Semana Santa

Teología. Condicionamiento humano. Fe. Facultades. Espirituales. Muerte. Pascua. Resurrección. Pilatos # Fets morals. Pecats

  • Enviado por: Sacris
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Diumenge de rams

Com els deixebles, com els nens i les nenes de Jerusalem, nosaltres aclamem Jesús. I volem acompanyar-lo en el seu camí d'amor fis a la mort, perquè creiem que aquest es el camí de la vida i de l'esperança per sempre

El diumenge de rams es l'entrada de Jesús a Jerusalem. Jesús entra pujat en un ase i els seus deixebles el reclamen com a rei portant palmes, rams, posant al terra mantells i catan osama fill de David beneit el qui ve amb el nom del senyor. I els jueus el proclamen com a rei jueu. Jesús fugi a vetània on va estar fins el dijous sant.

Dijous sant

Les autoritats han decidit eliminar Jesús. Ell, assegut a taula amb els seus deixebles, els ensenya que viure de veritat es entregar-se totalment pels altres. I els deixa el gran signe:en el pa i el vi de l'eucaristia el tindran enmig d'ells per sempre, amb tota la seva força, amb tot el seu amor.

Jesús estava sopa'n a casa de simón el leprós, arribà una dona amb un pot com si fos de marmol , prengué un perfum molt car, de cardo pur; el trenca i el derrama el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns es deien perquè derramava aquest perfum. Perquè amb aquest perfum podrien haver guanyat mes 300 monedes de plata per ajudar els pobres.

Però Jesús va dir: “deixeu-la en pau ¿perquè la molesteu? Es una bona obra-la que ha fet amb mi perquè no em tindreu sempre.

Ella ha fet el que li corresponia així sa preocupat per preparar el meu cos per la sepultura. Us asseguro que on fos el evangeli s'anunciarà amb honor el que acaba de fer”

(Marcos 14 1-9)

Divendres sant

Llavors judes, uns dels dotze, foren els caps dels sacerdots per entregar-li a Jesús. Ells al esculta'l s'alegraran molt i el prometeren donar-li diners. I començar a buscar el moment oportú per entrega-la. Nomes els deixebles preparen el sopar del regne

El primer dia de la festa en que es pren el pa sense llevadura quan es sacrificava un xai pasqual.

La eucaristia es expressió de la permanent presencia de Deu en mig del seu poble, que encara camina per el desert i que Deu ser alimentat en la seva fe.

Al mateix temps es el compromís de Crist i de la seva comunitat de donar la vida per amor dels homes.

Cada vegada que celebrem la eucaristia amb aquests sentiments i amb aquesta actitud fem present el regne de Deu, es a dir, es realitza la salvació iniciada per Jesús i continuada per la

la església.

Una vegada cantats els himnes, se nannaran al mont dels olimps. I Jesús li va dir: “tots vosaltres us entrebancareu i caureu per la meva causa; i es complirà el que diu la escriptura feriré al pastor i es dispersaran les ovelles

però quan ressusciti aniré davant de vosaltres a Galilea.”

Llavora'ns pera li va dir “encara que tots s'entrebanquin o caiguessin, jo no.”

Jesús va contestar: “t'asseguro que avui aquesta mateixa nit, abans que el gall canti dues vegades, tu mabres negat tres”. Però ell insistia:”encara que tingui que morir amb tu, no to negaré”. I tots deien el mateix.

La mort de Jesús, aparent derrota,constituirà un entrebanc per la fe dels seus deixebles, pues ells esperen un altre tipus de Masies. Però quan Jesús atroba novament amb ells a “Galilea” (símbol de l'església que creu), el ramat dispers tornarà a dipositar la seva confiança en Jesucrist, Mestre i salvador.

'Semana Santa'

Dissabte sant

Avui és un dia de silenci. Vora el sepulcre de Jesús, sentin el dolor de la mort del Mestre, i el dolor de totes les morts del món. Però alhora confiem en la força de Déu: el grà de blat, colgat a terra, donarà molt de fruit!.

Arribaran a una propietat anomenada Getsemaní, i Jesús va dir als seus deixebles: “senteu-se aquí mentre jo vaig a orar.” Es va emporta amb ell a Pera, a Santiago i a Joan

I va començar a sentir temor i angustia. Llavora'ns els va dir: “sento en la meva anima una tristesa mortal. Quedeu-se aquí i mantingueu-se desperts“.

Jesús es va adelantar una mica i va caure a terra, suplicant que, si era possible, no tingues que passar per aquesta hora.

Deia: “Abba -o sigui, pare -: per tu tot es possible, per tu tot es possible, aparta de mi esta copa, però que no es faci el que jo vulgui,sinó el que diguis tu.”

Torna i els troba dormits. I digué a Pere: “Simón, dorms? No has pogut estar despert ni una hora. Estigueu desperts i reseu perquè no os caigui la tentació; pues el esperit es animós, però la carn es dèbil.”

I s'allunyà un altre vegada a resar, repetien les mateixes paraules. Torna de nou i els trobar de nou dormits. No podien resistir el son i no sapigueren contestar-li. quan tornà per tercera vegada, els digué “ara si que pou dormir i descansar. Sa acabat. A arribat l'hora: el fill del home va a ser entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos! Nem! Ja esta aquí el que me d'entregar

Sacrificar-se a un mateix per el be dels altres es algú que repugna a la naturalesa humana. Per això Jesús sentí la tentació de dir “no” i per això els apòstols, a pesar de les seves promeses, claudicaran covardament.

També avui els Cristians podem donar les esquenes a totes les nostres conviccions, si no estem “vigilants” sobre nosaltres mateixos de cara al pare, que ens dona la seva força, m'entres ens senyala el camí de la creu com a única forma de alliberar la humanitat. Pregar es dir-li “si” a Deu i als germans que pateixen i que espera'n alguna cosa de nosaltres

Al matinar, sense perdre temps, els jeies dels mestres de la llei i tots els membres del conserge.

Desprès de haver lligat, se l'emportaran i l'entregaran a Pilat

Pilat li preguntà “tu ets el rei dels jueus?” Jesús respongué “tu ho dius”els jeies dels sacerdots l'acusaven de moltes coses. Llavors Pilat li tornà a preguntar “no contestes res ? fixat quantes coses t'acusen.” Però Jesús no respongué res mes, de manera que Pilat no sabia que pensar

En cada festa Pilat solia posar en llibertat al empresonat que la gent volia. Estava empresonat un tal Barrabàs amb altres revoltosos que en alguna ocasió havien asesinat a un. La gent començar a demanar la llibertat d'un presoner com de costum.

Pila preguntar: “voleu que posi en llibertat al rei jueu?”

(Perquè es donava conta de que els jefes dels sacerdots havien entregat a Jesús per enveja) però ells incitaran a la gent per que la gent demanes la llibertat de barrabás. Pilat els digué: “que faig amb el que dieu dei dels jueus ?”.

La gent crida de nou “crucifiqueu-lo!” Pilat contestà:

“però, quin mal ha fet?” els crits foren cada vegada mes forts “crucificar!”

Pilat, bolquen contenta a la gent, deixa lliure a Barrabàs i desprès de haver pegat a Jesús, el entregaran per que fos crucificat

Per comprendre millor tot es útil recordar que Barrabàs era un “sediciós” que lluitava en la guerrilla contra els romans; dallà la seva captura i condemna a mort.

Jesús no fou condemnat per ser un jefe de la revolta política sinó per la serves idees religioses; del contrari, el poble hagués demanat la seva llibertat.

Els soldats el portaren al pati interior anomenat pretori, i cridaran a tots els seus companys; el vestiran amb una capa vermella i al cap li posaran una corona trenada amb espines. Desprès esposaran a saludar-lo: “viva el rei jueu!” i el pegaven al cap amb una canya, l'escopien i desprès agenollant-se, li feien reverencia.

Desprès de burlar-se de ell li tragueren la capa vermella i li posaran la seva roba.

Jesús, humiliat com “rei dels jueus” es una senyal d'atenció a tota la església: no es aquest el seu camí. Res mes ridícul que aspira al honor i al poder.

El seu trono es la creu

Llavors els soldats trairen fora a Jesús per crucificar-lo. Al sortir, es trobaran amb Simón de Cirene que tornà del camp, i l'obligaren a portar la creu de Jesús al lloc anomenat Gólgota o Calvario, que significa “lloc de la calavera “ i li dongueren vi barrejat amb mirra ¡, però ell no begué. El crucificaren i es repartiran les seves robes, sortejant-les entre ells. Eren com les nou del mati quan el crucificaren. Posar en una inscripció amb el motiu de la seva condemna que deia: EL REY DELS JUEUS. Junt amb Jesús crucificaren a dos lladres, un a la dreta i l'altre a l'esquerra [així es complí l'escriptura que diu: i fou explicat als malhectors].

Un detall significatiu: Simón de Cirene, que “portà la creu de Jesús” es model de tot el discipul. Es farien Cristians de ell i els seus dos fills, cuyo noms eren Marcos com a testimoni imprecador

Jesús masies es expulsat per el seu poble

I els que passaven l'insultaven, movent el cap i dient-li: “tu, que destrueixes el temple i l'aixeques en tres dies, salvat a tu mateix i baixa de la creu” així mateixos els jefes i els sacerdots i els mestres de la llei es burlaven d 'ell i deien entre ells “salva a ells, i ell sol no es pot salvar. Que es aquest Crist, aquest rei de Israel,baixa ara de la creu perquè ho veiem i ens ho creiem .” també l'insultaven l'insultaven els que estaven crucificats com ell.

Nous pobles el reconeixeran com a fill de Deu

Arribat el mig dia la terra s'enfosquí fins a les tres de la tarda. I a aquesta hora Jesús cridà en veu forta “Eloi, eloi, iamà sabactani?” que vol dir: “Deu meu, Deu meu, perquè m'has abandonat?” llavors alguns que estaven allà digueren: “ esta crida'n a Elies.” Un de ells corregué a mullar una esponja en vinagre, li posà la punta de una canya i li oferir de beure, dient: “deixeu-lo a veure si be Elias a baixa'l .” però Jesús dóna'n un fort crit i expirà.

I la cortina que tancava el santuari del temple es partí en dos, de dalt a baix. El capità romà que estava davant d'ells va dir: “es cert es fill de Deu”

Es corre el vel del regne de Deu:els pobles pagans representats en el soldat roma s'obriren en la fe i reconeixeran a Jesús com a enviat de Deu. La seva mort deixa de ser un escàndol i es transforma en camí de salvació.

S 8 es pretén fer de Jesús un personatge del passat

Ja havia caigut la tarda i, com era la vispera del dissabte, Josep Arimatea membre respectable del conserge suprem, que esperava també el regne de Deu, tingué la valentia de anar on estava Pilat i demanar-li el cos de Jesús

Pilat se estranyà de que hagués mort, i cridà al capità per saber si era cert. Ell ho confirmà, i Pilat li entregà el cos de Jesús. Josep baixa el cos de la creu i l'envoltà en llençol que havia comprat. Desprès deposa'l en un sepulcre excavat en la roca, va fer rodar una pedra gran a la entrada de la tomba. (Marcos 15,1-47)

Vetlla pasqual

Aquesta nit sentirem les grans paraules: “¿perquè busqueu els morts aquell qui viu? No hi és aquí. Ha ressuscitat!”. Per això ens reunim, a les fosques, i encenem el ciri que, com Jesús ens guia i ens encomana la seva llum. Ell és el camí, ell és la veritat,ell és la vida. I renovarem el baptisme que ens va unir a ell, i seurem a taula, en l'eucaristia que fa present que fa present tot el seu amor

I després, el diumenge de paqua, i tota la cinquantena pasqual, i tota la vida, viurem el goig de ser homes i dones nous, plens de l'esperit de Jesús, testimonis seus i del seu evangeli. Al·leluia!

quan passà el dissabte, Maria Magdalena, maria mare de Santiago, i Salomé, compraran aromes per embalçar el cos. El primer dia de la setmana, molt aviat, arribaran al sepulcre, apenas sortit el sol, i es deien entre elles “qui ens maura la pedra del sepulcre ?”

però al mirar, miraren que la pedra havia sigut corrida, i això que era gran.

Entraren en el sepulcre, veren a un jove sentat al costat dret, vestit de blanc, i s'espantaren molt. Però ell els digué “ no us espanteu. Busqueu a Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no esta aquí, i en el lloc on el posaren. Ara aneu a dir-li a Pere i als altres deixebles que Jesús anirà davant vostra a Galilea; allà el veuran, com ell els digué “

Llavors les dones sortiren corrents del sepulcre. Estaven espantades i assombrades i no digueren res a ningú de tanta por que tenien.

El sepulcre i la pesada pedra que la cobria aluden a certa forma de veure a Jesús: un gran personatge del passat, però que ara ja no pot fer res... Deu, en canvi trenca aquests esquemes:sa d'abandonar el sepulcre i les llàgrimes del desalè, perquè Crist ha ressuscitat. I el mateix “camina davant “ de la seva església com llum i pasto.

El la església de Galilea podem viure el seu nou estil de vida.

Epilogo

els deixebles que no accepten la creu no poden veure a Jesús ressuscitat

Jesús ressuscità a la matinada del primer dia de la setmana i aparegué a Maria Magdalena, de la que havia expulsat set esperits dolents. Ella anà a dir-li als que havien sigut companys de Jesús, que estaven tristos i plorant ,però al dir-li que vivia i que l 'havia vist, no li crearen

Desprès Jesús aparegué sota un altre figura a dos de ells quan anaven al camp. Ells tornaran a explicar als demes, però tampoc l ivan fer cas.

Jesús els obre els ulls i els envia a evangelitzar

per últim Jesús se'ls aparegué als once deixebles, quan estaven dinant, i els respongué per la falta de fe i per no creure els que l'havien vist ressuscità.

I els digué: “aneu per tot el mon i anuncieu la nova creació. El qui cregui i es bategi es salvarà; el que es resistegi a creure, es condemnarà. Als qui creguin en el meu nom els acompanyaran aquestes senyals:trauran esperits malignes,parlaran noves llengües,agafaran amb les seves mans les serps i, beveu algun verí , no els farà res; posaran les mans sobre els malalts i els curaran.”

Jesús, el senyor, condueix a la església

Desprès de parlar amb ells, el Senyor Jesús fou portat al celi se assegué a la dreta de Deu.

Els deixebles sortiren a predicar per totes les parts amb la ajuda del Senyor, i ell confirmava el seu missatge amb les senyals que l'acompanyaven

(Marcos 16 9-20)