Trajecte final; Manuel de Pedrolo

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa (novela) catalana de posguerra # Visió pessimista del futur. Argument. Forma

  • Enviado por: Alex Sanchiz Torres
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Trajecte final; Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo, “Trajecte final”

  • Fitxa tècnica:

  • Autor: Manuel de Pedrolo

    Títol: “Trajecte final”

    Editorial i col·lecció: Edicions 62, col·lecció “El Cangur”

    Edició: 1ª edició al 1978, 39ª edició al 2000

    Lloc i data de la publicació: Als “Clàssics Catalans del segle XX” vol.3 de Contes i Narracions de les obres completes de Manuel de Pedrolo (Ed. 62, 1975).

  • Dades sobre l'autor:

  • Manuel Pedrolo (1918-1990) fou un escriptor espanyol en llengua catalana. Les seves obres són diverses en gèneres i en procediments i constitueixen una de las més complexes i riques aportacions de la literatura catalana de postguerra.

    La novel·la estimula de manera especial la creativitat de l'escriptor. L'estudi psicològic —Cendra per Martina ( 1965)—, l'angoixa existencial —Totes les bèsties de càrrega ( 1967)—, la novel·la policíaca —Mossegar-se la cua (1968)-, la novel·la de ciència ficció -Mecanoscrit del segon origen (1974)—, la volta dels exiliats de la guerra civil —La terra prohibida (1957-1979)—, podrien ser les principals referències del seu vast món novel·lesc. Es freqüent, principalment per qüestions de censura, que las obres de Pedrolo tenen una data d'edició molt posterior a la de la seva redacció.

  • Estudi del contingut:

  • L'autor ens ha volgut dir el que podria haver passat ara si tot haguera continuat sent igual que als anys 60 (per exemple, ciutats de molts milions d'habitants, si la natalitat hagués continuat igual que abans).

    També penso que l'autor planteja problemes interessants, com al conte de “El regressiu” i té una visió pessimista del futur (que en realitat no és així), on hi ha molts problemes i les persones són... rares. Penso que el llibre es titula “Trajecte final” perquè l'autor pensaria que aquell futur seria el fi per a tot lo bo.

    Crec que el personatge de tots els contes sobre el qual rodeja la historia podria ser el mateix, sempre és un home, té un caràcter molt paregut (ell és molt curiós) i del físic no en parla, així que ho puc deduir.

    Tots els contes transcorren al voltant del 1974, menys la setena història que transcorre uns segles més tard.

  • Estudi de la forma:

  • El narrador és:

    - De primera persona en: el primer (“El cens total”) i el sisè (“La noia que venia del futur”).

    - Tercera persona en: el segon (“Un món distant i veí”), el tercer (“Servei oficial), el quart (“Cadàvers”), el cinquè (“Urn, de Djlnl”) i el setè (“El regressiu”).

    • Omniscient: Sap el què pensen els personatges.

    • Un estil directe: Li agrada més el diàleg que les descripcions. Un exemple del primer conte:

    Em vaig atrevir a preguntar-li:

    • Què és això de “prospeccions en sorra”?

    • Investiguem les possibilitats auríferes de determinades sorres pel compte dels clients que ens ho demanen -em va contestar amb franquesa.

  • Valoració i opinió personal:

  • Tots aquests contes m'han agradat i se'ls recomanaria a tothom a qui l'agraden els llibres de ciència ficció, ja que tenen temes interessants i que preocupaven a l'autor.

    Penso que l'autor escrigué coses que a meitat del segle XX pensaven que podrien ocórrer, encara que ara no ho pensem, com per exemple un món tan poblat (que ara no passaria ací a Espanya per la baixa natalitat i el baix creixement natural) i per tant no pot ser una obra actual.