Sociología

Socialización. Rendimiento escolar # Desigualtats socials. Educació

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 28 páginas
publicidad

TEMA 1- LA MIRADA SOCIOLÒGICA

1 Què és la sociologia?

  • Coneixement diferenciat Sentit comú (sense qüestionar-se les coses, donar-les per fet) i Coneixement Sociològic (No donar res per fet. Voler trencar amb l'aparença de les coses) Peter Berger :Invitació a la sociologia Les coses no són mai el que semblen.

  • Coneixement sociològic: La majoria de les conductes dels individus s'han d'entendre en el context social que els envolta. En sociologia les situacions individuals s'expliquen col·lectivament.

2 El naixement de la sociologia

Neix al 1830-1842 dins el marc de la Revolució industrial per Auguste Comte per explicar el canvis en les desigualtats de la perspectiva científica.

Societat Estamental Naixement sociologia Societat industrial

Estaments (per naixement) Classe/Mercat

Estatus adscrit Estatus adquirit

S'accepten les normes/desigualtats per:

Societat estamental Societat industrial

Tradició Raó

Religió Ciència

Pensament social regit per l'església Pensament social regit per la ciència Sociologia

2.1 La sociologia com a ciència.

Segons Comte la sociologia és una ciència positiva, que ha d'imitar les ciències naturals, basant-se en el següent:

  • Imitar ciències natural

  • Objectivitat

  • Distanciament de l'objecte d'estudi es troba, però, en que l'objecte i el subjecte de l'estudi coincideixen.

  • Neutralitat ideològica Basant-se en judicis de fet, que són descriptius però sense tenir amb comte res més (ex. Taula verda, taula lletja), però no es pot eliminar la ideologia

  • Complexitat Simplicitat

    Infinita total

    Realitat Percepcions socio. Punts de vista

    sobre la realitat de sentit comú sobre

    la realitat

    26-09-2000

    • Limitacions de la sociologia positivista:

  • La conducta humana és tan complexa que no es poden predir les accions dels individus

  • La presència del investigadors en les ciències socials pot afectar el comportament de l'objecte d'estudi (individus)

  • Les pautes socials canvien constantment, no hi ha lleis universals de comportament. El que ara pot ser normal o bo d'aquí 20, 30 o 40 anys pot no ser-ho

  • És pràcticament impossible fer ciències socials (investigació) sense valors/ideologies

  • La conducta humana es distingeix de qualsevol altre fenomen perquè les persones creen significats.

    • Perspectiva humanista

    No hem de copiar el procediments de les ciències naturals per fer ciència. Estudiar la realitat humana és diferent que estudiar el món físic, però no deixa de ser ciència (ciències socials). Defensa que bàsicament s'han d'estudiar les creences, opinions i significats que les persones donem a les coses, per tant l'important és la interpretació. Prefereix les entrevistes a les enquestes que, encara que no donin un tant per cent, expliquen perquè succeeixen les coses. L'extrem de la perspectiva humanista és creure que només s'entén un col·lectiu si hi pertanys (ex: les dones només poden ser enteses per les dones, etc.)

    • Tècniques d'investigació social

    N'hi ha tres de bàsiques:

    • L'entrevista

    És la més usada juntament amb l'enquesta i és una investigació qualitativa, li interessa el perquè, no la quantitat de gent que ho segueix o que hi està d'acord. Errors: tria dels sectors a investigar (cal implicar tots els sectors de l'objecte d'estudi); hem de preguntar de manera obert perquè els entrevistats no verifiquin les nostres hipòtesis. El seu inconvenient és que no es pot generalitzar.

    • L'observació participant

    L'investigador viu/conviu amb el grup a investigar i pot pendre part en alguna de les seves activitats. Dificultats: l'investigador ha de saber justificar la seva entrada al grup; cal guanyar-se la confiança del grup estudiat. Avantatges: aporta més informació de la comunitat i és vàlida sobretot per estudia cultures diferents. Inconvenient: que el grau d'implicació sigui excessiu; no es poden generalitzar els resultats.

    27-09-2000

    • L'enquesta

    És una tècnica quantitativa que permet generalitzar però se'n fa un ús abusiu. Usa les següents dades:

  • Dades Objectives: són les millors i les que comporten menys errors. Exemples: edat, sexe, etc.

  • Dades de comportament: es menteix, responent el que sembla més adequat. Exemples: Ets racista?, has assetjat mai algun company de feina?, etc.

  • Dades d'opinió: és on més es menteix i és la pitjor tècnica perquè no sempre la teva opinió correspon amb les opcions que et donen, ja que es basen en l'opinió del creador de l'enquesta, o es tracta de temes en que mai t'has parat a reflexionar.

  • 3 PERSPECTIVES EN SOCIOLOGIA

    El pas del feudalisme al capitalisme

    • Marx: Teoria del canvi

    Mode de producció: la manera en que la societat està organitzada per produir bens i serveis. Hi ha 4 modes de producció: comunisme, capitalisme, feudalisme i esclavisme (més una època anterior, idíl·lica, la prehistòria). La història es pot dividir en 4 etapes que corresponen als 4 models de producció, veient la història des d'una base econòmica. Teoria del canvi: en cada mode de producció l'augment de les forces productives (ciència, tecnologia i mètodes d'organització del treball; dinàmiques) xoca amb les relacions de producció (manera en que la societat s'organitza a través de les lleis; estàtiques/defensades per les forces de producció). Aquest antagonisme es resol amb l'aparició d'un nou mode de producció.

    Els canvis els provoca l'economia.

    • Max Weber (1864-1920)

    Critica el determinisme econòmic de Marx per ser massa simplista. Dona més importància a l'impacte de les idees i els valors en el comportament humà.

    Teoria del canvi: “L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme” (1905)

  • D'on surt la mentalitat capitalista o la preocupació, positiva, d'acumular diners i treballar? Anteriorment treballar era mal vist perquè significava que no es podia viure de rendes, que no s'era aristòcrata.

  • Connexió entre el capitalisme i el protestantisme. Veu que va ser en països protestants on va començar el capitalisme.

  • Explicar la connexió. Entendre el contingut de la doctrina protestant. En el protestantisme la gent dedica la seva vida a fer bones obres, i en menor mesura a treballar, per aconseguir la salvació, fet que la fa la llavor del canvi capitalista. Els catòlics, en canvi, amb la confessió i absolució, no tenen un factor tant important que els esperoni.

  • Les idees són les que provoquen el canvi.

    Segons els marxistes, el capitalisme fa sorgir el protestantisme perquè el nou sistema necessita nous valors.

    • Emile Durkheim (1858-1917)

    És l'únic dels tres que és sociòleg i és el més conservador. Està preocupat pel consens i la cooperació, creu que predominen les etapes de pau en la història. En el capitalisme es dona el consens:

    • “La divisió social del treball” (1902 Tesis doctoral):

    En general hi ha dues etapes simbòliques: les societats tradicionals i les modernes. Les societats tradicionals es caracteritzen per la solidaritat mecànica (la gent s'integrava a partir de la igualtat dels seus membres, excluint l'individualisme) i les modernes per la solidaritat orgànica (els membres s'integren a partir de l'especialització i de la singularitat individual. (Anomia: falta de valors comuns de cohesió social)

    • “El suïcidi” (1906 aprox.):

    Aplica l'esquema anterior. El suïcidi es produeix perquè la nova societat provoca soledat: el suïcidi anònim.

    03-10-2000

    Marx Teories del conflicte

    Durkheim Funcionalisme

    Weber Interaccionisme simbòlic

    • Funcionalisme

    És l'escola més conservadora en sociologia i predomina entre 1920-60, sobretot als USA. Idees inicials:

  • analogia cos humà- societat (Spencer): Alguns òrgans del cos funcionen igual que les institucions socials.

  • La sociologia és l'estudi de la contribució que les institucions socials fan al funcionament de la societat: es pregunten perquè funciona la societat

  • Què és immutable, què fa que les societats subsisteixin, què perdura?: s'interessen pel que perdura mostrant el seu conservadorisme.

  • Si una institució existeix és perquè fa una funció per a la societat, i per tant defensen totes les institucions existents. Estudien que fan les institucions pel bon funcionament de la societat. Autors: Merton: dels anys 60 i fa la següent aportació:

  • distingir funcions manifestes i funcions latents: Les funcions manifestes són les conegudes i intencionades pels participants en una determinada activitat social i les funcions latents són les conseqüències d'aquesta activitat desconegudes pels participants. Ex.: La dansa de la pluja és per fer que plogui (fun. man.) i per provocar la cohesió social (fun. lat.)

  • La sociologia ha d'estudiar les conseqüències no volgudes (funcions latents).

    Crítiques: la societat no és com el cos humà ja que aquest té la capacitat de decisió, no es pot explicar el conflicte social i no és un bon sistema per explicar el canvi social.

    • Teories del conflicte

    El seu origen són les idees de Marx. Les teories sociològiques analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el conflicte i el canvi social. S'oposa al funcionalisme, destaca la fragmentació de la societat, fragmentada i en conflicte (explotació/domini). El conflicte és latent, sempre hi és perquè es basa en l'explotació.

    Crítiques: en la història de la societat predominen els moments de pau enfront dels de conflicte (cooperació, enteniment, etc.) i per tant no té sentit posar en primer pla els aspectes conflictius de la societat; tenen objectius polítics (es defensen dient que els funcionalistes també, que si creuen que el que hi ha té un sentit, és bo, estan defensant una política conservadora) i fan ciència amb fortes valoracions.

    04-10-2000

    • Interaccionisme simbòlic

    La crítica que fa al funcionalisme i al les teories del conflicte és que no han tingut en compte l'individu. Els seus punts principals són:

  • L'individu: els individus són responsables de les seves pròpies accions, no són titelles, l'individu és un actor social. S'oposen al funcionalisme i al marxisme perquè aquests es basen en el sistema, no en les persones.

  • Els símbols: donen gran importància al llenguatge oral, visual, etc.

  • Intercanvi de símbols: ex: si algú entra al cinema i només hi ha una persona mai s'asseurà al seu costat

  • Interacció amb la vida quotidiana: estudien el comportament habitual dels individus.

  • La sociologia, per a ells, és l'estudi de la interacció interpersonal i de com els individus donen sentit a allò que diuen i fan els altres.

    Crítiques: focalitzen l'atenció excessivament en fenòmens a petita escala (microanàlisis) i no poden explicar perquè es produeixen les guerres, el conflicte de classes, etc.; quina utilitat té el que estudia? Es basen massa en coses petites.

    PRINCIPALS DILEMES TEÒRICS EN SOCIOLOGIA

    • Estructura/individu

    Determinisme/llibertat

    Fins quin punt les persones som actors creatius que decidim lliurement sobre les nostres vides o si tot allò que fem està condicionat per forces socials, generals, que escapen al nostre control. Fins a quin grau estem supeditats per la societat (factors socials)

    • Consens/conflicte

    El que predomina en la societat és l'harmonia, el consens, etc. o el que predomina són les tensions, lluites, etc.

    • Materialisme/idealisme

    Quins són els motors del comportament humà, variables últims del comportament humà, els motius materials -econòmics- o per les creences, valors, etc.

    TEMA 2- La socialització

  • El procés de socialització

  • És el procés pel qual l'individu aprèn, en el decurs de la seva vida, elements socio-culturals del seu medi, integrant-los a les estructures de la seva personalitat i adaptant-se a l'entorn social en el que ha de viure, amb les següents característiques:

  • Dura tota la vida: és un procés que mai s'acaba, però és més important en l'etapa inicial.

  • Control: cal l'aprenentatge d'una sèrie de normes que s'han d'interioritzar, que formen part del caràcter i que són un mitjà de control perquè no es plantegen.

  • Llibertat: tot i això el procés de control ens dona llibertat, ens fa ser autònoms, fa que no necessitem a ningú perquè ja tenim interioritzades les normes.

  • 10-10-2000

  • Protagonistes del procés socialitzador: altres significatius/altres generalitzat

  • La societat té uns mecanismes per la seva perpetuïtat. Mead diferència entre els altres significatius (família) i els altres generalitzat (societat). Altres significatius: altres persones que amb qui es té una interacció molt forta i cap a les quals es té una relació emocional important. El procés socialitzador inicialment és una còpia d'allò que fan i diuen els significatius, amb els que es produeix una identificació per la vinculació afectiva. Altres generalitzat: en el procés hi ha una altre instància reguladora, més global, la societat. El nen aprèn que hi ha altres normes a més de les de la família (significatius), que és quan les actituds particulars passen a universals amb la integració de les normes de tota la societat a la nostra personalitat.

  • Etapes del procés de socialització: primària, secundària i resocialització

  • Primària: és la més important, més intensa, la més arrelada a la consciència individual i amb la que construïm el nostre primer món. S'acaba amb la incorporació de l'altre generalitzat, té fortes connotacions afectives.

    Secundària: dura tota la vida, sempre ens anem socialitzant i afecta menys a la personalitat, no té connotacions afectives. Afecta a aspectes parcials de la nostra vida (treball, escola, etc.). S'afegeixen a la primària, no l'eliminen.

    Resocialització: fort trencament amb la vida quotidiana. Es trenquen les bases de la socialització primària: cal una nova vinculació afectiva, una nova socialització, una adaptació a les noves condicions per poder sobreviure: trencament, trencament primària, vinculació afectiva (còpia).

    11-10-2000

  • Agents de socialització

  • Família

  • Grup de parells/amics

  • Mitjans de comunicació

  • Escola

  • Els agents de socialització són els grups o contextos on es produeixen els processos de socialització.

  • La família és l'agent més important, l'encarregat de la socialització primària. Està canviant i perdent pes.

    • Definicions: cal diferenciar entre la família nuclear i l'extensa. La nuclear és aquella en la que coexisteixen 1 o 2 generacions, mentre que en l'extensa són 3 o més. Aquesta última és la típica europea fins els s. XIX. Totes les societats tenen formes de matrimoni i família. Murdock va analitzar 565 societats i va veure que en el 80 % s'hi donava la poligàmia, amb predomini de la poligínia (home casat amb varies dones) davant la poliàndria (només en 4 societats). En les noves societats predomina la residència neolocal amb tendència matrilocal (viure prop dels pares de la núvia o a la mateixa casa).

    • Família europea:

    Família tradicional Família actual

    Extensa Nuclear

    Unitat de producció Amor/unitat de reproducció

    Dependència Independència

    • Família i socialització; trets de la família actual:

  • Incorporació de la dona al mercat de treball. Una dada espanyola dona un 40% de tassa d'activitat femenina, un 51% d'inactivitat i un 30% d'ocupació femenina (-45 anys 60% ocupació; +45 anys 19%). Ara les dones amb fills no abandonen el mercat de treball.

  • Conseqüències:

  • Pèrdua del temps dedicat a la socialització dels fills

  • Qui s'encarrega dels fills? Als estats del benestar l'estat, a la resta avis/família i la dona, però no l'home

  • Dilema de Harris. Estem en una societat que cada cop dedica menys temps a la cura dels fills; en la que exigim més responsabilitats als pares sobre l'educació dels fills; en la que hi ha un augment de la demogràcia entre pares i fills i la conseqüent pèrdua d'autoritat d'aquests.

  • 17-10-2000

  • Grup de parells. Grup de persones que tenen aproximadament la mateixa edat i interessos comuns.

  • A diferència de l'escola, en el grup de parells els nens poden escapar del control dels adults.

  • És un àmbit d'independència, d'independència personal, pel que és clau per establir les pròpies relacions personals. Es una imatge diferent de si mateixos de la dels pares, escola, etc.

  • Els temes, valors, etc. que es desenvolupen en el grup són lluny de les preocupacions dels pares i es desenvolupen tabús: sexe, drogues, música, modes, etc.

  • És un agent important en l'adolescència perquè és la referència de la identitat personal dels joves.

  • En una petita comunitat poden existir molts grups d'iguals que intenten diferenciar-se els uns dels altres accentuant al màxim els trets propis del grup i la diferència respecte als altres grups.

  • Mitjans de comunicació. Prenen importància al s. XX. Tots són medis per comunicar informació (TV, radio, internet, etc.)

  • Es mass-medietitza la societat, la majoria dels espais de la societat estan envaïts pels mitjans de comunicació.

  • Estandardització de la cultura (uniformitat i empobriment). Es difuminen les diferències culturals dels pobles. A tot el món s'escolta la mateixa música, es veuen les mateixes pel·lícules, etc., portant a un empobriment cultural i a una disminució de la varietat.

  • Els mitjans de comunicació són uns poderosos instruments de control ideològic, de control social. La majoria de la informació està concentrada en unes poques mans privades (el 90% de la informació internacional està en mans de 5 agències i només un 4% del personal està a Àfrica), per tant la informació no és neutra, mai anirà en contra del capitalisme.

  • 18-10-2000

  • TV: fins els anys 80 la majoria dels enfocaments de la TV eren negatius (en socialització), per promoure la passivitat dels nens en l'acte educatiu (unidireccional, sense possibilitat de rèplica, sense interacció), per convertir en realitat aspectes presentats en forma de ficció, perquè, a diferència de l'escola i la família, la TV no filtra els continguts de l'educació i dóna accés directe a tota la informació que reben els nens.

  • A partir dels anys 90 hi ha un canvi d'enfocament: la TV hi és, no s'ha de prohibir, s'ha d'utilitzar, educant per veure-la críticament. Els continguts de la TV són interculturals, permet que els nens vegin altres móns i opcions. S'ha produït una individualització del consum televisiu fent que hi hagi menys control del consum dels nens perquè ho veuen sols.

  • L'escola. És un nou agent socialitzador (apareix al segle XIX, elitista i masculina). A partir de la II Guerra Mundial s'universalitza i es fa gratuïta. En l'evolució de l'escola aquesta ha assumit funcions de la família.

  • FUNCIONS SOCIALS DE L'ESCOLA

  • Preparació pel treball, preparar la futura mà d'obra. És pensada per servir al sistema productiu, o en treball manual o en treball NO manual (els que es queden en el 1er graó de l'educació van al treball manual). En sociologia hi ha 2 maneres de veure la unió escola-treball: continguts per realitzar una feina determinada i actituds: disciplina, jerarquia i avaluació per capacitat (qui serveix i qui no).

  • Formació de ciutadans. En els canvis de règim polítics hi ha canvis en les formes d'educació, esdevinguent un sistema de propaganda política. Ajuda a crear un sentiment de pertinença a la nació, instrument religiós i a acceptar els valors del moment concret.

  • Funció legitimadora: l'escola certifica les capacitats de les persones determinant el lloc que ocuparan en l'escala social i quin serà el seu lloc de treball. Les desigualtats de la societat són legitimades per:

  • l'escola tracta a tothom per igual, en teoria, sotmetent als nens als mateixos processos d'aprenentatge, els avalua i certifica les qualitats.

  • Accepten com a societat la idea d'igualtat d'oportunitats i la desigualtat dels resultats, acceptant les desigualtats.

  • Creiem en la promesa de la mobilitat social legitimant la societat de classes.

  • En termes estadístics la promesa de la mobilitat social global és falsa, però es dona en prou casos com perquè la gent pensi que és certa.

  • Finalment creiem l'èxit o el fracàs en termes individuals, no culpem a la societat perquè l'escola, creiem, ha seleccionat els millors.

  • 24-10-2000

    TEMA 3: DESIGUALTATS SOCIALS

  • Desigualtats socials i estructures socials

  • Les desigualtats es produeixen quan no es té el mateix accés als recursos. Poden ser:

    • els diners

    • el gènere (sexe)

    • la classe social

    • l'ètnia

    • el lloc de naixement (1er o 3er món, idioma, etc.)

    • els estudis

    • l'orientació sexual

    • les discapacitats físiques

    • el poder (polític, etc.)

    • l'aspecte físic

    • l'edat

    • la religió

    • el mitjà: urbà/rural

  • Desigualtats de classe.

  • En la història hi ha 4 sistemes d'estratificació:

    • esclavitud: la forma més extrema de desigualtat en que alguns individus eren posseïts per altres. És la forma típica de la Grècia clàssica però perdura fins el segle XX i en l'actualitat en algunes formes (venda de prostitutes, etc.)

    • sistema de castes: és el sistema típic de les subcultures del subcontinent indi. Existeixen 4 castes, cada una amb feines determinades, sense mobilitat social. És un sistema legitimat per la religió i la creença de la reencarnació

    • estament: típic feudal, és semblant a les castes, amb la base en el naixement, poca mobilitat social i legitimat per la religió (cel/paradís)

    • classe: desigualtat típica de la nostra societat capitalista, basada en el factor econòmic, amb posició de classe adquirida i mobilitat social. A diferència de la resta, els límits entre les classes no venen donades per la llei. La sociologia busca a partir de quins criteris es poden establir/delimitar les classes socials.

    25-10-2000

    • Desigualtats de classes socials

    Hi ha problemes per a la seva definició perquè no hi ha criteris clars de classe.

    Teories de les classes socials:

    MARX: no té cap teoria de classes clara i no inventa cap concepte, però de les seves paraules se'n pot despendre que veu 2 classes: burgesia (propietaris dels mitjans de producció) i proletariat (els no propietaris dels mitjans de producció o assalariats).

    Relacions entre la burgesia i el proletariat: classes relacionals (l'existència de l'una depèn de l'existència de l'altre); relació conflictiva (la base del treball és el conflicte perquè els interessos són contraposats); relació asimètrica (no és entre iguals).

    Critiques: té una visió massa rígida de la burgesia (la burgesia ha estat flexible, s'ha adaptat per sobreviure al capitalisme); el proletariat és homogeni i actuaria conjuntament (hetereogenitat del proletariat i augment de la classe mitja, fet no esperat per Marx, i que fa de coixí dels conflictes socials)

    WEBER: Diu que Marx té raó i en termes econòmics és cert que la propietat és un criteri important per crear classes socials, però no totes les desigualtats són de base econòmica, com el Grup d'status: grup de persones que comparteixen una mateixa posició de prestigi social.

    FUNCIONALISTES: Hi ha varis autors (Davis i Moore).

  • En qualsevol societat hi ha posicions funcionalment més importants (no demostren perquè unes són més importants que les altres)

  • Només un nombre limitat de persones tenen capacitats per desenvolupar-les (no ho demostren, i tot depèn de la formació)

  • La conversió d'aquestes capacitats en possibilitats reals requereix d'un període de formació (a quina formació es refereixen? Només universitària)

  • El període de formació és un període de sacrifici (perquè només aquest sacrifici és recompensat?)

  • Aquest sacrifici s'ha de recompensar econòmicament (perquè només aquest sacrifici és recompensat?)

  • Aquestes recompenses desiguals són les que formen l'estratificació social

  • Per tant, les desigualtats socials són necessàries i positives

  • 7-11-2000

    Desigualtats de classe segons Parkin i Wright.

    PARKIN: és un seguidor de Weber que vol actualitzar la seva teoria del concepte de classe i ho fa utilitzant el concepte de tancament social: qualsevol procés pel qual els grups tracten de mantenir un control exclusiu sobre els recursos limitant a els altres l'accés a aquests recursos (per mantenir-se dins la seva classe), no sempre volgut i és més cultural que econòmic. Dins el tancament social també diferencia entre exclusió (estratègies dels grups per separar-se dels estranys tot impedint-los l'accés als recursos) i usurpació (intents dels menys privilegiats per adquirir recursos monopolitzats prèviament per altres). Hi ha grups que poden usar les dues estratègies alhora (tancament dual).

    WRIGHT: sociòleg americà que vol actualitzar la teoria de Marx. Parla de 12 classes socials:

    Propietaris capitalistes

    Directius experts

    Directius qualificats

    Directius no qualificats

    Petit empleador

    Supervisors experts

    Supervisors qualificats

    Supervisors no qualificats

    Petit burgès

    Experts

    Obrers qualificats

    Obrers no qualificats

    Els propietaris els diferencia pel nombre de treballadors que té i els empleats per l'autoritat i la qualificació.

    • Mobilitat social

    És veure quin grau d'obertura té una societat, si hi ha canvi de classes. Mobilitat intrageneracional (veure dins de la mateixa generació d'on parteixen els individus, en la seva vida laboral, i fins a on arriben) i intergeneracional (comparar la posició de classes dels pares, a 45 anys, amb la dels fills, a 35 anys). És poden mantenir immòbils, mòbils ascendents o mòbils descendents. La mobilitat social es mesura amb la matriu de mobilitat:

    Fills\Pares A M B

    A 4 6 2 12 Immòbils= 71% (7+15+52)

    M 2 15 13 30 M. Ascendents= 21% (6+13+2)

    B 2 4 52 58 M. Descendents= 8% (2+2+4)

    8 25 67 100 100%

    8-11-2000

    Mobilitat estructural: es produeix per un canvi en el tamany de les classes per canvis en els sistemes productius.

    Mobilitat neta: és l'intercanvi de posicions entre dos individus.

    Tendències en la mobilitat social

    • allò que predomina és la immobilitat

    • la poca mobilitat és de curta escala

    • els estudis efectuats als anys 90' mostren que la mobilitat ascendent es deu a l'educació

    • la majoria de casos de mobilitat descendent són falses/casos de contramobilitat (es recupera la situació d'origen)

  • Desigualtats de gènere

  • Les que es produeixen en el 1er món són:

    • Treball: hi ha més atur femení, discriminació salarial, assetjament sexual, etc.

    • Política: discriminacions per accedir-hi, etc.

    • Família: desigualtats en el repartiment de la feina de la llar, ...

    • Educació: els noms que apareixen en els manuals escolars només són d'homes i en les feines que apareixen les dones hi surten com a secretàries, etc. (discriminació).

    DIFERÈNCIES SEXE-GÈNERE

    El sexe és la diferència biològica entre mascle i femella.

    El gènere fa referència als aspectes social i psicològics adscrits a les diferències sexuals. Dins del gènere podem diferenciar:

  • Identitat de gènere: estat psicològic en que es troba una persona al dir si és home o dona. És tractat per la psicologia.

  • Rol de gènere: aprenentatge i realització de pràctiques socials acceptades que van associades a un determinat gènere. És tractat per la sociologia.

  • M. Mead (antropòloga): va diferenciar 3 cultures a Nova Guinea: els arapesh, els mundugumur i els txambuli. A les dues primeres tribus no hi ha diferències de rol de gènere, encara que als arapesh tots els seus membres tenen característiques de dones i als mundugumur tots els membres tenen característiques d'home. En canvi els txambuli, els homes tenen característiques de dones i les dones tenen característiques d'homes.

    14-11-2000

    Patriarcat: forma d'organització social per la que els homes dominen, oprimeixen i exploten a les dones, creant una clara desigualtat.

    Àmbits del patriarcat:

    • Vida familiar violència domèstica, diferències en el rol laboral, etc.

    • Política no hi ha paritat (igualtat) de presència masculina i femenina.

    • Treball a) accés: les dones tenen molt més problemes per accedir-hi (la taxa d'ocupació és del 30%; la d'activitat és del 40% i la d'atur del 22%)

    b) permanència: tenen salaris diferents per la mateixa feina, pateixen assajament sexual, hi ha segregació horitzontal sexual ocupacional i segregació vertical sexual ocupacional.

    Segregació horitzontal sexual ocupacional: feines diferenciades entre homes i dones del mateix status, per exemple els homes són: obrers, empresaris, mecànics, metges, etc. i les dones: administratives, infermeres, mestres, netejadores, etc., és a dir, feines que es basen en tenir cura dels altres, una extensió de les feines de la llar.

    Segregació vertical sexual ocupacional: concentració d'homes i dones, diferenciada, en posicions determinades de la jerarquia laboral. Els homes provoquen un tancament social perquè les dones no pugin a dalt (homes directius i dones executives).

    Gènere i classe:

    Home Dona Classe familiar Classe sociològica

    Adm. (T) M.C.(n.c.) (T) T

    Emp. (A) Adm. (T) (A) A } Només es

    Adm. (T) Emp. (A) (A) T considera a l'home

    Aturat/M.C.(n.c.) Adm. (T) (T) N.C.

    Problema de la classificació individual: classifiquem malament perquè no és la classificació real.

    La sociologia busca la posició de classe només a partir de la posició de classe del cap de família masculí.

    Sexisme: Creure que el sexe propi és superior al contrari per definició.

    Feminisme de la diferència: no busquen la igualtat sinó que creuen que són millors que els homes i que són ells qui han de copiar.

  • DESIGUALTATS ÈTNIQUES

  • S'ha de diferenciar entre raça i ètnia. La classificació per races es basa en unes diferències físiques o biològiques entre les persones. L'ètnia és a partir de diferències culturals (mateixa llengua, religió, etc.) i la seva adscripció (si t'hi sents part, si segueixes els cànons, la cultura, etc.)

    15-11-2000

    Explicacions sobre el racisme:

  • Dollard (1939) entès com a perjudici és la base de la frustració personal i social, ja que els més racistes són la classe obrera i l'infraclasse (C.I.S. 2000) i provoquen un tancament social.

  • Adorno (Teoria de la personalitat autoritària) són les persones autoritàries, que accepten rígidament els valors de la seva societat, els que tendeixen a crear més prejudicis. Degut al caràcter.

  • El racisme no depèn del caràcter, de la personalitat, depèn de la cultura en que es troben inmerses aquestes persones. T ª cultural del prejudici de Bogardus: tots els membres de la societats tenen prejudicis en major o menor grau. Hi ha tres fases:

  • creació del prejudici com a expressió d'egocentrisme a partir d'una petita calumnia, d'un rumor no demostrat.

  • Com a resultat d'aquesta calumnia el grup perjudicat té menys oportunitats materials (no troba feina i queda en la classe baixa).

  • Que el grup minoritari ocupi aquestes posicions de classe ratifica els rumors i les calumnies.

  • Teoria del conflicte (Olzack) els prejudicis són alimentats deliberadament per les èlits econòmiques per mantenir a ratlla les minories, dividir-les i beneficiar-se d'això.

  • Característiques de les societats post-industrials hi ha 2 visions sobre com es caracteritzen els 90' i l'actualitat:

  • Teòrics de la societat post-industrial: creuen que estem en una nova era històrica:

  • les societats industrials basades en les manufactures de bens de consum estan sent substituïdes per una societat basada en la informació.

  • Les estructures ocupacionals han patit un fort creixement dels serveis en detriment de la indústria.

  • Les professions en alça són les relacionades amb les tecnologies de la informació.

  • Els nous dirigents provenen de les empreses dedicades a la informació.

  • En termes culturals hi ha un desplaçament de l'ètica del treball per l'ètica de l'oci i el lleure.

  • Es produeix una globalització, un trencament de fronteres en tots els àmbits.

  • Es van esvaint les desigualtats tradicionals del capitalisme com ara les desigualtats de classe.

  • Crítics amb la societat post-industrial: segons ells seguim dins la lògica capitalista, aprofundint les característiques capitalistes fins a un capitalisme avançat.

  • no és cert que hi hagi una substitució del treballador industrial pel de serveis sinó de l'agricultura als serveis.

  • Molt pocs treballadors de serveis treballen en la informació i la meitat d'aquests ho fan en serveis relacionats amb la indústria.

  • La globalització no és només una expansió del modus vivendi de la nova societat, sinó una fugida del control dels estats per part del capitalisme.

  • No és cert que hi hagi una disminució de les desigualtats, sobretot al tercer món. A Europa si que han disminuït però no a la resta.

  • TEMA 4: EDUCACIÓ I DESIGUALTATS DE CLASSE

  • Teoria del capital humà: és una teoria funcionalista, els més conservadors. El context és l'expansió de l'educació als anys 50'-60' en tots els nivells universalitzant-la, donant a tothom el dret a l'educació gratuïta i obligatòria fins certa edat, fet que va permetre l'accés de la classe obrera a l'educació. Cal una teoria que justifiqui la funció econòmica de l'educació.

  • Teoria (Schultz) 1960 “La inversión en capital humano”:

  • l'educació pot ser considerada com qualsevol altra forma de capital. És una inversió de l'estat que donarà la seva rendibilitat amb els anys de feina.

  • Inversió en termes socials: invertint en educació hi haurà un creixement econòmic del país. Per tant cal un bon sistema educatiu per sortir del subdesenvolupament.

  • La inversió en educació té efectes redistributius ja que tothom se'n beneficia del que es paga.

  • Crítiques: Thurow (1972) a “Educació i igualtat econòmica” rebat tots els punts d'Schultz.

  • no és cert en termes personals que invertir en educació provoqui beneficis econòmics, sobretot si hi ha atur perquè hi haurà una sobretitulació.

  • De 1950 a 1970 USA inverteix més en educació que l'augment econòmic que es dona i els països subdesenvolupats han invertit molt però ha augmentat la pobresa.

  • Els que més es beneficien són els rics, no hi ha redistribució.

  • Teories de la reproducció: teòrics marxistes/estructuralistes i de la reproducció cultural.

  • Són una sèrie de teòrics oposats a la teoria del capital humà i pensen que l'escola serveix per reproduir les desigualtats de classe existents. Es diferencien en els diversos mecanismes per reproduir aquestes desigualtats. Els marxistes es basen en causes econòmiques i els altres expliquen la reproducció cultural en base a la cultura.

    Marxistes:

    Althusser: Teoria “escola com a aparell ideològic de l'estat”:

    hi ha dos grans tipus d'institucions: els aparells repressius (administració, policia, exercit, etc., amb ús de la violència) i els ideològics de l'Estat. Per controlar cal convèncer com fa l'església la família, etc. L'església era l'aparell més poderós però ara ho és l'escola (sota el control de l'estat), que ha d'inculcar els valors de la burgesia a través dels mestres.

    Baudelot i Establet: Teoria de les xarxes escolar a “l'escola capitalista a França” (1987).

  • La principal funció de l'escola és la de seleccionar, dividir i reproduir les desigualtats existents.

  • Això fa que el sistema educatiu acabi dividint cap a la formació secundària o cap als mòduls (xarxa secundària superior/xarxa primària professional). Aquesta estructura permet enviar els alumnes cap a la classe obrera o cap a la mitja.

  • Aquesta selecció es dona en el si de l'educació primària, en el procés.

  • Aquesta selecció té lògica de classe social: les classes treballadores van cap a l'educació professional i les mitges a secundària superior. L'escola individualitza el fracàs.

  • Bowles i Gintis: són dos americans amb una idea: l'escola està al servei del sistema capitalista/productiu. Es produeix un paral·lelisme entre l'empresa i l'escola: sistema jeràrquic i autoritat establerta; disciplina; sistema de premis (salaris/notes); la competència, la subordinació s'ha d'entendre en el context de l'escola com la preparació de la força de treball.

    Teòrics de la reproducció cultural:

    Bourdieu- Passeron:

  • el fracàs escolar dels nens de classe treballadora són per factors culturals més que econòmics.

  • Hi ha diferències entre el capital econòmic, el capital cultural (transmissió de la cultura per la família) i el capital social (amiguisme per ajudar a col·locar en una feina, etc.)

  • Subcultures de classe

  • L'escola valora bé la subcultura de la classe dominant.

  • L'escola no és neutra, té un fort component de classe social, produint una distància cultural.

  • La solució passa per acostar, pot ser, l'escola a la subcultura de classe treballadora.

  • 5-12-2000

    Bernstein: teoria dels codis sociolingüístics “Classes, codis i control”.

    Diu que podem parlar de dos formes de comunicació/codis: codi restringit/públic i codi elaborat/formal.

    Codi restringit: ús d'oracions curtes i gramaticalment simples; expressa significats que depenen del context. És particularista o concret.

    Codi elaborat. Construccions gramaticalment complexes; significats independents del context. És universalista i abstracte.

    El fracàs escolar es dona perquè l'escola premia el codi elaborat.

    Crítiques a les teories de la reproducció:

  • tracta els mestres com a agents del sistema que no poden canviar res.

  • Són excessivament rígides i no donen la possibilitat de canvi al sistema educatiu.

  • Teoria de les resistències.

    Paul Willis “Aprendiendo a trabajar” (1988, Akal): agafa els darrers dos anys de l'educació obligatòria amb nois de classe obrera i el seu primer any de vida laboral.

  • Vol saber, a diferència dels teòrics de la reproducció cultural, que pensen els alumnes.

  • El més interessant de la reproducció és que els propis nois obrers la volen.

  • Existeix una cultura contraescolar (resistència) dins la classe obrera:

  • oposició a l'autoritat: el professor és l'enemic.

  • Oposició a la resta d'estudiants: divisió entre pringats (conformistes) i col·legues (oposició a l'autoritat) i sentiment de superioritat.

  • La roba, el tàbac, l'alcohol i el sexe són els principals elements de distinció dels col·legues.

  • La cultura prové dels adults de classe obrera, que són la meta d'aquesta cultura.

  • La principal forma de lluita és no treballar, l'absentisme, el caxondeig, etc.

  • La principal pressió a la vida dels col·legues és l'escassetat de diners.

  • Importància del grup informal: s'és col·lega en grup, no individualment.

  • Masculinitat i racisme (o sexisme).

  • Existeix i és equivalent a la lluita de classes.

  • Arriba a la mateixa conclusió que els teòrics de la reproducció però canvia la perspectiva (des dels alumnes)

  • La gran paradoxa és que la contracultura viu de la renúncia al treball intel·lectual com a procés d'alliberació.

  • 12-5-2000

    TEMA 5: EDUCACIÓ I DESIGUALTATS DE GÈNERE

    Durant els anys 80' i 90' hi ha estudis de sociologia feministes que diuen que l'escola també reprodueix els estereotips sexuals.

  • Història de la incorporació de les dones al sistema educatiu:

  • Hi ha 5 etapes d'incorporació:

  • Model d'exclusió de la dona: model vàlid fins finals del segle XVIII. Les dones no tenen dret a l'educació perquè no ho necessiten per a les seves funcions (casa, nens, etc.).

  • Separació de models escolars: dura tot el segle XIX i inicis del XX (a Espanya fins els anys 70'), amb centres separats per a nois i noies, amb continguts diferenciats. L'escola masculina és la dominant i a la femenina s'ensenyen les habilitats per a educar els fills.

  • Escola mixta amb currículum formalment diferenciat: abolició de l'escola separada, amb un tronc comú d'ensenyament, però amb matèries diferenciades (a Europa comença als anys 30).

  • Escola mixta amb currículum explícit unificat: és el sistema actual. El currículum explícit és el mateix per nois i noies, però l'ocult és sexista.

  • Escola co-educativa o de la diversitat: és la que defensa la L.O.G.S.E., el model cap el que tendim. No n'hi ha prou amb fer modificacions al currículum si la referència dominant continua sent androcèntrica: competitivitat, etc. (hauria d'ensenyar a tenir cura dels altres, etc.).

  • Formes de transmissió del sexisme a l'escola:

  • Encara es dona una diferenciació, que es pot estudiar de tres maneres:

  • Investigacions del currículum formal o explícit: 1) En els llibres de text el 80% de les referències són d'homes, en les il·lustracions és del 75%. Les dones se les presenta a casa o com a infermeres, mestres, etc., i els homes com a advocats, etc. 2) llenguatge: l'ús del masculí per referir-se a tota la població; no és neutre quan ens referim a coses que fan els homes i/o les dones (collonut/”coñazo”).

  • Investigacions del currículum informal o ocult: 1) els mestres s'adrecen molt més als nois que a les noies, tant si són professors com professores. 2) els valors, actituds i expectatives són diferents, es premien valors diferents en nois que en noies.

  • Investigacions en les posicions laborals dels docents: als primers nivells de l'educació la majoria de docents són dones (tot i que a la majoria dels casos estan subordinades a un director), mentre que a mesura que anem pujant de nivell hi ha més homes (un 70-75% de professors homes a la universitat).