Términos de tecnología

Vocabulario específico. Construcción. Materiales. Automoción. Informática. Diccionari técnic

  • Enviado por: Patri
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas

publicidad
cursos destacados
Ejercicios Resueltos Ecuaciones Diferenciales
Ejercicios Resueltos Ecuaciones Diferenciales
Serie de ejercicios resueltos de Ecuaciones Diferenciales Este curso va ligado al curso actual de Ecuaciones...
Ver más información

Derivadas Parciales
Derivadas Parciales
En este curso sobre derivadas parciales estudiaremos todos los temas relacionados al calculo diferencial multivariable....
Ver más información


Diccionari tècnic

Estructura: és un objecte o una part d'un objecte que han estat pensats per sostenir una forma determinada.

Triangulació: augmentar la resistència de les estructures formant triangles.

Força externa: força que depèn de l'entorn.

Força interna: força que depèn de l'estructura.

Habitatges: un tipus de estructura que es construeix mes habitual amb necessitats bàsiques.

Projecte: és un document format per quatre parts on figura la memòria, el plec de condicions, els plànols i els pressupostos.

Llicència d'obres: és l'aprovació de l'Ajuntament i la generalitat en fer la construcció.

Promotor: és la persona que vol edificar un terreny i té els càrrecs de l'obra.

Tecnòleg: és la persona que s'encarrega de preparar el projecte de la construcció, reforma o instal·lació.

Aglomerats: són substàncies que, barrejades amb aigua, tenen una reacció i s'endureixen i es fa servir per la unió de materials de la construcció.

Guix: és una pols blanquinosa que, amb aigua, quan s'asseca s'endureix i es fa servir per elaborar una pasta per parets, sostre o motllures.

Escaiola: és un tipus de guix que s'obté després d'un procés anomenat calcinació i es fa servir per motllures principalment.

Calç: s'obté de la descomposició de roques calcària i amb aigua forma una pasta adhesiva que s'utilitza com a recobriment de superfícies exteriors, ja que es impermeable.

Ciment: és un material que es fabrica amb guix, calç i argila, s'amassa amb aigua i es forma una pasta adhesiva i plàstica i s'utilitza per vàries coses com enganxar rajoles.

Morter: és una barreja de sorra, ciment i aigua que s'utilitza per unir maons, rajoles, etc.

Formigó: és una massa formada de sorra, ciment , aigua i grava, en diferencia amb el morter és que aquest material es impermeable i molt resistent a la compressió.

Asfalt: és una barreja de minerals i hidrocarburs pesants de color negre, es caracteritza per el elevat poder de impermeabilitzant i evita les filtracions d'aigua.

Sorra: son petits fragments de sorra i s'utilitza per elaborar altres materials.

Grava: al igual que la sorra són trossos de roques però aquests més grossos.

Marbre: és una roca calcària amb estructura cristal·lina amb diferents colors i es fa servir per acabats d'alta qualitat, ja que dona una brillantor sedosa a les rajoles, escultures, etc.

Granit: és una roca composta molt dura que trobem de diversos colors i es fa servir igual que el marbre.

Vidre: és un material que s'obté de la fusió de sorra amb calç i carbonat sòdic i es transforma en una massa amorfa, homogènia, impermeable, dura i fràgil. Hi ha diferents tipus.

Elasticitat: és la qualitat que fa que un material pugui recuperar la forma original en cessar la força externa que el deforma.

Plasticitat: és la propietat que indica la capacitat que té un material per mantenir la forma que adquireix quan se sotmet a un esforç extern que el deforma.

Duresa: és la resistència que oposa un cos a ser ratllat per un altre.

Fragilitat: és la facilitat de trencament que presenta un material sense que es deformi plàsticament.

Resistència al xoc: és l'oposició que presenta un material a trencar-se per la força d'un cop sec i intens.

Propietats tecnològiques: són les característiques del material relacionades amb el seu aprofitament tecnològic i industrial.

Ductilitat: és la qualitat que té un material per poder ser estirat per donar-li forma de fils llargs i fins.

Mal·leabilitat: és la capacitat que té un material per poder-lo conformar en làmines fines.

Emmotllabilitat: és la facilitat que té un material per ser conformat per fundició o emmotllament.

Obra civil: és el conjunt d'estructures, tancaments i elements que determinen l'espai que ha de ocupar l'edifici i la compartimentació interna que ha de tenir.

Instal·lacions i maquinària: són els mecanismes i els serveis que faciliten i milloren les condicions de vida a l'edifici.

Fonaments: és la part que transmet al terreny tot el pes de la construcció.

Forjats i cobertes: són la base que suporta els pisos i la teulada de l'edifici.

Maçoneria i tancaments: són el conjunt de parets que tanquen el contorn de l'edifici i en defineixen la compartimentació interior.

Paviment: és l'acabat resistent al pis.

Revestiment: és l'acabat de les parets i sostres.

Pla de situació: és el pla on es localitza i se situa la parcel·la respecte a l'entorn.

Pla de cotes: és el plànol on hi ha situat les diferents plantes on es representa de manera acotat.

Pla de distribució: és el pla on se descriu l'espai del habitatge.

Pla de coberta: és el pla on hi ha representada la teulada i dona informació de les possibles pendents.

Pla de façana: és un plànol de alçat que mostra l'alçada i materials dels acabats.

Pla de estructura: es el pla on hi ha representat els elements estructurals dels edificis i característiques dels materials.

Pla de secció: és el pa que demostra seccions acotades del interior del edifici que veure alçaries.

Pla de instal·lacions: és el plànol que descriu les instal·lacions del habitatge.

Pla de fonaments i salejaments: és el plànol de descripcions de dimensions de característiques i els elements de sustentació del edifici.

Clau de pas: permet tallar el subministrament d'aigua a tota la instal·lació d'un habitatge.

Comptador: és un dispositiu que mesura el consum de energia elèctrica en kWh.

Diferencial: és una protecció de les persones que hi ha al quadre elèctric i es desconnecta la instal·lació.

Magnetotèrmics: són uns petits interruptors automàtics que protegeix la instal·lació de les sobrecàrregues.

Esquemes: es on hi ha representades les línies i símbols normalitzats que indiquen el tipus d'aparell.

Plànols: s'utilitzen per orientar l'instal·lador sobre la ubicació i el recorregut específic que han de seguir les instal·lacions.

Operadors: són els elements que fan més fàcils les accions i transforma un tipus d'energia en un altre.

Mecanisme: unió de dos o més operadors mecànics units entre si.

Màquina: és l'agrupació de diversos mecanismes.

Màquina simple: és la màquina que bàsicament utilitza i transforma l'energia muscular i serveix de base per el disseny i construcció d'altres màquines.

Corriola: màquina simple usada per elevar o baixar pesos.

Pla inclinat: Màquina que serveix per desplaçar cossos des de un nivell a un altre superior amb una reducció d'esforç.

Politja: peces cilíndriques amb un forat central pel qual passa o es fixa un eix que a la vegada fa de suport i possibilita el gir de la peça.

Relació de transmissió: un sistema de transmissió que està format per la politja conductora i conduïda.

Politja conductora: és la politja que transmet el moviment.

Politja conduïda: és la politja que rep el moviment.

Engranatge: és un mecanisme format com a mínim per dues rodes dentades.

Cargol: es el principi d'una màquina simple molt utilitzada.

Palanca: és un element molt rígid i allargat que gira al voltant d'un eix.

Braç motor (bm): és la distància que hi ha entre el punt de suport i la posició sobre la qual exercim la força.

Braç resistent (br): és la distància que hi ha entre el put de suport i la posició on es troba la resistència.

Polispast: és la politja composta en la qual hem d'aplicar menys força que quan en fem servir només una de simple.

Corona: és una roda dentada que gira a mesura que ho fa l'eix acoblat.

Pinyó: és una roda dentada que gira.

Cremallera: és una peça allargada amb dents, entre les quals encaixem les dents del pinyó.

Lleva: és una peça en forma ovoïdal que gira el voltant d'un eix.

Seguidor: està situat al costat de la lleva, de manera que només transmet el moviment lineal quan la part més prominent de la lleva entri en contacte amb el seguidor.

Biela: és una peça cilíndrica allargada que fa un moviment alternatiu amb la unió d'un operador mecànic.

Manovella: és un dispositiu que actua igual que la palanca de segon gènere.

Cigonyal: és una manovella múltiple que la fan servir els automòbils.

Motor tèrmic: fa servir l'energia emmagatzemada en un combustible i la transforma en moviment.

Màquina de vapor: va ser la primera màquina capaç de transformar l'energia acumulada en un combustible en moviment de manera eficient a escala industrial.

Newcomen i Savery: són els enginyers que van dissenyar les primeres màquines de vapor.

Locomotores dièsel: tenen dos motors d'explosió semblants als dels camions però més grans i potents i s'utilitza per als trens de viatgers i mercaderies.

Locomotores elèctriques: els seus motors funcionen amb electricitat sense contaminar pràcticament l'atmosfera i són molt ràpides.

Admissió: la mescla de la gasolina i aire entra al cilindre quan s'obre la vàlvula d'admissió. El pistó baixa i facilita l'entrada de la mescla.

Compressió: el pistó comença a pujar. Com que les dues vàlvules estan atacades, la mescla de gasolina i aire es comprimeix a l'interior del cilindre.

Explosió: la bugia produeix una guspira que fa explotar la barreja. El pistó surt disparat cap avall per la força de l'explosió.

Escapament: després s'obre la vàlvula d'escapament i expulsen els gasos resultants de l'explosió. El pistó puja i ajuda a expulsar-los.

Lleva: és l'obertura i el tancament d'una vàlvula d'un cilindre.

Cilindrada d'un motor: és el volum de gasos que poden moure els pistons dels cilindres en el seu moviment alternatiu.

Cursa: és la distància entre el punt mort superior i el punt mort inferior.

Sistema d'embragatge i Caixa de canvis: són aquests mecanismes que transmeten el moviment proporcionat pel motor.

Palanca de canvi: permet seleccionar la marxa o la velocitat de l'automòbil.

Pedal de l'embragatge: serveix per controlar el canvi de marxes, que quan es prem, desconnecta el motor de la caixa de canvis.

Engranatges: serveix per transmetre el moviment des del motor fins a les rodes.

Gasoil: combustible que necessiten els motors dièsel, ja que no porten bugies diferent als de gasolina.

Motor de quatre temps: fa el mecanisme del motor en quatre vegades, per cada explosió el cigonyal dóna fa des voltes.

Motor de dos temps: fa el mecanisme del motor en dos temps, en diferència amb el de quatre temps, aquest ho fa mes ràpid.

Embragatge centrífug: és un element molt més senzill que un canvi de marxes automàtic o manual que porten els ciclomotors.

Motor elèctric: és una màquina que produeix moviment a partir d'un corrent elèctric.

Dinamo: és una màquina que transforma l'energia mecànica en energia elèctrica, permet obtenir electricitat a partir d'un moviment.

Alternador: és una màquina que produeix corrent elèctric altern a gran escala i s'utilitza a les centrals elèctriques.

Actuadors pneumàtics: són dispositius capaços de produir treball en transformar l'energia de la pressió de l'aire en energia mecànica.

Cilindres pneumàtics: són dispositius capaços de transformar l'energia de la pressió de l'aire en moviment rectilini.

Efecte simple: és l'efecte que fa el cilindre que produeix treball en un sol sentit de moviment.

Efecte doble: és l'efecte que fa el cilindre que produeix treball en tots dos sentits.

Motors pneumàtics: són dispositius capaços de transformar l'energia de la pressió de l'aire en moviment circular.

Vàlvules pneumàtiques: són dispositius emprats en el comandament i control de processos.

Vàlvules distribuïdores: influeixen en el camí de l'aire.

Vàlvules de pressió: permeten regular la pressió de l'aire comprimint que està circulant.

Vàlvules de bloqueig: permeten tallar el pas de l'aire comprimit en un sentit, mentre que en permeten el pas en sentit contrari.

Vàlvules reguladores de fluix o de velocitat: permeten regular el cabal d'aire que circula.

Vàlvules d'estrangulació: permet regular els dos sentits de la circulació.

Carcassa: conté els components fonamentals per que funcioni l'ordinador.

Font d'alimentació: subministra el corrent elèctric continu que necessiten, transforma el corrent altern en continu.

Placa base: és al lloc on s'acoblen diversos components.

Joc de xips: conjunt de xips que gestiona l'activitat de tots els components de la placa.

Ranures: serveix per poder connectar altres components al ordinador.

Microprocessador: serveix per dirigir i coordinar tots els components de l'equip i fer operacions aritmètiques i lògiques.

Velocitat de processament: indica el nombre de operacions per segon que és capaç de fer.

Memòria RAM: es presenten en forma allargada i serveix per emmagatzemar temporalment la informació.

Volàtil: conjunt de la memòria RAM què en apagar l'ordinador desapareix.

Capacitat: per poder manipular o editar diverses opcions es necessari que la memòria tingui bastant capacitat.

Temps d'accés: Determina el temps transcorregut des de que es sol·licita una dada emmagatzemada fins que el xip proporciona aquesta dada.

Disc dur: emmagatzema gairebé tota la informació que manipulem quan treballem en un ordinador.

Unitat CD-ROM: permet per servir discos òptics d'una capacitat molt gran.

Velocitat de lectura: es una característica de la unitat que normalment s'expressa amb un nombre seguit d'una <X> indicant la velocitat de lectura en múltiples de 128 Kb/s.

Targeta de so: permet reproduir sons en un ordinador amb varies sortides o entrades a les ranures.

Targeta gràfica: serveix per poder mostrar resultats a la pantalla amb diversos colors, resolució, etc.

Entrada coaxial: és una presa d'antena de TV que permet rebre la senyal del televisor a l'ordinador.

Mòdem intern: serveix per connectar l'ordinador a la línia telefònica i possibilita l'intercanvi d'informació amb altres ordinadors.

Ports en sèrie: transmet la informació de bit en bit i no són adequats per transferir gran quantitat d'informació.

Ports en paral·lel: permeten transferir les dades a més velocitat, és la connexió típica de les impressores, escàners, etc.

Ports USB: connecten, en general, dispositius que necessiten una velocitat de transferència de dades alta.