Transformacions econòmiques # Transformaciones económicas

Economía catalana # Evolució demogràfica. Desamortització. Industrialització. Procés industrialitzador. Mercat

  • Enviado por: Alvaro Perez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES

L'EVOLUCIÓ DEMOGÀRFICA

La població quasi va duplicar-se.

A la perifèria la població va creixer de monera notable i a l'interior va estancar-se o va disminuir.

Es van produir moviments migratòris.

El predomini de població activa va correspondre a l'agrari.

L'INTENT DE CANVI D'ESTRUCTURA SOCIOECONÒMICA

Podem distingir tres fases:

1800-1834: Fase de creixement econòmic precari

1834-1874: Fase de creixement econòmic notari

  • Es van dur a terme les desamortitzacions agràries, es va crear la xarxa ferroviària i va augmentar l'explotació dels recursos miners.

1875-1914: Fase de crisi

  • L'estructura agrària espanyola entra en crisi en no poder competir amb altres països, i la vinya es veu afectada per la fil·loxera.

LA DISSOLUCIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL

La terra passava a ser una mercaderia que es podia comprar, vendre i arrendar de manera que els seus propietàris volguessin.

La llei que dissolia el règim senyorial, determinava, que els drets jurisdiccionals que tenien els senyors passaven a l'Estat, però, a canvi, aquests eren considerats propietaris de les terres, amb el dret de cobrar rendes per la seva explotació.

LES DESAMORTITZACIONS

La desamortització de Mendizabal (va afectar les terres de l'Església)

Va mitjançar tres decrets:

  • suprimia els ordes religiosos, excepte benèfics

  • decretava tots els béns dels convents suprimits i les propietats de l'Església passaven a ser nacionals

  • passava aquests béns a subhasta pública.

La desamortització de Madoz

Pretenia liquidar els béns del clergat secular, i posar a la vanda els béns comunals i els propios.

ELS ENTREBANCS DEL PROCÉS INDUSTRIALITZADOR

Es practicava una agricultura de subsistència i com a conseqüència no hi havia moneda, i l'indústria no es fomentava.

La inestabilitat de les comunicacions va encarir enormement el cost del productes transportats.

La manca de capitals pròpis va ser un altre fre a la industrialització.

La contrucció de la xarxa ferroviària havia d'impulsar la industrialització, però el disseny de la xarxa no era el més adient per dinamitzar una economia més activa a la perifèria que al centre i la diferent amplada de via limitava l'accés als mercats de la resta d'Europa.

L'INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

La industrialització, va començar amb l'explotació de mines de carbó, però no se'n va treure benefici, per la manca de consum.

La construcció de la indústria siderúrgica era fonamental, el ferro era el metall de la industrialització, amb enormes avantatges.

Les xarxes ferroviàries i el transport marítim van ser els que van consumir grans quanttats de ferro.

La febre ferroviària no va afavorir el desenvolupament de la indústria siderometal·lúrgica, perque les lleis que la regulaven estavan pensades per capital estranger.

L'ECONOMIA CATALANA EN EL SEGLE XIX

L'economia catalana va anar creixent.

L'impuls d'aquesta economia venia de les exportacions de vi i aiguardent.

Es van introduir noves tecnologies, la màquina de vapor i amb ella les fàbriques.

EL DÈFICIT DE FONTS D'ENERGIA

Els intents d'obtenir carbó a Catalunya, van fracassar, ja que, en els jaciments existens, era de dificil extracció i de baixa qualitat. Es va recórrer a l'hulla estrangera.

La utilització del carbó asturià va ser escassa a Catalunya.

Les fàbriques es van traslladar a les vores dels rius, que mitjançant la turbina hidràulica, les feien funcionar.

EL SECTOR TÈXTIL

El sector industrial que es va desenvolupar amb més empenta va ser el tèxtil cotoner.

Es va anar implantant gradualment la mecanització i la fabricació cotonera va passar a ocupar un lloc destacat dins d'Europa.

Amb la reinversió de beneficis, va augmentar el consum de teixits de cotó catalans.

LA INDÚSTRIA DE BÉNS DE PRODUCCIÓ

La necessitat de reparar i contruir la maquinària tèxtil va estimular la inversió de capitals en la metal·lúrgia.

VAPORS I COLÒNIES

El vapor era només un lloc de treball, perquè els obrers generalment residien en barriades o al nucli antic de les ciutats.

Les condicions i de vida dels obrers industrials eren molt dures.

Moviment lúdita- no es volia a la introducció de les màquines, perquè s'eliminarien molts llocs de treball.

Les colònies es diferencien dels vapors, perquè funcionen amb energia hidràulica.

Una colònia constituïa un poble, allunyat dels nuclis urbans i format per obrers i les seves families.

La colònia integrava funcions polítiques en moments de crisi estatal.

EL PROBLEMA DEL MERCAT ESPANYOL

El mercat es basava en una agricultura de subsistència que no es va saber transformar en agricultura de mercat.

Era més barat importar productes manufacturats de fora, que potenciar els canvis que haurien fet possible la industrialització.