Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Argument. Personatges. Tema

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

2. Obra

Tirant lo blanc es una novel·la cavalleresca. La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers. Es preocupa sobretot per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi un llibre d'aquest tipus.

És per això que la novel·la cavalleresca té una sèrie de característiques que la distingiran dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores:

  • Els herois tenen virtuts i capacitats normals.

  • Els escenaris on passen els esdeveniments són reals.

  • Hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar.

  • Hi ha episodis històrics que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

  • No hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció.

Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

3. Argument

Va arribar una carta de l'Emperador de Constantinoble, en la què deia al Rei de Sicília que, desitjava que Tirant passés al seu servei per defensar la seva causa. Aquest accepta la missió i parteix cap a Constantinoble, on és maginíficament rebut per l'Emperador.

Tirant escolta a l'emperador molt atent pero també mira la bellesa de Carmesina. Feia calor i Carmesina estava despullada cosa que feia que Tirant estigues mirant-la. L'emperador agafa la mà de la seva filla Carmesina i la porta fora d'aquella habitació. I el Capità agafa el braç de l'Emperadriu i entren en una altra habitació adornada de moltes figures d'amors. Llavors Tirant li digué a Ricart que no creia que en aquella terra i hagués coses tant meravelloses. Ho deia per la bellesa de l'Infanta. Carmesina insisteix a saber qui és la donzella que estima, a la qual cosa respon Tirant donant-li un mirall que portava amagat a la màniga i dient-li que allà veuria la imatge d'aquella que li pot donar mort o vida, llavors la princesa agafa el mirall pensant-se que hi hauria alguna cosa pintada, pero no hi havia res sino la seva propia cara. Llavors entren la Viuda Reposada i l'Estefania i li diuen a la Carmesina que què feia amb aquell mirall, i ella lis va recitar una petició d'amor que Tirant havia fet. Llavors la Viuda Reposada li va dir unes coses a la Princesa que li van fer molt mal Llavors la Viuda Reposada li va dir unes coses a la Princesa que li van fer molt mal.

La Princesa, malgrat sentir-se bé per l'amor de Tirant, es creu obligada a reprendre'l durament per la seva gosadia. El cavaller replica amb protestes de sinceritat i assegurant-li que està disposat a morir per ella. Diafebus s'enamora de la donzella Estefania , neboda de l'emperador. Amb l'ajuda de Plaerdemavida, serventa del palau reial, la parella aconseguirà el seu amor celebrant un matrimoni en secret. L'Emperador i Carmesina visiten Tirant al mateix escenari del combat. Tirant encoratja la seva tropa a lluitar contra els turcs, els quals ja volen iniciar la batalla. Continua el galanteig entre Estefania i Diafebus i entre Carmesina i Tirant. L'Emperador, agraït pels serveis d'en Tirant, li proposa atorgar-li el comtat de Sant Àngel, al qual Tirant renuncia, demanant que li sigui donat a Diafebus, juntament amb l'ofici i la capitania de Gran Conestable. Com que tot és concedit, s'organitzen unes grans festes  per celebrar-ho al castell de Malveí, i va creixent l'amor entre Tirant i la Princesa, sempre d'amagat de l'Emperador i l'Emperadriu. Tirant i Diafebus fan una visita nocturna a la cambra on dormen la Princesa i Estefania.

Plaerdemavida ho adverteix maliciosament i ho explica com si ho hagués somiat, i manifesta la seva passió per Hipòlit. S'acosta una esquadra amb què el Gran Caramany i el Rei de la Sobirana Índia es dirigeixen a ajudar el Soldà. Tirant els ataca, derrota l'esquadra i, havent fet presoners els dos sobirans, entra tiomfalment a Constantinoble, on ja hi havia de nou la cort. Mentre tant, els que lluitaven contra l'exèrcit turc exigeixen la presència de Tirant al camp de batalla. Arriba un ambaixador del Soldà, Abdal·là Salomó i demana en nom del seu senyor una treva de tres mesos, proposa el rescat del Gran Caramany i del Rei de la Sobirana Índia, i el casament del Soldà amb la princesa Carmesina per acabar d'una vegada amb la guerra. L'Emperador atorga les treves i suspèn la resposta a les altres qüestions. Tenen lloc una sèrie de converses sobre les pretensions del Soldà i debats cortesans. L'Emperador organitza unes justes i un torneig en honor dels ambaixadors del Soldà. En mig de la festa arriba a Constantinoble el vescomte de Branches, cosí germà de Tirant, que és armat cavaller per l'Emperadriu i tot seguit participa en les justes. Quan se celebrava un sumptuós banquet arriba al port una nau endollada en què viatja la fada Morgana, que va a buscar el seu germà, el rei Artús. És el rei Artús qui respon a una sèrie d'ingenioses consultes. Amb motiu d'una burla de què  és objecte Tirant, ell i els seus companys fan vots cavallerescos. Acabades les festes, l'Emperador comunica la seva resolució de negar-se al casament de la Princesa amb el Soldà i al rescat del Gran Caramany i del Rei de la Sobirania Índia.

La Viuda Reposada, que havia estat la dida de Carmesina, s'enamora de Tirant i s'empesca una trampa per desavenir-los. Calumnia al cavaller davant de la Princesa, fent-li creure que al seu darrere parla amb menyspreu d'ella i que és un traïdor que només pretén saquejar l'Imperi per tornar a la seva terra carregat de riqueses. Carmesina es creu la mentida i comença a manifestar despit a Tirant, que cau en la malenconia més profunda.

Tirant demana a l'Emperador la mà d'Estefania per a Diafebus. Se celebra la boda a la cort, i l'Emperador concedeix a la parella el ducat de Macedònia. Estefania es proposa afavorir els amors de Tirant i Carmesina, amb l'ajut de Plaerdemavida i l'oposició de la Viuda Reposada. Plaerdemavida que, per la seva banda, ja s'havia atrevit a suggerir a l'Emperador  el casament de la seva filla amb el cavaller aconsegueix, portar Tirant a la cambra i al llit de la Princesa, d'on ha de sortir precipitadament quan s'organitza un batibull al palau, i es trenca una cama en saltar des d'una finestra.

Tirant es lamenta de la seva desgràcia i és recollit per Hipòlit i el vescomte de Branches, que se l'emporten a la seva residència de Bellestar, on, fingint que ha caigut del cavall, els metges de la cort el guareixen i és atès per l'Emperador, que desitja que estigui en forma aviat per tal de tornar a lluitar contra els infidels, que acaben de rebre grans reforços d'Àfrica. Mentre dura la malaltia de Tirant, Pladerdemavida fa de missatgera entre ell i Carmesina, que ja no amaga el seu amor pel cavaller. Els dos enamorats s'envien cartes. L'Emperadriu s'enamora del jove Hipòlit i inicien una sèrie de converses i d'al·lusions que condueixen a relacions íntimes entre tots dos. L'Emperadriu reté Hipòlit amagat a la seva cambra, amb l'única complicitat de la seva donzella Eliseu. Tirant, gairebé refet del tot, torna a fer vida normal a palau mentre espera el moment de sortir cap al camp de batalla. Ell i Carmesina s'atorguen l'un a l'altra com a marit i muller amb les fórmules habituals del matrimoni secret.

Aleshores es posa de manifest la passió que per Tirant ha concebut la Viuda Reposada, que trama una malvada intriga. Si d'una banda continua fent creure a la Princesa que Tirant, al seu darrere, se'n burla, per l'altra, a soles amb Tirant, li revela que Carmesina és tan deshonesta que manté amors secrets amb el negre Lauseta, jardiner de palau. Se celebren unes festes de comiat en honor de Tirant i, quan ja està fixada la seva partida, la Viuda Reposada es decideix a portar a terme la ficció que evidenciarà la pretesa maldat de Carmesina. Ordena confeccionar a un pintor una màscara que reprodueix el rostre del negre Lauseta; i, un dia, després d'haver fet que Tirant espiés l'escena, incita Carmesina a baixar a l'hort a prendre la fresca i convenç Plaerdemavida perquè, amb la màscara posada, acariciï agosaradament la Princesa, com per fer broma. El cavaller, que ho veu tot perfectament gràcies a una combinació de miralls que ha muntat la Viuda a la cambra on l'ha amagat, creu que realment Carmesina manté amors deshonestos amb Lauseta, que ha estat allunyat de l'hort per la malvada intrigant. Tot surt com la Viuda volia, i Tirant, desesperat, després d'haver rebutjat les ja clares propostes amoroses de la Viuda, que es pensava tenir el camí lliure, va a buscar el negre Lauseta i el mata.  

Mentre tant, degut sobretot a desacords entre el duc de Pera i Diafebus, nou duc de Macedònia, els turcs obtenen una gran victòria, i en la batalla són fets presoners molts cavallers cristians -entre els quals, el mateix Diafebus-, la qual cosa posa en gran perill l'Imperi. La notícia desconsola la cort, i el dolor s'agreuja quan se sap que Tirant ha recaigut de la seva malaltia i s'ha trencat altre cop la cama. El consell d'una jove jueva retorna la salut al cavaller, que semblava a punt de morir. Tirant, que no ha volgut tornar a dirigir la paraula a Carmesina i que constantment ha posat de manifest el seu disgust, decideix embarcar-se cap al camp de batalla. A bord de la nau, la Princesa li envia Plaerdemavida perquè descobreixi la causa de la seva reservada conducta. La donzella puja a la galera i aconsegueix que Tirant li expliqui el que va veure aquell dia a l'hort.

Plaerdemavida li replica que tot va ser una broma i que ella mateixa, amb una màscara al rostre, feia el paper de Lauseta. Per demostrar-ho, demana a Hipòlit que vagi corrents a palau i que porti, de la seva cambra, la màscara que va servir per a la farsa. Hipòlit fa arribar la màscara a Tirant i aquest es convenç de la innocència de Carmesina i de la maldat de la Viuda Reposada.

Finalment

4. Personatges


  • En Tirant

En Tirant, nom real Tirant lo Blanc, és un cavaller fort, valent i molt hàbil amb les armes. Té una personalitat amable i educada.

En Tirant, a part de ser el millor cavaller és un personatge molt real. En Tirant te molts defectes. Es deixa emportar molt per l'amor. Es tant educat que mai diu que ha guanyat ell, encara que hagi guanyat. En Tirant és un cavaller molt valent amb les armes.

  • La Carmesina

La Carmesina és un personatge que atrau molt a la gent. La Carmesina és un personatge que té una mena d'objectiu al llarg del llibre, i és el de conservar la seva virginitat. En Tirant se sent extremadament atret per ella i, especialment pels pits de la princesa. És una princesa, mimada pels seus pares. Això de que sigui princesa es pitjor per que encara esta mes mimada. Quan mor, es diu que mor de pena.

  • La Plaerdemavida

La Plaerdemavida és amiga de la princesa Carmesina. És una dona intel·ligent i sincera. La Plaerdemavida ajuda d'amagat a que en Tirant pugui veure a la Carmesina. En Tirant només es fixava en la seva estimada princesa i no la va veure gaire.

A més la Plaerdemavida fa més coses pels enamorats. La Plaerdemavida és un personatge molt important per la relació d'en Tirant i la Carmesina, per que els ajuda a moltes coses, sense que ningú sapigues res.

  • En Diafebus

És un cavaller prestigiós, culte i fidel. És l'amic, el company i el cosí d'en

Tirant. En Diafebus finalment aconsegueix el seu amor amb l'Estefania. És un personatge del qual té el d'emperador, encara que aquest càrrec havia de ser per a en Tirant però ell no volia separar-se de la Carmesina i va dir-li al rei que ell no ho volia ser i que li donés el càrrec a en Diafebus; finalment el rei va acceptar. En Diafebus és salvat en diverses ocasions pel seu cosí Tirant. En Diafebus primer es casa de mentida amb l'Estefania, pero desprès declaren el seu matrimoni.

  • L'emperador

És l'amo de l'Imperi de Constantinoble. Malgrat ser l'Emperador no té gaire personalitat. És un rei educat i culte. Esta una mica encantat per que encara que ocorrien coses al seu voltant no se n'adona de res.

Per acabar, l'Emperador té una mort molt poc digne d'emperador. Tindria que morir en una batalla, fent la guerra, pero no es així com mor.

 

  • L'emperadriu

És respectuosa. Mostra noblesa i honestedat, però no la mostra amb l'Hipòlit el seu nou amor i no es priva de tenir-lo. Es podría dir que l'Emperadriu es respectuosa davant de tothom però, per darrere, comet alguns “pecats” com les relacions que té amb l'Hipòlit.

  • L'Hipòlit

És un personatge jove i insegur, també sense gaire experiència i s'expressa amb un vocabulari culte. Ell mateix es declararà a l'emperadriu el seu amor. És una persona decidida i valenta. També és una persona que pot arribar a estimar molt.

5. Altres aspectes

a) Llenguatge

L'estil de la llengua del Tirant lo Blanc podríem dir que hi trobem dos models diferents. Per una banda direm que el primer estil de parlar seria la presència oral solemne, barroc, oratori conformat. És probable que l'alta societat valenciana de l'època es parles en aquest estil solemne i elevat, com revelen algunes lletres de batalla de cavallers valencians del XV. El resultat és un text dens, bastant difícil de llegir. I per altre banda trobem un estil amb art, aquí la novel·la té un to dinàmic i efectiu. I te també un to col·loquial ple de frases breus.

En Joanot Martorell fa parlar els seus personatges en un diàleg breu, familiar i amb un vocabulari molt culte i educat.

b) Època

La novel·la Tirant lo Blanc és una obra de la segona meitat del segle XV, pertanyent al gènere cavalleresc. Tirant lo Blanc és una de les novel·les més importants, i sens dubte la més important, de la literatura catalano-valenciana. Actualment es una novel·la molt llegida per tothom, fins i tot en altres idiomes.

c) Ambient

Es un ambient on només es veuen continues guerres i batalles, entre ciutat o pobles. Es també un ambient de caballers que moririen per l'amor d'una princesa a la que estimen i fan tot el possible per demostrar la seva valentia i que es l'home perfecte per ella. Es veu també com el rei impedeix els amors entre ells. I també l'ajuda d'algunes persones per que aquella parella es pugui veure sovint.

d) Valors

Els sentiments que tenen son d'ira en les guerres i les batalles per aconseguir allò que volen, les terres. També tenen sentiments d'amor cap a

la persona a la que estimen, cosa que fa que no estiguin gaire atents en les batalles com a cavallers. Tenen també un sentiment de descontent quan els impedeixen l'amor amb la persona a la que estimen.

6. Opinió personal

  • Estructura de l'obra

  • L'estructura del llibre esta molt bé , pero hi ha aspectes que jo canviaria com es el cas de:

    - Que hi ha coses que es tindrien que explicar més àmpliament per que si no es molt difícil saber el que va desprès.

    - El llenguatge de vegades es molt difícil i no posa al costat el significat, i hi ha altres paraules més fàcils que posen el significat al costat.

    El que si que m'ha agradat d'aquest llibre es que al final t'expliquen el vocabulari, els verbs, l'estil de Joanot Martorell, etc.

    b)Trama de l'obra

    Sobre la trama de l'obra hi ha un aspecte ha destacar i es que de vegades surten personatges que no saps qui son per que no et donen cap explicació. Hi ha també una altra cosa que no m'ha agradat d'aquest llibre i és que té un llenguatge molt complicat per a la gent de la nostra edad i amb paraules que no s'entenen. Encara que t'expliquen un tros al començament del capítol cosa que fa que ho entenguis tot millor.