAVV. LLIBRE GUIA TU-TUUU 2 ANYS. (1999). BARCELONA : ED. EDEBE.

PUJOL, M.A. ; ROIG, T. OBSERVACIO I EXPERIMENTACIO A PARVULARI. (1979). BARCELONA : DOSSIERS ROSA SENSAT.

PERINAT, A. LA PRIMERA INFANCIA. (2005). BARCELONA : ED UOC.

AAVV. EDUCACIO INFANTIL. (1997). BARCELONA : ED.ESTEL

TORRES GALLARDO, B. LA COMUNIDAD SORDA. (1999).BARCELONA : ISEP TEXTOS

FLORES, L.; BERRUECOS, P. (1991).EL NIÑO SORDO DE EDAD PREESCOLAR. MEXICO : EDITORIAL TRILLAS.

ANNEXOS

5