REGLAS DE ACENTUACIÓN

ACENTO GRÁFICO

AGUDAS

Se acentúan las palabras agudas terminadas en :

-vocal

-vocal + s

-en

-in

No se acentúan las palabras agudas terminadas en diptongo, porque en realidad no acaba en vocal sino en semiconsonante.

Cantareu vindreu

Las palabras agudas normalmente son cerradas

Cançó camió petició café també jardí bambú algú faré interés després autobús

estrés permís curiós nerviós mossén Hamelín Berlín

EXCEPCIONES

a) bo(que es abierta sin tilde y derivados ) debò rebò

cos(que es abierta sin tilde y derivados ) guardacòs anticòs

gros(que es abierta sin tilde y derivados )bocagròs capgròs

Clos(que es abierta sin tilde y derivados ) inclòs exclòs reclòs conclòs

açò això allò repòs espòs arròs terròs Vinaròs

però ressó so to tro

comprèn què per què perquè

palabras acabadas en a porque la a siempre es abierta

vindrà germà aniràs fixà

PALABRAS AGUDAS SIN ACENTO DIFERENTES A LAS CASTELLANAS

4) Futbol xofer servei hauran

LLANAS

No se acentúan las palabras llanas terminadas en :

-vocal

-vocal + s

-en

-in

Si se acentúan las palabras llanas terminadas en diptongo, porque en realidad no acaba en vocal sino en semiconsonante.

Cantàreu teméreu dormíreu cantàreu temíeu dormíeu menjàveu

3)Las palabras llanas pueden ser abiertas y cerradas

hòmens èxit ràpid exàmens pàl.lid àcid

estómac mínim jóvens podríem créixer córrer fórem míssil ésser únic coincidírem

4) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando en la sílaba siguiente hay una i o una u.

Bèl.lic econòmic immòbil alcohòlic cèntim èxit rèptil tècnic imbècil esplèndid còlic ingenu negoci

EXCEPCIÓN

Paréixer

5) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando aparecen en la sílaba que está acentuada, con o sin tilde o acento escrito, en las palabras llanas.

6)PALABRAS LLANAS DIFERENTES A LAS CASTELLANAS

Córrer rèptil míssil paréixer estudia

Como la ia en valenciano no es diptongo escribimos las siguientes palabras llanas sin acento:

Maria venia tindria fantasia faria alegria feia duia estudia

ESDRÚJULAS

1) Las palabras esdrújulas se acentúan todas.

2) Las palabras esdrújulas son normalmente abiertas.

Tòfona època estàtua lactància ràpides pràctica màquina

3) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando en la sílaba siguiente hay una i o una u.

Violència prudència valència ciència advertència pròxima pròpia folklòrica

ètnica tècniques bèl.liques història històries còpia lògica matèria

matèries

diòptria crònica

4) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando aparecen en la sílaba que está acentuada, con o sin tilde o acento escrito, en las palabras esdrújulas.

5)Las palabras terminadas en encia son abiertas.

Freqüència ciència prudència violència València advertència

6) EXCEPCIONES PALABRAS ESDRUJULAS CERRADAS

a) Fórmula pólvora tómbola

Església Dénia góndola

Cérvola Llémena tórtora

b) Las palabras en las que la sílaba tónica tiene una i o una u.

Línia llíria física última música família

7) PALABRAS ESDRÚJULAS DIFERENTES A LAS CASTELLANAS

diòptria ràpides

Como la ia i ies en valenciano no es diptongo escribimos las siguientes ---

palabras esdrújulas sin acento:

Tenies fantasies

palabras esdrújulas con acento:

ciència història històries matèria còpia matèries

REGLAS GENERALES

Los adverbios acabados en -ment conservan la acentuación de los adjetivos originales

Difícilment meritòriament

ACENTO DIACRÍTICO

Se usa para diferenciar las palabras que se escriben igual pero que tienen significados diferentes.

CON ACENTO	SIN ACENTO
Bé béns (patrimonio, molt bé)	Be bens(letra “b” , cordero, corderos)
Déu déus(dios, dioses) adéu	Deu deus(número 10, “debes” del verbo “deure”
És (del verbo “ser”)	Es (pronombre)
Sé (del verbo “saber”)	Se (pronombre)
Més (cantidad)	Mes (mes del año, posesivo plural)
Féu (va fer, del verbo “fer”)	Feu (feudo)
Món (mundo) rodamón, trotamón	Mon (posesivo)
Nét néta néts nétes besnét	Net neta nets netes (limpio)
ós óssos (animales)	Os ossos (huesos)
Sí (afirmación)	Si (condicional , nota musical, seno)
Sóc (del verbo “ser”)	Soc (zueco)
Vós (abreviatura de “vosté”)	Vos (pronombre)
Són (del verbo “ser”)	Son (sueño, posesivo)
Té (del verbo “tenir”)	Te (infusión, letra “t”, pronombre)
Ús (del verbo “usar”)	Us (pronombre)
Véns vénen (del verbo “venir”)	Vens venen (del verbo “vendre”, vender)
Vés (imperativo de “anar”, ir)	Ves (abreviatura de “veges” del verbo “veure”, ver)
Tòs (pescuezo, bescoll)	Tos (del verbo “tossir”, toser, posesivo plural)
Mà (mano)	Ma (posesivo)
Pèl pèls (pelo) repèl contrapèl	Pel pels (contracción)
Sòl (suelo) sòls subsòl	Sol sols (astro rey, nota musical , solo, del verbo “soler”)
Mèu mèus (maullido)	Meu meus (posesivo)
Què (interrogativo)	Que (cuando no es interrogativo)
Bóta bótes (cuba, barril)	Bota botes (calzado, del verbo “botar”)
Dóna dónes (del verbo “donar”)	Dona dones (mujer)
Fóra (del verbo “ser”)	Fora (lo contrario de “dentro”)
Móra móres (fruta)	Mora mores (mujeres árabes)
Mòlt mòlta mòlts mòltes (del verbo “moldre”, moler)	Molt molta molts moltes (cuantitativo)

ACENTUACIÓN

ACENTO DIACRÍTICO

-Hay una jerarquía de prioridades para llevar acento.

El verbo tiene preferencia sobre el sustantivo

El sustantivo tiene preferencia sobre el adjetivo.

EJEMPLOS

És (verbo) es (pronombre)

Fóra (verbo) fora (adverbio)

Mà (sustantivo) ma (posesivo)

EXCEPCIONES

Mes (sustantivo) més (cantidad)

Be (sustantivo) bé (adverbio)

LA DIÉRESIS

FUNCIONES DE LA DIÉRESIS

ESCRIBIMOS DIÉRESIS

Para que suene o se pronuncie la “u” en qüe, qüi, güe, güi

Qüestió obliqüitat freqüència pasqües conseqüència aigües

llengües pingüí

2) Para marcar que no hay diptongo en los grupos vocal + i , vocal + u se pone diéresis en la segunda letra(como el acento en castellano) (La diéresis indica que en el pasado hubo algún elemento que se perdió y por eso las 2 vocales no forman diptongo)

heroïna heroïcitat roïna trapezoïdal

proteïna veïna europeïtzant espontaneïtat heterogeneïtat

diürn diürètic

peüc

traïdor raïm arcaïtzant

ingenuïtat continuïtat fluïdesa lluïda Suïssa suïcidi Lluïsa

Excepción: cuina

3) Para marcar que una i, u entre vocales es tónica y forma una sílaba diferente

Verbos acabados en vocal + ir, conduïa

LA DIÉRESIS

NO ESCRIBIMOS DIÉRESIS

El acento tiene prioridad sobre la diéresis o sea que cuando podemos acentuar según las reglas no se pone diéresis.

Veí conduírem país agraíem suís

No se pone diéresis en las terminaciones:

-US (Màrius)

-UM (harmònium)

-ISME (egoisme, heroisme)

-ISTA (egoista, altruista)

Excepción: proïsme (prójimo)

No se pone diéresis con los prefijos:

-AUTO (autoinducció)

-ANTI (antiinflamatori)

-CO (coincidència, coincidir)

-CONTRA (contraindicació)

-RE (reincident, reinventar, reunir)

-SEMI

Excepción : reüll, y las formas del verbo reeixir

No se pone diéresis con el

-infinitivo (conduir, agrair, lluir)

-geruncio (conduint, agraint, lluint)

-futuro (conduiré, agrairé, lluiré)

-condicional (conduiria, agrairia, lluiria)

de los verbos acabados en vocal + ir. (3ª conjugación) pero si se pone diéresis en la i acompañada de la vocal que va delante de la i, en el resto de los tiempos verbales.

Conduït conduïsc conduïm conduïu agraïu agraïm obeïm obeïu

obeït agraït