Suicidi

Suïcides. Autolessions. Treure's la vida voluntàriament. Xifres. Tipus. Desenvolupament

  • Enviado por: Gaxewe
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

'Suïcidi'
SUÏCIDIÍndex

  • Definició del tema

  • Classificació

  • Desenvolupament

  • Documentació periodística

  • Opinió de l'església

  • 3 preguntes pel debat

  • Opinió personal

  • Bibliografia

  • Suïcidi

Def: Acció de treure's la vida voluntàriament o simplement intentar-ho o fins i tot simular-ho.

'Suïcidi'
A nivell mundial les xifres d'autolessions es calculen sobre un 3-5 % de la població major de 16 anys inclosos els suïcidis consumats. La xifra anual en la Unió Europea es de 8000 a 1000 casos por cada 100.000 habitants/any. Del 15 al 30 % dels que s'autolesionen repeteixen la conducta abans del any, i entre el 1-2 % es suïcidaran entre els 5 i 10 anys de la temptativa.

Diàriament es produeixen en el món e 8000 fins 10000 intents de suïcidi dels quals 1000 ho aconsegueixen. El suïcidi es considera la dècima causa de mortalitat en els països civilitzats.

les raons principals són molt variades:

  • Trastorns psiquiàtrics: en el la majoria dels casos existeix una malaltia psiquiàtrica. Aquestes també són molt variades trastorns per estat anímic; abús de substàncies psicoactives, com l'alcohol i la cocaïna; esquizofrènia, trastorns de personalitat, o síndromes mentals orgànics com la demència o el Parkinson.

  • Historial d'intents o amenaces : entre el 25 i 50% dels actes consumats s'hi coneixen intents previs.

  • Edat: Són grups d'alt risc els adolescents i la gent gran. L'home té l' incidència màxima en els 75 anys les dones entre els 55 i 65 anys

  • Factors socials: - Estat civil : solters, casats, viudos...

- Soledat

- Lloc de residència: en especial la ciutat

- Pèrdua del status social o marginalitat recent

- Pèrdua d'un ser estimat

- Atur

- Problemàtica social o familiar

- Ateus

  • Factors sanitaris: una bona part dels intents s'aprecia una enfermetat física destacant el dolor crònic, les malalties terminals o diagnòstics recents de lesions invalidants o deformants.

Desenvolupament:

Recentment a causa de que un noi de 14 anys s'ha suïcidat a causa de les agressions físiques i psicològiques que rebia per part de gran part dels companys ha fet que tothom es despertés una mica sobre un tema que fa molts anys que existeix però que ningú o si més no molts pocs o alguns que ho han sofert en pròpia pell, n'eren plenament conscients ara tothom es posa en contra del “bulling” que són els típics “matons” però no són només nois de la nostra edat els que poden pensar en suïcidar-se potser algun company que tenim a l'escola al treball o potser el veí també ho està pensant i qui sap si és en part culpa nostra.

Què has de fer amb persones depressives o amb idees suïcides? Això és una altra qüestió pots saber que algú ho pensa però potser no saps com actuar:

  • Prendre's sempre seriosament totes les amenaces

  • Estar atents als seus canvis d'estat d'ànim o millores repentines de la depressió perquè poden ser degudes a la tranquil·litat després de prendre definitivament com a solució el suïcidi.

  • Considerar la possibilitat de suïcidi en persones que han sofert traumes prèviament: pèrdues recents o estrès.

  • Mostrar una actitud tranquil·la i no crítica i tractar la persona amb comprensió

  • retirar tots els objectes amb risc de danyar del voltant de la persona.

  • no evitar el tema i parlar-ne

  • Avisar el metge per una valoració i el risc del possible suïcida.

Tipus:

  • Egoista: Individus que no s'han adaptat a la societat.

  • Altruista: Individus que estan massa integrats a un grup social i pateixen una falta d'individualitat

  • Fatalista: Com a resultat d'un excés de pressió, es senten aixafats per la disciplina o les normes.

  • Anònim: persones amb la integració a un grup alterada o distorsionada

Suïcidi a Espanya: Des de 1980 fins a finals de 1998, segons estadístiques es recullen a Espanya 42.122 casos de suïcidi o intents; d'aquests, un 72% són homes un 27,5% dones.

Les comunitats autònomes amb més suïcidis registrats són Soria, Tarragona, Astúries o Girona.

Suïcidi col·lectiu: El primer suïcidi col·lectiu del que es té constància va ser registrat en Masada (Palestina) on 900 jueus fanàtics es van treure la vida 73 anys després de Jesucrist.

Més actualment 39 joves entre 18 i 24 anys s'han suïcidat col·lectivament a Califòrnia. Els integrants del grup que explicaven les seves creences a través d'Internet, es van suïcidar de tres en tres amb una mescla d'alcohol i tranquil·lizants. Les creences que aquest tipus de gent explicaven per internet eren que la secta esperava ser rescatada de la Terra per una nau sideral que venia darrera el cometa “Hale Bopp”.

'Suïcidi'
Harakiri: Pràctica japonesa de suïcidi ritual per desbudellament, en origen només la podien practicar els nobles i més tard va ser adoptada per totes les classes socials. El Harakiri té els seus orígens en el Japó feudal, quan el practicaven els samurais per eludir la deshonra de ser capturats pels seus enemics. Més tard es va convertir en un mètode indirecte d'execució, segons el qual, qualsevol noble que rebia un missatge de l'emperador a través del qual, se li comunicava que la seva mort resultava essencial pel bé de l'imperi, es feia el Harakiri. En la majoria de casos dels denominats Harakiris obligatoris, el comunicat imperial anava acompanyat d'una daga ricament adornada per que fos utilitzada com instrument del suïcidi. Si el transgressor es feia voluntàriament el Harakiri, segons el dictat de la seva consciència culpable en lloc de fer-ho per mandat de l'emperador, el seu honor es considerava restituït i totes les seves possessions passaven a mans de la seva família . per el contrari, si el Harakiri venia ordenat per l'emperador la meitat de les possessions del mort quedaven confiscades per l'estat.

Va ser abolit al 1868.

Sutee o sati: Pràctica habitual a l'Índia que consistia en l'autoincineració de una dona vídua en la pira fúnebre junt amb el cadàver del seu marit o per separat si el marit havia mort en algun lloc llunyà. Va ser abolit pels anglesos a l' Índia en 1829, tot i així fins fa poc temps es seguia practicant de manera esporàdica en algunes parts recòndites del país.

Opinió de l'Església:

En l'Europa antiga, sobretot durant l'imperi romà, el suïcidi es consentia i fins i tot era considerat un acte honrós.

Més tard, Sant Agustí va dir que el suïcidi era un pecat i varis dels primers concilis de l'Església cristiana van decretar que aquells que cometessin suïcidi, no se'ls podrien aplicar els rituals ordinaris de l'Església després de la seva mort, i en l'edat mitja l'Església catòlica romana va condemnar expressament aquesta pràctica: s'ordenava la confiscació e totes les propietats del suïcida i el cadàver patia tot tipus d'humiliacions. I és encara condemnat avui per les religions cristiana, jueva i islàmica.

La ètica de l'Església en aquest tema és que el suïcidi és pecat ja que usurpa el domini de Déu sobre la vida.

3 preguntes per a debat:

  • Opines que està bé que alguns països castiguin el suïcidi?

  • El suïcidi acte de covardia o valentia?

  • Series capaç de suïcidar-te?

Opinió personal:

Jo crec que per començar l'Església no s'hi hauria de posar perquè potser Déu et dóna la vida i et pot ajudar però si no t'agrada com vius i tots els factors que poden contribuir a aquesta opinió, que no són pocs, tu mateix decideixes perquè és la teva vida. Després de fer aquest treball m'he convençut que el suïcidi no és d'un sol, sinó que hi contribueix en gran part la societat; per tant per mi el suïcidi no és pecat sinó que ho veig com la fi de algú que està sofrint.

Bibliografia:

www.familia2000.org/suicidio.htm

www.grec.net/cgibin/multicl.pgm

www.saludalia.com

www.monografias.com/trabajos11/depsu/depsu2.shtml

- diccionario enciclopedico Larousse