Una imagen no vale más que mil palabras; Jesús Tusón

Lenguaje. Narrativa catalana. Comunicación oral y escrita # Mites innocents. Perversos

  • Enviado por: Miguel Morales Reina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

LENGUA CATALANA

UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PALAVRES

JESÚS TOUSON

Índex

  • DE COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

    • Una imatge val més que mil paraules____________3

    • Aviat desapareixerà l'escriptura_______________3

    • Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats________3

    • Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament________________________________3

    • El llenguatge és un mitjà de comunicació_________3

  • DE MITES INNOCENTS

    • El ioruba és una llegua rara, exòtica____________4

    • La meva llengua és la més fàcil de totes____________4

    • La llengua “materna” sempre ens ha d'acompanyar___4

    • Val més dedicar les hores al Català a l'estudi de l'anglès______________________________________4

    • Les llengues amb més parlants són útils____________4

  • DE MITES PERVERSOS

    • En algunes llengües no es pot parlar de coses_______4

    • Hi ha llengües que han perdut el tren de la maternitat _5

    • ¿On anirem a pasar amb aquestes llengües locals?___5

    • Un estat plurilingüe és molt car de mantenir _________5

    • Cal deixar que les llengües s'ho facin totes soles _____5

DE COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

1.- «Una imatge val més que mil paraules»

Una imatge no pot explicar un fet, és un estereotip dels humans escrit per Marshall McLuhan. La llengua, ja sigui oralment o escrita, ens explica com són les coses de manera conseqüent i detallada perque una imatge no pot expessar els sentiments i la realitat de les coses, en canvi, unes paraules poden donar el estímul per a que el nostre cervell pugui imaginar-ho.

2.- «Aviat desapareixerà l'escriptura»

Segons Tuson, és un fet improbable ja que tota la nostra societat depén de l'escriptura ja que tot està cifrat amb un codi de lletres i, sin aquest codi, no podríem fer res. Internet, llibres, el mercat, la televisió, etc. Necessiten una escriptura i, per aixó, sila perdèssim hauríem de canviar de vida i tornar a ser Homo Sapiens.

3.- «Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura».

Segons Tuson, la literatura no és cosa d'uns pocs, perque la poesía, per exemple, la pot fer tothom. L'estereotip de que la poesía és d'uns pocs per naturalesa, de naixement no és més que en l'infància algú li contava algun llibres, per tant no és veritat que hi hagin nascut o que hi hagi gent que neixi amb aquest “do”. Per a ell, si algú ho vol o pot aconseguir i, si per qualsevol circunstància no pot, hi ha moltes coses important que pot fer.

4.- «Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament»

Segons Tuson, aquella gent vella que s'hi fica amb el llenguatge dels joves tenen que pensar que són les noves generacions i que, a textos formals, segueixen formant una estructura òptima. Dels periodistes han de pensar que els diaris, noticies, etc. es fan més extensos i això dòna que el llenguatge sigui un altre. A més, aquest llenguatge ha de arribar als lectors.

5.- «El llenguatge és un mitjà de comunicació»

Segon Tuson, la llengua es part de moltes, la llengua ens acompanya desde nèixer fins al darrer dia. La llengua interior fa que siguem nosaltres mateixos i per aixó no vols que altre vingui i et digui pren la meva, perque no el duràs la teva vida per seguir amb la seva. La llengua, en si, forma part d'uns codis que en permet classificar les coses d'una manera ordenada per a que sapiguem que veïm pels ulls.

DE MITES INNOCENTS

6.- «El ioruba és una llengua rara, exòtica»

Aquí, l'autor fa una crítica als estereotips sobre les llengües que pareixen exòtiques i, per aixó, fa reflexió arribant a la conclusió que tan normal és la llengua del que ho pensa que aquella que no ho sembla, és a dir, totes les llegües són vàlides.

7.- «La meva llengua és la més fàcil de totes»

Damunt aquesta afirmació, Tuson dona l'idea que ho deïm perque són els codis que hem aprés a l'infància quan agafam tot el que ens envolta i, és pero això que deïm que la nostra és més fàcil, perque l'hem aprés inconcientment.

8.- «La llengua “materna” sempre ens ha d'acompanyar»

Damunt aquesta frase usual, Tuson, explica que no es veritat, perque per mala sort, o per les circunstàncies que siguin, no tornen a utilitzar la “llengua primera” perque està a un altre Estat amb llengua, costums, etc. Amb aquest cas, la llengua primera la perd i passa a utilitzar la llengua nova com a important.

9.- «Val més dedicar les hores al Català a l'estudi de l'anglès»

Segons Tuson, això dona a la reflexió si amb aquesta idea arribarem a tenir una sola llengua (l'anglès), un sól animal domèstic, na sola especie de totes les coses. A més també duu a que si no feim treballar a l'escola la llengua més propesa no posarem de sebre la llengua a utilitzar-la.

10.- «Les llengues amb més parlants són útils»

Per Tuson, no és més útil la llengua més parlada arreu el món sinó la llengua que utilitzaràs per a comunicar-te amb gent propera, al treball, a qualsevol lloc i aixó fa que aquest prejudici sigui incert. Perque una llengua que no et serveix per a res, no tindria una utilitat i, per tant, no cauria tenir coneixent d'ella.

DE MITES PERVERSOS

11.- «En algunes llengües no es pot parlar de coses»

Això es fals, segons Tuson, totes les llengües tenen paraules com humanitat, generositat, maldat, inmaduressa, bellesa, etc., perque Tothom necessita aquestes “coses” per poder explicar-se i comunicar-se amb els altres, a més de poder decidir amb aquestes paraules que és el millor per el caràcter de la gent dins i fora d'una comunitat social i lingüistica.

12.- «Hi ha llengües que han perdut el tren de la maternitat»

Segons Tuson, aixó no es veritat perque les llengües es modernitzen amb el pas de la generació amb generació. També especifica que algunes llengües duen en el seu lèxic paraules com multimedia, inflacció, etc., i es perque no les necessiten. A part les llengues, si ho necessiten, per mitjà de mecanismes com la derivació, la composició o la similació de paraules de llengües estrangeres estiguin “modernitzades”.

13.- «¿On anirem a pasar amb aquestes llengües locals?»

Segons Tuson, aquest prejudici d'ara sobre aquestes llengües local no és més l'intenció de central·litzar a les mínimes llengües possibles, però tota la llengua té els seus parlant i la seva comunitat i, recorda, que el castellà, l'anglès, el xinès, etc., també començaren a petits llocs i que, pels difernts motius, es varen fer gran per l'expansió de les colonies.

14.- «Un estat plurilingüe és molt car de mantenir»

A aquesta afirmació, tuson defensa la riquesa dels Estats plurilingües perque gràcies a això tenen unes cutures, costums i com és normal, llengües diverses que fan un territori més gran i diu que la riquesa d'un Estat no depén del nombre de llengües sinó d'altres organismes com l'ensenyament públic, per tant, hem d'ajudar a mantenir aquest Estat plurilingüe.

15.- «Cal deixar que les llengües s'ho facin totes soles»

Segons Tuson, algunes llengües com el Castellà, l'anglès,... no tenen problemes, però el català, el vasc,... són llengües que sempre han estat en perill per ser contraris a l'oficial d'Estat i que si no es fan organismes per “fer-la sortir de l'UCI”, no tendrien futur i, per aixó, depén del seus seguidors i parlants que aquestes llengües minoritàries i minoritzades no acabin en un no res.