Sigmund Freud

Filosofía contemporánea # Psicoanàlisis. Superjo. Ment humana y personalitat. Sexualitat. Ansietat. Complex d'Edip. Vida i obra

  • Enviado por: Gaby
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

INDEX

-VIDA I OBRA DE SIGMUND FREUD----------------------------

-TEORIA DE LA PSICOANÀLISIS---------------------------------

-FREUD I LES IDEES REVOLUCIONISTES----------------------

-RECONEIXEMENT INTERNACIONAL--------------------------

-OBRES MÉS DESTACADES----------------------------------------

-BIBLIOGRAFIA-------------------------------------------------------

VIDA I OBRA DE SIGMUND FREUD

SIGMUND FREUD nasqué a les 6:30 de la tarda del 6 de maig de 1856 en el carrer Schlossergasse nª117 en Freiberg, Moravia, que llavors era una província de l'imperi de ÀUSTRIA-HUNGRIA, aquesta ciutat avui perteneix a Chequia i es diu Pribor, i morí el 23 de setembre de 1939 a las 20, en Marfield Gardens, Londres. El nom de Schlossrgasse vas ser canviat més endavant en el seu honor, pel de Fredovia ulice. Sigmud Freud es el fruit del segon matrimoni del seu pare amb Amalia Nathabsohn. Freud observa que ell era una copia del seu pare en el físic, i fins a cert punt en el intelectual. Descriu també al seu pare com una persona que "sempre confiava en l'esperança de que alguna cosa bona hauria de passar". Del seu pare també heretà el seu sentit de l'honor, el seu escepticisme sobre les incertes vicissituds de la vida, el seu hàbit de portar a colació un principi moral portant-lo a un relat d'una anècdota judaica, el seu liberalisme i les seves actituds de lliure-pensador, i potser també la seva propensió a deixar-se guiar per la seva dona. De la seva mare venia el seu sentiment. A mesura que el nen creixia, un altre fet, exteorització també de l'orgull i de l'amor que la mare sentia pel seu primogènit, estava destinat a crear en el seu ànim una impressió més intensa, realment aquesta confiança en si mateix, una de les característiques més notables de Freud, i aquest va tenir la raó en senyalar com origen aquella seguretat indeleble. Com més tard escriuria ell mateix: "Quan un home ha sigut el favorit discutits de la seva mare, aconsegueix conservar durant tota la vida un sentiment de guanyador, aquesta confiança en l'èxit que moltes vegades condueixen a l'èxit realment".

En la casa hi havia una "nodrissa", vella i lletja, amb aquella barreja professional de'amor amb els nens i severitat per a tot en el que ells fora una transgesió. Freud la profesaba amb estimació, i solia donar-li totes les seves monedes i es refereix a aquest últim fet com un record encobridor. Es possible que això estihuera lligat amb el fet que la van despatxar, per robar, quan ell tenia només dos anys i mig. Ella era txeca i amdos conversaven en txec. Era catòlica, i solia portar-lo amb ella per assistir als serveis religiosos. Implantà en el seu ànim les idees del cel i de l'infern i les de la salvació i resurrecció.

A l'edat de 4 anys degut al fracàs del negoci del seu pare es traslladà a Leipzig i després a Viena, on Freud passaria la major part de la seva vida. La vida no va ser fàcil en l'Àustria imperial on els jueus no eren molt ben vistos. La pobresa, el judaisme en la societat de doble monarquia de finals sXIX, serien altres obstacles contra els que Freud deuria de lluitar durant la seva vida. Les dificultats socials que trobava en el desenvolupament de la seva carrera de metge configuraren un destí singular, que, contra la ideologia burgesa i racista, suscitaria un dels més importants instruments de criticar i de "cura": psicoanàlisis, que es la teoria que concedeix un paper decisiu a l'inconscient per a explicar l'estructura i el funcionament de la ment humana. Es un mètode terapèutic basat en tal teoria, mitjançant el qual Sigmud Freud es proposava curar certs trastorns mentals.

Als 17 anys Freud ingressà en La universitat de Viena per a estudiar medecina, va ser un estudiant una mica estrany, l'interessava més la lògica Aristotèlica que l'anatomia, la botànica, la química, la física, la fisiologia i la zoologia; es barallava amb els seus companys de classe en violentes discussions negant-se a demanar disculpes per la seva "rudesa" en els debats filosòfics.

Era molt pobre. Gracies a la bondat dels professors i amics, i guanyant diners donant classes i traduint, va pogué estudiar durant els vuit anys de la seva carrera. En 1881 es graduà en medecina. Inclús llavors no estava decidit a cuidar malalts. Durant cert temps tornà a les seves investigacions sobre les cel.lules nervioses.

La causa del sorgiment de la psicoanàlisi radica en l'allunyament de la medecina: els anys 1875-1885 foren anys de'estudi per a Freud. Aproximadament en aquesta època està apunt de'arrogarse dos descobriments científics: el de les neurones i el de la cocaïna; la qual la seva perillosa eficàcia aconseguí provar. En el 1885 obteni el cargue de Professor de'escola superior de neuropatologia i es marxà a Paris per a estudiar les malalties dels nervis i el cervell sota la direcció del neuròleg francés Jean Martín Charcot (1825-1893), que havia tractat a molts pacients que adolien de paràlisis parcials.

Freud començà a pensar que algunes de'aquelles malalties eren de'origen mental, o sigui, certes paràlisis pot ser es devien a un estat de la ment i no a una deficiència corporal.

En 1886 obre consultori com a neuròleg, la majoria dels seus pacients eren neuròtics. En aquell mateix any es casà amb Martha Bernayl i els primers anys del seu matrimoni foren econòmicament molt durs, deixant a Freud profundament marcat. En aquesta època va fer amistat amb Brener, que havia descobert una nova forma de'utilitzar la hipnosis en el tractament de la histèria. S'interesà per aquesta practica i comença utilitzant-la en els seus pacients.

En aquesta època publicà importants treballs de neurologia, però estava cada vegada més interessat en els estudis psicològics. Publicà amb Berner en 1895 "estudis sobre la histèria". Poc a poc Freud abandonava la hipnosis i començava a utilitzar la lliure associació com a mètode per tractar la histèria. Això constituí un pas crític en el desenvolupament de la psicoanàlisi.

En la lliure associació la persona comença amb algun element de'importància i deixa que les seves idees flueixin. Sense voler-ho, la persona es protegeix en certes qüestions. Aquests punts de resistència es convertiren per a Freud en un focus de la indagació i en la base de la psicoterapia. L'avantatge amb respecte a la hipnosis es que el pacient es veu obligat a reconèixer conscientment la naturalesa del seu problema. Com positivista dispost a creure que tot té una causa va creure que el que pasa en els somnis no pot ser carent de sentit com sembla. L'atribuí un sentit simbòlic necessari per no pertorbar el descans.

En el treball diari descobrí que molts dels records més significatius dels seus pacients eren sobre experiències sexuals i es convesqué de que tots els trastorns de tipus sexual eren les causes essencials de la neurosi. Més tard descobrí que la majoria dels relats dels seus pacients eren fantasies. La seva errònia teoria el portà a reconèixer la fonamental naturalesa de la sexualitat infantil i constitueix una de les seves principals aportacions a la psicologia. Al principi degut a que els pacients neuròtics li ensenyaven què les seves dificultats començaven en la infància Freud desenvolupà una complicada teoria de com creixen els nens i com desenvolupen i maduren els seus instints sexuals. El sexe no sorgeix repentinament en la pubertat, existeix desde sempre. El nen va pasant per diverses etapes depenent qual es la zona erògena dominant:

-Fase Oral: la boca, es el primer òrgan que proporciona al lactant sensació de plaer.

-Fase Anal: Es correspon amb el període en què el nen comença a controlar els esfínters

-Fase fàlica: Els impulsos eròtics es desplacen a la zona sexual.

-Fase genital: Seria la fase final, si s'aconsegueix passar les anteriors fases es tindrà una sexualitat adulta.

S'aplicà a si mateix la seva teoria, autoanalitzan-se, tarea a la que dedicà mitja hora diària durant la resta de la seva vida. En el 1900 publicà "la interpretació dels somnis" en el que inclou abundants exemples de les seves propies experiències.

Freud incorporà una sèrie de nous termins a les construccions teòriques que utilitzà per descriure la ment humana. Creia que la personalitat total està organitzada en tres sistemes principals.

L'allò, realitza la descarrega immediata de'energia o tensió. Freud utilitzava aquest pronom neutre per ressaltar el caràcter impersonal de'aquest estrat, el més primitiu de la ment o psiquisme. A aquest estrat pertanyen els impulsos primitius com l'instint sexual i l'agressivitat. Aquests impulsos es regeixen pel "principi de plaer", exigeixen ser satisfets.

El jo, regula les interaccions de la persona amb el seu medi ambient. L'ego representa la consciencia reflexiva, la qual la seva funció es adaptarnos a la situació real. Es regeix pel "principi de realitats": aquest principi indica que els impulsos no poden ser satisfets sempre ni en tot moment.

El super-jo, que representa aspectes morals i crítics de la personalitat. Es l'estrat més recent en el psiquisme humà. A ell perteneixen normes i els ideals que ens son inculcats desde la infància. El super-jo es un sever preceptor que s'oposa als impulsos de l'allo i que imposa les rigoroses exigències del jo.

Aquests tres sistemes es troben en constant interacció. Aquest esquema posa en manifest la situació de conflicte en què es troba la ment humana.

Anteriorment havia utilitzat una distinció més senzilla: conscient e inconscient. Posteriorment relacionà ambas.

La seva teoria estigué en constant evolució, fins al final de la seva vida distingia entre dos grups d'instints. Un d'aquests grups serveix als fins de la vida, la seva energia la denomina libido. Suposava que totes les activitats de la ment eren guiades a reduir o eliminar aquestes tensions, i això anava acompanyat d'una experiència conscient de plaer. Donà a aquesta resposta la denominació de principi de plaer. El segon grup d'instints serien destructius, això explicaria l'agressivitat, el sadisme..etc. Serien instints de mort.

Freud utilitzà el concepte de superjo per anar més enllà de les "calculadores de la felicitat" en les que creien els utilitaris.

L'allo vol felicitat i el jo fer els càlculs. Fins aquí no modifica la teoria, però el super-jo es alguna cosa més, manté la calculadora de la felicitat dins dels vinculs establerts per la societat e introdueix les normes bàsiques.

Grans parts dels aspectes més revolucionaris del pensament de Freud es relacionen amb la forma en què aquestes restriccions socials s'interioritzen per a formar el super-jo.

TEORIA DE LA PSICOANÀLISIS

Les tècniques de la psicoanàlisi i gran part de la teoria psicoanalitica basada en la seva aplicació van ser desenvolupats per Sigmund Freud. Els seus treballs sobre l'estructura i el funcionament de la ment humana tingueren un gran alcanç, tant en l'àmbit científic com en el de la practica clínica.

L'inconscient

La primera de les aportacions de Freud va ser el descobriment de l'existència de processos psíquics inconscients ordenats segons lleis propies, distintes a les que governen l'experiència conscient. En l'àmbit inconscient, pensaments i sentiments que es donen units es divideixen o desplacen fora del seu context original; dues imatges o idees dispars poden ser reunides (condensades) en una de sola; els pensaments poden ser dramatitzat formant imatges, en comptes d'expressar-se com conceptes abstractes, i certs objectes poden ser substituïts i representats simbòlicament per imatges d'altres, encara quan la semblança entre el símbol i el simbolitzat sigui poca, o explicarse només per la coexistència en un moment allunyat del present. Les lleis de la lògica, bàsiques en el pensament conscient, deixen d'executar el seu domini en l'inconscient.

Comprendre com funcionen els processos mentals inconscients va fer possible la compressió de fenòmens psíquics prèviament impossibles, com els somnis. A traves de l'anàlisi dels processos inconscients, Freud va veure que aquest estat servia per protegir el somni (el repòs) de l'individu contra els elements pertorbadors procedents dels desitjos reprimits, relacionats amb les primeres experiències del desenvolupament que afloren en aquell moment a la consciència. Així, els desitjos i pensaments moralment inacceptables, es a dir, el "contingut latent" del somni, es transformen en una experiència conscient, encara que no immediatament comprensible, a vegades absurdes, denominada "contingut manifest". El coneixement d'aquests mecanismes inconscients permet a l'analista intervenir el procés d'elaboració onírica, pel que el contingut latent es transforma en el contingut manifest, accedint a través de la interpretació dels somnis al seu significat subjacent.

Pulsions

Una suposició essencial de la teoria freudiana es que els conflictes inconscients involucren desitjos i pulsions (instints), originades en les primeres etapes del desenvolupament. A ser desvelats als pacients els conflictes inconscients mitjançant la psicoanàlisis, la seva ment adulta pot trobar solucions inaccessibles a la ment immadura del nen què va ser. Aquesta descripció de la funció que compleixen les pulsacions en la vida humana es una altra de les aportacions crucials de la teoria freudiana.

Segons la seva teoria sobre la sexualitat infantil, la sexualitat adulta es el resultat d'un complex procés de desenvolupament que comença en la infància, pasa per una sèrie d'etapes lligades a diferents funcions i arees corporals (oral, anal, genital), i es correspon amb distintes fases en la relació del nen amb els adults, especialment amb els seus pares. En aquest desenvolupament es essencials el període edipctic, moment en què el nen per primera vegada es capaç d'establir un vincle afectiu amb el seu progenitor del sexe oposat, semblant a la relació d'un adult amb la seva parella, amb el que el progenitor del mateix sexe es considerat un rival. La inmaduresa psiquica del nen condemna al fracaç dels desitjos infantils i malogra el seu primer pas a la maduresa adulta. Ademés, la inmaduresa intelectual del nen complica encara més la situació perque fa temer les sevse propies fantasies. El grau en què el nen superi aquest trauma i en el que aquests vinculs, pors i fantasies perviuin de mode inconscient serà decisiu en la seva vida posterior, especialment en les seves relacions afectives.

Els conflictes que pasen en les etapes inicals del desenvolupament no son menys significatius com imfluencia formativa, peruqe representen els prototipus iniclas de situacions socials tan bàsiques com la dependecia d'altres o la relació amb l'autoritat. Per això, en auqestes primeres etapes del seu desenvolupament també sera basic en la formació de la personalitat del nen el comportament dels seus pares. El fet que el nen reaccioni no només devant de la realitat objectiva, sinó també devant la distorsió fantastica de la realitat, complica significativament inclos els esforços educatius millor intencionats.

Complex d'Edip

En psicoanàlisi, sentiments derivats de la vinculació erótica del nen amb el pare del sexe oposat. El terme "compñexe d'Edip" va ser acunyar per sigmund Freud.

Per a Freud, el complex d'Edip era una etapa fundamental en el desenvolupament psicosexual del nen i establí que pasaba entre els 2 i els anys, quan els nens experimenten intensos sentiments d'amor, d'odi,, por i enveja, que desapareixen una vegafa el s'ha identificat amb el pare i ha aprés a reprimir els seus instints sexuals

El nen es que "fixat" en aquesta etapa (l'etapa falica) del desenvolupament libial, o en qualsevol de les altres etapes senyalades per Freud (oral anal...), pot experimentar problemes en la seva vida adulta degut a la falta de gratificació o a la sobregratificació de les seves necessitats. De fet, Freud indicà que el complex d'Edip, com a resum de les tendecies libials socialment acceptades de la primera infància, constitueix el complex nudear de la nuerosi, i que el treball terapeutic de la psicoanàlisis consisteix en l'elaborar la fixació edíptica--l'amor a la mare i l'odi al pare--, de manera que el subjecte pugui trobar substituts socialment aceptables de la seva mare i així reconciliar-se amb el pare.

Freud considerava que aquesta mateixa estructura de relacions, pero a l'inversa( l'amor al pare i l'odi a la mare) constituia el complex d'Edip femení, denominat pel psicoanalista suiss Carl G. Jung "complex d'Electra".

L'allo, el jo i el super-jo

L'esforç per clarificar el desconcertant nombre d'observacions interrelacionades posades a la llum per l'exploració psicoanalítica, conduí al desenvolupament d'un model d'estructura del sistema psiquic. Tres sistemes funcionals, o instancies, es distingeixen en auqest model: l'allo, el jo y el super-jo.

La primera instancia es refereix a les tendencies impulsives (entre elles, les sexuals i les agressives) que parteixen del cos i que tene a veure amb el desitg en un sentit primari, contraries als fruits de l'educació i la cultura, Freud anomenà a auqestes tenddencies triebe, que literalment significa "pulsió" pero que normalment es tradueix amb inpropietat com "instint". Aquestes pulsions exigeixen la seva inmediata satisfacció, i son experimentades de forma placentrea pel individu, pero desconeixen el principi de realitat i s'atenen només al principi del plaer (egoísta, acritic e irracional).

Com aconseguir en el món real les condicions de satisfacció d'aquelles pulsions bàsiques es el treball de la segona estancia, el jo, que domina les funcions com la percepció, el pensament i el control motor, per a adaptar-se a les condicions externes del mon social i objetiu. Per a desenvolupar auqesta funció adaptativa, de conservació de l'individu, el jo ha de ser capaç de posposar la satisfacció de les pulsions de l'allo que presionen per a la seva inmediata satisfacció, amb el qual s'origina la primera tensió. Per a defendres de les pulsions inacceptables d l'allo, el jo desenvolupa mecanismes psíquics especifics anomenats mecanismes de defença. Els principals són: la repressió, la progecció i la formació ractiva. Tals mecanismes de defensa es disparen en quant la ansietat senyala el perill de que les pulsions inacceptables original puguin reapareixer en la consciencia.

Una pulsió de l'allo arriba a fer-se inadmisible, no nomñes com a resultat d'una necessitat temporal de pospodre la satisfacció fins que les condicions de la realitat siguin més favorables, sino, sobre tot, degut a la prohibició que els altres (originalment els pares) imponen a l'individu. El conjunt d'aquestes demandes i prohibicions constitueix el contingut del super-jo, la seva funció es controlar el jo segons les pautes moral imposades pels pares. Si les demandes del super-jo no són ateses, la persona es sentirà culpables, culpabilitat que també es manifesat com ansietat i/o vergonya.

El super-jo, que segons la teoria freudiana s'origina en l'esforç de superar el complex d'Edip, es parcialment inconscient, degut a que té una força que s'asembla a la de les pulsions, i pot donar lloc a sentiments de culpa que no dependran de cap transgessió conscient. El jo, instancia mitjadora entre les demandes de l'allo i les exigencies del super-jo i el món exterior, pot no tenir el poder suficient per a reconciliar aquestes forces en conflicte. Es més, el jo pot coatar-se en el seu desenvolupament al ser atrapat en els seus primers conflictes, denominats fixacions o complexes, poguent tornar-se a modes de funcionament primaris en el desenvolupament psiquic i a modes de satisfacció infantils. Aquest procés es coneix com regresió. Incapaç de funcionar normamlent, el jo només pot mantenir el seu control limitat i la seva integritat desenvolupant sinptomes neurotics, a través dels quals s'expresa la tensió de l'aparat psiquic.

Ansietat

Pedra angular de la teoria i la practica de la psicoanàlisi moderna es el concepte d'ansietat, un tipus d'experiència que implica una reacció contra certes situacions perilloses. Aquestes situacions de perill, tal com les descriu Freud, són la por a ser abandonat, a perdre algun objecte amat, la por a la venjança i al càstig, i la possibilitat de càstig per part del super-jo. En conseqüència, els símptomes, els desordres de la personalitat i dels desitjos, així com la pròpia sublimació de les pulsions, representen compromisos, diferents formes d'adaptació que el jo intenta desenvolupar amb major o menor èxit, per a reconciliar les diferents forces mentals en conflicte.

FREUD I LES IDEES REVOLUCIONISTES

En una taula del seu consultori, el doctor Sigmud Freud tenía una gerra de critstall plena de les antigüetats que li agradaba molt coleccionar: escarabats egipcis, arems de sliex del paleolitic, figuretes anitgues. Quina relació amagaba aquesta eclentica vitrina de curiositats amb el psicoanalisis? Freud tractaba d'investigar com els esdeveniments de l'infancia dels seus pacients habien configurat les seves personalitats d'adults. Aquells artefactes prehistorics, solía dir als seus visitats, eran claus de l'infancia de la especia humana

Freud habia estudiat la carrera de biologia durant l'auge del darwinisme classic, quan les facultats de medecina alemanes ensenyaven la recapitulació. Aquesta idea, impulsada a alemanya per Emst Haecjel, mantenía que el desenvolupament de cada individu es la reproducció a camara ràpida de tota la història de l'especie.

Basant-se en observacions generals d l'embrió en desenvolumpament, la teoría de la recapitulació exercí una gran influenci fora de l'ambit científic. Aquesta analogia, mal aplicada o portada a l'extrem d'explicar un gran nombre de fenómens socials, provocà molts danys. Es partia de l'idea inextacta de que, en diversos moments, l'embrió humà s'asemble en el vente matern a un peix adult, un reptil, un micoetc...i es suposaba que tots els individus atravesen els mateixos estadis de desenvolupament.

Segons una aplicació ampliada d'aquesta idea l'iteligencia dels nens europeus pasaba per una etapa similar a la dels adults de les races contemporanees dels nostres ancestros prehistorics primitius. Els pobles tribals que habien sigut esclavitzats o colonitzats es consideraven primitius infantils que requerien la ferma supervisió d'un misioner patern o d'un administrados colonial.

A la triada de nens , salvatges i homes primitius, Freud hi ha afegir un quart element: l'adult neuròtic.

Al tractar a Freud, la majoria dela autors ha considerat que les seves teories sorgiren, plenament formades, del seu propi sistema de pensament, sense precedents cientifics.

La famosa obra de Freud Tótem i tabú (1913) es substitulaba: Alguns punts de coincidencia entre la vida mental dels salvatges i els neuròtics. En aquesta imaginativa obra clasia, Freud meditaba sobre la relació entre el tabú de l'incest, difos pel món sencer i el toteisme trivial: l'dentificació amb un animal sagrat que nomñes pot ser mort una vegada a l'any en que es devorat ritualment.

A arribar aquí ell elaborà el seu propi mite psicoanalitic de "la horda primigenua", versió freudiana del pecat original. Freud imaginaba que la primera societat prehistòrica havia sigut un clan patriarcal ergit per un pare dominante que monopolitzava el menjar i el sexe. Per aconseguir una dona, els fills assesinaren al seu pare. Pero llavors es sentiren massa culpables com per a disfrutar de les dones. Segons el pensament de Freud, auqesta situació hauría sigut l'oigen del tabú de l'ncest.

Més tard els fills aliviaren el seu soffriment de culpa fonent el record del seu pare amb el d'un animal simnólic totemic la mort del qual era tabú.

Les conlcusions de Freud sobre els origens i disfuncions del comportament humà es basen, doncs, en os teories biologiques anticuades: la recapitulació, combinada amb l'herencia lamarckiana. La majoria dels freudians actuals, desconcertadors de l'història de la teoría de l'evolució, no poden apreciar la profunditat amb el que el pensament de Freud enfonsa les seves arrels en aquestes importants modes cientifiques del sXIX, que han sigut abandonades desde fa molt de temps pels biolegs.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

El creisent reconeixement del moviment psicoanalitic va fer posible crear en 1910 una organització d'ambit mundial denominada Asociació Psicoanalistica internacional. Mentre que el moviment s'xtenia, guanyant adeptes e Europa i Estats Units, Freud estaba preocupat per les disensions aparegudes entre els components del seu cercle original, sobre tot les de Adler i Jung, cada un dels quals desenvolupà una base teorica diferent en desacord amb la tesis de Freud sobre l'origen sexual de les neurosis. Freud s'enfrentà amb aquestes postures desenvolupant els seus conceptes bàsics i els seus punts de vista en publicacions i conferencies.

Despres del començament de la I Guerra mundial, Freud abandonà quasi la observació cliínica i es concentrà en l'aplicació de les sevse teories a l'intrepretació psicoanalitica de fenomens socials, com la religio...etc. En 1923 se li detectà un cancer en la mandibula que precisà d'un tractament constant i doloros, pel que va ahver que sotmetres a varies operacions quirurgiques. A pesar d'aquests sofriments, continuà la seva activitata durant els 16 anys següents, escribint principalmeny sobre asumptes filosofics o culturals.

Quan els nazis ocuparen Austria, en 1938, Freud es transalladà amb la seva familia a Londres, on morí el 23 de setembre de 1939.

La principal contribució de Freud va ser la creació d'un punt de vista radicalment nou en la comprensió de la personalitat humana, al demostrar l'existencia i el poder d l'inconscient. Ademés, fundà una nova disciplina mèdica i formulà procediments terapeutics bàsics que, més o menys modificats encara s'apliquen, en el tractament mintjançant psicoterapia de la neurosi. Encara que mai va coneixer en vida un reconeixement unanim, i ha sigut habitualment qüestionat desde llavors. Freus es indudablement un dels grans pensadors del món contemporani

OBRAS PRINCIPALS DE SIGMUN FREUD

1887-1902. Aus den Antängen der Psychoanalyse (Los orígenes del

psicoanálisis, cartas a Willenu Flies, manuscritos y notas;

1895. (con Josef Breuer): Studiem über Hysterie (Estudios sobre la histeria);

1900. Die Traumdeutung (La interpretación de los sueños);

1901. Zur Psychopathologie des Altagslebens (La psicopatología de la vida

cotidiana);

1905. Bruchstück ciner Hysterie-Analyse (Análisis fragmentario de una histeria:

caso "Dora")

Drei Abhandlungen zur Sexual theorie (Tres ensayos para una teoría

sexual);

Der Witz und seine Beziehung zum unbewussten (El chiste y su relación

con el inconsciente)

1907. Der Wahn und die Traüme in W. Jensens "Gradiva" (El delirio y los

sueños en "La Gradiva" de W Jensen);

1909. Analyse der Phobie eines fünfjährigen Knaben (Análisis de la fobia de un

niño de cinco años: caso "Juanito")

Bemerkungen über cinen Fall von Zwang sneurose (Análisis de un caso

de neurosis obsesiva caso: "El hombre de las ratas");

Uber Psychoanalys (Psicoanális. Cinco conferencias pronunciadas en la

Clark University, E.E.U.U);

1910. Eine Kingheitserinnerung des Leonardo da Vinci (Un recuerdo infantil de

Leonardo da vinci);

1911. Psychoanalytische Bemerkungen über einenautobiographisch

beschriebenen Fall un Paranvia (Observaciones ppsicoanalíticas sobre

un caso de parancia, autobiográficamente escrito: caso "Schreber");

1912. Totem und Tabu (Totem y tabú)

1915. Triebe und Triebschick sale (Las pulsiones y sus destinos);

Zeitgeniässes über Krieg und Tod (Consideraciones de actualidad sobre

la guerra y la muerte);

1916-1917. Vorlesongen zur Einführung in die Psychoanalyse (Lecciones

introductorias al psicoanálisis);

1917. Traver und Melancholie (Duelo y Melancolía)

1918. Aus der Geschichte einer infantilem Neurose (Historia de una neurosis

infantil: caso de "El hombre de los lobos");

1920. Jenseits des Lustprinzips (Más allä del principio del placer);

1921. Massenpsychologie und Ich-Analyse (Psicología de las masas y análisis

del Yo);

1923. Das ökonomische Problem des Masochismus (El problema económico del masoquismo);

1925. Selbstdarstelhing (Autobiografía);

1926. Hemmung, Symptem und Angst (Inhibición, síntoma y angustia);

1927. Die zukuntt einer Illusion (El porvenir de una ilusión);

1930. Das Unbehangen in der Kultur (El malestar en la cultura);

1938. Abriss der Psychoanalyse (Compendio de psicoanálisis);

1939. Der Mann Moses und die monotheistische Religion (Moisés y la religión

monoteísta);

BIBLIOGRAFIA

-Microsoftc Encarta 99

-Internet

-Fragment de Diccionari de l'evolució

-Vida y obra de Sigmund Freud per Ernest Jones