Seguretat social

Mutualisme obrer. Lleis d'accidents de treball. La Seguretat social a Espanya. Fonts de la Seguretat social

  • Enviado por: Morgana
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad

TEMA III: INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA SEGURETAT SOCIAL.

  • EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA PROTECCIÓ DELS RISCS SOCIALS:

  • Procurar-se els mitjans de subsistència ha format part de la història. Aquesta recerca de la procura existencial ha sigut una de les grans preocupacions que s'ha deixat per a l'esfera privada.

    Forsthoff , científic social, inventor de la procura existencial, deia que en èpoques pre-capitalistes els nuclis microsocials s'abastïen d'un 80% de totes les seues necessitats sense dependències externes. El 20% restant el cobrien per relacions amb altres comunitats.

    A partir de les societats industrials el plantejament de la procura existencial s'ha invertit. Hi ha un procés cada vegada més fort de dependència externa. El 80% de les necessitats es cobreixen per dependències externes i el 20% per internes. Podrien dividir la estructura de les tècniques en específiques i inespecífiques:

    Inespecífiques…..

  • Estalviar: guardar els excedents per a previndre un estat de necessitat futura. Pot ser individual o col·lectiu. Té múltiples manifestacions.

  • L'Assegurança privada: Inventada al segle xv en Itàlia quan asseguraven les mercaderies d'una ciutat a una altra. El risc que suporta una persona pel trasbalsament de la mercaderia, es reduïda, pagant a una persona un tant per cent de les ganàncies de manera que si aplega la mercaderia bé no passa res, però si arriba trencada el encarregat de traslladar-la la pagarà.

  • La beneficència: Es la caritat. Una persona a qui li sobren els diners dona a qui no té prou i demana. Pot ser de caràcter individual o col·lectiu. A l'època pre-capitalista era molt freqüent la utilització d'aquesta tècnica. La característica fonamental es la seua discrecionalitat ( el que fa aquestes accions dona si vol i si no vol no dona, a més decideix a qui li dona i en quines condicions).

  • Solidaritat professional i històricament gremial: Sobretot als segles XVII i XVIII. És un sistema de protecció social de caràcter col·lectiu. La identitat professional per homogeneïtat d'activitats. Es paguen unes quotes i si algú té alguna necessitat es cobreix aquesta amb els diners de les quotes.

  • Assistència Familiar o tribal: Ha sigut la institució més important per a cobrir riscs socials. L'ésser humà passa per unes etapes en les quals té una dependència dels adults. Hi ha solidaritat intergeneracional.

  • El dret liberal estableix l'obligació jurídica d'alimentar als parents. Un deure de socórrer, d'atenció, d'assistència… recíprocament atribuït entre els diferents membres d'una família consanguínia. El codi civil, art. 142 i següents es pot observar la subsistència d'aquesta obligació.

    22-II-00

    Específiques…..

  • El mutualisme obrer: Alentit pels socialistes utòpics, es confonia en els inicis amb el sindicalisme i el cooperativisme. Els assoliments del mutualisme obrer seran modestos degut a la poca capacitat estalviadora de la classe treballadora; a la repressió i desconfiança de l'Estat per considerar-les associacions embrionàries de l'associacionisme sindical i revolucionari. També a la poca capacitat organizativa dels treballadors en els inicis, ja que les mútues es limitaven a l'àmbit local i a determinats oficis. Característiques:

    • Afiliació voluntària.

    • Col·lectiu de base professional, es constitueix un contracte societari per a prevenir necessitats futures mitjançant aportacions periòdiques.

    • Gestió col·lectiva dels fons.

    • Protecció de necessitats concretes en quanties prefixades.

    Tingué un desenvolupament irregular. No només estava deprimit, sinó que quan es va legalitzar només podien pagar quotes els que podien estalviar. Inicialment no es donava una distinció clara entre el que era un mutualisme i el que era un sindicat o organitzacions cooperatives.

    B. Les lleis d'accidents de treball ( A.T): A finals del segle XIX, el moviment obrer més que propugnar l'estalviament solidari pretendrà arrancar a l'Estat determinades concessions, entre les quals es troben les primeres lleis de Accident de Treball.

    Les insuficiències del mutualisme obrer foren superades per altra tècnica específica:

  • Les assegurances socials: Fou Otobom Bismark en Prussia el primer legislador que les va regular. Hi havia dos motius per a crear-les:

  • El moviment obrer era tan potent que l'Estat va començar a tenir-li por.

  • Forta corrent que demanava que l'Estat s'ocuparà de previndre alguns riscs socials.

  • Fou important l'elaboració teòrica de la responsabilitat objectiva, per la qual es trencava l'esquema de la relació causa-efecte en el infortuni del treballador. En Espanya les assegurances socials es codifiquen en 1889.

    Característiques de les Assegurances Socials:

  • Per un període de temps l'afiliació fou voluntària. Després es va convertir en obligatori, per als treballadors i empresaris.

  • El finançament es assolia per quotes dels empresaris i dels treballadors i molt residualment per aportacions de l'Estat.

  • La Gestió pública: L'Estat administrava els fons i atenia a peticions i situacions d'infortuni.

  • Participació dels interessats: Tant treballadors com empresaris intervenien en el control ….

  • La tècnica assegurativa era una variant de l'assegurança privada.

  • Inicialment els beneficis eren només treballadors de la indústria i paulativament es va traslladar als del comerç, l'agricultura i als funcionaris.

  • Otorgaven als beneficiaris drets subjectius perfectes. El donar o no la prestació no estava condicionat a la discrecionalitat ni a l'existència o no de fonts per a la protecció.

  • Consistien bàsicament en una renda substitutoria del salari, excepte l'assistència sanitària.

  • Les assegurances socials prompte es manifestaren insuficients. La nova tècnica es la……

    D. Seguretat Social. La seua creació també es deu a una sèrie de factors de caràcter social, econòmic i polític:

  • Pressió de la classe treballadora després de la Segona Guerra Mundial

  • Política del New-Deal, com a resposta a la crisis del 29 en Nord Amèrica. Entre altres mesures es va propagar la "Social Segurity Act" que va sistematitzar les assegurances socials vigents en aquell moment. També alguna experiència de Seguretat social universalitzada a Nova Celanda.

  • Conseqüències de la II G.M. Allò que es planteja a l'Europa Occidental es signar la pau entre treball i capital. Es produeix el gran pacte Keinesià que afavoreix crear un sistema de protecció social molt ambiciós:

  • Gran Bretanya en plena Guerra Mundial fou la que va obrir camí. Se li encarrega a Beveridge que faça un informe de les assegurances socials:

    • Assegurances Socials i Serveix connexos.

    • Plena ocupació en una societat lliure.

    Proposava…..

  • Unificació de les assegurances socials amb una cotització única i una gestió centralitzada.

  • Universalització de la protecció a tots els ciutadans.

  • Finançament tri-partit. L'Estat passa a tindre un pes qualitativament més important. Es pensava que l'Estat acabaria redistribuint els impostos i sent ell l'única encarregat de la protecció social.

  • Generació d'un sistema nacional de Salut gratuït.

  • CONSTITUCIONALITZACIÓ DELS DRETS SOCIALS:

    El constitucionalisme regulà els drets individuals, després es constitucionalitzaren els drets col·lectius i com a última fase els drets econòmics i socials que partiren d'un compromís de l'Estat a cobrir diverses necessitats. També es regula el dret a la protecció de la seguretat social. Normalment aquestos compromisos eren de caràcter pragmàtic, calien desenvolupar-los legislativament.

    A pesar d'aquestos intents unificadors, històricament s'han configurat dos models distints de Seguretat social:

  • Model Universalista anglosaxó de S.S: Comportaria la universalització de les prestacions a tots els ciutadans, la recaptació financera via impostos i una separació de la S.S del món productiu.

  • Model Professional contributiu Bismarquià, germànic o Continental: En base a cotitzacions de treballadors i empresaris, de qual s'en deriven cotitzacions i prestacions.

  • Les últimes tendències es fer un model mixt.

    24-II-00

  • LA SEGURETAT SOCIAL A ESPANYA: ANTECEDENTS NORMATIUS.

  • Etapes….

  • Iniciació de l'Intervencionisme Estatal: Mitjanzant el Decret Moret de 5.12.83 que crea la Comisió de reformes per al millorament de la classe obrera. Durant aquest periode destaquen les següents iniciatives:

    • Caixes de Retir i de Socors per a malalts i invàlids del treball.

    • Asil per a invàlids del treball.

    • Llei d'accidents de Treball.

    • Creació de l'Institut Nacional de Previssió.

  • Bases de creació d'assegurances socials. ( 1917-23 ) : Retir Obrer.

    • Primera assegurança obligatòria que encara continua actualment. ( Assegurança de jubilació 1919) ----- Acreditant un sol dia de cotització entre 1919 i 1939 tenien dret a la pensió de retir d'obrer, que es troba entre la pensió de jubilació i la no contributiva.

  • II República:

    • Reconeixement Constitucional ( art. 46)

    • Nova regulació del segur de maternitat.

    • Caixa Nacional d'atur forçat.

    • Lleis d'Accidents de Treball en Agricultura i industria.

    • Llei de bases de malalties professionals.

  • Franquisme ( dos fases ):

    • Espanya Nacional ( 36-60). Es consoliden les assegurances socials encara que de forma raquítica, ja que en acabar la guerra calia reconstruir el país. Però els únics que ens podien ajudar ( aliats: Alemanya i Itàlia ) es trobaven en la II G.M. Cal destacar la pensió SOVI, que era major que el retir obrer però inferior a la pensió contributiva. S'exigia 5 anys cotitzats. Afectava principalment a les dones ja que tenien un treball més erràtic. Caràcterístiques:

    • Règim mutualista de base professional.

    • Burocràtic: cada risc un segur.

    • Desordenat i falta de planificació.

    • Insuficiència dels règims asseguratius.

    • Creació d'un sistema de seguretat social: Es tractava més d'una línia a seguir i una sèrie d'objectius que un vertader sistema de S.S. , ja que la protecció era molt baixa. Això es dona perquè es desbloqueja intencionadament l'Estat Espanyol i llavors podríem dir que es suavitza el Franquisme. A més s'arrepleguen divises per mig del turisme, l'exportació de mà d'obra etc….

    Es promulga la llei de bases que s'articularà a través de la llei bàsica de S.S.

    Principis o característiques de la llei: Regim General i Règims especials…..

  • Tendència a la unitat.

  • Solidaritat retributiva.

  • Ampliació protectora.

  • Supressió de l'ànim de lucre de la gestió.

  • Aportació estatal a la financiació.

  • Financiació del sistema de repartició.

  • Transició democràtica, fonamentalment mitjançant gestors de la seguretat social, racionalitzant la gestió de la matèria. Entitats gestores de la Seguretat Social:

    • Tresoreria general de la S.S.

    • Institut Nacional de S.S.

    • Institut Nacional de la Salut.

    • Institut Nacional de Serveis socials.

    • Institut Nacional de l'ocupació.

  • LA S.S. EN LA CONSTITUCIÓ DE 1978:

  • La CONSTITUCIÓ de 1978, no regula molt el tema de la seguretat social, malgrat que alguns articles si ho fan. Article 41 ( Els poders públics mantindran un règim públic de S.S per a tots els ciutadans, que garantisca l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en casos de desocupació. L'assistència i les prestacions complementaries seran lliures). L'article aportà situacions d'ambigüitat i interpretacions diferents. La doctrina científica s'ha ocupat de desentranyar el sentit d'aquest article. Les notes definitòries es donen a partir de les interpretacions del tribunal constitucional ( Enquadrament sistemàtic a la pròpia Constitució ). A partir d'ací l'article 53 estableix que els principis tenen una eficàcia jurídica immediata, d'obligat compliment per a tothom. En aquest cas la vigència no serà efectiva fins que existisca un legislament d'aquesta constitució. Quan hi haja una llei que desenvolupe allò que marcà l'article 41, el compliment serà obligatori.

    PRINCIPIS PRAGMÀTICS:

  • Interpretar el significat de règim públic: La seguretat social gestionada, dirigida pels poders públics. Tot allò que afecta a la S.S. gestionat com un servei públic, per altra banda l'Estat podria privatitzar la gestió i comprovar la seua eficàcia.

  • Podran haver-hi situacions de col·laboració a la gestió d'entitats privades ( el legislador pot marcar el fet que siga més públic i més privat).

  • La Constitució no consagrà cap principi d'irreversiblilitat del sistema de S.S.

  • La expressió "per a tots els ciutadans" té varies interpretacions. Es una voluntat universalista encara que no hi ha un reconeixement de que la S.S sia per a tots. També es va considerar que si el tractament tenia que ser diferenciat depenent del col·lectiu dels ciutadans.

  • No tracte discriminatori. El fet que es tractava de forma diferencial, no excloïa el principi d'universalitat.

  • Suficiència de les Prestacions. Es un concepte molt relatiu, el qual no podem limitar, enquadrar. En tot cas la vessant econòmica del sistema condiciona la suficiència o insuficiència de les prestacions ( en funció de la capacitat econòmica del sistema ) . La vessant econòmica dependrà molt de la capacitat recaptaria.

  • La constitució no deixà una distribució de competències entre l'Estat i les CC.AA clara; de manera que existia una dialèctica entre tots dos davant lla distribució de competències.

  • Nivells de protecció:

    • Nivell assistencial amb tendència a la universalització.

    • Nivell amb caràcter contributiu.

    • Nivell complementari. S.S de caràcter privat.

    07-III-00

  • LES FONTS DE LA S.S:

  • Existeixen tres nivells del Dret Internacional que influeixen en el Dret Nacional:

  • Organitzacions Internacionals han fet pactes, acords, ratificats pels Estats de manera que es transformen en legislació Interna.

  • Ex. Declaracions de la OIT.

  • Convenis bilaterals entre Estats.

  • Ex. Espanya convenia amb altre pais una protecció recíproca per als ciutadans dels dos Estats. Pot ser també multilateral. No es signen convenis.

  • Unió Europea: Certa competència de l'Estat parraria a ser regulada per la Unió Europea per mig d'un conveni.

  • Directives: Es diu que na determinada matèria es deu regular d'una determinada forma. Es dona un termini per a adaptar els reglaments Nacionals.

  • ( falta ).

    TEMA IV: RELACIÓ JURÍDICA DE LA SEGURETAT SOCIAL.

  • ELS SUBJECTES PROTEGITS:

  • ELS SUBJECTES PROTECTORS.

  • Entitats Gestores directes.

  • Entitats Gestores indirectes, la col·laboració en la Gestió.

  • El control de la Gestió.

  • L'OBJECTE.

  • L'ACCIÓ PROTECTORA.

  • LA RESPONSABILITAT EN ORDRE A LES PRESTACIONS: El Principi d'Automaticitat.

  • -------------------------------------------------------------------

  • ELS SUBJECTES PROTEGITS:

  • Els subjectes protegits s'han anat ampliant de forma ininterrompuda. No sols per als titulars dels treballs sinó també per a les famílies. Art. 41 de la Constitució ------ Dos grans nivells de protecció:

    • Modalitat Assistencial.

    • Modalitat Contributiva.

    En la Modalitat Assistencial els subjectes protegits són ( Art. 7.3):

    • Tots els espanyols residents en territori nacional.

    • ( Art. 7.5) "Hispano-americans, portuguesos, brasilenys, andorrans, filipins si tenen residència a l'Estat Espanyol, s'equipararan als espanyols.

    • Subordinació als Convenis Internacionals i Principi de Reciprocitat.

    En la Modalitat Contributiva es duen a terme els criteris següents. ( Art. 7.1. de la Llei General de Seguretat Social ):

  • PROFECIONALITZACIÓ: Tots els que exerceisquen una activitat professional.

    • Treballadors per compte d'una altre ( fixes o fixes discontinus, eventuals o treballadors a domicili, independentment de la categoria professional o la forma de remuneració, relació laboral de naturalesa comú o especial).

    • Treballadors autònoms o per compte propi ( no les persones que treballen en una empresa familiar, estiguen a càrreg del titular de l'empresa i que convivisquen amb ell). Majors de 18 anys en empreses individuals o familiars.

    • Socis treballadors de Cooperatives de treball asociat.

    • Estudiants.

    • Funcionaris públics, civils o militars.

    • Excloits ----- treballs realitzats per benevolència, amistat, veïnatge, de forma espontànea o algunes professions lliberals.

  • TERRITORALIETAT: L'activitat professional es deu realitzar dins del territori de l'Estat Espanyol. Només en alguns suposits també s'acepta l'àmbit protector més enllà del territori espanyol.

  • Ex. Els desplaçats ( persona que s'en va a treballar fora però amb un termini i amb voluntat de retorn) . El termini màxim es de 24 mesos. L'Art. 125.2 de la Llei General estableix el criteri de que

    * Els treballadors espanyols per compte d'un altre, traslladats per l'empresa a l'estranger continuaran assimilats a l'alta en la S.S. espanyola. Tindran també l'alta en el pais de desplaçament per conveni especial. Si el trasllat es produeix dins d'un Estat membre de la Unió Europea s'aplicarà l'art. 34 del Reglament Comunitari. ( 574/72 ).

    * Els espanyols residents a l'estranger que siguen funcionaris o empleats d'organitzacions internacionals. Conveni especial ( R. D. 2805/ 79 de 7 dic.

    * Els espanyols a l'estranger al servei de l'Administració espanyola.

    * Els espanyols residents a l'estranger i treballadors per conte propi o d'un altre disposen d'una disposició adicional ( nº11), de la llei general que estableix un dret d'opció per als espanyols quan existeixca conveni bilateral o extensió de la S.S espanyola.

    * Si el desplaçament es per qüestions de viatge, en cas de ser atés en el pais ón es troba, pagarà les despeses en eixe pais i després podrà reclamar els diners a la Seguretat Social Espanyola.

    C. NACIONALITAT:

    * Els espanyols tenen dret a protecció.

    • Els estrangers amb residència legal i permís de treball.

    • S'equiparen als espanyols els andorrans, filipins, refugiats i comunitaris.

    • Altres estrangers segons convenis internacionals, bilaterals o principi de reciprocitat.

    • Estrangers sense residència ni permís de treball s'equiparen als espanyols a efectes d'accidents laborals, malalties professionals i assistència sanitaria.

    • Si no tenen permís, però es troben treballant la llei 4/2000 regularà l 'assistència sanitària.

  • ALTRES SUBJECTES PROTEGITS:

  • * Familiars dels titulars.

    * Pensionistes i beneficiaris de prestacions periòdiques.

    * Persones asimilades a l'alta ( activitat professional suspesa o cese definitiu)

  • SUBJECTES PROTECTORS:

  • Gestió del Sistema de la Seguretat Social. ( Article.41 de la Constitució ): Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social. Pot ser una gestió directa o indirecta. A l'Esta Espanyol sol ser directa, malgrat que s'admeteix la col·laboració d'entitats privades.

    Entitats Públiques ( Funcionen a dos nivells ):

  • El Ministeri o l'Administració Pública que té funcions de programació, regulació i tutela.

  • Entitats Gestores de la Seguretat Social. ( Organs creats per a funcions específiques i amb certa autonomia. Funcionen respecte al Ministeri que té certes funcions de vigilància, programació, i regulació de les diferents entitats gestores ).

  • Entitats Gestores Directes:

  • * INSS: S'encarrega de la gestió, administració i reconeixement del dret de la prestació econòmica (com la prestació de vidu/a ), excepte ocupació i assistència sanitària (El INSS no paga la prestació, tan sols reconeix el dret a poder adquirir-la).

    * INSALUD: Es una entitat gestora però la seua tutela la exerceix el ministeri de sanitat i hi ha càsos d'algunes comunitats que tenen les competències respecte a Sanitat i no depenen del INSALUD. S'encarrega del desenvolupament i execució de les prestacions sanitàries, medecina preventiva, de la gestió del personal, dels centres sanitaris i la coordinació en matèria de Sanitat entre Institucions públiques i privades.

    * IMSERSO ( Institut de Migracions i Serveis Socials ): Dins del Ministeri es troba la secretaria General d'Afers Socials. L'IMSERSO tindrà la funció de prestar serveis complementaris de la SS.SS per a tercera edat, discapacitats i col·lectiu en risc d'exclusió social i també tindrà la funció de gestió de les prestacions no contributives. (Algunes CC.AA tenen transferències de les competicions de l'IMSERSO ).

    * TRESORERIA GENERAL DE LA S.S: Servei comú a les altres entitats gestores. S'encarrega de "recaptar" els diners, administrar-los i realitzar els pagaments de les prestacions. Té la competència de les inscripcions, afiliacions, altes i baixes d'empreses i treballadors.

    * INEM ( Institut Nacional d' Ocupació ): Organisme autònom de la S.S. que té com a funcions el reconeixement, gestió i control de les prestacions de desocupació i de la política d'ocupació.

    Algunes d'aquestes entitats, seran complementades per altres de menor tamany o amb un criteri d'especialitat….

    • L' Institut Nacional de seguretat i Higiene en el treball.

    • L' Institut de Salut "Carles III".

    • L' Institut Nacional de la Marina.

    • La MUFACE ( Mutualitat de funcionaris de l'administració central de l'Estat.

    • L' ISFAS ( L' Institut social de forces armades).

    • La MUGEJU ( Mútua general judicial )

    El Pacte de Toledo del 95, marcava que es produirà un procés d'integració a la gestió, que tan sols existirà una entitat gestora de la S.S.

  • Entitats Gestores Indirectes: La col·laboració a la gestió.

  • Segons l'article 67 de la Llei General, poden col·laborar a la gestió les mútues d'accident de treball, empreses, associacions, fundacions i altres entitats públiques o privades.

    Respecte a les MUTUES D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS, ( Art. 68 al 76 de la Llei General, desenvolupats pel real decret 1993/9 de 7 desembre ). Les mútues queden definides com associacions d'empreses sense afany de lucre legalment constituides i amb responsabilitat mancomunada dels seus associats per a pagar el cost d'una sèrie de prestacions de la S.S., del personal al servei de les empreses associades i per al règim d'autònoms o agrícoles si es decidiren per la mateixa.

    Requisits…. " 50 empresaris que ocupen almenys 30.000 treballadors, limitar-se a ser entitats col·laboradores de la S.S i con constitució d'una finança.

    Respecte a les EMPRESES, la col·laboració pot ser voluntària o obligatòria.

    • Col·laboració voluntària: Es tracta del pagament de prestacions de Incapacitat temporal per accident de treball i malaltia professional, al seu càrrec i assistència sanitària i recuperadora de incapacitat temporal per totes les contingències ( 250 treballadors, instalacions sanitàries, autorització del Ministeri de Treball ).

    • Col·laboració obligatòria:

    + Recaptació de les quotes.

    + Pagament al delegat de Incapacitat temporal.

    + Pagament de la prestació per desocupació parcial degudament autoritzada.

    + Pagament directe de prestació d' Incapacitat temporal i a càrrec de l'empresa per malaltia comú o accident no laboral des de els dies 4 al 15 ( Llei 28/1992 de 24 de novembre i art.77.1 i 131.1 del T.R ).

  • El control de la Gestió:

  • (………..)

    El seu mecanisme són els presupostos de la S.S.

    ( Art.94) -------- S'inclouran els presupostos de la S.S en els presupostos generals de l'Estat. El mecanisme es el següent:

    Les entitats gestores i els demés órgans de la S.S el·laboren llurs presupostos, els quals s'inclouran en els presupostos del Miniseri respectiu, que a la vegada es presentaran al Govern i aquest al poder legislatiu per al seu debat i si cal l'aprovació. ( Llei dels Presupostos Generals de l'Estat ).

  • Inspecció de treball i S.S. ( art. 78 ). Els Inspectors.

  • Control per part dels interessats: Per previsió constitucional ( art. 129), es regula a l'art.60 del T.R, que estableix organs de vigilància i control de la gestió, des del nivell estatal al nivell local participats de forma tripartita per representants dels sindicats, empresaris i administració pública.

  • L'OBJECTE: ( Què protegeix? ):

    • La Salut de treballadors i familiars.

    • La Vellea.

    • L'Ocupació ( desocupació de qui ha treballat )

    • La Incapacitat permanent / temporal ( Maternitat + adopció d'un menor ).

    • La viudetat / la horfandat.

    • La Familia ( prestacions familiars amb fills a càrrec ).

  • L'ACCIÓ PROTECTORA:

  • La finalitat de la S.S es protegir determinats riscos o necessitats i açò es fa mitjanzant les prestacions. Aquestes son determinades per la llei per als col·lectius objecte de protecció. Les prestacions són: Un conjunt de mesures tècniques o econòmiques que posa en funcionament el Sistema de la S.S. per previndre, reparar i superar els estats de necessitat derivats de la actualització de determinades contingències.

    Classificació de les prestacions:

    • ( per la seua naturalesa ):

    Econòmiques o dineràries Rendes substitutòries

    En espècie ………………. (Pensions i subsidis )

    Excés de despeses.

    ( Indemnizacions i assignacions)

    • ( per la causa ):

    - Comuns: Es produeixen sense tindre una relació directa en l'activitat professional. Ex. Malaltia comú, accident de circulació.

    - Professionals: Tenen una relació causa efecte entre el treball i la necessitat produida.

    • ( per la finalitat): Satisfer un estat de necessitat pressumpte per falta d'ingressos o excés de despeses ( model contributiú ), o satisfer unes rentes que en beneficiari a demostrat que no té ( model assistencial).

    • ( per el pagament ): de tracte únic / succesiu.

    • ( per la quantia ):

    - fixes: Les que estan determinades ja. Ex. Prestacions per incapacitat.

    - variables: Es troben en funció de quantitats cotizades etc… Ex. Pensió de jubilació.

    • ( pel títol del beneficiari ): Dret propi / dret derivat.

    • Directes ( abonament de quantitats o serveis.)

    Indirectes ( cotizacions realitzades, cursos de formació)

    • Complementaries/ principals.

  • RESPONSABILITAT EN ORDRE A LES PRESTACIONS: El principi d'Automaticitat.

  • Al Sistema contributiu de la S.S, la relació de protecció s'estableix previ compliment de determinats requisits, els quals en cas d'incompliment deriven responsabilitats a distints ordres. L'art. 126 del T.R estableix que les entitats gestores de la S.S seran responsables de les prestacions, sempre que s'hagen complit els requisits.

    Requisits:

  • Estar la persona donada d'Alta en la S.S o assimilada a l'Alta en el moment de sobrevindre la contingència.

  • Estar al corrent de les cotitzacions, amb un període mínim de cotització prèvia.

  • Hi ha una sèrie de mecanismes que modifiquen aquestos criteris, mitjançant els quals es demana responsabilitats a l'empresari, que té l'obligació de donar el alta, cotizar etc… ( també als autònoms ).

  • La Llei d'infraccions i Sancions a l'Ordre social, penalitza aquestos incompliments amb sancions econòmiques.

  • A l'Ordre penal hi ha altres tipus de sancions:

  • Delicte Social ------ L'empresari que arreplega la part per a pagar les quotes de la SS i se les queda.

    La Imprudència temerària ------ per part de l'empresari o el treballador en l'activitat professional. Obligar a un treballador a realitzar activitats que posen en perill la seua vida.

    Delicte contra la S.S -------- Es quan un empresari en un any natural, deixa de pagar 15 milions de pts. Deixa de pagar la quota patronal. Pot estar condepnat d'un any a quatre, de presó i una multa de l'u a sis voltes la quantitat defraudada. Si abans d'interposar-se la querella davant els tribunals l'empresari paga no es considera delicte.

    Recàrrec per demora de les quotes, als empresaris, per manca de cotizació.

    Pagament de la prestació quan s'han incomplit els requisits d'alta i cotització ---------- Si per un accident laboral un treballador que no estava donat d'alta, ni havia cotitzat, es queda incapacitat per a treballar, la prestació d'incapacitat l'haurà de pagar directament, l'empresari.

    PRINCIPI D'AUTOMATICITAT:

    Independentment de totes les responsabilitats que s'han generat a l'empresari, les entitats gestores anticiparan la prestació a la qual haguera tingut dret el treballador i podrà repercutir el cost de les mateixes a l'incumplidor o l'infractor de les prestacions instrumentals.

    Art. 126.3 de la Llei General…

  • Automaticitat plena: S'activa el mecanisme estiga o no donat d'alta el treballador. Aquesta es dona en casos d'accident de treball o malaltia professional.

  • Automaticitat relativa: Només s'activa si el treballador al menys està donat d'alta. Ex. Jubilació, incapacitat temporal o permanent derivada de contingències comuns, maternitat.