Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Autor. Tema. Argumento. Personatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

L' AUTOR I EL DESTINATARI O LECTOR MODEL

L' autor és Joanot Martorell (1413 o 1414 - 1468 Gàndia)

A l' obra sap reflexar la vida i costums de la noblesa valenciana del segle XV.

Al escriure el Tirant ( entre el 1460) reflexa la figura del cavaller errant absolutament abocat a la pràctica i a la defensa de les virtuts i dels grans ideals nobles.

Combrega els ideals de l'estament noble, tant en la guerra com en l' amor, son els dos exitos temàtics de l' época que están presents al Tirant, i que joanot Martorell ha sapigut incluir dins de l'obra.

En el camp del lector model, hauriem d'incluir a aquell lector que coneixi les costums de l'época en que s'escrigué l'obra. Ha d'entendre del tema i conéixer costums, ideals etc... d' aquella época per tal de que la comprensió sigui correcta, per exemple. La jove Carmesina, que es casi a la seva edat, amb un home que li superi l'edat en grans trams, en aquella época era ben vist, és més si a l' edat dee 15 o 16 anys no estaves casada, et ficaben a monja i se'ls acabaven els problemes; ara això de casar-se tan jove, estaria mal vist, un lecotr que no conegui aquests aspectes no seria capaç d'entendre perqué el Tirant vol casar-se amb una nena, podent tenir dones de la seva edat.

En canvi si ens recolzem en l' ideal de destinatari per a l' época del Joanot, podríem dir que, l' obra está feta per a que el lector es diverteixi llegint, en aquella época llegía qui sabia (evidentment) i qui tenia temps ( per tal de divertir-se una estona), per lo tant no podria fer una obra aburrida, on el lector s'aburris mentre llegia, bastant aborrits estaben ja ells! . Però a l' edat mitjana no llegia el pagés o el poble ( que a més de no saber llegir no tenien temps) el llegien aquells a qui li llegien o sabien llegir i qui tenía temps, la cort. per això també a l'obra apreix el tema de l'amor cortés, per a que l' autor se sentís mes identificat amb l' historia.

ANALISI DE L´ ORIGINALITAT I ACTUALITAT DE L´ OBRA:

Clarament podem veure on es trova l' originalitat de l' obra, i és que Joanot Martorell ha estat capaç d' escriure una novel·la de cavalleria totalment diferent a les que s' havien escrit anteriorment. Si a les típiques novel·les cavalleresques, podem trovar desde paisatges totalment imaginaris i fantástics com els castells boirosos o jardins encantats, sers mitólogics o amb poders mágics com nans i gengants, princeses en apurs esperant a ser rescatades pel seu cavaller d'armadura i cavallers protagonistes amb poders mágics i que mai moren, al Tirant lo Blanc, els dolents son persones reals d' aquella época, ( joanot, ens els interpreta com als moros), els paisatges són relas, i el Tirant és una persona que pot arribar a ser ferida, i fins i tot, morta. És a dir, podriem dir que l' originalitat es trova dins la forma, que trenca amb l' ideal de novel· la cavalleresca .

ARGUMENT:

Tirant és un jove que aconseguix ser un cavaller de veritable fama. A aquest se li demana por ordre de L'emperado Bizanci que lluiti contra els turcs. Tirant accepta, i decideix anar a Constantinoble on coneixerà a la princesa Carmesina de la qual es queda completament enamorat i a la qual es declarará mes endanvant.

Mentrestant en la lluita contra els moros, Tirant és el vencedor.

Aquest comença a tenir grandissimes victóries, victóries que no li agraden gens al Duc de Macedónia, que ple de gelosia dispersa falses notícies sobre la campanya militar, però finalment Diabefus aconsegueix desmentir-les.

Tirant arriba a ser acussat per l'enemic d' una mort. I amb la nova preséncia del Duc de Macedónia, Tirant és ferit per aquest mateix, però aquest more en combat i guanyen la batalla.

Tornant al tema amorós, Tirant és traïcionat per la Viuda reposada, que està enamorada d' ell i tracta de que ell i Carmesina se separin, però no ho aconsegueix.

finalment el Tirant és nombrat Cèsar i aconsegueix casar-se amb Carmesina, però aquest more de pulmonía i juntament amb ell, Carmesina.

PERSONATGES:

COM A PERSONANTGE PRINCIPAL: TIRNAT LO BLANC

COM A PERSONANTGES SECUNDARIS:

- BENAFRIA

- BRANDIS

- BURGENÇA

- CAPACI

- CARLO DE MALATESTA

- CAVALLER DE SANT JORDI

- CIPRÉS DE PATERNÓ

- COMTE D'ÀFRICA

- COMTE PLEGAMANS

- D'ÀGER

- D'AIGÜES VIVES

- D'ARENA

- DIAFEBUS

- DUC DE BABILÒNIA

- DUC DE CASÀNDRIA

- DUC DE DEPERSES

- DUC DE MACEDÒNIA

- DUC DE MONTSANT

- DUC DE PERA

- DUC DE SINÒPDI

- DUC MESSINE

- EMPERADOR DE GRÈCIA

- ESTEFANIA

- FELIP, REI DE SICÍLIA

- GRAN CONESTABLE

- GRAN TURC

- GUAST

- HIPÒLIT I PÍRIMUS

- INFANTA DE SICÍLIA

- JACOBO DE VINTIMILLE

- L'EMPERADOR GUSTANTINOBLE

- MARQUÉS DE PEIXCARA

- MARQUÉS DE SANT MARC DE VENÈCIA

- MARTNEGRE

- MESTRE DE REDES

- MINERS DE FRANÇA

- PLAERDEMAVIDA

- PLEGA MANS

- PROTA

- REI D'EGIPTE

- REI DE CAPADÒCIA

- REI DE TROIA

- REI DE SICÍLIA

- REINA DE SICÍLIA

- RICARD

- SENYOR D'AFRAMUNT

- SENYOR DE PANTANA

- SENYOR/A MALVEÍ I FILL

- SOLDÀ

- VIUDA REPOSADA

Tirant lo Blanc:

Personatge principal el qual és un cavaller que arriba a tenir una fama important.Honorable cavaller, aconsegueix les seves victóries i també ensortirse'n de molts embolics, gràcies a la seva astucia. difenret a qualsevol cavaller de novel·les cavallaresques aquest arriba a ser ferit i mort, sense tenir cap mena de poder màgic. Capaç d'enamorar a la mes bella de les princeses.

Carmesina:

Aquesta és l'enamorada del Tirant (només veure-la ja queda encisat per ella) Princesa de l'Imperi Grec i amb una bellesa espectacular aconsegueix que el Tirant li declari el seu amor.

Es caracteritza principalment per la seva cultura i educació i al igual que el Tirant poseeix una gran astúcia.

Diafebus:

És el cosí del Tirant.

Aquest ajuda al Tirant en les seves batalles i envolics, i amés aconsegueix ser duc al casar-se amb Estefania.

Estefania:

És la "hijastra" del duc de Macedònia.

És també l'amiga de la Carmesina i aquesta ajuda al Tirant a "aconsguir" per dir-ho d' alguna manera l' amor de Carmesina.

Plaerdemavida:

És una donzella de la Carmesina.

Viuda Reposada:

És una de les dones que s'enamora del Tirnat i que intenta que aquest no estigui amb la princesa, però per molt que ho intenta al final no ho aconsegueix.

Hipòlit:

fill d'en Maleví. l' hip´lit s' enamora de l'emperadriu i aconsegueix veure's amb ella una nt després d' un sopar de la Emperadriu.

L'emperador:

És l'emperador de Grècia o el que era l' imperi Grec.

DEL BON COMTE GULLEM DE VAROIC

Guillem de Varoic és un compte resident vivia a Inglaterra. Un dia decideix passar-se a la vida d' ermità .

A la ciutat de Venècia es córrerla veu de que és mort fins que un dia arriva la noticia al seu poble.

Els moros però, després d' això envaeixen Anglaterra i va haver de vestir-se de cavaller. Un cop acabada la batalla amb el moriscos va tornar a la vida d´ ermità.

TIRANT I L´ ERMITA

Un grup de joves decidiesen anar als torneigs que organista el rei d´ Anglaterra, un cop acabada la batalla. Un dels participants s' extraviar i va anar a parar al paratge on vivía “l' ermità” ( el compte de Varoc) .

Aquest li donar unes lliçons de cavalleria i li va propasar de que en acabar les festes el tornés a visitar.

LES CAVALLERIES DE TIRANT A ANGLATERRA

Tirant ( el jove) va complir la promesa de visitar a l' ermità.

El seu cosí Diafebus li explicà que el rei el nombrà cavaller per les seves astùcies.

EL COMBAT AMB EL SENYOR DE LES VILESERMES PEL FERMALL DE LA BELLA AGNÈS

A una festa organitzada pels reis d' Inglaterra , Tirant coneix a la filla del Duc de Berrí, la Agnés.

Tirant s'agenollà i li demanà a Agnés el fermall del pit, aquesta li'lva donar.

Arribà al dia següent, un cavaller de “cuyo” nom és Senyor de les Vilesermes, senyor que li demanà a Tirant que li donés el fermall.Tirant al negar-se de donar-li el fermall s'enlluitaren en una batalla, en la que Tirant va ser el vencedor.

L´ ORDRE DE LA GARROTERA

Proposà el rei de fer un dia de diversió amb danses.

En dita festa una de les donzelles mentre li caiguè la lligacama, durant un ball. Un dels cavallers de la festa la hi va agafar que i el rei va ordenar de que se la lliguessin.

Un cop la festa acabada, el rei tornà a ordenar que es fes una capella al castell de Óndisor. Allà s' haurien de fer 26 cadires pels cavallers, i que cada un d' ells tingués una espassa i un casc.

TIRANT A SICILIA I A RODES

Tirant i els altres s' encaminen cap a Nantes, allà es troven amb el soldà d' Alcaire que tenia previst atacar l´ illa de Rodes, però uns traïdors ja estaven dins de dita illa. Una dama de l´ illa s' assabentà de la traïció i li va dir a Simó de Far.

Això provocà que el soldà d´ Alcaire s'enfadés i que armés un gran descorcoll.

Tirant assabentat dels fets i acompanyat per Felip, comprà una nau i se'n anà a socórrer l´ illa.

A Gibraltar tenen problemes amb els moros però al final aconsegueixen arribar a Palerm.

FELIP I LES LLESQUES DE PA

la infanta ordenà al rei i la reina, Felip i ella mengessin a la taula de dalt.

Tirant tenia por de deixar a Felip sol.

Quant Felip va tallar les llesques de pa tothom que hi havia a la sala es varen començar a riure. Tirant va intentar salvar la situació i el rei quedà assombrat pel gest del Tirant.

TIRANT FA CREMAR LA NAU DEL CAPITÀ DELS GENOVESOS A UN ESPAVILAT MARINER.

Les naus dels genovesos erenja a prop de terra. Un mariner s'hi acostà al Tirant i li preguntà quant li donaria per cremar la nau dels genovesos. Aquest li oferí 3000 ducats d´ or.

al final quedà satisfet amb el treball li donà el promés a més roba de seda.

FELIP I ELS DOS LLITS

Felip quedà admirat pel llit tant pompós. Va desvestir-se i demanà als patges que anessin a demanar un agulla per cosir la seva mitja.

mentre la infanta l´ estava mirant per la finestra, i aquesta es preguntava per a que voldria Felip una agulla. Aquest va deixar l´ agulla punxada al llit, mentre seguia desvestint-se icom que no trobava l´ agulla va desfer tot el llit, sense resultats, va decidir anarse´ n a l´ altre llit .

TIRANT A L´ IMPERI GREC

passat 8 dies Tirant arribà a Sicília.

El Rei rep una carta de l'Emperador de Constantinoble on li demanà que anés a ajudar-lo per combatir contra els moros que volien conquerir les seves terres .

Tirant va ser designat Capità Major.

TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AJUT D´UN MIRALL.

Tirant va veure que lainfanta es quedà sense aire. Va veure-la tota descordada i va quedar ensimismat per la seva bellesa.

pasades dues setmanes les naus de l'Emperador van arribar carregades de gent.

Tirant i la Infanta es citaren dos cops:

a la primera cita, ella li recomanà com deuria arribar bé de les batalles.

a la segona, ell li va declarar el seu amor.

La Princesa va ser alterada per la viuda però es posà millor quan Diafebus parlà amb ella, aquest va dir-li que anès a parlar amb el Tirant.

TIRANT AL CAMP DE BATALLA

Tirant parteix al camp de batalla, on aconsegueix una altra victória.

Els turcs, al veure's acorralats sel's ocorreix de matar al Tirant, però com no, no ho aconsegueixen.

LA GRAN BATALLA CAMPAL CONTRA EL TURCS

Un cop arribaren al vall Espinosa l'Emperador i la Princesa,el Sr. Malveí invità a l'emperador i a la princesa per que es quedessin al seu castell.

El Tirant no va dir havien arribat.

Quan va arribar el moment de la batalla contra els moros van lluitar iel Tirant va guanyar-la tot y que va ser ferit.

AL CASTELL DE MALVEÍ

Van arribar al territori del rei d'Egipte.

Al castell de Malveí, Estefania envià a buscar a Diafebus. Ell i Tirant anaren per veure que era el que volía. Allà mateix se celebrà una festa on van nomenar comte a Diafebus.

EL SOMNI FINGIT DE PLAERDEMAVIDA

Al arribar la nit, la princesa, Tirant, Diafebus i Estefania queden. Tothom dormia, menys Plaerdemavida que era desperta i els va vure, després explica com si hagués estat un somni.

LA GRAN BATALLA NAVAL CONTRA ELS TURCS

Tirant preparà un consell per planejar com combatir als turcs. Al tornar al campament es trobà que els seus soldats habien mort.

però reuní més.

Després va fer-se amb naus turqueses i va fer presoners al rei de laÍndia i al Gran Caramany. Després va tornar a Constantinoble.

TREVES. FESTES A CONSTANTINOBLE

Aquí a l' emperador li proposaren una treva de 3 mesos, un rescat pel Gran Caramany i pel rei de la sobirana Índia, i el , el casament de la Princesa amb el Gran Soldà. L'Emperador només acceptà la treva de 3 mesos i ho celebraren.

JOCS AMOROSOS ENTRE TIRANT I CARMESINA

Tirant va anar a veure a la Princesa, i casi és descobert per l'Emperador i l'Emperadriu, però Tirant va tenir una astuta manera d´ amagar-se, i no el descobriren.

LA BURLA QUE L´ EMPERADRIU VA FER A TIRANT

el que va fer l´ emperadriu va ser convèncer a un esclau per a que li mullés al Tirant la sabata i d´ aquesta manera sabria perquè sempre la hi portava.

al final l'emperadriu se surt amb la seva i tothom riu d'ell.

TIRANT ES CONVIDAT PER PLAERDEMAVIDA A CONTEMPLAR EL BANY DE LA PRINCESA

Plaerdemavida va amagar al Tirant al bany de la princesa,per a que aquest pogués espiar-la mentrees banyava.durant el bany aquesta l´ anava dient coses de Tirant.

TIRANT COMPARTEIX LLIT AMB LA PRINCESA

Tirant s'en va al llit amb la princesa ( proposta que li va fer Plaerdemavida). Mentre la Princesa era dormint, ell i ella es van posar al seu costat i començaren a tocar-la.

RATES AL PALAU

Tot comença cuan la princesa començà a cridar. Tothom es va despertar pels crits i el Tirant tingué que escapar. S'escapà pel terrat i és aquí on es va trencar una cama.

Tothom creu que els crits havien segut perquè a l'habitació de la Princesa hi havia una rata.

TIRANT ÀNIMA EN PENA

Hipòlit i el Vescomte escolten els crits, i van anar a veure que era el que passava. Tirant, es va camuflar i els dos homes no van reconèixer al Tirant, però al final es van assabentar que era ell i se'l van emportar.

ELS AMORS D´ HIPOLIT I L´ EMPERADRIU

al acabar un sopar, l´ emperadriu a la seva cambra.Una vegada allí , l´ emperadriu es troba amb Hipòlit. Aquests passen tota la nit junts parlant i satisfent els seus plaers. Al arribar el dia, tots dos encara hi son al llit. La donzella Eliseu desperta a l´ emperadriu per fer-li saber que l´ emperador hi va cap a la cambra.

LA FICCIÓ MALICIOSA DE LA VIUDA REPOSADA

Aquesta viuda no podia veure al Tirant, i va inventar-se una historia de que a la princesa li agradava un esclau. (mentida) Tirant s'ho cregué i al final la viuda va sortir-se'n amb la seva.

TIRANT AL NORD D´ AFRICA

Quan se disposaren a patir per mar, la princesa i Plaerdemavida anaren corrent a parlar amb Tirnat.

Plaerdemavida li explicà al Tirant la mentida de la viuda .

La viuda va ser descoberta al final.

.Arribaren fins la costa d'Àfrica.

Plaerdemavida es recollida per un moro ( ja que aquesta cau ).

Tirant en canvi cau en el poder d'un alt funcionari del rei de Tremicén.

L´ AVENTURA I LA VONAVENTURA DEL CAVALLER ESPERCIUS

El cavaller Espècius i deu homes es va dirigir cap al canal de Romania, quan arribant a l´ illa de Lango van xocar contra les roques, llavors a l´ illa hi ha un drac que és una noia que viu en les coves d´ un castell.

Aquest drac per convertir-se en una dama li tenia que besar un cavaller als llavis. Uns quants cavallers ho varen intentar però sense resultats, mentre que el cavaller Espècius es va quedar quiet i el drac li va besar.

El drac es va convertir en noia i ella i el cavaller es van casar.

TIRANT ALLIBERA A L´ IMPERI GREC

L´ emperador consuma la pau amb el turcs durant cent anys. Finalment l´ emperador dona el títol de Cèsar de l´ Imperi i la mà de Carmesina.

MORT DE TIRANT I CARMESINA

Estant Tirant a Andrianòpolis, agafa una pulmonia, i de camí a Constantinoble mor.

La seva dona Carmesina, desolada mor també sobre el cos de Tirant.

L´ Imperi queda a mà de Hipòlit i l´ Emperadriu. Aquesta mor i Hipòlit es casà amb la filla del rei d´ Anglaterra.