Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Argumento. Personatges. Estructura

  • Enviado por: Emma Romeu
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

COMENTARI DE TEXT

TIRANT LO BLANC de Joanot Martorell

Capítol 159 : “Com se feu la pau de Diafebus ab Tirant ab la lletra d'Estefania”

Forma part de la tercera part del Tirant : “Tirant a l'Imperi Grec”

Tirant forma part del gènere de novel·la de cavalleries: on es barreja l'amor i la guerra. És un llibre del segle XV. Novel·la versemblant tot i que alguns dels seus capítols són fantasiosos.

Tirant passa de ser un cavaller errant a un cavaller reconegut a tot arreu per les seves destacades victòries: allibera l'Illa de Rodes de Soldà i els genovesos; i a partir d'aquí l'Emperador de Constantinoble li demana ajut per el perill constant dels turcs. Tirant es trasllada a Constantinoble i un cop allà s'enamora de Carmesina, filla de l'Emperador, la qual també s'enamora d'ell. Aconsegueix també tot un seguit de victòries.

Tirant li demana a Hipòlit (molt amic seu) que parli amb Carmesina per a demanar-li un salconduit per a poder entrar i sortir del castell i així veure-la. Els demés, tant Carmesina com els que s'assabenten d'aquest fet no creuen convenient que Tirant hagi de demanar un permís per entrar i sortir del castell ja que és un reconegut Capità al que tothom obeeix. Rera molt suplicar Estefania la convenç de signar aquest permís.

PRIMERA PART: capítols de l'1 al 7 : Tirant li demana a Hipòlit faci d'intermediari entre ell i la seva enamorada així que fa que li dugui un missatge a Carmesina.

SEGONA PART: capítols del 8 al 29 : Hipòlit es dirigeix a la princesa demanant-li el salconduit per Tirant. Carmesina es nega ja que creu que Tirant com a Capità pot entrar i sortir del Castell sense cap permís.

TERCERA PART: capítols del 29 al 32 : Hipòlit li torna la resposta negativa a Tirant i aquest insisteix i fa que torni a parlar amb Carmesina.

QUARTA PART: capítols del 33 al 39: Hipòlit li suplica a la filla de l'Emperador de part del seu enamorat, la princesa està sobtada.

CINQUENA PART: capítols del 39 al 43: Intervenció d'Estefania, la qual convenç a Carmesina de que accepti signar el permís que li és demanat. A la fi Tirant aconsegueix el seu propòsit.

TEMA CENTRAL d'aquest capítol: El salconduit que Tirant vol obtenir de la princesa per a veure-la.

És un text narratiu, però el que més predomina en aquesta part del capítol és el diàleg. Personatges que intervenen en el diàleg:

  • Hipòlit - Carmesina. En que li explica la raó de la seva visita.

  • Altre cop Hipòlit - Carmesina. Aquesta segona vegada en què tornen a intervenir aquests dos personatges es per tractar el mateix tema que la primera. Esperant una resposta ben diferent a l'anterior.

  • Per últim apareixen Estefania - Carmesina. La primera intenta convèncer a Carmesina del que Hipòlit li havia vingut a demanar.

Elements mitjançant els quals ens adonem que el que tenim davant és un diàleg: ús de guionets, elements de puntuació: exclamacions...intervenció de dos personatges...

Figures retòriques que hi apareixen:

- polisíndeton: per exemple línia 5 “e Diafebus en guarda d'elles (...)”

Línia 6 “ e manà-li que anàs a la princesa (...)”

  • aparició de verbs en passat.

  • Interrogacions directes

  • Subordinades: per exemple : ”com Tirant sabé que l'Emperador anava conquistant...”

“Tirant se féu venir Hipòlit, e manà-li que anàs a la princesa...”

  • Coordinades: per exemple : copulatives : “Tirant se feu venir Hipòlit, e manà-li que anàs a la princesa...”.

“...besà-li la mà e féu principi a tal parlar...”

adversatives parcials : “encara que jo no tingui poder de guiar-lo...”

car lo senyor Emperador ni jo”.

Espai en que situem l'escena: el castell de Malveí.

Personatges que hi intervenen: Hipòlit, Carmesina, Estefania i Tirant.

El narrador és omniscient, no cal que expliqui la situació per que amb el diàleg ja ens assabentem del que passa. És una novel·la en la que es barregen episodis d'amor i de cavalleria. El personatge principal és un personatge molt cortès i destaca per la seva gran valentia en les batalles la qual és un element contrari a l'hora de l'enamorament on es mostra tímid i prudent.

Sovint apareixen personatges que s'interposen en l'amor entre Tirant i Carmesina, uns per ajudar ( com Estefania) i altres per oposar-s'hi i fer-lo més complicat: La viuda reposada. Existeix una gran versemblança en l'obra sobretot en l'amor, Tirant es comporta com un noble cavaller davant la princesa.

S'especula que és possible que Martorell adaptés la seva obra a la manera de viure dels valencians de l'època.

Al ésser l'escriptor un home valencià adaptà alhora la parla típica de la seva època, el pretèrit perfet en forma simple “s'aixecà” “assí”...; utilitza també pronoms valencians ”meua, teua, seua”

I per finalitzar cal dir que Tirant pertany, a part de ser una novel·la cavalleresca, al gènere de novel·la moderna: ja que és una novel·la versemblant, hi n'hi ha moltes novel·les en una sola...