Yukio Mishima

Literatura oriental contemporánea. Narrativa y Dramaturgia japonesa # Valors tradicionals Japó. Novel·las de la postguèrra. Tèmes

  • Enviado por: Andrea
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

YUKIO MISHIMA

Yukio Mishima, pseudònim del novel·lista i gramaturg japonès Hiraoka Kimitake, molt conegut a Occident, on el tema central es la dicotomía entre els valors tradicionals del Japó i l'esterilitat espiritual de la vida contemporànea. Nascut a Tòquio, no va conseguir que l'admetèssin a l'Exèrcit per lluitar durant la II Guerra Mundial, però en canvi va treballar en una fàbrica d'aeronàutica. Després de la guerra va estudiar Dret i va estar treballant un temps en el Ministeri d' Hisenda.

Estudià a la universitat de Tòquio. Va iniciar literatura els 19 anys amb la col·lecció de contes Hanazakari no mori (El bosque en flor, 1944). Durant la II Guera Mundial (sota la influència de l'escola romàntica japonesa) publicà un recull de narracions.

Després de la Guerra, es va consolidar com a escriptor de gran èxit amb la seva primera novel·la, Kamen no Kokuhaku (Confesiones de una máscara, 1949), en parte autobiogràfica, va tenir molt d'èxit i va ser tant elogiada que li va permetre dedicar-se definitivament a l'escriptura i així, va fer altres narracions com:

  • Ai no Kawaki (Enujo del amor, 1950).

  • Kinshoku (El color prohibido, 1951-53).

  • El pabellón de oro, 1956; que, retrata a un home obsesionat amb la religió i la bellesa.

  • El marino que perdió la Gracia del mar, 1963; és un relat truculent sobre la gelosia adolecent.

  • Y en la seva epopeia de quatre volums:

- El mar de la fertilidad, 1970; que comprèn:

- Nieve de primavera

- Caballos desbocados

- El templo del alba

- La corrupción de un ángel

Analitza la transformació del seu país en una societat moderna però estèril.

Publicà altres obres ideològicament amb les dretes.

Apasionat pel bushido (còdig d'honor dels samurais) i les tradicions nacionals, es va proposar la búsqueda d'un destí heroic i d'una bellesa absoluta, vinculat en la seva obra al erotisme, el mal, la violència i la mort.

Va fundar el grup paramilitar ultranacionalista <<sociedad del Escudo>>, per lluitar a favor del reestabliment dels valors tradicionals japonesos (en política i cultura) i per fomentar la cultura física i les arts marcials, el Tatenokai.

Es suïcida amb un ritual. Hara-Kiri, amb altres membres de l'organització, en el que es considera com la seva protesta final contra la decadència japonesa.

Yukio Mishima

Yukio Mishima

Les obres del novel·lista japonès Yukio Mishima mostren el seu profund sentiment per la esterilitat espiritual de la societat japonesa del segle XX. Tant en le seva vida com en els seus escrits, va expressar la seva nostàlgia pels seus valors forts i la poderosa unitat cultural de la societat japonesa tradicional. En la que sería la seva última protesta contra la societat contemporànea, es va suicidar ritualment al 1970.

CLASSIFICACIÓ

CRONOLOGIA:

  • 1970 (II): El mundo de los años setenta.

INTERNACIONAL:

  • Los guerrilleros palestinos inician una oleada de secuestros aéreos.

  • Insurrección de los palestinos en Jordania.

  • El presidente egipcio Nasser ha fallecido.

  • La `grandeur' se va con De Gaulle.

  • Allende triunfa en las presidenciales de Chile.

  • La RFA y la URSS firman un tratado de cooperación.

POLÍTICA:

  • La visita de Richard Nixon refuerza la posición estratégica de España.

  • Fallece Agustín Muñoz Grandes.

  • Indulto a los procesados de Burgos.

  • Atentado de ETA en Bilbao.

  • Protesta a lo `bonzo' contra el Caudillo.

TEMAS DE ACTUALIDAD:

  • La objeción de conciéncia.

  • La revolución palestina.

OPINIÓN:

  • La intolerable plaga.

  • Automatismo.

  • Psicosis de secuestros.

  • Un exilio difícil.

  • Chile y la revolución.

BREVES:

  • Secuestro de un diplomático.

  • Último viaje del tranvía de la línea 50.

  • Vuelo Barcelona - Nueva York

  • El ruso Solzenitsin, Nobel de literatura.

  • Éxito del sistema de misiles americanos.

  • El Concorde provoca estampidas de ganado.

  • Muere la cantautora janis Joplin.

  • Boda de un hijo de Elizabeth Taylor.

  • Robo de las joyas de Shirley McLaine.

  • Concierto de Lluís Llach en Poblenou.

SOCIEDAD:

  • Manson había ordenando el asesinato de otro actor.

  • La contaminación amenaza Tokio.

  • Gas venenoso en el Atlántico.

  • La era de los festivales musicales.

  • El multimillonario Míster Playboy viene a España.

DEPORTES:

  • Àngel nieto logra el título mundial de 50cc en el circuito de Monza.

  • Santana gana el Godó de tenis a Laver.

CULTURA Y ESPECTÁCULOS:

  • El escritor Yukio Mishima de se suïcida a lo Hara-Kiri.

  • Fallece el cantante Luis Mariano.

  • La heroína acaba con Hendrix.

  • Fin de la `generación perdida'.

OPINIÓ PERSONAL

Tot va començar quan jo vaig fullejar el diari per veure quines noticies portava. I, he triat aquesta noticia per desenvolupar, perque m'ha sorprès.

Sempre s'ha sentit aquell a mort o aquell s'ha suïcidat desde tal pis o desde tal lloc, però que algú es suïcidi amb una tècnica determinada, no ho había sentit mai.

Aleshores vaig començar a sentir curiositat del perquè aquest home havia decidit, acabar amb la seva vida d'una manera tant “original”, però bé, suposo que és original per la nostra cultura perquè, segurament per la seva no ho deu ser tant ja que, probablement ja deuen saber en què consisteix la tècnica.

Però com jo no ho sabia, vaig anar a la biblioteca i vaig començar a buscar informació sobre el tema. La veritat és que em va costar bastant trobar-la ja que aquest diari és bastant antic i no m'en sabien donar gaires concretacions. Però no volia canviar de notícia perquè, a mi, m'interessava fer aquesta per saber la vida de Mishima, i, extraient informació d'aquí, d'allà, vaig anar recopilant diferents informacions que, després unides formarien el petit treball.

I així, és com faig fer la “recerca”, tot i que el resultat no era ben bé el que jo esperava, no ha estat malament saber una mica de cultura sobre un home no gaire conegut ara, potser si en el seu temps. Com es pot compendre jo, no puc saber-ho. Però li he preguntat a familiars que si podien saber-ho i tampoc era eccesivament conegut.

I, així finalitzo la meva opinió, amb una feina diferent a les que haviem fet normalment.