Sexenni Revolucionari (1868-1874)

Historia de España contemporánea # Revolució de Setembre. Primera Republica Espanyola. Cop d'estat. Serrano. Pi i Maragall

  • Enviado por: Andreu De Reus
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

EL LIBERALISME PROGRESSISTA SEXENNI REVOLUCIONARI 1868-1874

La revolució de setembre.

Va anar precedida per:

  • Crisi agrària i financera

  • Deteriorament polític del regant d'Isabel II.

    • El 1866 es reuneixen a Ostende progressistes, unionistes i demòcretes per frimar el Pacte d'Ostende pel qual mitjançant unes eleccions amb sufragi universal volien fer fora a Isabel II.

    • Aquest pacte condueix a la revolució de setembre de 1868 amb un aixecament militar encapçelat pels generals Serrano i Prim i l'almirall Topete. Aquests nois van ser els encarregats de revoltar una esquadra a Cadis que s'escampa per tot Andalusia. S'exten cap a Córdova on l'exércit de la reina és derrotat pels revolucionaris. Comença una època de democratització

    • S'exten per tot Espanya (Prim a BCN i Serrano a Madrid), el Prim s'en va a Madrid on formen el govern provisional amb Serrano Isabel II fuig cap a França.

    El govern provisional i la constitucióde 1869

  • Dissol les juntes progressistes.

  • Nou govern presidit per Serrano Prim i Figuerola.

  • Govern sense demòcretes. Això causa un enfrontament entre els progressistes i unionistes contra els demòcretes (fromats per treballadros de les ciutats, camperols i grups de burgesos).

  • Els demòcrates converteixen els Partit Demòcrate d'Espanya en el Partit Republicà Democràtic Federal dirigit per Francesc Pi i Maragall.

  • El nou govern fa reformes:

  • -Llibertat de: Ensenyament, imprempta, reunió i associació.

    -Convocació de les el·leccions per escollir els diputats que formarien les noves el·leccionsamb la finalitat de redactar la nova Constitució.

  • Es fan les primeres el·leccions amb sufragi universal masculí.

  • El 1869 es fan el·leccions i la majoria vota a partits monàrquics però a les grans ciutats triunfen els partits republicans.

  • Pacte de Tortosa Maig de 1869. El fan les forces republicanes de Catalunya, País Valencià i les Illes per defensar la Constitució dels antics territoris de la Corona d'Aragó per què sigués una república federal.

  • Els diputats aproven la constitucióde 1869, la més liberal feta a Espanya que consistia en:

    • Sufragi Universal.

    • Sobirania Nacional.

    • Forma de Govern: Monarquia democràica.

    • Llibertat religiosa.

    • No hi estaven d'acord ni Carlins i republicans.

  • S'aprova la constitució i el govern. Serrano regenta i Prim el Presi.

  • Regència del general Serrano.

    Problemes:

  • Avalots del mes d'octubre de 1869: Causats per masses republicanes i federals de Catalunya, Aragó i Valènica que volien que s'apliqués el Pacte de Tortosa + retorn de la confederació catalanoaragonesa sota un estat republicà i federal.

  • Les masses populars no estaven d'acord amb la política guvernamental i hi havia descontentament a

  • causa dels conflictes laborals dins els nuclis industrials. A mes volien ja un regent de veritat.

  • Es busca una nova dinastia no burbònica. Això provoca neguit per l'elecció d'un nou rei, que no era una feina senzailla. Prim elegeix Amadeu de Savoia fill de puta.

  • Alçament del territori cubà ja que tot i ser considerat part de l'estat espanyol els habitans no tenien els mateixos drets que els d'aquí. Per això volien ser independents. Els abolicionistes no eren gaire nombrosos a la península però es feien sentir als sectors liberals.

  • Regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873)

  • Les Corts de novembre de 1870 accepten a Amadeu I com a rei d'Espanya.

  • El desembre de 1870 arriba el Amadeu i li diuen que dies abans ha mort Prim d'un atemptat.

  • El rei només té el suport dels progressistes i els unionistes a causa de la mort de prim i l'oposició dels republicans i dels carlins.

  • Problemes que tindrà el reietó:

    • Esclat de la guerra civil i el tercer alçament carlí.

    • Conflicte cubà i oposició d'un sector de la burgesia.

    • Moviment obrer contra el rei.

  • Els republicans es separen en dos:

  • -Els benèvols, que acceptaven el parlamentarisme i acceptaven els seus acords.

    -Els que van dirigir un alcament republicà federalista a el Ferrol (1872).

  • Cansadot, el rei decideix presentar l'abdicació el febrer de 1873 ja que no pot resolde els problemes del país. Està regnant 2 years.

  • Solució: nova forma de govern, la república.

  • La primera República espanyola. Febrer (1873- gener 1874).

  • Es retira l'Amadeu i congrés i senat aproven la república: País on el cap és elegit i no per herència, durant un temps determinat.

  • Vagues, insurreccions i demandes dels ciutadans van fer que la victòria republicana no servís per massa, ja que només va durar els seu govern 11 mesos, degut també a la lentiud de les reformes.

  • El febrer es manifesten a Barcelona obrers per reclamar:

    • La jornada de 10 hores.

    • L'abolició de les quintes o lleves, que amb el problema de Cuba era molt difícil de solucionar.

  • Uns dies després el catalans federalistes ja demanaven la creació de l'estat federal català, però el govern aturà això.

  • Les eleccions a corts constituents del 1873 van acavar decantant-se pel sistema federal. (els reis van ser la Nati i el Pep)

  • República federal.

  • Pi i Maragall serà presi de la república federal substituïnt a Figueres.

  • Mesures: nova constitució segons la qual s'establia la constitució de 15 estats federals.

  • La redacció d'aquesta constitució queda frenada per les violentes revoltes dels cantonalistes, obrers i camperols per tot arreu. El Pep és el meu amic.

  • Els republicans més descontents, els del moviment cantonalista, decideixen aixecar-se amb armes per tal de substituir el poder central pel de petites unitats territorials o cantons. El juliol és proclamat el cantó independent de Cartagena al qual en van seguir d'altres. No tingué massa ressò a Catalunya. Afectà sobretot a Andalusia, València i Múrcia. Tot i això aquest moviment no era sempre independentista.

  • Les reformes socials que esperaven les masses obreres i camperols no arrivaven i això va fer augmentar el conflicte social sobretot a Catalunya, Andalusia i Alcoi on es va declarar una vaga general per aconsegur la reducció d'hores i l'augment salarial.

  • Pi i Maragall no pot fer front ni a les insurreccions ni al tercer conflicte carlí. Pi havia volgut fer reformes com la reducció de la jornada laboral, reorganitzar l'exèrcit i l'ensenyament, però això no va poder dur-se a la pràctica= El Pi i Maragall presenta la dimissió.

  • El 3er presi, Nicolàs Salmerón (el putón del callejón) pot resoldre casi tots els problemes (guerra carlina, l'orddre públic i avalots obers i cantonalistes) però li resta per sufocar el cantó de Màlaga que resisteix fins 1874. Com que no pot acabar amb tot Salmerón dimiteix el 1873.

  • República unitària (semi-dictadura)

  • El 4art presi, Emilio Castelar es decanta cap un govern més conservador i dona li dóna un gir.

  • Mesures: Suspèn les Corts, implanta la censura de premsa, exerceix mesures repressives i restaura la pena de mort. Els republicans no els hi agrada gens el què fa.

  • El nou presi demana el suport dels rics i burgesos que no li donen. Al 1874 quan s'obren novament les Corts Castelar és derrotat.

  • Cop d'estat i restauració monàrquica.

  • Amb aquest panorama els polítics més conservadors preparen un cop d'estat amb l'ajut del general Pavía, el qual es porta a terme el 3 de gener, quan Pavía ocupa el Parlament.

  • Castelar dimiteix i Serrano forma un govern provisional que dissol les corts i implanta una dictadura.

  • Les mesures que fa són:

    • Els ajuntaments republicans són dissolts.

    • El Partit Federal és declarat il·legal i els seus seguidors són perseguits.

    • Es prohibeixen les associacions obreres.

    • Les forces militars reprimien amb duresa qualsevol revolta militar.

  • El cantó independent de Cartagena es rendí però encara va continuar el revotament carlí.

  • Amb un altre pronunciament el desembre de 1874 el general Martínez Campos es pronúncia davant Sagunt i reclama la coronació d'Alfons de Borbó (fill d'Isabell II) el qual arrivava a Madrid el gener de 1875

  • S'acava així l'etapa liberal i comença el periode conservador que dura fins la Segona República l'any 1931.

  • La I República havia fracassat davant una estructura agrària deficient que no permetia el desenvolupament econòmic del país per...

    • La III Guerra Carlina.

    • Les desavinences entre els mateixos republicans.

    • L'augment del moviment obrer.

    • Les insurreccions cantonalistes.

    • La oposició constant dels sectors conservadors.

  • Aquests sis anys es caracteritzen per inestabilitat política i una greu dificultat per portar al país a estructures progrssistes.

  • Visca el Pep. Quan revis aquest e-mail vull que t'en recordis de portar-me un dia al Nyap-Buff amb cotxe. Jo et convido a sopar a tu i la Nati. I si pot ser convens als teus pares perque et deixin anar a esquiar amb el cotxe. Adéu guapo.

    Vídeos relacionados