Tirant lo blanch; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Narrativa. Novela de caballería. Caballeros. Batallas. Guerras. Musulmanes. Cristianos. Amor. Edad Media

  • Enviado por: Sarius
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

1.-El context històric i social

1.1.-A la nota introductoria es comenta breument el mòn del segle XV a la Corona d´Aragò i, espercialment, a València. Tanmateix,podria resultar interessant saber-ne més, tant del nostre país com de la resta d´Europa. Pots informar-te i elaborar un treball per escrit.

-¿Quina classe de societat reflectéis l'autor?

La obra ocorre sobre la segona meitat del segle XII , quan l'imperi grec està sent assetjada per l'imperi turc i demanen l'ajuda de cavallers de França i Anglaterra per a salvar el territori de la invasió turca. El autor reflecteix la clase social adinerada de la època.

-¿On passa l'acció?

La matjoria de l'acció passa en Constantinoble i al principi a l'illa de Sicília, aunque hi ha batalles i són en diferents llocs.

-¿Com són els personatges?

Els personatges pertanyen al segle XII i per aixó tenen diferents costums que nosaltres a la actualitat. Són personatges que no poden casarse amb cualsevol (en el cas de les dones) i tenen que tindre sempre el permís dels seus pares.

-¿A quina classe social pertanyen?

Nobles de l'edat medieval.

1.2.- La vida del cavaller Joanot Martorell ens és avui prou coneguda gràcies a les tasques d´investigació de Martí de Riquer. És per això que pots documentar-te més profundament i, alhora, intentar relacionar la vida de l´autor amb la societat medieval, no oblidant que els estaments econòmicament privilegiats eres els productor i consumidors de la literatura, del Tirant.

Joanot Martorell era de la clase noble i amb molts drets. Va tindre una vida agitada, saltada de casos cavallerescos i assumptes amorosos així com nombrosos viatges.

1.3.- Comenta les característiques de la novel·la de cavalleries i de la novel·la cavalleresca. ¿Quines diferències hi trobes?

-Llibres de cavalleries: Estan replets de gegants, dragons, mags i magues, ungüents i altres inversemblances tretes de la fantasia infinita dels hòmens.

-Novel·la cavalleresca: La novel·la cavalleresca remet a un món possible, i a vegades real, quan es tracta de biografies de cavallers que pertanyen a la història.

1.4.- Al text apareixen una sèrie d´aspectes que tenies una gran importància en el món medieval. Així, s´hi destaca molt, per exemple, les armes que el cavaller havia de dur per a la batalla, o els vestits que es duien a una festa cortesana. Fes un llistat de paraules, tot agrupant-les en els següents apartats:

- Elements i armes necessàries per a una batalla.

Cap :

· Casc : Part superior

· Visera : Rostre

· Barbera : Boca

· Gola : Coll

· Cubrebescoll: Part trasera del coll

Cos:

· Gorjal : Pit i esquena

· Pitet : Pit

· Espaldar: Dorso

· Faldeta : Cintura

· Escarcelas : Més abaix que l´anterior

· Escarlones : Fins als genolls

· Guardarrenes : Lomos

· Pancera : Ventre, Fet de malla

· Culera : Cul

Extremitats inferiors:

· Cuixeres : Cuixes

· Genolleres : Genio

· Grebes : Cames

· Escarpines : Ferrats pal Peu

· Tarjeta : Juntes Per que es fixara millor

Extremitats superiors:

· Muscleres : Muscle

· Guardabrazos: Part superior del braç

· Aixelleró : Aixella

· Colzera : Colze

· Braçals : Avantbraç

· Crancs : Oposta al colze

· Manoples : Mans i Munyiquetes

· Guanteletes : Dits i Mans

Cavalls:

· Frontal : Cap

· Capizana : Crines

· Petral : Parts frontal

· Flanquera : Costat

· Grupera : Grupa

- Els combats navals. Parts d´un vaixell, tipus, lèxic mariner.

Parts:

· Proa

· Popa

· Babor

· Estribor

Tipus:

· Carraca

· Nao

· Carabela redona

· Carabela Latina

· Galera

· Galeó

- Els vestits.

Vestits per a les dames i l´armadura quasi sempre la portaven els homes, excepte

l´Emperador que duia tuniques.

- Menjars.

Sobretot fruta, verdura i pa però el menjar no era molt variat i per això hi havien moltes enfermetats.

2.-Aspecte temàtic i aspecte formal: L' Estructura.

2.1.-Elabora i ompli una fitxa-resum com la següent:

Capítol

Escenari

Temps

Fets principals

1

Constantinoble

i

Palau Imperial

Duració del viatge

L'Emperador de Contantinoble li envia una carta al Rei de Sicília i li diu que vol que Tirant li sirva i a canvi ell li donarà dels seus béns tot el que voldria.

Tirant es va enamorar perdidament de Carmesina, filla d l'Emperador.

2

Posada

i

Palau

Mes o menys, 15 dies

L'Emperador li va regalar al Tirant molts cavalls i moltes armes. El Tirant li va declarar el seu amor a Carmesina donan-li un espill.

3

Posada

i

Palau

Mes o menys una setmana, 6 dies.

L'ambaixador informà a l'Emperador que s'instal.laren catorze mil homes enmig d'una praderia, eren enemics, eren els moros. L' emperador li diu a Carmesina que deuria d' anarse a Honoria pero ella no aceptà. Carmesina li regalà la seua camisa a Tirant per a que la recordara en la batalla contra els enemics.

4

Muntanyes

i

campaments

El que dura la batalla

Tirant i els seus homes ja estan fora de la ciutat, estaven en la guerra a la ciutat de Pelidas. El Gran Turc li va comunicar al Soldat que hi havien enemics i aquest no ho va creure. Aquell dia Tirant i els seus obtingueren gran victòria.

5

Campament dels moros i cristians

Pacte entre els turc i el rei d'Egipte

Els turcs volien acabar amb Tiran i decidiren que fos el rei d'Egipte qui el matàs. Com sap que està vigilat, va decidir desafiar-ho a un combat entre ell i Tirant. Un criat del Soldà li diu a Tirant que vol fer-se cristià i l'informà de la batalla que li va proposar el rei d'Egipte. Va rebre el baptisme i li posaren per nom Ciprés de Paternó.

6

Campament

Mentre s'intercanvien les cartes Tirant i el rei d'Egipte

El rei d'Egipte va escriure una carta a Tirant proposan-li una batalla d'home a home i li diu que espera que siga mort per a donar-li el seu cap a la seua senyora. Tirant redactà altra carta per al rei i li deu que aceptà el desafiament. El Duc de Macedònia li diu a Tirant que's un traidor i que no deuria de haver acceptat la batalla.

7

Camp de batalla

Duració de la batalla, es a dir, des de l'eixida del sol fins a tres hores deprés del migdia.

Tirant li diu a Diafebus i als seus que per res del mon l'ajuden durant la batalla. Morí molta gent, i entre ells el Duc de Macedònia atravesat amb una llança. El rei d'Egipte va fugir junt a més moros perque havien perdut la batalla.

8

Ciutat del rei d'Egipte

Duració del conqueriment i el dia que Tirant queda amb la princesa.

Descansaren en la ciutat i els turcs tornaren a atacar. Feren presoner al Rei d'Egipte. L'Emperador quan conegué la notícia anà al campament amb la Princesa Estefania, aquesta pensant que Diafebus havia mort, li envià una carta en la que li diu que si està viu deixarà de plorar i si es mort, morirà amb ell. L'Emperador nombra a Diafebus Gran Conestable i a Tirant compte de Sant Àngel però aquest le dona el seu titol a Diafebus. Plaerdemavida s'enterà de que havien quedat, Tirant i la princesa i Diafebus i Estefania.

9

Castells

i

territoris costaners

Duració del que es suposava que era el somni i 2 dies després.

Plaerdemira li diu a la Princesa i a Estefania que ha tingut un somni i li conta el que va vore la nit anterior dien que es el somni. Tirant assetja les naus aprofitant que no estaven.

10

Port, poble i mar

Duració de la batalla entre les naus.

Tirant va concertar una reunió del consell de mariners. Els turcs en la batalla pensaren que Tirant i els seus tenien moltes naus i acordaren fugir. En la primera batalla hi hagué molt ferits i morts. Es donaren vint-i-set batalles.

Després Tirant i els seus tornen a Constantinoble. Els metges li dicen a Tirant que no es mogués del llit si volia curar-se.

11

Cort i Constantinoble

Duració de la conversa dels embaixadors.

Un ambaixador turc lo proposà a l'Emperador tres coses: 1.la treva de tres mesos per mar i per terra. 2. un rescat pel Gran Caramany i pel rei de la Índia. 3. Un pacte de pau amb la firma del casament de la vostra filla Carmesina amb el Gran Soldà. Acceptà la treva de 3 mesos. Havíen preparat una festa. Tirant va a veure a la Princesa i quan estava amb ella, entrà l'Emperadriu però no el va descobrir.

12

Palau

Duració de la estrategia de Plaerdemavida.

Tirant acepta la proposta de Plaerdemavida de gitar-se amb la princesa. Mentre la princesa era dormint es varen posar al seu costat i començaren a trocar-la i ella crida Tirant tingué que escapar, i escapant es trenca una cama.

13

Palau

Duració del disgust de Tirant.

La viuda no soportava a Tirant i arreglà les coses per a dir que a la princesa li agradava un esclau, ell s'ho va creure, i la viuda eixi amb la seua.

14

Hort, palau i nau

Duració de la mentida de la viuda i del naufragi.

Quan anaven a eixir per mar, la princesa i Plaerdemavida li expliquen que tot havia estat una mentida de la viuda, va ser descoberta. La galera naufragà, arribaren a costes d'Àfrica. Al temps, Tirant torna a Constantinoble i es casa amb la princesa Carmesina. La novel·la acava a Constantinoble amb la mort de Tirant, despres d'haver aconseguit el títol d'Emperador de l'Imperi Grec.

2.2.-A partir del resultat de la fitxa anterior, resum l'argument de l'obra.

Tirant es un cavaller molt conegut que es cridat per l'Emperador de Constantinoble per a que siga capità del seu exercit, aquest accepta i guanyen moltes batalles contra els moros, amb el que Tirant no contava era que l'Emperador tenia una filla molt bonica de la que es va enamorar desde el primer moment que la veure, amb ella també va a viure aventures però en aquest cas no són tan perilloses com les de guerra.

2.3.-Fes un retrat dels personatges que tu consideres més importants, seguint aquest model :

Personatge

Característiques físiques

Característiques psicològiques

Tirant lo Blanc

Un bon home de vint antys, de llinatge antic.

Era un cavaller valentíssim en les armes, liberal, animós, savi, i destre en totes les coses.

Carmesina

Era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com si fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïen com pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades.

És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc. Està una mica moguda per la idea de perdre la viginitat, però al final l'acaba perdent amb Tirant.

Ens dona una imatge innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n'adona del fets i acaba morint pel seu amor.

Diafebus

Cosí de Tirant ja que tots dos mantenen una molt bona amistat, i fins i tot Tirant li regala el títol de comte a aquest. l'acompanya en tots els seus viatges .esteriotipat, dinàmic, i històric.

Emperador de Constantinoble

Admira molt a Tirant per la seua valentía.

Estefanía

És la filla del duc de Macedònia. És la donzella en què Carmesina té molta confiança. No té una gran complexitat psicològica, però delata humilitat i un juvenil esperit que fa que la seua relació amb Diafebus siga també força passional i important en la novel·la

La Viuda Reposada

És la dida de Carmesina és una dona de moral rígida i severa que s'enamora de Tirant i, com a conseqüència, es trastorna; des d'aquest moment, l´ únic propòsit que guiarà la seua vida és el de separar-lo de la princesa; una vegada descobreixen les seues intencions, acabarà per suïcidar-se. La Viuda Reposada, és clarament l'evolució d'una persona amb experiència i consellera de Carmesina, cap a la maldat

Plaerdemavida

Doncella de Carmesina. Te bon cor. És una noia simpàtica i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desavergonyida.

Emperadriu

És la mare de Carmesina i la dona de l'emperador, que mostra una imatge de dignitat, noblesa i honestedat, però que en veritat, és infidel amb el seu marit, l'emperador, per falta d'amor i acaba marxan amb el jove Hipolit.

2.4.- La figura de Tirant lo Blanc, omnipresent al text, es destaca com la d'un cavaller enginyós i subtil, valent i tendre. Tanmateix, a la mateixa novel.la, quan se li encarrega d'alliberar l'Imperi Grec, aquest respon que “només puc fer tant com faria un home; això ho sap Déu i ho sap el món” ¿Com interpretaries aquesta frase en el context de la personalitat de Tirant? ¿Quins punts de connexió trobes que hi ha entre aquest personatge i d'altres cavallers medievals, literaris o reals?

Tirant es referix que el no és millor que un altre cavaller qualsevol i que pot fer el que pot fer qualsevol altre home. El no pot assegurar que guanyarà però pot intentar-ho igual que tots.

Tenen punts de connexió en què tots els cavallers volen guanyar les batalles i ser vencedors.

2.5.- Intenta fer una anàlisi més detallada del personatge de la Princesa Carmesina. ¿Com és? ¿Com parla? ¿Com es comporta amb Tirant? ¿I amb la resta de personatges?

Sabem que és una xica tímida i que vol tindre sempre els coses molt clares i que no la utilitzen. Ho demostra quan diu que no vol perdre la virginitat amb qualsevol home, si no amb un que la vullga de veritat. Ens dona una imatge innocent ja que en la novel.la es influenciada. Parla dolçament. Amb Tirant es comporta com una xica dura i amb les coses molt clares encara que li diu que ella també ho ama i que ha de demostrar-li que el sent mateix. Amb la resta de personatges és una xica normal com qualsevol de les seues donzelles

2.6.- En l'episodi de les bodes sordes, Martorell utilitza un enginyós recurs per relatar els fets. ¿Qui és el narrador? ¿Quina perspectiva adopta?

Parla a través de Plaerdemavida que conta el que va ocorrer com si ho hagués somiat. Així és tot mes sujectiu i al lector li agrada més perquè canvia la manera i el punt de vista.

2.7.- Hi ha dos personatges on destaca l´ús de l´humor. Un d´ells és quan Tirant es fa passar per una ànima en pena per tal de no ser descobert. L´altre, quan la viuda Reposada fa creure a l´enamorat heroi que la Princesa manté relacions amb el negre Lauseta. ¿Quina funció creus que poden tenir aquests episodis en el conjunt de l´obra? ¿Creus que arriben a ridiculitzar els personatges?

La funció d'aquestos episodis és fer-nos vore la part més quotidiana dels personatges. Demostrant-nos que també diuen mentires. No és gens ofensiva per als personatges ja que els fa més divertits e imaginaris.

3.-El taller del escriptor

3.1.- Martorell, al llarg del seu llibre, utilitza tècniques descriptives ben suggerents. Així, per exemple, el passatge on Tirant descobreix Carmesina, sembla articulat en seqüencies de plànols cinematogràfics. En equip, intenteu elaborar un còmic a partir d´alguna d´aquestes seqüencies. Primer haureu d´elaborar un guió, veure l´enquadrament que donareu als dibuixos, quina part correspondrà al diàleg dels personatges o al narrador, etc.

'Tirant lo blanch; Joanot Martorell'

Tirant i Carmesina parlant, ja que ella ja sabia l'amor que tenia Tirant cap a ella, volia que li ho diguera a la cara. Al final li donà l´espill on se n´adona d qui era la persona que Tirant amava.

Tirant parlant amb Plaerdemavida perque ella volia ajudar Tirant per anar a l´habitació de Carmesina.

Tirant anà a l´habitació de Carmesina amb l´ajuda de Plaerdemavida. Carmesina no se n´adonava que era Tirant qui la tocava no la doncella

3.2.- Ara anem a jugar a cartes. Cadascun de vosaltres haurà de construir una carta (amb cartulina, cartó o qualsevol altre mitjà) on dibuixarà l´episodi de la novel•la que més l´haja colpit. Amb aquest material, tindrem una baralla de cartes que ens servirà de base per recrear les aventuresde Tirant lo Blanc. El professor, o qualsevol de vosaltres, mesclarà totes les cartes i en repartirà un per persona. Algú, triat a l´atzar, començarà la narració contant l´episodi que hi ha dibuixat en la carta que hi tocat. En acabant, un altre enllaçarà la història de la seua carta amb l´aventura precedent, i així fins al final.

3.3.- Escriu un article per a la premsa del cor o sensacionalista, sobre els amor de Tirant i Carmesina.

TIRANT I CARMESINA DESCOBERTS.

Tirant i la seua amada Carmesina, després de dir que la seua relació estava completament trencada, han sigut descoberts donant-se un apassionat bes en la porta del palau de Carmesina.

Tirant no ha volgut parlar sobre el tema i ha dit que la seua vida és privada.

3.4.- Com saps, una lletra de batalla era una carta que s´escribien dos cavallers que s´havien enemistat per algun assumpte, i en la qual es reptaven a combatre pero solucionar-lo. De segur que a la teua clase hi ha algun company o companya que per alguna raó no et cau massa bé. Pots escriure-li una lletra de batalla seguint el model de la que el Rei d´Egipte envià a Tirant, i la contestació que aquest li donà. Quan ho hages fet deixa-li-la al seu pupitre, i de segur que et riuràs ben a gust mentre el teu oponent la llig.

A tu, enemiga, per la teua forma de ser i actuar en molts actes de la vida i per l'odi que se que em tens i que et tinc jo, et vaig a desafiar a comprovar qui de les dos fa abans la prova següent: Hem d'anar corrent a un supermercat, comprar tot el menjar que vegem necessàries fins a arribar al preu de 50€ i guanyarà qui mes s'acoste a este preu. Qui siga derrotada haurà de pagar-li a l'altra tota la roba, complements i joies que vullga durant un any, estàs preparada? Espere que acceptes el meu repte i que aixina queden tancades totes les nostres diferències i deixem de discutir cada vegada que mos vem.

SARA.

3.5.- Imagina't per un moment que Tirant fos traslladat al nostre temps. ¿Com penses que reccionaria ? Redacta al teu diari personal els esdeveniments, les anècdotes i les reaccions de Tirant durant el dia en què el vas acompanyar a visitar el teu poble o ciutat. Per exemple, com reccionà front als semàfors, en veure un punky, quan li vas ensenyar la televisió de ta casa i el teu ordinador, ect.

Tirant hui m'ha demostrat que no té idea del que és un món reial! Anava pel carrer ensenyant-li el meu poble i es parava a cada pas perquè no entenia que eren les coses. Cridava "cossa rara" als semàfors i senyals i després d'explicar-li que era i perquè sèrbia cada cosa, seguia pareixent un món complicat comparat amb el de la seua època. Deia que era molt millor i mes econòmic un cavall que un cotxe, jo li responia que el cotxe era mes ràpid i el deia que ens agradava tot massa fàcil. He pensat que, en realitat, nosaltres tenim molta sort de viure en un món amb tantes facilitats, perquè l'època que el a viscut, havien de guanyar-se tot el que es menjaven i un dia sense treballar, era un dia sense menjar. M'ha agradat molt l'experiència viscuda amb Tirant en tot este dia, he aprés molt sobre la seua època i ell molt sobre la nostra.

3.6.- I ja que tens l'oportunitat de conéixer personalment Tirant, seria una llàstima que nosaltres no el poguéssem conéixer i saber més dades sobre ell i el seu món. Elabora un qüestionari de preguntes per tal de fer-li una entrevista que s'emetrà per la ràdio.

Tirant, sabem que t'han paregut molt rares moltes de les coses que has vist en el nostre poble, per que?

Tanta diferència hi ha de la teua època a la nostra?

Penses que abans la gent també era feliç encara que visquera amb menys coses?

Creus que ara podríem tornar a la teua època i continuar sent feliços, només amb el sentimental i sense el material?

I per ultime, t'ha agradat la visita al nostre poble? Per què?