Socorrisme # Socorrismo

Assistència Sanitària Immediata. Cos Humà. Obstrucció de la Via Aèrea. Cadena Supervivència. Hemorragies. Shock. Picades. Mossegades. Acèpsia. Desinfecció. Trauma. Perdua Calor. Cremades # Cuerpo humano. Hemorragias. Picaduras. Mordeduras. Quemaduras

  • Enviado por: Zokorrista
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad

SOCORRISME: ASSISTÈNCIA SANITÀRIA IMMEDIATA NIVELL II

Preventiu: Abans que passi solucionar els problemes que puguin ocórrer

Socorrisme

Reactiu: Reaccionar sobre el que passa

Situació d'urgència amb risc vital, per minúscul que sigui

Objectiu:

Mantenir els signes vitals: consciència, respiració i pols

No agreujar l'estat de la víctima. Fer només fins allà on sabem, si no ens recordem, no tocar.

Tranquil·litat del socorrista

Moure el ferit amb precaució sense fer més mal del que tenen

PAS Primària: pols, respiració i consciència. Secundària

Avisar als sistemes d'emergència (mossos, policia, 061a espanya, 112 món.

Autoprotegir-se amb guants, la situació (si és una accident posar els triangles 150 metres davant, 150 metres darrere, aturar el trànsit, si s'ha de fer bocaboca amb roba a la boca per evitar malalties.

Sensorials: cecs, muts i sords

Receptors especials

Motrius: discapacitat cadira de rodes

Parlar-los cara-cara mirant-los als ulls a la mateixa altura, per no fer-los sentir inferiors.

Disminuïts psíquics: parlar amb frases curtes i repetir varies vegades. Presentar-se, dir el teu nom. Esperen resposta. D'aquesta manera pots saber si la persona és sorda. Parlar sense tocar-los. Si no contesta pot ser que sigui sorda o que estigui nerviosa

Cecs: No cridar-los ni estirar-los. Se'ls ha d'acompanyar, explicar el que faràs, on els portaràs, com els curaràs, amb què...

Avis: No són disminuïts, t'entenen perfectament. Et poden ajudar a la situació. No tractar com un nen.

Nens: Si et guanyes els pares et guanyes els nens. Tractar-los bé no com “ai maco que t'ha passat...”

Estrangers: Problema d'idioma. Un somriure i respecte a la persona va perfecte. Amb mímica.... ensenyar-li el material amb el que el tractaràs..

PASSOS DEL PAS

PROTEGIR

Tancar gasos... no tocar els cables d'alta tensió encara que hi hagi branques ja que et podries electrocutar, esperar als bombers

En els accidents de trànsit posar triangles 150m davant/150m darrere

Armilla reflectant

Autoprotegir-se: gorres, guants (làtex, vinil..)

Barrera a la boca per fer boca-boca

AVISAR

061,bombers,112,policia, mossos d'esquadra Nacional

112 internacional

SOCORRER

Auxiliar, ajudar qualsevol en perill o necessitat. Obligació que tenim d'actuar correctament

  • Percebre

  • Explorar

  • Actuar

  • Evacuar

  • Percebre:

    Edat aproximada, sexe ceguesa, paràlisis... de l'afectat

    Estat d'ànim de les persones afectades

    Tranquil·litzar

    Explorar:

    Verificacions, detectar lesions

    1r signes vitals

    2n preguntar i esperar contesta

    3r afectació o discapacitats psíquiques

    Actuar:

    Passos necessaris per evacuar

    Actuació eficaç, no córrer, exploració detallada i actuar. Preguntar el nom. Parlar sobre dolors que poden trobar.

    Ens podem trobar persones introvertides o persones extrovertides.

    Allunyar la gent que molesta...

    Evacuar:

    Traslladar persona afectada

    Avaluar que cal fer en cada cas

  • composició lloc, com està, nivell de consciència

  • 2. Exploració :.

  • a)Primària A tothom

    b)Secundària: si es pot, si hi ha temps

  • saber si hi ha o no hi ha

  • I consciència

    II respiració

    III pols

    I consciència

    Cridar: Li passa alguna cosa ?

    Obra els ulls, resposta automàtica

    Si no contesta: preguntar tocant-lo

    Si contesta V el pols hi és

    A alerta el pols hi és

    D Cervell adormit. Conscient del tot : comprovar inspiració i pols, resposta al dolor, estat de shock, es va parant fins que s'ha de fer RCP

    Inconscient

    N Comprovar respiració i pols. No pessigar ni res Si no hi ha pols RCP

    II Respiració: freqüència, ritme i amplitud

    • Freqüència: respiracions per minut

    • Ritme: Amneas, respiració regular/irregular

    • Amplitud Respiració superficial: quan hi ha dolor o profunda

    III Pols

    Mirar irrigació sanguínia. A la artèria, perquè es a prop del cor, és més ample. NO s`ha de treure roba...

    Bradicàrdia cor a poc a poc -60 pulsacions per minut (pot estar en situació de shock)

    Taquicàrdia Cor ràpid. + 120 pulsacions per minut. Pot ser que hi hagi hemorràgia interna

    b)exploració secundària

    • Escoltar el que diuen els familiars.

    • La exploració secundària es fa de cap a peus seguint aquest ordre

    • Mirar el cap: vigilar el cabell, sang...

    • No tocar posició en que està

    • Passar mans suau per front fins darrere x mirar si hi ha sang. Mirar si hi ha hematoma darrere orelles.

    • Si hi ha sang per l'orella o dins l'oïda pot ser que hagi patit l'encèfal

    • Ulls, si estan bé, si hi ha sang

    • Dents, mandíbules, si s'han desplaçat...

    • Coll, desviació de la tràquea, si hi ha sang... Posar l'orella sobre el coll per escoltar si hi ha crepitació (fractura)

    • Clavícules: si estan senceres, totes dues alhora

    • Esternon

    • Costelles Tova

    • Mirar la panxa palpant

            • Dura: si està molt dura com la fusta es tracta de peritonitis, budells molt afectats

    • Mirar amb les dos mans. Mirar els dits, crepitacions.....

    • Cadera 1per una

    • Cames. Una per una fins al peu

    COS HUMÀ

    Sistema esquelètic

    Columna vertebral: separades x material elàstic. Amortigua pes gravetat i el pes del cos.

    Columna vertebral és necessària per estar dret.

    La graella costal (caixa toràcica) protegeix dos òrgans vitals, els pulmons i el cor.

    Al cos humà hi ha prop de 200 ossos que es classifiquen en plans (frontal,parietal), curts (carps, metacarps...), llargs (fèmur, húmer, radi)

    Els ossos fan funció de resistència i la funció de protecció. Els del crani, per protegir l'encèfal, els de la columna vertebral (per estar drets i per allotjar la medul·la espinal.

    Qualsevol lesió a la columna cervical pot donar lloc a lesió medul·lar.

    Esternon: os de sota el cor. Per iniciar el suport vital bàsic, compressió sobre l'Esternon per bombejar la sang.

    Fractura: Pèrdua de continuïtat de qualsevol estructura i això provoca impotència funcional (no es pot moure), dolor, lesions que sagnen molt (ossos llargs)

    Càpsula articular: lligaments, per mantenir les articulacions en moviment.

    Lesió a articulació, és quan hi ha luxació, l'ós es troba fora de lloc. Dificultat o impotència per fer el moviment.

    Discs intervertebrals: si es treu de lloc un disc, es provoca una hèrnia discal.

    Sistema muscular

    Voluntari: regit per la voluntat de la persona. Ens podem trobar ruptures, trencaments musculars.

    Ruptures musculars: talls, dels accidents....

    Ossos llargs = Músculs llargs

    Contracció muscular: podem fer el moviment, tendons afavoreixen el moviment.

    Els músculs del tòrax tenen la missió de defensar els òrgans vitals.

    Si el tendó d'aquil.les es trenca, cal passar pel quiròfan. 6 mesos de baixa

    Els músculs de la cara es caracteritzen perquè són petits, per efectuar la mímica de la persona.

    Sistema nerviós

    SNC: Sistema nerviós central (cervell, cerebel, tronc cerebral)

    SNP: Nervis, medul·la espinal.

    Cerebel: coordinació moviments, distància...

    Tronc cerebral: Estat de vigília, estat d'adormir. Manteniment ritme cardíac i respiratori

    SNC: Recoberts per les meninges, circula un líquid que no alimenta.

    Els sentits són les parts especialitzades del SNC

    Sistema arterial i venós

    L'encarregat del sistema arterial i venós és el cor, que està compost de dos moviments: sístole(contracció) i diàstole (relaxació)

    Venes: recullen les deixalles de les cèl·lules, van cap al cor i tot seguit cap als pulmons, després va cap al cor, una altre sístole.

    El cor està compost per dos aurícules i per dos ventricles

    En cada sístole els ventricles s'obren, després es tanca, per evitar que la sang torni enrere.

    El ritme cardíac oscil·la entre 80 i 160 contraccions

    Hi ha dos tipus de circulació, major o menor.

    Aurícula ventricle dret, és la part de recollir la sang.

    Aurícula ventricle esquerre, és part d'expulsar la sang

    En cada sístole hi ha entre 60/160 cm3 de sang oxigenada

    Vas sanguini cor-pulmons: artèria pulmonar es divideix en capil·lars sanguinis i després en alvèols, més de 300 milions

    Circulació major = sang enriquida en O2

    Menor: Ventricle esquerre fa 1 contracció de sang oxigenada arriba a tot arreu i amb les venes al s pulmons: intercanvi de gasos.

    Si es perd massa sang es perd el coneixement

    Pel fetge cada minut i passa prop de 1,5 litres de sang. El cervell no pot estar més de 30 segons sense sang perquè hi ha el seu aliment. Si el cervell es queda sense sang, les cèl·lules comencen a patir, es perd la consciència

    Aparell respiratori

    Els pulmons rodejats per pleures. Ajuden a mantenir el moviment correcte dels pulmons i evitar agressions

    Freqüència respiratòria entre 12/18 per minut.

    Aparell digestiu

    Situat a la cavitat abdominal. Fetge/melsa/estómac/pàncreas

    Si es lesiona es perd molta sang, s'ha de taponar la ferida per evitar que la sang surti

    Aparell excretor

    Ronyons/Pròstata/Uretra/Urèter

    Absorció de substàncies tòxiques

    Lesió a la part posterior: Possible lesió renal caigudes... Dolor intens, lumbar, sang al pipí

    Sistema epitelial (pell)

    Protecció canvis climàtics, cremades... Lesió: es debilita la pell, facilitat de infeccions, canvis de temperatura corporals...

    OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈREA

    Persona inconscient: Desconnexió total persona del mitjà extern.

    Durant la pèrdua de coneixement la musculatura es relaxa... obstrucció via aèria, al perdre to muscular, els músculs llengua, col·lapsa el pas de l'aire.

    Causes provocació de la pèrdua de consciència

    Hipotèrmia, baixada de pressió, infart...

    Llengua: part muscular adherit a sota la boca

    Abans de efectuar massatge cardíac: desobstrucció de la via aèria.

    Protocol per avaluar un afectat per alteració del nivell de la consciència

  • valorar nivell consciència. No moure ni sacsejar les persones que han patit accident traumàtica (caiguda de certa altura, accidents de trànsit...)

  • Valoració Respiració

  • 1.Obertura i desobstrucció de la via aèria. Primer mirar que hi ha dins la boca: restes d'aliments, xiclets, dentadures .... retirar aquests objectes amb el dit amb forma de ganxo. Vigilar de no enfonsar més els objectes que trobem a la cavitat bucal.

    Per obrir la via aèria utilitzarem la maniobra de front-mentó o front-coll (per qui hi ha possible lesió de la columna). Per efectuar front-mentó exercirem amb la mà esquerra pressió enrere sobre el coll i amb l'altre mà obrirem la boca, posant la ma sota el maxil·lar inferior, amb precaució.

    2Apropar orella a la boca i fixant la mirada al pit durant deu segons, mirant fixament els moviments respiratoris (caixa toràcica).

    Si no hi ha respiració: fer boca-boca , prement el nas perquè l'aire que introduïm sigui efectiu als pulmons.

    Si l'aire s'accepta, la caixa toràcica s'infla. Fer dues insuflacions. Es fa servir les cànules ortofaringes (tub de gudel) per que es mantingui la desobstrucció de la via aèria.

    Mitjans per fer el boca-boca

    Es fan servir per utilitzar el contacte directe amb la boca.

  • Mascareta de butxaca vàlvula amb un filtre, per insertar i treure l'aire

  • Filtre impermeable.

  • Quan hi hagi fractura de mandíbula, es farà el boca-nas

    En un lactant sempre es farà boca-bocanas.

    Mecanismes utilitzats mecanitzats per fer bocaboca: embú.

    Obstrucció de la via aèria en persona conscient (ennuegament)

  • Tos obstrucció parcial de la via aèria. La tos afavoreix el cos estrany s'impulsi. Si es debilita: si esta dret asseure'l. Fer 5 compressions entre els omòplats amb el palmell de la mà. Si no funciona fer 5 compressions amunt i adins per sota de l'Esternon (maniobra de hemlich).

  • Si està inconscient i es diu que s'ha ennuegat, s'ha debilitat i a caigut a terra.

  • Mirar consciència

  • Mirar si hi ha algú a la boca, i treure-ho

  • Fer les dues insuflacions de rigor

  • Tornar a intentar si no s'aixeca

  • Pensar que hi ha obstrucció a la via aèria

  • Fer 15 compressions/descompressions si no hi ha cos estrany a la boca tornar a fer 15 compressions, dos dits per sobre final Esternon (rcp modificat)

  • Nen ennuegat

    1r 5 clatellades entre els omòplats

    2n Meitat avall Esternon 5 compressions

    3r compressions per sota el melic (més tard caurà a terra inconscient i fer RCP

    CADENA SUPERVIVÈNCIA

    L'aportació del socorrista és bàsica.

    1r Demanda de 061/112

    2n SVB: suport vital bàsic

    3r SVA: Suport vital avançat (vam, administració oxigen)

    Infart agut de miocardi: desfibrilació del cor. Desfibrilador semi-automàtic.

    1r Socorrista fer RCP

    si s'ha fet SVB, haurà arribat O2 i la possibilitat que tingui seqüeles baixa

    En cas que sigui un nen, un ofegat, 1 traumàtic, intoxicat, primer fer 1 fase suport vital bàsic (15 compressions, 2 insuflacions)x5

    80% de les aturades cardiorespiratòries són un problema cardíac.

    Eliminar els perills del voltant: fils electricitat, gasos, treure el ferit de l'habitació si hi ha masses perills...

    Treure roba per sortir de problemes, x fer massatge cardíac o valorar la respiració

    Persona conscient: controlar respiració, consciència i circulació

    Persona inconscient: vigilar molt. L'obstrucció de la via aèria, circulació sanguínia instantània.

    Parar de fer rcp per exemple si portes 20 minuts estàs esgotat i veus que no respon

    Ofegats, gent amb disminució temperatura corporal: pot ser aguantar 20, 30, 40,45 minuts fer SVB

    Suport vital bàsic en la persona inconscient

    Alteració del SN

    Disminució nivell de consciència.

    Valorar consciència

    Demanar ajut

    obertura via aèria

    No hi ha ritme cardíac

    Fer 2 insuflacions

    Si no reacciona valorar si el cor funciona, el pols (mesurar el de la caròtida, al costat del coll, desplaçar 3 cm la nou i comprovar signes de circulació).

    2 insuflacions/15 compressions adult: a partir de 8 anys.

    1 insuflació/5 compressions en lactants i pediàtrics

    Cada 1 o 2 min aturar 1 moment i comprovar qualsevol senyal de vida

    Si només es tracta d'una parada respiratòria, desobstruir la via aèria i fer insuflacions (12 per minut més o menys)

    La dona embarassada no la posarem mai decubit supí (panxa enlaire) com les altres persones per fer qualsevol exploració, la posarem en decubit lateral esquerre, per evitar que el fetus pressioni sobre la vena cava. Mai apoiar sobre la part dreta ja que hi ha el fetge .

    Ritme de RCP

    En adults:

    90/100 compressions/minut

    12/15 insuflacions

    Lactant: 0-1 any:

    5 compressions

    1 insuflació

    Nen

    5 compressions

    1 insuflació

    anar alternant les compressions i la insuflació

    fibrilació ventricular

    DEA desfibrilador extern automàtic

    Quan el cor està en sistòlia, ------------------------- La línia de l'electrocardiograma esta plana

    Fibrilació ventricular no es observable externament, necessari un dea directament, sinó utilitzar el massatge cardíac

    HEMORRAGIES I SHOCK

    Shock: falta d'oxigen

    Hemorràgies: arterial: molta pressió

    Venes: poca pressió

    Capil·lars: petits venes d'enllaç, hemorràgies petites

    Externes: Les que veiem

    Internes: Les que passa dins el cos però no les veiem

    Exterioritzables: S'han produït en òrgans interns, però podem sortir per un forat natural del cos. Més de 40% de la sang uns 2L de sang en poc temps desprès entra en xoc, pulsacions altes (taquicàrdia)

    Externes: Surt la sang. Tamponar amb alguna cosa neta (gasses estèrils o tovalloles o draps nets) i aplicar sobre forat sagnant

    Torniquet: Anular circulació del membre. ES fa amb un drap o jersei d'amplada considerable. Donar ben bé tota una volta al braç. Cada ½ hora es pot anar obrint i tancant .

    Internes: Abdominal, toràcic

    Pulmons, fetge, melsa. Segrega molta sang en poc temps, després d'un cop com ara accident de cotxe, caure d'una alçada, contusions abdominals...

    No treure qualsevol objecte que pugui estar clavat com ara branques, trossos de ferro...

    Exterioritzables:

    Anus: Per la caca Sang negre, color quitrà hemorràgia al budell

    Sang vermella: hemorroides

    Vaginals: Si persona gran que sagni sang úter. Es pot tractar de càncer d'úter

    Hemorràgia durant embaràs: aborts, 3 mesos d'embaràs, 3r trim embaràs, urgència, placenta que va cap a dalt

    Boca: Sang espumosa, bronquis

    Nasals: pinçar sobre el nas i el cap avall

    Orella: No parar la sang, deixar que surti si ve de dins, ve del cervell, no taponar podria ocasionar hematoma al cervell. Portar sempre a urgències

    Lesions ull : produïdes per lleixiu, salfumant, ... Ull obert sota aixeta dos o tres minuts tapa sempre els 2 ulls. Per evitar el moviment

    Xoc

    Pèrdua de sang, falta d'oxigen, vòmits i diarrees, cop de calor, pèrdua de líquid, xoc anafilàctic, sèptic: meningitis droga

    Xoc dolor: abrigar , si presenta massa dolor després perd el coneixement

    PICADES

    Inoculació verí

    Picades d'insectes: Inflamació zona, dolor, picades

    Picades de paparres: Xuclen sang, 1r matar insecte amb insecticida, posar oli

    Escorpins: Solen picar a extremitats. Si et piquen dolor, 1 picada deixa forat considerable, inflamació, adema considerable

    Neteja: aigua + sabó. Compreses fredes o bel, mantenir extremitat immobilitzada

    MOSSEGADES

    90% de les mossegades són de gos

    1r netejar. Simple mossegada, arrencament teixit tou.

    Cobrir immobilitzar zona.

    Important saber de qui és el gos, saber si té posada la vacuna de la ràbia

    Mossegades de gat

    No fan gran ferida però ferida petita molt més profunda. Pot comprometre 1 artèria

    Serp

    (serps d'aquí no mortals). No moure extremitat, anafilàxi augment de sensibilitat de les nostres defenses. Reacció cos contra alguna cosa que reconeix com a no vàlid

    Pot arribar a xoc: compromís respiratori, necessitat oxigen, taquicàrdia i Bradicàrdia

    ACÈPSIA I DESINFECCIÓ

    Netejar les mans abans de tocar qualsevol pell.

    Desinfectar amb antisèptic: alcohol iodat, povidona iodada, desinfecció ferides

    Si la persona és al·lèrgica al iode, es pot utilitzar clorhexidina, color rosa que està compost per sabó i antisèptic

    Material per tenir a la farmaciola

    Desinfectant, pinces, gasses estèrils, tisores de punta rodona, tirites, venes

    MOBILITZACIÓ I IMMOBILITZACIÓ DEL MALALT

    Immobilitzar coll amb collaret cervical

    Inconscient:

    Control cervical, les vertebres que no es moguin

    Alinear Cap/coll/tronc sempre moure en bloc.

    Tot malalt traumàtic té lesió cervical, fins no es demostri el contrari

    Ordre freqüència de lesions:

    Xarinel.la dorso-lumbar

    Columna vertebral

    Columna cervical

    Columna dorsal

    Símptomes lesions columnes

  • Fractures alteració nerviosa

  • Fractures amb alteració nerviosa

  • Mecanismes de producció de lesions vertebrals

  • Flexió 2. Extensió 3. Compressió 4 Rotació

  • Mètodes immobilització columna

    Tracció: estirar el cap

    Material immobilització

    Collaret cervical, fèrula espinal, taula llarga, matalàs de buit, llitera de cullera

    Mètodes de Mobilització

    Llitera de cullera.

    Rautec: Extreure emergència malalt dins el cotxe sempre que sigui inconscient i no respiri

    TRAUMA-TORAX ABDOMEN

    Els 50% de les morts immediates o en els primers minuts després d'un accident són per les lesions sobre les estructures contingudes en el tòrax

    Valoració trauma toràcic

    Poder veure el tòrax

    Mirar freqüència respiratòria

    Preguntar el que li passa

    Observar la coloració del malalt

    Observar deformitats del tòrax

    Palpar les costelles .

    Patologies probables al tòrax

    Pneumotorax: Aire que entra a la pleura i al pulmó

    Obert: Fractura oberta de tòrax

    Tancat: el malalt es va inflant el tòrax es deforma en ambdós casos

    Pneumotorax tancat igual a forat al pulmó

    Tractament: EN el cas del Pneumotorax tancat no es pot fer res, es veu la deformitat però no podem actuar

    Obert: tapar estructura amb gassa estèril. Enganxar gassa per 3 punts - per un . Deixar-lo assegut incorporar-lo, tapar-lo amb una manta

    Hemotorax

    Baixada de pressió, no coagula bé. No sabem si el tòrax es ple de sang. Entan hipovolèmics. Taquicàrdia. Controlar calor i proporcionar oxigen

    Objectes clavats

    Apunyalament...

    Foradament pleura.. deriva a Pneumotorax. No retirar mai res que estigui clavant. Fixar bé els objectes perquè no es moguin. Tou de gasses i esparadrap . Proporcionar oxigen.

    Fractura costelles

    o fissura de costelles. Es torna a col·locar a lloc. Cada cop que aspira li fa mal. Respiren superficialment

    Tòrax inestable

    Trencament costella per dos llocs. Part del mig queda suelta. Inspiració tall costella va cap a dins. Oxigen i tapar-lo

    TRAUMA ABDOMEN

    Fetge, melsa

    Melsa: creació glòbuls vermells i glòbuls blancs (formació de la sang) . Hi arriba molta sang, es molt tova i fàcilment lesionable.

    Lesions tancades o obertes

    Lesions tancades

    Melsa: Dolor part esquerra abdomen. Lesió melsa. Quiròfan directe, no es nota palpant.

    Fetge: Aguanta millor impactes. Quan palpes es queixa de mal

    Obertes

    Hi ha algú clavat, no s'ha de treure

    Evisceració, budells fora, no reintruduir-los, tapar amb gasses, vigilar infecció.

    MECANISMES PERDUA DE CALOR

    TRANSTORNS PER LA CALOR I PEL FRED

    Calor

    1.rampes

    2. insolacions

    3. cops de calor

    rampes:

    Contractures molt doloroses, rampes espatlles o panxa. Reposar víctima a l'ombra amb aigua fresca i abundant. Petit massatge i fer estiraments

    Insolació:

    Temperatura corporal elevada, pell calenta, humida vermella, es sua molt, cansament, nàusees, visió borrosa.

    Posar víctima a lloc fresc i ombra, colocar compreses mullades, donar aigua abundant, trucar 061. NO donar aigua persones inconscients

    Cops de calor

    S'assembla a insolació en quan a símptomes però la persona amb cop de calor no sua. Portar víctima a un hospital traslladar lloc fresc i ombra, col·locar compreses mullades. Si convulciona la deixem convolcionar

    LESIONS PER ELECTRICITAT

    Poden veure's de seguida o al cap d'unes hores. Provoquen Contractures musculars. Poden provocar parades respiratòries o cardio-respiratories. Totes les enrampades tenen 1 punt d'entrada i 1 de sortida.

    Quan la víctima esta enganxada algun lloc alta tensió... No acostar-s'hi fins que no arribin els bombers.

    Si la línia es baixa tensió, separar el fil amb alguna cosa que no sigui conductor i allunyar d'aquest perill. Controlar signes vitals i si cal RCP, si esta inconscient i respira, PLS

    TRANSTORNS PER FRED

    4 maneres de perdre calor

  • Conducció, perdre calor per conducció ex contacte amb aigua. Aigua perd 25 vegades mes la calor

  • Convecció: L'aire que belluga s'emporta molta escalfor

  • Radiació: nosaltres radiem calor. El vapor que surt del nostre cos es calor que perdem. Ex: el que fa un estufa.

  • Evaporació: Transformació líquid a vapor. Suor.

  • Quan s'arriba a temperatures altes, el cos treu la calor amb la suor.

  • PROBLEMES D'EXPOSICIÓ AL FRED

    Hipotèrmia

    Es van contraient els vasos sanguinis des dels petits fins als últims més generals. (els dels òrgans nobles no). Notem que es comença a envermellir els dits..., va baixant la temperatura

    Hipotèrmia lleu: Temperatura corporal 35-32 graus

    Hipotèrmia greu: -32 graus

    Escala de símptomes i signes i temperatures d'hipotèrmies

    36-34 graus: tremolor i escalfreds

    34-32 graus: Regidesa muscular progressiva (confusió, amnèsica)

    32-30 graus: Cessen els tremolors, el cor va més poc a poc, somnolència, sensació de benestar (si es passa d'aquest punt és molt complicat recuperar)

    30-26 graus: Pupil·les dilatades, reacciona a la llum. Anomalies ritme cardíac, inconscient.

    26-24 graus: Pupil·la dilatada, inconscient, relaxació muscular total, mort aparent (respiració i cor molt febles) i entre en fibrilació

    Donar-li calor no de cop. Escalfar apoca poc . Si te la roba humida, se li posa roba eixuta i anar comprovant la temperatura

    Hipotermia sabera: ajuda d'equips d'emergència.

    Símptomes en general: Persona confusa, insegur, pell pàl·lida, mucoses blavoses dificultat respiració. Fer prendre bany aigua tèbia, si esta conscient donar-li aigua amb sucre

    Hipertermia

    Hipotermia al revés. Excés de calor. En esforços amb temperatura alta o síncope per calor. Aixecar cames, estirar a terra en lloc fresc i ombra, pot arribar a perdre la consciència, un cop es recupera es pot donar líquid per beure

    CONGELACIONS

    1r grau

    Pell pàl·lida, membres rígids i sensació de punxades, zones envermellides.

    Tractament com el d'Hipotèrmia

    2n grau

    Apareixen bombolles al cap d'una estona de la fred

    Butllofes color morat/negres. Inflamació extremitat afectada, molt dolorós

    Tractament:

    Si la persona està conscient: Donar beguda amb sucre, calentes

    No donar mai alcohol, no fer friccions a l'extremitat

    Amb congelacions de 2n i 4r grau no escalfen zones congelades ja que es pot xocar, col·lapse general, molt dolor.

    Trasllat a centre sanitari

    3r grau

    Anacrosis pell: Pot ser qüestió de 2 o 3 hores. S'ha d'amputar sempre, trasllat a centre sanitari. Embolicar. Gases entre dits i embolicarem amb venes

    Si no separem els dits, la pell es regenera i es pot tenir dits junts, després la pell s'ha de separar passant pel quiròfan. Gases amb vaselina o amb linitul

    CREMADES

    Químiques, abrasió líquid, flama directa, radiació, ...

    1r grau

    dolor i picor, color vermelles. Aigua fresca durant 15 minuts, crema hidratant o vaselina.

    2n grau

    Superficial

    Dolor i butllofes (no rebentar mai), aigua durant 15 minuts: butllofa rebentada, es una entrada de bacteris. Aplicar gasa amb vaselina i portar a hospital

    Profunda:

    Moltes flictenes: vermelles. Calor molt pujat. Tractar a un centre hospitalari. Gasses amb linitul per separar els dits

    Color envermellit, ferides menys doloroses que les superficials, acostumen a afectar teixit nerviós. Aigua abundant

    3r grau

    Afecta a totes capes pell. Vasos músculs.. es destrueixen nervis. Pot ser entre color blanca fins a negres.

    Zona afectada anestesiada. Aigua durant molta estona, cobrir amb gasses amb linitul

    Pot provocar xoc hipovolemic plasmorragic, el plasma s'evapora, poca circulació

    Controlar vies aèries si cal fer boca-boca s'ha de fer amb mecanisme de barrera. Posar vaselina als llavis de l'afectat i mecanisme barrera

    URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES

    Malaltia cerebrovascular (ictus, ait, apoplexia, stroke)

    1a causa de invalideses permanents.

    33% amb aquesta malaltia es moren als 6 mesos

    60% queden descapacitat

    Causes: trastorn agut vasos sanguinis o bé alteració transitòria o definitiva

    Hi ha dos tipus

    Ictusequències: 85% dels que ocorren. Oclusió sobtada dels vasos cerebrals.

    Ictus hemorràgics: resultat de la ruptura d'un vas cerebral (hipertensió arterial)

    Tensió molt alta es rebenten els vasos

    Causes principals: HTA hipertensió arterial, arítmies,

    Mal de cap, vertígens, paràlisi de la meitat del cos. Pupil·les de diferent diàmetre (anisocòroia, midriasi), boca torta, dificultat absoluta de la parla,

    Escala de valoració ictus

    Pèrdua simetria facial

    Moviments i força dels braços (mantenir braços estesos amb els ulls tancats durant deu segons).

    Anormal: un dels braços no es mou o es mou poc

    Alteració de la parla: pronuncia malament les paraules i parla inestable

    Actuació: pacient en decúbit lateral esquerre i el cap lleugerament aixecat. Roba afluixada, procurant-li la màxima tranquil·litat. Control constants vitals. Una via aèria permeable, pols. Trasllat a un centre hospitalari.

    Convulsions

    Constriccions enèrgiques i involuntàries del sistema muscular esquelètic, pot afectar a un grup de músculs o a tot el cos. Com a conseqüència d'una agressió puntual del sistema nerviós. (traumatismes, infecció, febre, Accident vascular cerebral) o be per (epilèpsia, tumors cerebrals), que originen descarregues cerebrals anormals per irritació dels centres nerviosos motors cerebrals

    Epilèpsia

    Malaltia crònica d'origen cerebral deguda a lesions o disfuncions cerebrals, que sovint no els demostren. Consisteix en la repetició de crisis degudes a la descàrrega brusca d'intensitat anormal

    Causes d'epilèpsia:

    Epilèpsia idiopàtica (no se sap d'on ve)

    Alcoholisme

    Malaltia cerebrovascular

    Tumors intracranials

    Traumatismes

    Convulsions febrils

    Infeccions (meningitis)

    Alteracions metabòliques

    Suindromes abstinència a drogues

    Intoxicacions fàrmacs (amfetamines)

    Classificació crisis convulsions

  • Generalitzades: Pèrdua de la consciència es produeix des del primer moment de l'atac convulsions afecten a les 4 extremitats a) convulsions tonico-clòniques b) absències

  • Parcials o focals o localitzades

  • No hi ha pèrdua de consciència

  • Actuació davant les crisis convulsives

    Protegir perillositat de l'entorn

    No subjectar víctima, deixar que convulcioni.

    Afluixar la roba del coll i la cintura

    Col·locar víctima en PLS, en període post convulsiu

    Explorar possibles lesions degudes a la caiguda o els cops (ferides, fractures)

    Trasllat a centre sanitari

    Si vomita durant convulsió posar el cap lateral

    Convulsions febrils

    Deficiències dels sistema termo-regulador

    Actuació: bany aigua tebia-freda, fregues d'alcohol (no en menors de 2 anys ja que l'alcohol es absorbit per la pell i provoca intoxicació), antitèrmic, tranquil·litzar la víctima

    Histèria

    Atac de nervis

    Té lloc després de patir un disgust.

    Contraccions que semblen atacs epilèptics, tremolors tics, paràlisi, ceguesa, sordesa, l'histèric no es un simulador.

    No perden coneixement complert, absència lesions, es deixa caure. Absència d'incontinència urinària Actuació: Ajudar el subjecte perquè perdi el protagonisme, consultar un metge quan sigui possible

    URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES

    Poden ser degudes a una alteració psicològica aguda (pànic, ansietat, depressió, trastorns d'adaptació)

    Sovint impliquen dany personal o interpersonal (agressió, suidcidi, homicidi).

    Poden mostrar un comportament desorganitzat (psicosi, deliri)

    El pacient o la seva família ja pensen que necessiten suport mèdic immediat.

    Intervenció verbal: directa, comprensiva

    Intervenció farmacològica: psicofarmacs

    Intervenció física: restriccions, contenció física

    Demanda d'ajut

    Inconsciència

    Afectació menor: confusió, somnolència

    Afectació greu: coma

    Alteracions transitòries de consciència: síncope, Hipotermia

    Alteracions disadores de la consciència: coma

    Causes alteració: alcohol, drogues, traumes....

    Determinar consciència: presència o absència

    Lipotímia

    Desmai: pal·lidesa pell, suor freda, respiració superficial, pols ràpid però dèbil

    El desmai no deixa de ser un ...

    Síncope

    Aturada momentània del cor.Origina pèrdua consciència total i brusca

    COMA

    Pèrdua consciència perllongada. El pacient te respiració i pols

    Es un estat greu del qual és difícil sortir-ne. Pot durar anys. Generalment el coma profund comporta la mort.

    Valoració profunditat: AVDN

    Que cal fer davant de......

    Lipotímia: fer permeable la via aèria, decubit supí, cames 45 graus

    Coma: Mantenir permeable la via aèria assegurar respiracions, rcp si es necessari PLS si té els signes vitals bé

    INTOXICACIONS PER DROGUES

    Alteracions psicològiques/físiques cervell. Dependència a la droga

    Drogadicció: consum no terapèutic d'una substància alteració del comportament

    Sobredosis: problemes seriós

    Síndrome abstinència: A l'hospital

    Tipus de drogues

    Depressors (enaltiment)

    Estimulants (s'accelera, s'activa)

    Al·lucinògens (pertorben la realitat)

    En el cas dels al·lucinògens apagar sempre llums, lloc fosc i veu baixa amb el pacient

    Depressors: alcohol, heroïna, morfina, opi, sedants, ansciolitics, tranquil·litzats, dissolvents volàtils

    Estimulants: Nicotina, cafeïna, cocaïna, fàrmacs antidepressius, amfetamines i derivats, èxtasi i drogues de síntesi

    Al·lucinògens: Cànem indi (haixix, marihuana), LSD, mescalina, peiot, estramoni.

    Depressors del sistema nerviós

    Símptomes: depressió respiratòria. Disminució percepció sensorials, confusió, descordinació psicomotriu, parla farfallosa, febre, autoinjecció tòxic o droga a la vena. Pupil·les mida més petita, forma allargassada poc reactives a la llum

    Actuació:

    Si està conscient:

    Parlar-li, controlar constants vitals, espai segur i lliure perill.

    En cas que tingui al·lucinacions per consum de dissolvents volàtils:

    Protegir-los del potencial del seu risc de violència, parlar en veu baixa, no abonar el deliri de la persona, plantejar dubtes sobre la realitat del seu pensament delirant.

    Sobredosis depressors:

    Cianosi: coloració blavosa o morada, pupil·les no reactives a la llum.

    Trobarem la persona sense consciència, podria ser, demanar ajuda mèdica

    Actuació: Ajuda mèdica, informació dels amics, constants vitals, pls si esta inconscient però respira, fer RCP si cal

    Borratxera

    Símptomes:

    Eufòria, canvis bruscos d'humor, dificultat concentració. Agitació i trastorns equilibri, confusió, descoordinació psicomotriu, alteració de la marxa

    Actuació: Proporcionar al pacient un espai físic segur i lliure de perills i controlar les constants vitals.

    Alcohol+estimulants: conductes violentes

    Sobredosis alcohol

    3 grams d'alcohol en sang pot entrar en coma. Trasllat malalt hospital, ajuda metge. Controlar constants vitals, PLS si esta inconscient amb constants vitals

    Estimulants

    Cocaïna, amfetamines, drogues de síntesi

    Símptomes: midriasi, sequedat boca, agitació i agressivitat. Tremolor mans i dits, febre, dolors. Convulsions, deliri paranoide, crisis pànic

    Actuació: control signes vitals. Parlar en veu baixa, apoca poc. Protegir de violència. No abonar el deliri, evitar conflictes, en cas al·lucinació, tancar llums.

    Sobredosis d'estimulants

    Convulsions, taquicàrdia, parada cardiorespiratoria, hipertomia muscular.

    Actuació: Aconseguir ajuda, inconscient respira, en PLS

    Inconscient no respira RCP, vigilar convulsions

    Crisi pànic

    Vèrtic, dificultat dificultat respiratòria, ganes de vòmit, por de morir, por a tornar-se boig.

    Actuar sense pressa, amb calma, comprensió, no deixar sola, tranquil·litzar-lo verbalment. Tractar d'adult a adult no manera maternal, pot aparèixer cop de calor

    Al·lucinògens

    Símptomes: alteració percepció, al·lucinacions verbals i auditives. Pot provocar accidents trànsit. Accessos pànic cap a altres, aparició de psicosis a llarg termini.

    Actuació: mantenir els signes vitals del malalt, espai segur, evitar conflictes, il·luminar habitació si hi ha al·lucinacions.

    Síndrome d'abstinència de l'alcohol

    Tremolors, taquicàrdia, sudoració, hipertensió, ansietat, insomni, vòmits

    Poden aparèixer convulsions, al·lucinacions

    Delirium tranium

    Màxim grau síndrome d'abstinència

    Ansietat, tremolor mans, no poden dormir, desorientació, pot produir mort.

    Posar PLS si esta inconscient però respira, fer rcp i no respira. Treure llum i hi ha al·lucinacions

    Síndrome abstinència de barbitúrics

    Tremolor, insomni, agitació, pot acabar en epilèpsia o coma. Re-administrar medicació