Sexología

Psicosociología # Masturbació. Relacions prematrimonials. Homosexualitat. Matrimoni i amor. Contracepció. Leducació sexual. Vrginitat. Dsfuncions

  • Enviado por: Rosario Rubio
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 56 páginas
publicidad
publicidad

FILOSOFIA I POSICIONAMENT ÈTIC DAVANT LA SEXUALITAT

  • Filosofia i concepció de l'home

  • La vida és per a gaudir-la i aprofitar el moment amb certes limitacions, sent responsable dels teus actes i pensant en el futur.

  • Model d'ètica sexual

  • Cada persona ha de ser suficientment madura per saber fins on pot arribar.

  • Masturbació

  • És important per esdevenir un major plaer en la vida sexual de cada persona.

  • Relacions prematrimonials

  • Cadascú ha d'escollir el moment per començar les seves relacions sexual, ja sigui abans o després del matrimoni.

  • Gratificació sexual en l'adolescència

  • Va lligat amb la maduresa. No totes les persones els hi ve la maduresa en el mateix moment.

  • Homosexualitat

  • Hi ha gent que neix així i d'altres a qui els surgeix en un moment determinat.

  • Matrimoni i amor

  • Perquè hi hagi matrimoni hi ha d'haver amor i un respecte mutu.

  • Relacions extraconjugals

  • Estem totalment en contra ja que si estimes la teva parella no necessites buscar-ho fora.

  • Contracepció

  • Els mètodes són cada cop més segurs i s'han de posar a l'abast dels joves per a evitar embarassos no desitjats i malalties.

  • Altres formes d'activitat sexual

  • La majoria de les coses són de psiquiatres.

  • Desenvolupament psicosexual

  • En aquest punt estem d'acord amb l'antropologia permissiva ja que l'experiència és la que ensenya a la persona a crèixer en la sexualitat.

  • Concepció de maduresa sexual

  • No es concreta quan es dona, ja que per assumir una maduresa sexual hem d'assolir primer una maduresa personal.

  • Concepció de l'educació sexual

  • Creiem que quan la persona arriba a la adolescència ha de tenir una educació sexual tant a l'escola com a casa.

  • Objectiu o tasca principal de l'educació sexual

  • Que l'adolescent ha de tenir present que tot acte sexual irresponsable té les seves conseqüències i hem d'evitar les experiències negatives.

  • Instrucció sexual/Educació sexual

  • La informació és necessària, però és molt més important l'educació, que agafa el món de les actituds i valors.

  • Paper de la família en l'educació sexual

  • Segons la confiança que es tingui amb els pares per parlar d'aquest tema que sembla que és una mica tabú.

  • Paper dels mestres i l'escola en la pedagogia sexual

  • Creiem que el paper de l'escola és molt important per una bona orientació.

    VIDEO: LA EVOLUCIÓ DE LA SEXUALITAT

    Moltes espècies comencen les seves relacions amb pautes definides.

    Copular: mecanisme necesari per la continuïtat de l'espècie.

    La sexualitat animal depèn en gran part d'estimuls interns o que es desprenen.

    Els primats quan creixen en grup les pautes sexuals són molt normals, habituals. Això confirma que l'aprenentatge sexual en societat juga un paper molt important.

    La raça humana té punt en comú amb els primats (goril·la, etc) com la estimulació mútua (masturbació).

    La conducta instintiva és diferent segons la espècie. Quan més gran és el cervell menys instints es tenen.

    La diferència entre els simis i els humans és que els animals tenen dies de màxima fertilitat (celo) i és absent en els humans.

    Fa un milió i mig d'anys, l'home es va diferènciar dels animals amb el descobriment del foc. Al Paleolític, no associaven l'acte sexual amb la maternitat, eren comuns i no lligats en el temps.

    Fa 8000 anys que tenim documents escrits de la primera civilització.

    Els egipcis els hi agradava el nu, no tenien tabús sexuals. En les seves pintures, es pot contemplar com practicaven el sexe oral i la masturbació. Les dones no es podien divorciar-se. En aquella època n'hi havia diverses actituts sexuals.

    Els perses eren permissius. Van adoptar la doctrina Suroastra que significava que el sexe només havia de servir per a procrear.

    De totes les civilitzaciones sempre s'exclou a les classes inferiors.

    Els anticis jueus estaven a favor de la procreació però que no hi hagués luxuria (coit anal, homosexualitat...) perquè buscaven al messies entre la seva població.

    Els hebreus van convertir posteriorment en cristians.

    Els grecs tenien actituts molt diferents. Les dones no estaven respectades pels homes, eren menors d'edat durant tota la seva vida, estaven submeses. La pedastia estava acceptada al igual que la homosexualitat però només si durava una època curta ja que tots havien de casar-se i tenir fills. Després va aparèixer la figura de les prostitutes.

    Amb els romans, les dones es van liberalitzar molt. Eren força permissius i l'adulteri era molt freqüent. Les lleis del matrimoni evolucionaven amb el divorci i en no voler tenir fills. Per això l'emperador August va crear lleis per augmentar la natalitat com ara que les vídues i les divorciades s'havien de tornar a casar abans de 2 anys o la pena de mort a qui practiqués l'adulteri.

    L'església cristiana va ser influènciada per als jueus. El sexe no productiu era condemnable. La procreació ja no era necessària ja que el messies va nèixer.

    A la Índia són inventors d'una espècie de sexualitat. Existeixen manuals sexuals com el famós Kama Sutra. Els hinduïstes potencien la sexualitat.

    A la Xina la sexualitat és molt important. El sexe serveix per arreglar el cos com per exemple que els homes practiquin el coit reservat i així les dones puguin tenir diversos orgasmes. També existeixen manual sexuals d'aquesta cultura.

    A l'Àfrica existeix una gran diferència entre els pobles. Tenen ritus. Les dones han de demostrar la seva fecunditat.

    Els pre-colombins acceptaven els coits anals.

    l'entrevista amb l'antropòloga

    Hi ha universalitat del sexe oral, de la masturbació i de la homosexualitat. La major part de la societat té un gran grau de permisutes. Existeix un relativisme cultural (masturbació als nens, de dia o de nit, en solitari, institució de la homesexualitat “Amèrica”).

    La institució universal varia segons a l'incest i a la raó socio-econòmica.

    La civilització occidental

    A la Edat Mitjana es pensa més en els plaers de la vida. Relació entre les classes dominants. Es van escriure nombroses narraccions picants. Hi ha un canvi, la dona és respectada i idealitzada però no millora la seva posició social. Els factors són l'amor cavallaresc i l'amor cortès dels trobadors (les cançons líriques).

    El següent pas és el descobriment del microscopi al segle XVII on es poden veure els primers espermatozous en el semen i la imatge dels espermatozous penetrant en el òvul.

    Després van ser les innovacions tecnològiques que van impulsar la cultura sexual.

    Els anticonceptius (condó, diafragma) van ser descoberts al 1960. Les millores de salut van disminuir la mortalitat. Va haver-hi un canvi important de la conducta sexual. En els últims anys han canviat moltes coses com les tasques que fins ara només eren femenines i ara les fan alguns homes i en el treball, les dones ja poden participar més. El descobriment de la famosa píndola anticonceptiva.

    LA VIRGINITAT

  • Definició de virginitat

  • La virginitat, fisiològicament, es que a la dona no se li trenqui el himen. Però jo penso que es el primer cop que és quan una persona -home o dona- faci l'amor amb coit o realitzi l'acte sexual.

  • Tipus de virginitat

  • No sé quins tipus diferents de virginitat existeixen.

  • Diferència entre virginitat masculina i virginitat femenina

  • Depèn de la societat o educació que es viu i es té, es pot pensa d'una forma o d'una altra. Hi ha persones que estan a favor, és a dir, que es volen reservar fins la nit de noces perquè potser pensen que serà més bonic i és millor fer-ho així. I ha d'altres persones que estan en contra, és a dir, que prefereixen fer-ho abans del matrimoni.

    En la societat d'avui dia, està millor vist el fet que un home perdi la seva virginitat que no pas una dona perquè encara estem en una societat MASCLISTA.

    posada en comú

    N'hi ha dos tipus de virginitat:

    • Virginitat fisiològica: trencament del himen després de la penetració per la dona i per l'home és penetrar a algú.

    • Virginitat psicològica: no es refereix al trencament de l'himen ni ha penetrar.

    VIDEO: LA VIRGINITAT

    El programa-debat és “La vida en un xip”.

    opinions dels convidats de la taula

    Montserrat Roig

    Als homes els convé que desaparegui el tabú de la virginitat.

    La televisió dona imatges violentes del sexe i no amb tendresa, amor, etc.

    El sexe s'ha de fer lentament, poc a poc. No imposar ideas, que siguin lliures.

    Els pares i els mitjans de comunicació han d'informar als nens.

    El sexe no és una cosa trista ni mecànica, s'ha d'entrar amb alegria.

    La virginitat no ha de ser un valor social ni religiós sino personal.

    Llum Delàs

    L'església té un defecte en regilitzar el sece per culpa de la societat.

    La virginitat és un valor.

    L'estimació no és l'acte sexual.

    La felicitat està molt lligada a la virginitat i a l'estimació.

    La moral cristiana defensa, no indiscrimanadament, la virginitat fins al matrimoni en els joves. No s'ha de seguir la doctrina per cumplir les normes sino per la felicitat personal.

    Claudi Esteva Fabregat (antropòleg)

    Cada cultura és diferent, pot tenir cap problema o molts en l'entorn de la virginitat.

    Està prohibit l'incest. S'ha de donar informació suficient als joves.

    A l'Àfrica, algunes vegades es planteja de presentar una dona verge al seu marit per la societat. Els novios paguen per la dona un preu elevat per casar-se i que es donara en la seva segona menstruació.

    A Nova Guinea, si no es paga per la dona als 9 anys, tenen una vida adolescent rica però una vegada casades tener que ser fidels.

    En les classes aristocràtiques (dominants), tenen dret a que les dones que són entragades han de ser verges. En canvi, en les clases baixes (no dominants), no tenen drets, no tenen aquest problema. És una divisió de clases.

    Actualment, no es pot universalitzar. Es un problema de convicció (moral, religiós), d'oportunitat, d'espontaneïtat, d'amor, d'afecte. Fa referència a Freud: neurosis en societats represives. En altres societats (primitives) no existeix. Existeix un relativisme cultural que no és un valor absolut sinó històric. Hi ha cicles (periòdes justificats per valors -racionalitat-), primer repressió, després desapareix, més tard tornar a aparèixer, etc. (cíclic).

    La classe alta de Polinesia exigeix que les dones entregades siguin verges (no vol dir que les dones siguin fidels).

    Dr. Josep Maria Dexeus

    La virginitat és la ruptura de l'himen (la membrana en l'entrada de la vagina, protecció). Es pot trencar sense fer l'amor. El seu trancament pot ser dolorós o molestós.

    Es dona molta informació i escasa educació que dona millor resposta.

    El primer coit de la dona no és esplendorós habitualment. El costum ho fa millorar cada cop més. Els homes, si ejaculen ja tenen plaer. Les dones són més complexes.

    La masturbació obsesiva si pot portar uns efectes secundaris però si no n'és d'obsesiva no en porta cap.

    Hi ha sexe a la infància com va dir Freud en la seva època.

    S'ha de procurar de tenir la primera relació amb amor i quan s'és madura.

    La promiscuitat porta a enfermetats (SIDA...). és un risc perillós i s'ha d'utilitzar la màxima precaució (preservatiu).

    La millor forma d'informar-se és en les escoles, amb els pares que han de tenir respostes obertes i dir la veritat, en els llibres, amb medis audiovisuals i la pròpia experiència.

    Tots dos sexes tenen emocions secuals però l'home és més primitiu.

    L'església educava de forma negativa.

    enquesta telefònica

    La majoria de persones diuen que la virginitat no és una valor. N'hi han hagut més trucada d'homes per al no. Si és un valor arribar al matrimoni. No és una cosa antiga.

    opinió dels espectadors

    Montserrat

    Les relacions prèvies al matrimoni no són positives per l'èxit del matrimoni. Si un arriba verge al matrimoni s'és més fidel.

    La sexualitat és important però no vital. Cal ciure amb luxe que dona major satisfacció.

    La abstinència, l'autodomini es pot aconseguir parlant amb la joventut la pedagogia de l'esforç.

    La castedad és una fita.

    Un acte basturbatori aïllat no té cap problema però si és habitual pot portar a tancar-se en si mateix.

    La masturbació és una mala sortida per la virginitat imposada per la religió.

    Les primeres relacions no són sempre les més meravelloses.

    La virginitat al matrimoni ha d'ésser per a tots dos.

    L'home és molt efusiu, la dona li costa més però es manté més.

    L'empresari

    Ha casa té llibertat total amb la seva família. Han parlat clar i han preparat als fills. No té res a veure que sigui verge per no trobar marit.

    La llibertat sexual en el diàleg, sense dir mentides.

    Li va costar acceptar que la seva primera filla hagués perdut la virginitat.

    Els seus fills tenen molta confiança amb els seus pares.

    Per estar preparat per l'acte sexual és necessari que els pares poguin dialogar lliurament amb els fills per mentalitzar-los i els ginecòleg també ho pot fer.

    S'han de preparar i educar els fills en tots els sentits.

    Eulàlia (21 anys)

    Fins als 18 anys no va començar a sortir amb nois.

    És verge.

    La virginitat és un valor i ha d'ésser fins al matrimoni.

    L'orientació com a persona la va realitzar a partir dels 18 anys. Ho va deixar amb dos nois perquè no volia perdre la seva virginitat. No compartien les mateixes opinions. No hi ha repressió.

    Marta

    Creu en l'església.

    Ser verge fins el matrimoni es una burrada. Va perdre la virginitat als 15 anys. Va rebre la educació prèvia per part de la mare. És més difícil quan has anat a una escola religiosa, pr les coses que t'inculpen.

    Jordi

    Vol casar-se amb una noia verge perquè el fil pot no ser seu, la noia pot tenir una malaltia. Ell no vol ser verge.

    Una mare

    La dona és com una galeta quan s'està molt mossegada no la vol ningú. Valora l'esforç.

    conclusions dels convidats a la taula

    Montserrat Roig

    El sexe molt a poc a poc però amb llibertat. No es un valor social sino personal, només ho és per aquelles persones que ho senten com a tal. És igual de dolent obligar a ser verges, però també considera la virginitat dolenta.

    Els fills han d'ésser autònoms.

    No li agrada marcar pautes per obligar a ser verges o no, ha de ser tranquil, lent i amb confiança.

    Llum Delàs

    • Opinió psicològica:

    Per ella el sexes és l'estimació

    No sempre és repressió viure la castedat. Renuncia a fer-ho però no a estimar.

    La virginitat és un valor.

    • Opinió religiosa:

    Defensa la virginitat fins al matrimoni.

    Claudi Esteva Fabregat

    És un problema de convicció (moral-religiós), problema d'oportunitats, d'espontaneïtat.

    Si hi ha repressió, el noi o la noia patiran. Totes les neurosis serien atribuides a una repressió sexual. Uns sectors tenen aquestes neurosis.

    Relativisme cultural: no és un valor absolut.

    Després d'un periòde de llibertat sexual i està venint un de nou de repressió (llei del pèndol).

    La societat fa racionalitat necessària per poder privar a la gent.

    Dr. Josep Maria Dexeus

    Normalment les primeres relacions, no són sempre les millors. Els homes són més primitius i les dones són més exigents.

    La masturbació no és dolenta, mentre no sigui obsessiva. Sexe amb amor, quan s'assoleix la maduresa.

    Molta informació, però poca formació sexual.

    N'hi han dues virginitats: la psicològica i la fisiològica.

    VIDEO: LA HISTÒRIA DE LA SEXUALITAT

    Com a ciència.

    Finals s. XIX.

    Ivan: Eugène Durant

    Va publicar molts llibres però a la seva època es taca la reputació. Moral victoriana.

    Richard

    Al 1886, es publica un llibre clàssic en la sexualitat: “Psicopatia sexualis”.

    És el creador dels termes sadisme i massoquisme.

    El sexe oral és pervesió massoquista i malsana.

    Henri (Hellis)

    Psicologia del sexe.

    La homosexualitat és una orientació d'origen biològic i no una malaltia ni és innata.

    Els seus llibres són prohibits durant un temps.

    Magnus

    Al 1919, és va crear el primer Institut de sexologia a Berlin.

    Al 1921 a Berlin, va haver-hi el Iº congrés internacional de sexologia.

    Hi ha una gran relació entre els tabús i repressions.

    Hi ha una diferència entre homosexualitat i trasvestismes.

    En els anys 20, van cremar els seus llibres.

    Freud

    Nèuroleg. Va aportar els impulsos psicològics sexuals.

    Va revolucionar amb el tema de la sexualitat infantil.

    Alguns traumes infantils poden provocar problemes sexuals a l'edat adulta.

    Va haver-hi un gran rebuig de la societat amb les seves teories.

    Ramon Sarró

    Deixeble de Freud.

    Psicoanalitzat per la Dr. Hellen.

    Va tenir un sentiment de decepció cap a Freud perquè no va revelar res. Deia que la figura de Freud és venerable però no gigantina.

    Reich

    Comunista alemany. Fundació Sexpool. Deixeble de Freud.

    La repressió sexual és una ideologia política autoritaria.

    Va morir a la presó per culpa de dir que es produïa energia sexual durant l'orgasme.

    Theodor

    Al 1926, va publica el llibre “Matrimoni ideal” que va tenir molt d'èxit.

    Va escriure un altre llibre que ensenyava exercicis per als músculs que participen a l'acte sexual.

    l'antropologia

    Margaret Mead

    Investigadora sobre els indígenes (els primers americans, els primers alemanys i la conducta sexual dels animals).

    Alfred Kinsey/Paul GeBherd

    Director del Institut Kinsey. Entomòleg. Estudi dels insectes.

    Va fer una enquesta per poder estudiar la sexualitat dels humans.

    Al 1953, es completa l'estudi Kinsey.

    Molta gent ho va censurar, va ser un escàndol als Estats Units.

    Les entrevistes eren confidencials. Tenien que buscar els voluntaris. No es mostrava cap cara de sorpresa davant de les respostes. L'època no era liberal als EUA. Van haver-hi problemes polítics (president Mcarthy). Els hi van treure la subvenció i pensaven que posaven al país en perill.

    Els resultats van ser sorprenent amb molta varietat.

    La reacció al publicar la va ser molt diferent, segons l'àmbit.

    Els cientifics van respondre positivament, la prensa es volia aprofitar i els polítics depenia de la seva ideologia però els qui no l'aprovaven eren els censuradors.

    El que va crear molta polèmica va ser l'homosexualitat perquè va surti un 37% de la població enquestada (percentatge elevat).

    Actualment, els resultats són actuals. Ha canviat algunes coses com les relacions abans del matrimoni i extra-matrimonials. No hi ha hagut revolució en el sexe sino evolució.

    William Master/Virginia Johnson

    William Master és un expert ginecòleg.

    Al 1957, es va incorporar Virgini Johnson en l'estudi sobre les funcions corporals i la reacció del cos durant l'acte sexual.

    Van publicar un llibre al respecte “La resposta sexual humana”.

    Van apronfondir en les disfuncions sexuals.

    Van estudiar la incompatibilitat sexual, la sexualitat a la tercera edat i a l'embaràs. Va tenir una gran repercussió en l'opinió pública.

    Master diu que va haver-hi oposició per subvencionar els estudis i Johson afirma que a tothom li interessa la sexualitat ja que no era considerada com a ciència. En Master deia que per completar el seu equip, necessitava una dona.

    Els voluntaris que van voler participar en l'estudi, tenien un motiu per voler col·laborar i havien de tenir la suficient capacitat de respondre sexualment eficaç. La reacció de la gent jove quan se'ls hi proposava de fer l'acte sexual era positiva, però en canvi, pels majors de 50 anys se'ls hi havia de buscar.

    Tots dos autors del estudi van estar presionats per abandonar-ho. Tenien pressa per acabar la feina. Van tenir sort abans de plantar cara als crítics. Van acumular dades, interpretant-les i no van treure conclusions.

    La reacció política va ser negativa perquè volien estar al costat dels de la gent.

    La sexualitat de tots dos no va ser afectada, el professionalisme és vital.

    Ara es dediquen al paper de la dona i l'home quan els dos treballen i mantenen una família, a les víctimes de l'incest i als nens que han petit abusos sexuals.

    Dr. Josep Mª Farrer

    La sexologia és una ciència nova, no totalment reconeguda socialment. Les persones que pateixen problemes sexuals han de consultar al metge de confiança per saber quins són els grups de treball sobre això.

    VIDEO: ASPECTES BIOLÒGICS DE LA SEXUALITAT

    l'anatomia

    • Aparell reproductor masculí

    Les funcions del aparell reproductor masculí són produïr espermatozous i aconseguir que es trobin amb els òvuls per fecundar.

    Parts de l'aparell reproductor:

    Els testicles tenen com a funció reproduir els espermatozous i segregar l'hormona masculina anomenada testosterona. Són dues glàndules ovoïdes fora de la cavitat del cos en la part inferior del pubis entre les cuixes. Estan suspesos rodejats per una bossa que penjen anomenada escrot amb abundants glàndules sudoripedes. En el seu interior contenen els anomenats tubols seminifers formant lovels.

    El conducte epididim és on es recull els espermatozous i el líquid testicular.

    El conducte deferent vé a continuació del epididim conduint l'esperma al canal ejaculador.

    Les vesicules seminals segregen un líquid groc i viscós que condueix i dona movilitat als spermatozous.

    El canal ejaculador es buida a la uretra.

    El penis és travessat en tota la seva longitut per la uretra. Diposita el semen a la vagina durant la relació sexual anomenant-se aquest procés ejaculació. El seu estat habitual és la flaccilitat i no està en condicions de ser introduit a la vagina necessitant una fase d'estimulació en el que augmenta el volum, es posa erecte i rígid. Això és degut a uns teixits especials a la part superior i als costats dels penis anomenats cossos cavernosos i a l'inferior pel cos esponjós amb unes cavitats que irrigades amb sang per dil·latació de les artèries provoquen la erecció del penis. Acaba amb el gland envoltat per una pell anomenat prepuci.

    La uretra atravessa el penis sortint dos productes diferents, l'orina o el semen.

    La prostata és una glàndula que rodeja a la uretra i segrega el líquid prostatic que s'incorpora al semen en el moment de la ejaculació.

    El semen és tot allò que reculleix com conseqüència de una ejaculació on hi ha espermatozous i diferents líquids (el testicular, el de les vessícules seminals i el prostatic).

    • Aparell reproductor femení

    Les seves funcions són de produir els gamets femenins anomenats oòcits que es converteixen en òvuls s'hi ha fecundació i protegir i alimentar l'embrió quan és fecundat.

    Òrgans de l'aparell reproductor femení:

    Els ovaris tenen com a funcio el produir oòcit i segregar les hormones femenines anomenades estrogens i progesterona. Són dos dintre de la cavitat corporal en la zona de la pelvis. A partir de la pubertat elaboren les hormones femenines i els òvuls. Dintre dels ovaris es troben els fol·licles cadascún dels cuals té un oòcit. Abans de nèixer hi han dos milions d'oòcits que la majorien s'atrofien. En la pubertat 300.000 i només maduren entre 400 i 500 que són les regles que es tenen durant la època fèrtil.

    Els oviductes o trompes de fal·lopi són dos conductes de 12 a 14 cm. Que van des de l'ovari a l'uter. Comencen al costat de l'ovari amb un eixamplement amb forma d'embut que recull l'ovul en el moment que es trenca del fol·licle. Tenen un silis que recullen l'òvul i el fan avançar cap a l'uter.

    L'úter o matriu és un òrgan musculat buit on es fixa i es desenvolupa l'embrió.

    La vagina és un canal muscular de 10 a 12 cm. de longitud que comunica l'úter amb l'exterior. Serveix de receptacle del penís durant la copul·lació i la sortida del foetus durant el part.

    La vulva és el conjunt de genitals externs de la dona.

    Parts del aparell reproductor femení:

    El mont de Venus és la capa de grasa al pubis que es cobreix de pèl a la pubertat.

    El clítoris és l'òrgan semblant al penís molt més petit i que es troba obert amb un plec de teixit. És de teixit erèctil i sensible.

    El meat urinari permet l'expulsió de la orina.

    L'himen està parcialment cobert en el orifici vaginal per una membrana prima.

    Els llavis majors i menors són zones musculoses que constitueixen la vulva quedant els llavis majors situats per fora.

    Dimorphisme sexual

    Abans es pensava que si el semen era del testicle dret, es tindria un nen i si era del esquerra, era nena.

    John Money

    Ha estudiat a 20 parelles de bessons que per motius diferents a on se'ls ha educat com un nen i un altre com a nena.

    Josep Mª Farrer

    La personalitat pot suposar una variació en el acte.

    Es tenen sensacions tàctils, olafactives, visuals (més en els homes que en les dones) i auditives (les menys importants).

    Les zones herogenes poden ser a qualsevol lloc del cos.

    Per la dona, lo més excitant és la imaginació.

    La sexualitat masculina

    Té 4 fases:

  • Excitació; erecció en el pene que potser perturbada per qualsevol cosa exterior. És una fase oscil·lant.

  • Altiplà; és de durada variable. Si la erecció continua es produeix unes gotes de líquid lubrificant.

  • Orgasme; ejaculacció. Hi ha una dil·latació de la papil·la, un augment circulatori i cardíac.

  • Resolució; període refrectari. El penis necessita una estona per tonar a la erecció.

  • La sexualitat femenina

    També té 4 fases:

  • Excitació; hi ha una lubrificació i eixamplement de la vagina. És una fase més llarga i més fàcil el coit.

  • Altiplà; de durada varible. Continua el eixamplement de la vagina.

  • Orgasme; hi ha un dil·latació a la pupil·la i unes grans contraccions en la vagina, sobretot molt seguides.

  • Resolució; tornen a l'estat habitual. La dona no té període refrectari, es pot aconseguir altres orgasmes, tot depèn de la dona que en pot tenir o no.

  • Dr. Facund Fora

    La resposta sexual humana és igual en la homosexualitat, la hetereosexualitat i en la masturbació, però pot variar segons les persones. La resposta sexual de l'home i la dona, és practicament igual.

    Davant del tamany del penis, hi ha una angoixa per part dels homes. La mida no importa perquè durant la erecció tots s'igualen. La dona té dos tipus d'orgasme: el vaginal i el clitoridial, cap dels dos són dolents, son iguals.

    VIDEO: LES DISFUNCIONS SEXUALS

    La sexualitat és una activitat natural i és a més a més un intercanvi de sentiments i millora la comunicació entre les persones. Rebre i donar plaer. La sexualitat varia en cada persona segons la situació.

    Si una persona pensa que no ha passat per alguna de les fases pot patir una disfunció sexual. Per tractar-les s'ha d'anar al metge.

    Ejaculació precoç

    Pot portar problemes. No pot entusiasmar la parella. La conseqüència és la anorgasmia de la dona.

    L'emisió és produeix d'una manera incontrolada o abans d'entrar a la vagina. Segons el temps i el moviment coital que l'home pot aguantar, aquell individu que és incapaç d'aguantar el temps suficient fins que la seva parella arribi a l'orgasme. Aquell individu té una marca de control sobre el reflexe ejaculatori (ejaculació inevitable). Això dona lloc a que l'home ejaculi abans del coit.

    La conseqüència per la parella i per l'individu mateix és la impotència. Hi ha una manca d'orgasme quan ejacula.

    Les possible causes de ser ejaculador precoç per sempre és de voler ejacular rapidament i per un aprenentatge inadecuat.

    Les solucions són dues: la tècnica de compressió o pensar en altres coses per distreure's.

    Quan arriba a un cert grau d'exitació, es desencadena un reflex que produeix l'ejaculació.

    Ejaculació retardada

    És té una erecció prolongada però sense ejacular (es possible que s'aconsegueixi manual o bocalment però durant el coit).

    La causa és orgànica.

    No s'ha de confondre amb l'ejaculació retrograda on el semen viatja al revés.

    Els factors piscològics són la repressió, l'educació i la pràctica masturbadora amb sentiment de culpa.

    Les terapies conductistes són ineficaces.

    Coit dolorós

    La parella pot tenir diferències en el impuls sexual. La disfunció és que a la llarga hi ha un deteriorament de la parella.

    Causes dels problemes sexuals

    Orgànica.

    Irritació a la pell que provoca dolor.

    L'abus d'alcohol i drogues.

    Mala relació de la parella.

    Incomunicació de la parella.

    Condicionament negatiu cap a la sexualitat (educació).

    Absència d'informació.

    Intentar anar al mateix ritme (en el moment de l'orgasme).

    Prohibir la masturbació.

    Por de no saber satisfer la parella.

    Problemes psicològis (stress...).

    Influència de situacions sexuals.

    En moltes ocasions, no se sap la causa de les disfuncions sexuals.

    El tractament

    Per causes orgàniques és amb farmacologia o operació.

    Per causes psicològiques, lo millor és una terapia de conducta.

    Han de col·laborar els dos membres de la parella malgrat que només sigui un qui tingui el problema.

    Ejaculació precoç

    L'emisió es produeix d'una manera incontrolada o abans d'entrar en la vagina. Segons el temps i el moviment coital que l'home pot aguantar, aquell individu que és incapaç d'aguantar el temps suficient fins que la seva parella arribi a l'orgasme.

    L'home té una manca de control sobre el reflexe ejaculatiu, és una ejaculació inevitable. Això dona lloc a que l'home ejaculi abans del coit.

    Les conseqüències per la parella i per l'individu mateix és una possible impotència.

    Hi ha una manca d'orgasme quan ejacula.

    És pot ser ejaculador precoç per sempre quan es vol ejacular rapidament o s'ha tingut un aprenentatge inadecuat.

    Hi han dos solucions: una és la técnica de compressió i l'altra és pensar en altres coses per distreure's.

    Quan arriba a un cert grau d'excitació, es desencadena un reflex que produeix l'ejaculació.

    L'ejaculació retardada

    És una erecció prolongada però sense ejacular (es possible que s'aconsegueixi manual o bocalment però durant el coit).

    La causa és orgànica.

    No s'ha de confondre amb ejaculació retrogada on el semen viatja al revés.

    Els factors psicològics són la repressió, l'educació, la pràctica masturbadora amb sentiments de culpa.

    Les terepies conductistes, en aquests casos, són ineficaces.

    La impotència: És un trastorn de l'erecció.

    • Home:

    Causes orgàniques intoxicació alcohòlica, tabac.

    Causes físiques malformació de les artèries en el pubis.

    Causes psicològiques trastorns de personalitat, depressius.

    Causes de part de l'altra part de la parella (vaginisme, coit dolorós).

    No se sap quina de les causes ha aparegut abans.

    El 20% solen ser causes orgàniques, un altre 20% per les psicològiques i un 60% per una causa mixta.

    El mecanisme de la instauració de la impotència comença quan ha passat un primer cop que pot produïr por en les següents ocasions. Llavors només busca a provar-se a sí mateix i no a buscar el plaer. Tot això origina un estat d'alerta que agreuja la situació. Fuig de la situació que li fa por i llavor té depressió i ansietat que és la causa i conseqüència de la impotència. Pot destruir la parella.

    S'ha de tractar i és molt important que tots dos hi vegin per sol·lucionar el problema perquè poden aportar informacions. Li faran una exploració física de l'afectat i un estudi psicològic per poder donar un tractament mèdic.

    La causa és molt factorial.

    Com ha solucions existeixen artilugis que són protesis. Ni han de dos tipus: la inflable i la flexible o semi-rigida que té dues posicions (flàcida o d'erecció).

    • Disfuncions femenines:

    Existeix una disminució del desig sexual i una absència d'orgasme (anorgasmia). A tots dos se'ls hi anomena vulgarment frigidesa que és un terme rebutjat.

    Wiliam Acton (científic) deia que la dona no tenia desig sexual.

    Master i Johnson deien, en canvi, que la sexualitat femenina és equivalent a la de l'home.

    N'hi han cultures que menysprean a la dona en el tema de la sexualitat. En la nostra societat, la dona sofreix les conseqüències dels corrents de pensaments anteriors a causa de la falta d'informació i la educació.

    Encara que hi ha gent que polaritza la visió de la dona entre santa o prostituta.

    Quan el matrimoni es trancava la causa era sempre una altra dona.

    La dona té tot el dret de disfrutar del sexe. I no ha pogut expressar el seu potencial sexual a causa dels pensament masclistes.

    La dona té un impuls sexual per naturalesa.

    La inhibició del impuls sexual és tenir un impuls baix, greu problema que origina d'altres.

    Les causes poden ser per trastorns orgànics (efectes de medicaments i drogues, rutina d'una relació poc creativa, situació d'estress) i per transtorns psicològics. S'ha d'apendre a parlar amb la parella.

    La causa del dolor durant el coit és perquè la dona no està prou excitada (no convé) o hi han alteracions anatòmiques o patològiques (irritació en la pell...) o conflictes psicològics.

    El vaginisme és un espasme dels muscúls de la vagina que no permeten el coit o és difícil. Les causes poden ser per por a la penetració i al dolor. L'origen és variat: anatòmic (imen imperforat, erpe genital), psicològic i ambiental (violació o intent de violació, educació repressiva, conflictes amb la parella, incest) o trastorn vaginal que ha provocat dolor. El tractament és senzill i benificiós.

    La absència d'orgasme (frigidesa -nom erroni-). El tipus varia segons la dona si experimenta un sol orgasme o m'es d'un (no ha d'ésser objectiu primordial). Dos tipus d'orgasmes: el vaginal i el del clitoris.

    Les causes poden ser per mala estimulació del clitoris, una mala experiència (insatisfactòria), insatisfacció de la parella (falta de comunicació), l'educació i per trastorns emocionals.

    Hi ha dones que estan satisfetes de les seves relacions sexuals i no els hi molesta no tenir orgasmes. D'altres li poden crear problemes greus (pensar en incapacitat de sentir plaer).

    LA HOMOSEXUALITAT

  • Que és la homosexualitat?

  • És la relació d'afecte, amor i sexe entre dues persones del mateix sexe.

  • Possibles causes o factors que poden determinar o influenciar aquesta situació.

  • Insatisfacció parella heterosexual.

    Naixement.

    Amiben a la infantesa.

    Curiosistat amb resultats positius.

  • Visió social d'aquest tema.

  • Les dones ho accepta millor, d'una manera més oberta.

    Els homes tenen més rebuig en aquest tema.

    La gent jove ho accepta millor que les persones grans per la educació i l'entorn.

    Els adults sónmés tancats de mentalitat per la educació rebuda.

  • Com es veu la possible legalització de relacions estables.

  • No tenim cap inconvenient.

  • Com es veu la possible legalització de tenir fill en parelles homosexuals (adopció o propis).

  • Ho veiem bé però el nen pot sofrir en el seu entorn fora de casa.

  • Diferències entre la homosexualitat masculina i femenina.

  • No hi ha diferències excepte la manera de practicar el sexe.

  • Diferència entre homosexual, transexual, transvestit i afeminat.

  • L'homosexual és la persona que s'interessa per el mateix sexe.

    El afeminat és la persona que té només gestos del altre sexe.

    El transexual és la persona que es canvia de sexe perquè no li agrada el seu cos, se sent de l'altre sexe.

    El transvestit és la persona que es vesteix de l'altre sexe.

    VIDEO: LA HOMOSEXUALITAT

    Hi ha proves d'animals homosexual al igual que en els homes.

    Hi han hagut religions, races i pensament que han condemnat l'homosexualitat fins a la pena de mort. Però n'hi han tribus que no les condemnen, l'accepten i la practiquen (solen tenir relacions bisexuals).

    La societat occidental d'ara no ho accepta gaire (pena, malaltia, anormals) i una petita minoria, en canvi, si que ho accepta. No hi ha una acceptació total de la homosexualitat, encara hi ha molta repressió en la societat.

    El famós informe Kinsey afirmava que en els homes:

    • Un 37% havien tingut alguna experiència sexual homosexual amb orgasmes. Eren molt joves.

    • Un 18% era molt intens.

    • Un 13% havien tingut més relacions homosexuals que heterosexuals.

    • Un 3-10% eren homosexuals de manera exclusiva.

    I en les dones:

    • Un 25% havien tingut alguna experiència sexual homosexual.

    • Un 15% havien experiment un contacte amb alguna dona.

    • Un 11% havia tingut més relacions homosexuals que heterosexuals.

    • 1-3% eren exclusivament homosexuals.

    Hi han diferents graus d'atracció sexual entre homosexuals i entre heterosexuals.

    Durant la adolescència són més freqüents els contactes homosexuals i també sino es poden tenir (presó, servei militar...).

    Les persones són molt variables (poden ser heterosexuals després homosexuals, etc.)

    Abans es pensava que la homosexualitat era una malaltia.

    Causes:

    • Rebutjades

    No són hormonals, no té una base biològica.

    No és una qüestió genètica, es va estudiar i es va arribar amb aquesta conclusió.

    Testosterona.

    Alteracions psicològiques o psiquiatriques.

    Transtorn mental.

    La homosexualitat no és una malaltia sino una variant.

    • No rebutjades

    Les influències en el ambient.

    L'aprenentatge i la educació rebuts.

    La homosexualitat no és pot evitar. Encara hi continua havent-hi ignorància sobre aquest tema.

    Els homes homosexuals tenen més companys que els heterosexuals i lesbianes. En canvi, les lesbianes són més afectives i més amoroses, tenen una tendència de estabilitat en la parella.

    VIDEO: LA HOMOSEXUALITAT

    El programa-debat és “La vida en un xip”.

    opinions dels convidats de la taula

    Pilar Gomez

    És psicològa i psicoanalista.

    No és neix ni homosexual ni heterosexual.

    Després de néixer s'inicia unprocés de homosexualitat o heterosexualitat. La sexualitat no té res a veure amb el sexe.

    L'homosexualitat no és cap malaltia.

    La genètica no té res a veure amb la sexualitat. No s'ha d'estar conforme amb el que ens dona perquè s'escull el tipus de persona que ens agrada en funció d'allò que ens atreu.

    Fins a l'edat adulta no se sap la seva tendència sexual.

    Pot haver una busqueda d'identitat a l'adolescència tant al treball com en la família, en la tendència sexual...

    Al llarg de la vida es pot passar per diferents fases homosexuals.

    No és ni malaltia ni vici, simplement ens atreu.

    Josep Mª Farrer

    No és una malaltia mental ni un trastorn. Hi ha gent que no accepta la seva orientació sexual i peteixen molt, això és una conseqüència.

    Quan una persona descobreix la seva tendència pateix per l'atmosfera social i potser familiar. Pateixen més si no ho diuen que si ho fan. La majoria de família acaben pensant en la felicitat del fill.

    No és desitjat, té conotació negativa el tenir un fill homosexual.

    Armand de Fluvià

    És antropòleg.

    Les teories que es van anular després de la recerca eren que abans estava considerat com a pecat i era competència de l'església i que ara es pensa que és una malaltia i es vol psiquiatrialitzar.

    Avui no es considera un desequilibri psiquic, ni la OMS (Organització Mundial de la Salut) el considera com a malaltia.

    És un desig que es pot diversificar.

    És un tabu cultural, social (mal considerats, discriminats tema religiósangoixa) i polític (ideologia).

    Els pares desitjen coses pitjors abans que el seu fill sigui homosexual. Pensen que és una cosa horrorosa quan no ho és. Pensen que la homosexualitat és una cosa perillosa i vergonyosa.

    Els fills asumeixen tots els tòpics que els diu la societat.

    posada en comú

    L'homosexual és la persona atreta per persones del seu mateix sexe.

    Les causes o factors

    La educació.

    La busqueda d'identitat.

    Conclusions

    La homosexualitat és una manera de viure la sexualitat.

    La homosexualitat és fruit de tot el procés de condicionament educatiu.

    La homosexualitat sempre ha existit però minoritàriament.

    En els animal també es dona la homosexualitat però també minoritariàment.

    La homosexualitat es viu pitjor no manifestant-la.

    El respecte per la diferència.

    Argumentacions

    • En contra

    Anti-natural.

    Déu va crear al home i la dona.

    Anomalitat.

    Vici-viciosos.

    Aberrants.

    Malalts mentals.

    • A favor

    Respectar la diferència.

    Sempre ha existit.

    Dreat a la llibertat personal, a la diferència.

    Dreta a expressar-se (vincle de parella-maternitat-paternitat).

    VIDEO: TRANSEXUALISME

    El transexual són les persones que se senten del sexe contrari al que són legalment.

    El sexe d'una persona ve des dels cromosomes que fan que es formi postriorment els genitals.

    L'infant està influït per saber el seu sexe. El comportament és diferent.

    Aquest procés de diferenciació pot estar alterat.

    Existeixen els hermafrodites que són persones que neixen amb tots dos sexes, és a dir, tenen caracteristíques físiques i psiquiques de ambdós sexes. S'ha d'escollir el sexe desitjat i més tard operar-se per poder ser-ho.

    En el transexualisme hi han més homes que se senten dones que a l'inversa.

    Existeix dos tipus de transexualitat:

    • Transexual clàssic; atrapada en un cos que no se sent. Solen ser heterosexuals i és volen operar.

    • Transexual afeminat; homes afeminats que són rebutjars. Solen ser homosexuals i és volen operar perquè la societat els accepti.

    La identitaT sexual comença a la infància.

    Dra. Isabel S. Lanaburu

    Neixen amb un “chasis” equivocat.

    Els pares els rebutjen.

    No és un problema d'aprenentatge ni tampoc n'hi han problemes psiquiatrics importants.

    A vegades se'ls confonen, no se saben ben bé si són dones o homes (abans d'opera-se).

    L'origen del transexualisme és desconegut però com ha hipotesis està la genètica o la família i educació.

    No hi ha armonia entre el seu pensament i el seu cos.

    Amb les hormones, la depil·lació i la cirurgia plàstica es pot aconseguir.

    Abans es condemnava a la gent per ser transexuals, homosexuals, etc. per perillositat social.

    Per alguns casos necessiten que es canviï també els seus genitals.

    Dr. Money

    La homosexualitat és com es neix.

    La transexualitat i la homosexualitat és transposar els sexes.

    S'ha d'asegurar en el que es farà i estar molt segur de voler canviar-se de sexe.

    Abans que una persona s'operi, s'ha de fer una sèrie de proves psicològiques i viure amb les hormones. Existeixen dos tipus d'operacions.

    Però després del canvi del sexe hi ha el problema del sexe legal. S'ha de demostrar que és dona o home.

    Llavors ja poden viure feliçment.

    L'actitut de la societat és hostil. La gent té una ment retrograda.

    VIDEO: LES PARAFÍLIES

    La sexualitat és molt variada. És una conducta.

    La parafília és un transtorn però a vegades n'hi han parelles que ho fan per complementar els seus actes sexuals. És més freqüent en els homes.

    clases

    • Fetixisme

    El fetitxe és l'objecte inanimat que una persona necessita per excitar-se (botes, roba interior, cabells, ungles, etc.).

    És més important l'objecte que no la propietària i a vegades els col·leccionen.

    • Transvestisme

    El fet de portar l'objecte (roba femenina) és el que l'excita. Hi ha diferents graus. Es vesteix amb robes femenines per necesitat d'excitació i no tenen cap dubte de la seva identitat sexual.

    • Zoofilia (bestialisme)

    Pràctica sexual entre homes i animals. Més freqüent en la població rural.

    • Voyeurisme

    Els resulta necesari veure dones nues, que es despullin o estigui practicant un acte sexual però és primordial que la persona observada no ho sapiga i no tenen cap contacte amb ella. Van a vegades a refugiar-se als striptease.

    • Exhibicionisme

    Han d'exhibir-se per arribar a excitar-se. Són homes que necessiten fer-ho de forma espontanea, agafant la dona o nena per sorpresa. És un estímul. A vegades el que la polícia els detinguin forma part del estímul. Quan la persona no s'espanta, l'exhibicionista no s'excita i passa vergonya.

    • Masoquisme i Sadisme

    El sadisme és crueltat, imposició de dolor, humiliació ofereix un plaer. El fet de fer mal psicològicament i físicament per arribar a l'excitació.

    El masoquisme és la crueltat cap a tu mateix d'un altre. A vegades, senten dolor però s'alivia amb el plaer.

    L'acte sexual està compost per una parella que un representa que és l'ama (sadic) i l'altre l'esclau (massoca). Una ama es neix i no es fa, no hi ha límit. Els esclaus prefereixen tenir el mateix amo i aprendre d'allò.

    És la parafília més extesa.

    Aquest acte provoca lesions molt importants.

    No hi ha diferència entre un violador sàdic i un que no ho sigui.

    El sadomasoquisme és una bareja de ambdós.

    Són conductes patològiques.

    Perquè es pugui realitzar un acte d'aquest caire hi ha d'haver acceptació de les dues parts, que sigui un joc i s'ha de fer amb tranquil·litat en tots dos (si en algun moment es vol interrompre que es faci).

    • Paídofilia

    Relacions o fantasies amb nen per arribar a l'excitació.

    El practiquen més els homes que les dones amb persones del sexe contrari.

    Les ralacions es fan amb persones conegudes.

    L'edat del nen és molt variada.

    Només es mira o es toca els genitals, poques vegades hi ha coit.

    Els actes són més nombrosos a partir dels 8 anys.

    Els nens es senten espantats i angoixats.

    Existeix una violència psíquica.

    Les persones que ho practiquen són persones normals, casats, rigits en altres aspectes de la seva vida, morals, etc. No són antisocials.

    No tots els abusos amb nens que són actes condemnables són fets sempre per paídofils.

    La persona és psicopètica i violenta.

    L'acte té conseqüències negatives per al nen víctima i non'hi han gaires actes violents.

    Els pares aguditzen el problema que pot fer que el nen s'angoixi encara més. S'ha de comportar d'una forma tranquil·la i reflexiva. Necessiten un tractament psicològic.

    Pot ser un problema si el nen és molt petit que no domina el llenguatge i no saben el que és l'acte sexual. El tractament es fa amb ninots per saber com es va realitzar l'acte sexual.

    parafílies atípiques

    • Clismafilia; plaer produït pels anemes (lavatives).

    • Necrofilia; atracció pels morts.

    • Flaters; en les aglomeracions els agrada el frotament dels seus genitals amb d'altres persones.

    • Procacitat telefònica; persona que s'excita en el telèfon dient procacitats a una persona involuntària.

    • Urofilia; plaer amb la urina.

    • Mesofili; no volen dutxar-se per excitar-se (brutícia).

    causes de les parafílies

    Genètiques.

    La educació.

    L'entorn.

    El condicionament i canvis.

    De forma natural.

    Antecedents i vivències de la infantesa.

    Els parafílics no s'accepten a ells mateixos i tenen problemes conjugals.

    En les parafílies només es puneixen les que atempten contra les persones però si no afecten a terceres persones no son es condemnen.

    Existeixen varies teràpies (control d'estímuls; per controlar els estímuls i no realitzar els actes de cada parafilia).

    Els parafílics poden sofrir ezquizofrènia.

    Les tecniques de modificació de la conducta com a teràpia és poc ètica (psicologia conductista).

    La violació no es considerada una parafília a no ser que siguin sàdics greus, però normalment no passa, és a dir, són problemes diferents.

    VIDEO: LA SEXUALITAT EN CASOS ESPECIALS

    • La sexualitat en la tercera edat

    La societat pensava que el sece és cosa de joves i es condemnava a la tercera edat però ara tot això ha canviat. Avui dia, es considera la sexualitat com a component durant tota la vida.

    Mentre es gaudeixi de salut i apetència no hi ha cap problema.

    La sexualitat canvia però no acaba.

    L'home

    Cap als 50 anys comença a descendre l'esperma. És un període semblant a la menopausia de les dones.

    Hi ha alguna modificació en la relació:

    És necessita més excitació, hi ha més oscil·lacions, l'orgasme és més intens i es necesari més temps per aconseguir una nova acció.

    La dona

    La primera manifestació és als 50 anys amb la menopausia.

    Acaba la seva fertilitat.

    Però no tot això té que veure amb les seves apetències sexuals.

    També existeix algunes modificacions en la relació:

    És necessari més temps i més estímulació en la fase d'excitació, la fase orgàsmica no canvia i l'acabament és semblant al d'una persona jove.

    Pot haver-hi problemes en la vagina durant el coit per manca d'hormones.

    Master i Johnson

    La gent gran ha de tenir dos requisits: una salut en bon estat i un aparell estimulant.

    La gent gran dona valor a d'altres coses i es poden dedicar més temps si els sentiments són els mateixos.

    Per fer l'acte sexual amb satisfacció cal posar part de tots dos, les coses no passen per si soles sino és pot arribar a avorrir-se.

    • Sexualitat i malalties cròniques

    Poden afectar la sexualitat per diferents camps: alterant la resposta sexual o d'altres mecanismes.

    La diabetis

    Provoca transtorns en l'erecció, altera les estructures nervioses i basculars. Exiteix una ansietat per por i en la resposta sexual ocasiona disfuncions d'erecció.

    La insuficiència renal

    Produeix alteracions orgàniques i transtorns anímics. Amb el transplantament pot portar una vida sexual normal.

    Malaltia coronària

    També pot afectar de forma indirecta l'activitat sexual. Por provocar infart.

    Els recuperats d'un infart miocàrdic

    Pot recuperar-se sexualment.

    Hi ha gent que pot tenir infarts durant les relacions sexuals i sobretot si són extra-matrimonials.

    Mentre es tingui un control adecuat, no cal evitar l'activitat sexual.

    Algunes malalties que necessiten operació quirúrgica que afecten a orgàns sexuals (prostata, cancer de mama, etc.) pot perjudicar a la sexualitat. Tot això pot provocar ansietat, por i posteriorment problemes psicològics (rebuitg).

    • Els minusválids

    També tenen impulsos sexuals.

    La societat és masclista perquè pensa que la sexualitat està relacionada amb la joventut, bellesa, fortesa, etc.

    S'ha de tenir en compte la seva sexualitat i la del seu company perquè es deteriora.

    N'hi han importants límits però tenen altres camins.

    La societat sobreprotegeix al minusválid.

    • Sexualitat durant l'embaràs i post-part.

    Quan la dona està embarasada hi han canvis psicològics i fisiològics notables.

    La sexualitat pot afavorir les relacions interpersonals.

    L'objectiu de la sexualitat és tenir i obtenir plaer.

    La majoria de parelles continuen tenin relacions sexuals. Però altres no ho practiquen o ho fan amb por durant l'embaràs.

    La sexualitat és una de les millors maneres de comunicar-te amb la teva parella en aquest moment.

    La dona incrementa el seu desig sexual però en la primera etapa té algunes molèsties i la por de fer mal al foetus inhibeix els impulsos. Es pot practicar perquè el nen no li passa res ja que està protegit.

    S'ha de tenir compte amb algunes coses com la posició al realitzar l'acte sexual.

    Algunes persones, molt poques, no poden practicar el coit ni l'estimulació del mugró. Llavors no s'aconsella fins al final de la gestació.

    L'orgasme que són contraccions uterines no pot provocar el part prematur.

    Als 15-20 dies abans del final de la gestació es prohibeix les relacions sexuals. Després del part, uns 30-40 dies, el coit pot ser dolorós o no deixi que es cicatritzi la vagina i és aconsellable no fer-lo.

    Durant la lactància la dona es pot quedar embarasada.

    VIDEO: L'EDUCACIÓ SEXUAL

    L'aprenentatge és millor en la infantesa. Gairebé tothom pensa que s'ha de fer educar als fills sexualment en la infantesa.

    Quan són petits poden tenir ereccions però no és pas causa d'una qüestió eròtica. Després el nen s'explora el cos i els genitals també, pot sentir plaer i no s'han de reprimir perquè pot portar problemes futurs.

    Sent curiositat per altres cossos i es dona compte que n'hi han dos sexes diferents. S'ha d'actuar davant el un i l'acte sexual amb naturalitat i contestar totes les preguntes d'una manera clara.

    Els nens s'identifiquen amb les persones del seu mateix sexe i solen imitar els adults. També pregunten per la reproducció i s'ha de satisfer les seves curiosistats i respondre les preguntes clarament.

    Començen a tenir amistat amb altres nens i semblen enamoraments.

    En la pubertat es quan fan el canvi i se'ls ha d'informar de tot. Hi ha molta falta d'informació sobre la masturbació i és a causa de les teories errònies.

    En l'adolescència hi ha molts enamoraments i han d'apendre a relacionar-se. Els pares no li poden dir que no ha d'enamorar-se perquè pot portar-li patologies.

    La educació sexual s'ha de fer entre els pares i l'escola.

    Quan més coneixement tinguin més disfrutaran en un futur de la seva vida sexual.

    VIDEO: LES MALATIES DE TRANSMISIÓ SEXUAL (MTS)

    • Malalties de Transmissió Sexual (MTS)

    S'han de considerar com a malalties individuals i socials. Són cada vegada més freqüents en la nostra societat.

    Van augmentar en els anys 30 i 40 i després van baixar. Però actualment han tornat a augmentar en els països industrialitzats.

    Ni han mètodes, tractaments, etc. per poder tractarles i evitar-les.

    Els motius d'aquesta situació és a causa d'un augment de la sexualitat, de més mètodes anticonceptius que permeten que es tinguin més relacions sexuals i per falta d'informació sanitària.

    • Sífilis

    Produïda per un bacteri amb un perío d'incuració d'unes tres setmanes.

    • Gonocòceia

    Infecció del germèn de la gonorrea.

    • Xancre tou

    És tot el contrari del xancre sifíliquic (sífilis). És manifesta dies després de la seva infecció. Fa molt de mal i inflama els ganglis.

    • Uretritis no gonocòcciques

    És una inflamació en la uretra per diferent germèns. Es transmet per l'acte sexual. L'home té la urina és grisosa i es tenen molèsties a l'hora d'urinar. En canvi, la dona sofreix una cuissor genital i un augment del fluxe vaginal.

    Sintomatològicament és discreta o no és perceptible però no vol dir que no es transmeteixi.

    El tractament ha d'ésser específic sino pot propagar-se i contagiar-se. No és aconsellable la automedicació perquè el germen es fa resistent i difícil de curar.

    • Herpex simplex genital

    Malaltia produïda per virus. Erupció dolorosa. Pot reaparèixer durant la vida sense noves infeccions. Pot contagiar-se el nou nat i les complicacions fins a provocar-li la mort. Són més freqüents i molt contagiosa.

    • Condilomes acuminats o papilomes veneris

    És produït per un virus. Són verrugues extraordinàriament contagioses. Poden transformar-se en malignes, en una malaltia greu.

    • Pediculosis del pubis

    Infestació d'un paràsit. El simptoma és una picor intensa en el pubis. Es pot transmetre per diferents vies.

    • Consells

    Anar al especialista.

    Utilitzar mètodes anticonceptius.

    Tenir molta higiene abans i després de l'acte sexual.

    VIDEO: ELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS

    Els mètodes anticonceptius ajuden a controlar la natalitat i a no contargiar-se d'algunes de les Malalties de Transmissió Sexual.

    La Organisació Mundial de la Salut (OMS) dona les següents recomanacions:

    • Tenir fills entre els 20 i 35 anys.

    • Tenir-los amb intervals de 2 a 3 anys entre cada fill.

    • No tenir embarasos no desitjats.

    • No tenir embarasos si es sofreix una malaltia greu.

    Existeix la planificació familiar que serveix per donar ajuda a situacions peculiars i a donar informació sobre aquest tema.

    • Mètodes naturals o d'abstinència periòdica

    El funcionament de l'aparell femení va per cicles i durant unes temporades és fèrtil i d'altres no.

    El calendari dogino consisteix en controlar totes les menstruacions però no és un mètode gaire segur.

    El mètode tècnic és prendre la temperatura que varia cada dia. La presa es fa tots els dies a la mateixa hora i es pot fer per la boca, la vagina o l'anus (el més recomanat) amb un termòmetre normal.

    Tots aquest mètodes naturals són inexactes.

    • Preservatiu o condó

    És una funda de goma lubricada que es col·loca quan el penis està erecte. Cal col·locar-lo de manera que quedi un espai lliure a la punta perquè es dipositi el sèmen.

    Es pot utilitzar spermicides si fa mal que funcionen com a lubrificants (molt recomanat) però no vaselina. No s'han d'utilitzar preservatius que tinguin més de dos anys. S'ha d'usar en el moment adecuat, és a dir, durant la erecció.

    El seu mecanisme és fàcil, no és car i no fa falta cap control mèdic.

    És un mètode molt bé si el seu ús és l'adecuat.

    • Diafragma

    És el condó per la dona que impedeix el pas dels espermatozous a la vagina. El metge ha de calcular la mida i ensenyar a col·locar-lo. El untar amb espermicida facilitar la seva introducció en la vagina. Es posa amb un marge de dues hores abans i s'ha de treure 8 hores després del coit. S'aconsella no portar-lo posat més de 24 hores seguides. La seva duració és indeterminada. S'ha de rentar, mirar que no tingui forats i guardar-lo amb polvos de talco.

    • Espermicides

    S'ha de respectar el temps de col·locació abans del coit. Dura entre 30 minuts y dues hores. Si hagués una altra relació es posa un altre cop. No s'ha de rentar la vagina fins a les 2 hores després. No és inconvenient quan la dona està en un estat de fertilitat molt alt. És un mètode poc segur. La seva utilització és molt fàcil.

    • Dispositiu intra-uteri (DIU)

    És de material plàstic i té un fil de coure en forma de 7 o T.

    S'implanta al coll uterí. El ginecòleg és el qui la de col·locar i a més a de saber quin tipus de DIU és el més adecuat. Ho ha de mirar després de la regla perquè s'està segur que no s'està embarasada i perquè el coll uteri està més obert.

    Quan tenen simptomes com tenir mes flux, febre, etc. s'ha d'anar al metge.

    La seva duració és d'entre 2 o 5 anys i l'ha de treure el metge. És pot col·locar un de nou el mateix dia.

    És un mètode eficaç i segur. No hi ha cap ris de cap tipus si és produís l'embaràs.

    • Anticonceptius hormonals

    Són preparats fictícis anavolutaris que fan que no hi hagi ovulació, és a dir, embaràs. Són les píndoles i n'hi ha diversos tipus.

    S'han de prendre diariament a la mateixa hora durant 21 dies i deixar-ho uns dies perquè vingui la menstruació.

    Si algun dia se'n oblida de prendre-la, s'ha de prendre abans que passin 12 hores. Si passa aquestes 12 hores, s'ha d'utilitzar durant els següents 5 dies altres mètodes anticonceptius.

    És necesari ànalisis periòdics.

    Els efectes secundaris poden ser vòmits, disminució de l'apetència sexual, etc. però només els primers dies i si continua s'ha d'anar al metge. El metge controla la situació per si hi ha alteracions.

    Si fuma a partir dels 35 ha de parar de prendre-la i si no fuma, als 30 o 40 anys.

    És un mètode efectiu.

    També existeix la píndola per als homes però aquest mètode no és gaire conegut.

    • Esterilitzacions

    Són mètodes irreversibles. Fan el efecte dels anticonceptius però però d'una forma definitiva. Es fa a través d'intervenció quirúrgica.

    femenina

    Consisteix en obstruir les trompres de fal·lopi (el lligament de trompes). Es poden fer de diverses maneres: seccionant, grapant, posant-hi clips... És una tècnica senzilla, és necesària l'anestèsia general i l'operació dura entre uns 12 o 20 minuts.

    masculina

    Consisteix en bloquejar el pas als espermatozous amb un tall (incisió). És la vasectomia. No és necesari l'ingrés al centre mèdic.

    No afecta la relació sexual, només perde la capacitat de fertilitat però no de potència sexual, ni d'inteligència, etc.

    És una operació reversible però s'aconsella fer-la irreversible.

    • Coitus interruptus

    Mètode antinatural i té conseqüències piscològiques.

    • Moc servical de les dones

    No existeix un anticonceptiu ideal i cada persona escull el que millor li va, el més idoni.

    Durant la lactància, una dona pot quedar-se embarasada.

    • Els centres de planificació familiar

    És dediquen a ajudar les persones amb malalties, a donar informació i el seu principal objectiu són els fills desitjats.

    Hi ha un acolliment individual amb personal sanitari i explicació del funcionament del centre. Després una xerrada en grup i es comenta. És va individualment al metge. El personal sanitari només supervisa.

    Aquests centres creen persones informades. Fan un treball interdisciplinari, en equip i amb participació dels usuaris.

    Tenen informació i resolen tot tipus de dubtes.

    L' AVORTAMENT

  • Concepte d'avortament i possibles causes d'avortament.

  • Interrompre l'embaràs matant el foetus.

    Les possibles causes poden ser econòmiques, per violació, l'edat temprana, que no sigui desitjat, enfermetat i malformacions.

  • Casos que accepta la llei espanyola.

  • Abans de 3 mesos és legal el poder avortar.

    Per casos de violació.

  • Conseqüències per la dona.

  • No poder tenir fills en un futur.

    Conseqüències psicològiques.

  • Si hi ha una relació de parella, la decisió pertany també al noi? Perquè?

  • No perquè el cos és propietat de la dona i la última paraula i la que compta més és la de la dona.

    posada en comú

    L'embaràs és la interrupció voluntaria de la gestació i el desenvolupament del foetus.

    Les causes poden ser econòmiques i/o per una mare jove, per violació, per problemes de salut de la mare, per malformacions del foetus, perquè l'embaràs no és desitjat, per enfermetats hereditàries o per la no preparació suficient dels futurs pares.

    Els casos on estan permesos el avortament és quan existeix un greu risc per la mare, per una violació, amb la píndola post-coital i per malalties i malformacions del foetus.

    Les conseqüències que poden sofrir les dones són que no pugui tenir més fills en un futur, que tinguin traumes psicològics, que tinguin problemes de salut i que les condicions físiques afectin a la mare.

    La decisió és de tots dos però la última paraula la té la dona.

    VIDEO: LES EPIDÈMIES

    Una de les epidèmies més important que ha afectat a Europa ha sigut la pesta durant varies èpoques. El primer moment que es té constancia que es va propagar va ser en la Grecia antiga. Després en el s. XIV però no es sabia gaire el que era i la població utilitzava fogueres i pocions pensant la erradicarien però fins que la higiène va millorar, no es va poder pal·liar. Més tard, en el s. XIX, es va saber quina era la causa d'aquesta catastrofe que era un microbi que va descobrir Pasteur. En l'actualitat en països subdesenvolupats, encara hi existeix.

    Altres epidèmies conegudes han estat el còlera i la Malària (zones tropicals).

    Però la epidèmia que afecta en la actualitat a totes les societats i a tot el món és el SIDA. Va ser detectada als Estats Units al 1981. Però per sort s'han conegut les causes des del principi i llavors s'ha pogut prevenir més.

    S'anomena també el VIH (virus de la inmunodeficiència).

    És un virus que pot estar latent dins del cos durant molt de temps i un no se'n adona però si el pot transmetre.

    La seva transmissió pot ser ver via sexual, per la sang, la mare al seu foetus o amb la llet materna, per les agulles i els instruments contaminats i per les xeringues.

    Al 1983, el Institut Pasteur va descobrir les seves causes (el professor Montagneux).

    Els petons no contangien excepten si n'hi han ferides i contacte amb la sang, el semen o el fluxe. Amb els instruments d'higiène personal també pot haver-hi contagi.

    No es transmet per les coses cotidianes i per això les persones contaminades poden fer vida normal sense contagiar a els altres.

    S'ha de prevenir i no marginar i ser solidaris amb les persones que desgràciadament pateixen aquesta enfermetat. La LLUITA de la SIDA es fa entre tots. La investigació avança però la cura l'hem de fer nosaltres.

    VIDEO: EL SIDA

    El SIDA és el primer motiu de mortalitat a Espanya abans dels accidents de tràfic.

    Cada dia s'infecten entre 20 i 30 persones en el nostre país.

    Som el primer país Europeu amb casos absoluts i relatius doblant les xifres que ens segueixen.

    Cada dia, en el món s'infecten unes 16.000 persones.

    El 90% és a causa de relacions heterosexuals.

    Els tractaments ajuden als seropositius però no evita noves infeccions.

    El VIH (SIDA) no s'adquereix per lo que fem sino com fem les coses. Tots som iguals davant de la SIDA.

    INSTITUT TÈCNIC LESTONNAC

    ÍNDEX

    • Filosofia i posicionament ètic davant la sexualitat p. 1

    • Video: la evolució de la sexualitat p. 4

    • La virginitat p. 7

    • Video: la virginitat (programa/debat) p. 8

    • Video: la història de la sexualitat p. 14

    • Video: aspectes biològics de la sexualitat p. 18

    • Video: les disfuncions sexuals p. 23

    • La homosexualitat p. 28

    • Video: la homosexualitat (documental) p. 30

    • Video: la homosexualitat (programa/debat) p. 32

    • Video: el transexualisme p. 35

    • Video: les parafílies p. 37

    • Video: la sexualitat en casos especials p. 41

    • Video: l'educació sexual p. 44

    • Video: les Malaties de Transmisió Sexual (MTS) p. 45

    • Video: els mètodes anticonceptius p. 47

    • L'avortament p. 51

    • Video: les epidèmies p. 53

    • Video: el SIDA P. 54