Índex

Índex ......... 1

Concepte d'expressió corporal 2

Concepte de ball 2

Concepte de ritme 2

Diferents tipus d'Aeròbic 2

Història de l'Aeròbic 3

La música en l'aeròbic 4

Que son els vuits i les frases musicals? 4

Passos aeròbic 5

Bibliografia 6

Concepte d'expressió corporal

Entenem l'Expressió Corporal com la dansa pròpia de cada individu i com a tal, la seva necessitat de ser reconeguda i explorada.
És una disciplina que ens permet conectar amb el nostre cos i recuperar un espai per a desenvolupar la nostra capacitat creativa i lúdica.
Si conservem un espai per a reconèixer-nos, jugar i dansar, individual i col·lectivament, la nostra capacitat de ser i crear no es deteriorarà.

Concepte de ball

Seguit de passos, de salts, de gests o de posicions ordenats d'acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.

Concepte de ritme

El ritme una proporció de temps entre diversos sons, moviments, fenòmens o actes repetits. És un moviment que tothom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial.

Depèn els passos d'aeròbic que vulguem fer, triarem una música amb molt o poc ritme.

Diferents tipus d'Aeròbic

El que nosaltres coneixem més es l'aeròbic normal, però n'hi ha de molts altres, alguns d'aquest són:

• Aeróbic

• Aquaeróbic

• Cardio - funk

• Circuits

• 
  Fitness

• Funky

• Intervals

• Salsa

• Slide

• Step

• Stretching

• Yogaeróbic

• Aero boxing

• Spinning , ciclisme indoor, spin-bike

Història de l'Aeròbic

Resulta difícil situar l'origen de l'aeròbic tal com és avui en dia. En l'actualitat sembla senzill pensar en l'aeròbic quasi de forma instintiva com en una activitat segura (la intensitat és perfectament controlable) saludable i divertida, però fa uns anys això no era així.

Els orígens de l'Aeròbic tal com l'entenem actualment es situen l'any 1968, considerant com a verdader pare d'aquest esport a Cooper gràcies al seu llibre titulat “Aeròbics”. Aquest llibre va aparèixer publicat per primera vegada als EUA on el seu autor el Doctor Kenneth H. Cooper , metge de les forces armades nord-americanes, exposa el programa d'entrenament que ell mateix va dissenyar per als membres de les forces armades del seu país. En aquest llibre Cooper defenia els avantatges del sistema cardiorrespiratori de l'exercici de mitja intensitat i de duració prolongada. En aquesta primera teoria sobre l'aeròbic insistia en les millores del rendiment i de la resistència en les persones que practicaven aquesta activitat, la qual cosa servia també com un factor de prevenció de malalties cardíaques i respiratòries. Amb el pas del temps es va pensar en la possibilitat de combinar música i elements de disciplines diferents: jogging, jazz , gimnàstica, ball, i crear així quelcom nou. El resultat d'aquesta combinació és el que s'ha denominat dansa aeròbica (Aeròbic Danse), que consisteix a ballar al ritme de la música però d'una manera aeròbica, és a dir, seguint els principis bàsics que deu complir tot exercici aeròbic. En 1969 Jackie Sorensen va ser proposta per a realitzar un programa a la televisió on seguint allò que s'ha exposat per Kenneth H. Cooper es proposava la possibilitat d'utilitzar l'Aeròbic Danse com a mètode d'entrenament gimnàstic per a les esposes dels militars Nord-americans a la base de Puerto Rico on estava destinat el seu marit Neil, enfront de la tradicional gimnàstica de manteniment.

El creixement de l'aeròbic i la difusió dels seus beneficis físics i psicològics va ser tan gran que s'estima que en 1979 ja hi havia en els Estats Units aproximadament 50.000 persones “enganxades” a aquest esport. Només tres anys després la xifra es va multiplicar fins a aconseguir els 160.000 practicants.

En l'actualitat, l'aeròbic, és un dels esports més practicats en tot el món. Ja no sols el practiquen dones que senten un especial interès per modelar el seu cos eliminant una part del seu pes gras, sinó que també ho fan moltes persones de totes les edats (homes inclosos), que tracten de beneficiar-se dels atractius de l'aeròbic, un esport que permet obtenir un bon nivell físic sense una intensitat de treball elevada i ajuda a sentir-se millor.

La música en l'aeròbic

La música és el component fonamental per a motivar i marcar el ritme en aeròbic, fitness, acuaerobic, aerobiking, kickboxing, alçament de pesos i per a descarregar tensions, estrès o depressió. Ara bé, no qualsevol música s'adapta a una disciplina en particular. Escalfament, entrenament i relax tenen un ritme molt diferent. Podríem dir que quasi acompanyen el ritme cardíac.

L'èxit d'una classe d'Aeròbic es deu en part a una elecció musical acord sempre amb les característiques de la sessió. Si la música que ha triat és la correcta, s'ha de tenir per segur que augmentarà molt l'atenció dels seus alumnes.

Les influències que dóna la música a l'activitat aeròbica són:

• Ajuda a l'execució del moviment i millora la qualitat d'aquest.

• 
  Estimula i incita a l'execució i afavoreix la concentració.

• Millora el procés d'aprenentatge.

• Pot millorar el rendiment motor.

• És canalitzadora de sentiments, expressió, creació.

• Exerceix una funció d'excitació o de relaxació.

Que son els vuits i les frases musicals?

La musica s'estructura a base de frases musical. En la musica aquestes frases formen temps accentuats. Una frase musical és la unió de 8 temps. Les frases es solen unir en blocs o períodes de 4 frases.

La majoria de les cançons tenen una estructura musical regular a base de frases i períodes complets, però algunes cançons tenen una estructura musical complicada. En el mig d'uns períodes musicals ens trobem amb una frase aïllada o un buit musical que ens trenca l'estructura de la coreografia. És important saber reconeix-ho i fer algun pas o moviment diferent per omplir aquest tems diferent o que falta, i continuar la coreografia quan hi torni ha haver la estructura musical normal. També val per explicar a la classe com ho van fent i les modificacions que hi ha que fer per continuar la classe.

Passos aeròbic

• Marxa : es tracta d'un pas de senzilla realització que està present en molts moments de la classe. No és més que caminar en el lloc sense avançar. Es pot fer tant de baix impacte com d'alt impacte. De la primera forma valdria de caminar sobre el lloc, mentre que la segona seria com fer jogging o trotar alçant lleugerament els talons. És un bon punt de partida per a fer altres passos tant d'alt com de baix impacte, en funció de com es mouen els genolls o els talons. Normalment s'utilitza aquest moviment com a pausa que s'empra per a explicar els passos següents d'una coreografia. Una de les variacions més senzilles de la marxa és quan l'esportista, en compte de caminar sense desplaçar-se, avança o retrocedeix quatre passos (un per cada temps).

• Step - touch : en castellà es coneix a aquest moviment com a pas - toca o costat a costat. És un dels més senzills, la qual cosa provoca que, com en la marxa, sigui la base de molts altres passos, com el grapevine. Partint d'una posició ferma, es separa una cama cap a un costat i després l'altra s'ajunta amb la primera. No és més que un pas lateral. És un gest molt propici per a fer-ho diverses vegades seguides intercalant-ho amb altres. Un dels pocs requisits que exigeix és mantenir lleugerament flexionats els genolls per a amortir d'aquesta manera el moviment. És un pas molt semblant al lunge. Es a dir, una de les dos cames s'obre cap a un costat, però en compte de recaure en ella el pes de l'esportista descansa sobre la cama que no es mou. Els moviments són d'obrir i tancar les cames però sense que el pes es desplaci junt amb la cama que es separa de la resta del cos.

• Grapevine : és molt semblant al step - touch, però al tenir alguna complicació més (sense deixar de ser fàcil) es coneix com la vinya, un nom que rep perquè s'assembla a la figura retorçada d'aquesta. Un nom més senzill és el de pas creuat. El moviment es divideix en quatre temps. Partint de la posició inicial, el primer consisteix a obrir una cama cap a un costat, en el segon s'encreua l'altra cama per darrere de la que s'ha mogut en primer lloc, en el tercer es torna a separar la primera (amb el que les dos tornen a estar separades) i en l'últim s'agrupen una altra vegada les cames.

• Jumping: Des de la posició anatòmica, saltem i caiem amb els peus separats i les puntes obertes.

• Jumping Jack : és un pas que es realitza sobretot en els moments en què es treballa a una intensitat major. Com tots els bots, el jumping jack és un gest d'alt impacte. Consisteix en el fet que partint de tenir els dos peus junts, s'obrin i tanquen ràpidament, realitzant un bot, que pot ser més o menys ampli.

• 
  Hops: per a realitzar-ho, l'esportista només ha de fer petits bots sobre el lloc (sense avançar) amb els dos peus junts. Pot ser un pas d'alt o baix impacte. L'amplitud del bot o la velocitat a què es realitza (en funció de la música) és el que provoca les diferències.

• Pas en V: Els peus dibuixen una V al terra. El vèrtex és el punt de sortida.

Bibliografia

Webs:

http://www.alu.ua.es/l/lgm33/principal.html - Info Aeròbic

http://www.xtec.es/~emirabet/aerobic.html - Practiquem Aerobic a l'escola!

http://www. grec.net/ - Enciclopedia catalana

Més webs que he trobat en el buscador Google - http://www.google.com/

- 3 -

Fitness

Pas V L= peu Esquerra R= Peu dret