Tres es massa; Màrius Serra i Roig

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y novela juvenil catalana # Argument. Personatges. Biografia

  • Enviado por: Marta Sanz
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

1.- INTRODUCCIÓ A L'AUTOR

Màrius Serra i Roig va néixer a Barcelona l'any 1963, tot i que la seva família procedeix de Vilanova i la Geltrú, ciutat a la que se sent molt vinculat. L'any 1987 es va llicenciar en Filologia anglesa i va publicar els seus primers llibres. D'entre les seves obres destaquen, a més de Tres és massa, les novel.les Mon oncle i AblanatanalbA, així com el llibre de relats La vida normal. Altres obres seves són: Amnèsia, Línia, L'home del sac, Contagi i Conte màgic de Barcelona. A més, ha tocat en grups de rock, ha venut sabates, ha fet classes d'anglès a secundària a Sarrià, experiència en la que ha pogut basar-se per escriure Tres és massa. També ha fet guions radiofònics i traduccions de sèries televisives d'autors anglosaxons. Especialitzat en jocs de paraules, col.labora habitualment a l'Avui, La Vanguardia i Catalunya Ràdio. La seva activitat creativa gira al voltant de literatura, comunicació i joc. Actualment viu a Horta.

2.-INTRODUCCIÓ A L'OBRA

El llibre tracta la història de dues germanes bessones, on una s'enamora de un jove professor d'anglès, però aquest en canvi, està enamorat de l'altre bessona, la qual només mostra indiferència cap al professor.

L'argument es podria resumir així:

La Paula i l'Emma son dues bessones de disset anys, d'una família acomodada.

El primer dia de curs després de l'estiu, la Paula no pot anar a classe, ja que va patir un accident d'esquí i es va trencar una cama. L'Emma al arribar a casa només parla d'en Mingo, el nou professor d'anglès del cual diu està enamorada.

Més endavant, quan la Paula torna a classe, és el professor el qui s'enamora d'ella. El dia de la festa escolar, Sant Joan Bosco, en una festa que es fa en una de les classes, en Mingo treu a ballar la Paula una cançó lenta, però al final, acaben ballant l'Emma i ell. En el temps següent, mentre l'Emma sommia amb el Mingo, ell comença a lligar amb la Paula, enviant-li missatges secrets, etc. Fins al punt que s'inventa unes classes particulars per poder acompanyar la Paula finsal seu carrer, això si, amb la companyia de l'Emma. També li envia un ram de roses a la Paula, però ella li diu a sa germana que era per a ella de manera que l'Emma queda molt contenta, ja que es pensa que els missatges i tot van per ella, creu que el Mingo li correspon el seu amor.

Un dels dies que anaven pel carrer tots tres, tal i com l'Emma havia planejat, aparegueren uns cap-rapats que volen atracar-los, de manera que l'Emma pogués fer-se la valenta davant el Mingo. El que ni ella ni la Paula sabien es que el Mingo també havia planejat quelcom: un segrest amb pistoles de veritat i tot. És a dir, que s'havia posat d'acord amb un delinqüent facilitant-li tot per que els segrestessin a ell i la Paula de debó. Això només per passar temps amb ella. Els segrestadors els fan pujar a tots tres a una furgoneta però amig camí, deixen anar l'Emma i porten al Mingo i la Paula a una casa a les afores sense poder-se comunicar. En aquella esatança és quan la Paula li diu que l'Emma està enamorada d'ell, i que ella mateixa no vol res amb ell, perquè només el veu com a un professor. Al tercer dia arriba la policia i els llibera.

Temps després estant a casa de la família de les bessones, i els pares dónen el consentiment de que el Mingo i l'Emma surtin junts, ja que el Mingo ha vist la verdadera personalitat de la Paula, freda i superba, ja que ella el menytenia, i aprofitant que els pares i l'Emma mateixa creuen que es d'ella de qui està enamorat, acaba sortint amb l'Emma perquè tres és massa.

Tota aquesta història està explicada pels tres personatges principals fins al moment del segrest, aportant o eliminant detalls cadascú segons ho veu. Però tota l'explicació del segrest i el final ho explica el professor. De manera que hi ha diverses analepsis i es llegeix dues o tres vegades el mateix fet, vist des de diferents punts de vista. A més, la primera pàgina del capítol de la Paula explica un fragment del segrest, o sigui, un altre analepsi. No s'explica en ordre cronològic, per tant la història i la trama no coincideixen.

3.-EL TÍTOL

EL títol de Tres és massa diu la veritat; que en qüestions d'amor, només hi tenen a veure dues persones i les altres s'han de mantenir al marge, penso jo. En el cas que es presenta en el llibre, tot i que la relació entre dues germanes (i, a més, bessones) ha de ser molt propera, no s'ha de barrejar amb les altres relacions com a persones. I com que Tres és massa, el professor ha d'escollir entre una de les dues germanes, idèntiques per fora però de caràcter ben diferent.

4.-ESTRUCTURA

L'obra està dividida en tres capítols, i en cada capítol la història està explicada per un personatge, des del seu punt de vista sobre els fets. D'aquesta manera, cadascú explica la història afegint-hi o treint-hi detalls sobre el que ocorre. Els capítols estan numerats 3, explicat per la Paula, 2, per l'Emma i 1, per en Mingo (en aquest ordre) ja que se suposa que el més interessant és el que pensa el professor, ja que al final és ell qui revela amb quina de les dues es queda. Tanmateix, la primera pàgina del capítol 3, l'explicat per la Paula relata un dia del segrest, però sense desvelar res, de manera que et suposes que ha de succeir alguna cosa semblant més endavant, però no saps com s'arribarà a aquesta situació.

L'estructura de l'obra és ascendent, és a dir que no és fins a l'últim moment que se sap la solució: amb quina de les dues bessones es queda el professor. Amb això s'aconsegueix mantenir l'intriga fins a l'últim moment.

5.-TEMPS

L'acció transcorre, aproximadament, entre setembre i febrer de l'any 1997 ó 1998. Això ho podem deduïr ja que la història comença a principi de curs i acaba i termina després de la festa de Sant Joan Bosco, que se celebra el trenta-u de gener. Això s'ha dit explícitament al llibre, indicant dates, etc.

Altres dades, pel que fa l'any, les podem deduïr, ja que fa referència a una cançó de la Luz Casal, Y no me importa nada, que es va donar a conèixer en aquests anys (97-98).

Per tant, la velocitat dels fets esconsiderable, ja que tot ocorre en quatre mesos.

6.-ESPAI

L'acció passa a la zona alta de Barcelona, en un barri acomodat. És una novel.la amb itinerari ja que l'acció transcorre: en un col.legi de monges salesianes, la Diagonal, el carre Déu i Mata, el carrer Casp, davant la casa de les germanes, en la placeta del carrer Numància, etc

Hi ha diverses descripcions d'espai:

Hi ha un matalàs a terra i el sostre és brut, i hi ha molt poca claror. L'habitacó és ben tancada. Hi ha reixes a les finestres.” referint-se al lloc del segrest, o “Semblava un vagó de metro reformat, amb els vidres foscos i la forma molt més punxeguda. Era un espai acollidor ple de botons i pantalles per tot. La cambra on jo em trobava era més gran que el menjador de casa.” Referint-se al lloc del somni de l'Emma en són dos exemples de com estan fetes les d'escripcions de l'espai.

7.-PERSONATGES

Hi ha tres personatges principals:

La Paula Forner és una noia de 17 anys, té tot el que vol, madura, bona estudiant, físicament idèntica a l'Emma, la seva bessona, esbelta, alta i rossa, però ella semblava “una nina preciosa” “una deesa caiguda de l'Olimp” mentre que la seva germana és “una simple mortal”. La trobo una mica superba ja que , d'alguna manera se sent superior a la seva germana. Va de dura.

L'Emma és ben diferent a la Paula pel que fa a la personalitat. Ella és infantil, innocent, enamoradissa, somniadora, esbojarrada fins i tot. Jo diria que té enveja de sa germana, o si més no que competeix amb ella per guanyar-se l'amor del professor.

El Mingo és el professor d'anglès. És jove, simpàtic, “defensor de l'estudiant”, bé, enrollat amb els alumnes. S'acaba de divorciar de la Neus.

S'enamora de la Paula com un adolescent.

També hi ha altres personatges secundaris:

La Fina és la professora de català. També es jove i és qui li va proporcionar a en Mingo la feina. Ella és qui l'aconsella respecte al que ha de fer amb la Paula, és qui l'escolta i el comprèn, ja que ella també s'ha enamorat molts cops. És una romàntica recén divorciada i amb un fill.

El Jordi, el Joan, el Xevi, el Lluís entre altres, són companys de classe de l'emma i la Paula.

Sor Dina, sor Presa, sor Doro són les monges de l'escola.

8.-NARRADOR I NARRATARI

La història l'expliquen tres narradors: la Paula, l'Emma i el Mingo. Els narradors es diferencien clarament de l'autor, encara que l'autor s'hauria pogut reflexar en personatge del Mingo, ja que ell també ha estat professor d'anglès. Però es diferencien perquè la història no és quelcom que li va succeïr a l'autor (no va inventar un segrest ni res d'això, suposo).

L'obra està dirigida al lector, per tant el narratari no és cap personatge sinó el mateix lector.

9.-PERSPECTIVA O FOCALITZACIÓ

La història no s'explica des d'un lloc concret, cada personatge ho explica en primera persona i en passat. L'autor focalitza l'obra especialment en el professor, potser perquè és més difícil que un professor s'enamori d'una alumna que no pas al revés. El professor és l'encarregat d'explicar tot el final de la història, ja que és ell qui coneix els detalls del segrest i els seus propis sentiment cap a les bessones.

10.-TEMA

En l'obra es barrejen els temes de competivitat entre dues germanes, i a més bessones, la relació entre alumnes i professors, i l'impossibilitat d'accedir a un amor platònic, donant lloc a una situació si més no, estranya, en la cual es mescla l'amor no correspongut, l'enveja i fins i tot l'obsessió per una persona. Aquesta obsessió és la que porta a en Mingo, que acaba de tenir un desengany amorós, al punt de estar cec per no veure com era en realitat la Paula.

En el cas de la competivitat entre germanes bessones, és obvi que han d'estar constanment sotmeses a comparacions de caràcter o comportament, pel sol fet d'ésser iguals físicament, sense tenir en compte que són dues persones ben diferents.

11.-ESTIL

Aquesta obra està escrita amb un llenguatge col.loquial, que el fa més entenedor i amé. Però potser el vocabulari usat (guai, díver, cagat, catejar) no és el que fan servir del tot els joves actuals. Que ben parlats són, oi? O potser no ho són com la majoria de la juventut. És que mai no diuen `tacos'? Però suposo que això passa a tot arreu, que el vocabulari emprat no s'ajusta a la realitat. Tampoc s'utilitzen paraules de molta dificultat, i això està bé.

12.-CONCLUSIÓ GENERAL

L'autor s'ha proposat amb aquesta obra fer que els lectors se sentin identificats, perquè se suposa que tothom s'ha enamorat alguna vegada de un/a professor/a (això es podria discutir...)

Mostrar que una mateixa història pot ser explicada de moltes maneres depenent del punt de vista del narrador, ensenyar que les primeres apariències enganyen, mostrar el que pot arribar a fer la gent quan està enamorada, o que els amors platònics es poden aconseguir, serien diferents moralines que es podrien extreure d'aquest llibre.

Si hagués de fer una crítica seria positiva, ja que el llibre és un llibre fàcil de llegir i fàcil de treballar.

13.-VALORACIÓ PERSONAL

Aquest llibre m'ha agradat bastant, és fàcil de llegir, no es fa gaire pesat i els temes tractats són interessants. El fet que es vagin afegint detalls o contradiccions al que succeeix el fa ser més amé. Pensant-ho bé, no m'ha acabat d'agradar del tot; trobo que s'hauria pogut explicar més bé al final, els sentiments del professor, ja que no m'ha quedat del tot clar si acabava amb l'Emma per pena, perquè li havia acabat agradant, per no quedar malament davant dels pares o per què. Tret d'això la resta m'ha agradat bastant, ja que és una novel.la que podria ser realista, que és el tipus que m'agraden més, ja que et trobes amb gent que no es tan diferent de tu. Me'l vaig llegir d'una tirada ja que quan li agafes el fil no és gaire difícil seguir la trama, encara que hi ha un moment que et desconcerta, que és el somni de l'Emma, que destorba una mica el seguiment de la història.

En resum, que el trobo un llibre amb el que es gaudeix de la lectura i m'ha agradat bastant. De nota sobre 10 li posaria un 8.