Sífilis

ETS (Enfermedades de Transmisión Sexual) # Lúes. Treponema pallidum. Tractament

  • Enviado por: Chacho
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

Sífilis

Assignatura: NATURA

Curs: 3r ESO A

ÍNDEX

Introducció..............................................................................pàg. 1

El microorganisme que la produeix........................................pàg. 3

Com es propaga................................................................................pàg. 5

Fases de la malaltia..........................................................................pàg.6

Tractaments per guarir la malaltia........................................ pàg.13

Altres.....................................................................................pàg.14

Bibliografia............................................................................pàg.15

INTRODUCCIÓ

La sífilis o lúes és una malaltia importada des de Amèrica amb la conquista, que es va extendre per tot el món i va tenir major incidència en el segle XX durant la segona guerra mundial. A partir de 1950 la incidència de la afecció va disminuir amb el tractament de la penicil·lina, i va tornar a augmentar a partir del 1960, el que es relaciona amb la liberalització de les conductes sexuals, la utilització de anticonceptius orals etc. La infecció s'observa en major proporció en la població en edat sexual activa, el que correspon als grups compresos entre els 20 i els 30 anys, i es mes freqüent amb persones amb pràctiques sexuals promiscus.

La sífilis al mateix que les altres malalties venerés, solament es contagia pel contacte sexual amb una persona infectada.

Es pot fàcilment descobrir si desprès de varis dies d'haver-hi tingut una relació sexual apareix en els genitals (glànd, prepuci, solc balanoprepucial en el home; llavis majors o menors, vulva en la muller), una úlcera indolora de base dura, acompanyada de inflamació dels ganglis de la engonal.

Si això succeís, ràpidament acudir a un metge per que et faci un

-1-

tractament que sigui cent per cent efectiu: si no ho fas,

desapareixerà la úlcera i la infecció es disseminarà per tot l'organisme danyant-lo irreversiblement.

La úlcera indolora que apareix en els genitals desapareix espontàniament, donant la falsa sensació de curació. Però no es així, ja que la malaltia silenciosament es difon per tot l'organisme, apareixent alguns mesos després una sèrie de manxes en la pell e inflamació dels ganglis de la axil·la, coll e engonal. Aquest estat se'l coneix com sífilis secundaria.

Si la persona te contacte sexual en aquesta etapa, contagiarà inevitablement a la seva parella.

Posteriorment, al passar els anys, la malaltia comença a destruir òrgans importants, tal com el cor, el cervell i la medul·la espinal; produint-se insuficiència en el cor, demència, paràlisis i la mort. Aquest estat se'l coneix com sífilis terciària.

Actualment és molt difícil d'arribar aquests nivells, ja que el tractament de la sífilis n'és precoç i molt bo.

-2-

EL MICROORGANISME QUE LA PRODUEIX

  • Concepte

La sífilis és una malaltia infectiva-contagiosa d'origen bacterià, generalment transmesa per contactes sexuals. Inicialment provoca diversos tipus de lesions cutàneo-mucoses. En les fases finals pot causar lesions serioses i irreversibles en diversos teixits orgànics, amb moltes possibles manifestacions, encara que mitjançant un tractament antibiòtic durant les primeres fases, la malaltia guareix completament sense deixar seqüeles.

A causa del mecanisme de contagi, la sífilis forma part de les denominades malalties de transmissió sexual, o MTS.

  • Etiologia

El Treponema pallidum, que no creix en els cultius habituals per bactèries , es caracteritza per ser un agent allargat en forma d'espiral , d'entre 6 i 15 de longitud. Posseeix una membrana externa semblant a la de les bactèries entériques sense que se li reconeixin endotoxines, El Treponema es molt sensible a la dessecació i al augment de temperatura i no sobreviu amb la concentració d'oxigen del aire, per el que el seu medi de transmissió es el contacte íntim de persona a persona.

-3-

  • Patogénia

El Treponema Pallidum penetra en el organisme a través de la pell lesionada o de mucoses sanes, i la seva irrupció en el torrent sanguini es produeix amb molta rapidesa. Això passa abans de que es manifestin altres lesions o les proves sexològiques siguin positives.

El germen colonitza les parets de les artèries i origina endarteritis, que a la vegada provoca dificultat circulatòria . Per altra part, el Treponema ocasiona la aparició de lesions granulomatoses denominades gomes.

-4-

Com es propaga la sífilis:

La sífilis es pot contagiar de diverses formes, però les mes freqüents son: un petó, coit anal i vaginal.

La sífilis és especialment contagiosa quant hi ha úlceres en l'etapa primària - el líquid que derrama d'elles es molt infecciós. Les persones amb sífilis normalment no són contagioses durant l'etapa latent en els primers quatre anys. Sense tractament, la sífilis pareix inactiva per molts anys o per tota la vida, però una muller embarassada pot infectar al seu fetus.

S'afecta al fetus molt seriosament. Sense tractament, els riscos de part mort o defectes de naixement són alts. Els defectes de naixement inclueixen dany al cor, al cervell, i l'esquelet, així com ceguetat. És molt important que las mullers embarassades es posin a prova per la sífilis quant avanç i, a vegades, durant l'embaràs. Es pot tractar a las mullers embarassades sifilítiques per prevenir dany al fetus.

-5-

FASES DE LA MALALTIA

Es distingeixen, a part del període d'incubació, cinc formes clíniques, una de les quals es desdobla en dos:

  • Sífilis primària

  • Sífilis secundària

  • Sífilis lactant

  • Sífilis lactant (més d'un any)

  • Sífilis terciària

  • Sífilis congènita

Període d'incubació

Expressa el temps entre el contacte contaminant i l'inici de manifestacions clíniques i sexològiques. Varia entre 20 i 90 dies. Durant aquest període no es pot establir un diagnòstic per cap dels mètodes utilitzats , encara que el contacte sexual obliga al tractament.

-6-

Sífilis primària

Es distingeix per el desenvolupament d'una lesió en el lloc d'inoculació , per multiplicació del germen i adenopatia . La lesió comença com una pápula que després s'ulcera i s'endureix, sense dolor. La seva localització més freqüent són les zones genitals encara que també s'observa a la cavitat oral, faringe, llavis, mugrons i les mans.

Segons la localització es veuran afectats els grups de ganglis corresponents, encara que això no es constant en la sífilis genital femenina, ja que els ganglis que corresponen a la vagina i al coll de l'úter són profunds i inexplorables clínicament. El xancre de inoculació desapareix de forma espontània al cap d'un mes, encara que les

adenopaties acostumen a persistir durant molt mes temps.

Sífilis secundària

Es manifesta entre les dos i sis setmanes de iniciar-se la malaltia , encara que en ocasions els símptomes es poden retardar fins a sis mesos. Es caracteritza per un quadre febril que acompanya la migranya , malestar general, adenomegalies universals que afecten a tots els territoris subcutanis, de caràcter lliure,

-7-

indolores i no supurades; erupcions de tipus macular eritematós; les mucoses poden presentar lesions ulcerades; meningoencefalitis luética que es caracteritza per una meningitis de tipus agut bacil·lar amb afectació de les parelles cranials; i finalment, les hepatitis, glomerulonefritis i alopecia son entitats observables durant aquest període.

Sífilis lactant

La sífilis secundària va desapareixent fins a arribar a un període asintomatic que només es pot detectar per mitjà de proves sexològiques . Aquesta fase lactant s'observa en el 25% dels malalts no tractats i pot variar de mesos a anys en relació amb la rasa, quan la lactància s'allarga mes de 4 o 5 anys, no s'observen brots de sífilis secundària. Un percentatge elevat de malalts cura de manera espontània, metres que els altres es mantenen sexológicament positius i un terç desenvolupa sífilis terciària o tardana.

Sífilis terciària o tardana

Es manifesta en el 30 % dels malalts no tractats i de evolució sexológicament positiva: existeixen 3 grans grups

-8-

Goma sifilítica: Forma benigna de la malaltia que es distingeix per la aparició de lesions cutànies i ósses de tipus granulomatos, que en el curs de la seva evolució deixen cicatrius atròfiques o desenvolupen en els ossos lesions estructurals que afecten als ossos llargs i en ocasions al crani.

Terciarisme vascular: Afecta al endoteli dels grans vasos i la irrigació de la capa mitja de les grans artèries, en especial a la aorta.

Neurosífilis terciària: En molts casos evoluciona asintomaticament, mostrant-se pel estudi del líquid encefaloraquidi , les seves manifestacions es caracteritzen per:

Accident vascular cerebral en una persona jove sense antecedents que ho justifiquin, paràlisis general , etc.

Sífilis congènita

La infecció transplacentaria del fetus a partir de la sífilis de la mare s'observa en els fill de dones que van contraure la malaltia durant l'embaràs, sent menys freqüent en embarassades amb sífilis evolucionada.

-9-

Sífilis en els recent nascuts

La sífilis pot ser transmetre a un nen no nascut, encara que la malaltia estigui en la seva etapa latent en el moment del naixement del bebè. Una muller embarassada con sífilis a vegades pot tractar-se exitosament, per tant reduint els riscos per el seu recent nascut; sense embarg, 30-40 per cent dels fetus infectats per la sífilis son mortinats [morts al néixer], i els que sí sobrevivien poden morir poc després del naixement o sofrir de danys cerebral, problemes de desenvolupament o de trastorns de la vista i de la oïda.

-12-

DIAGNÓSTIC

El diagnòstic de la sífilis es basa en la observació directa del agent o , en defecte, en el estudi sexològic corresponent, donant-se a destacar la impossibilitat practica del seu cultiu.

  • examinació microscòpica del fluix de les úlceres

  • examinació de la medul·la espinal

  • prova de sang

TRACTAMENT

  • Tractament de la sífilis precoç:

Influeix en les formes primària , secundària i lactant amb menys d'un any de duració, fet que dona gran importància, per quan en ocasions resulta impossible establir el temps de evolució de la malaltia. Es basa en l'administració d'una dosis de penicil·lina benzatínica de 2.400.000 unitats en una injecció.

En pacients al·lèrgics a la penicil·lina s'utilitzarà tetraciclinas en dosis de 500 mg cada 6 hores durant 12 i 15 dies. En cas de no tolerància o al·lèrgia a la tetriciclina es tractarà amb eritromicina en dosis elevades administrades per via oral durant 15 dies.

-13-

  • Sífilis amb lactàncies majors d'un any i formes terciàries

benignes. Hauran de ser tractades durant un major termini, que oscil·la entre els 20 i 30 dies, aplicant-se una injecció de penicil·lina benzatínica de 2400000 unitats intramuscular cada 10 dies.

  • Sífilis tardana

El tractament es basa en la aplicació de penicil·lina cristal·lina o procaínica en dosis molt elevades.

ALTRES

PROFILAXIS:


- Correcta educació sexual

- Control d'activitats sexuals que per la seva freqüència poden implicar la progressió de la malaltia , mitjançant:

  • el diagnòstic precoç

  • el tractament sistemàtic dels seus contactes asintomàtics.

En l'embaràs s'han de realitzar estudis sexològics periòdics en

-14-

totes les gestants amb risc de passar la malaltia: drogodependents, prostitutes, persones amb pràctiques sexuals no estables, etc.

Protecció:

Els condones ofereixen molt bona protecció durant el coit vaginal, anal i oral.

-15-

BIBLIOGARAFIA

Tota la informació s'ha obtingut de diferents llocs:.

en l'enciclopèdia encarta amb traducció.

Internet (diverses pagines ).

-16-

Sífilis precoç

Sífilis tardana