Salvador Espriu

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y lírica catalana # Biografia. Mite de Sinera. Llibre d'Esther

  • Enviado por: Snoll gui
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

EL MITE DE SINERA

Mite literari, creat per Salvador Espriu aparti del seu llibre Cementiri de Sinera (1946). Amaga la lectura (invertida) d'Arenys (de Mar), el món de la qual es presenta de forma subjectiva.

SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913. Estudià Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona. Pot ésser considerat com un dels millors poetes catalans de la segona meitat d'aquest segle. La seva obra abasta també la narració i el teatre.

Els principals reculls en què s'aplega la seva poesia són Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, La pell de brau i Llibre de Sinera. La seva poesia ha estat definida per ell mateix com a meditació constant de la mort. La vida és un "laberint grotesc" -s'hi refereix en la seva obra en prosa Ariadna al laberint grotesc-; al final d'aquest, hom troba la mort : la fi absoluta de l'home, el no-res. La seva visió de la vida, tremendament pessimista, com la de molts autors contemporanis -pensem en Camus, si més no-, no desemboca en una desesperació capaç de menar al suïcidi, sinó en una ètica agnòstica que valora la vida terrenal com a única certa.

Però Espriu no es para en la sola contemplació de la mort. En treu una lliçó : cal viure, perquè aquesta vida, al capdavall, és l'únic bé de l'home. I perquè estima la vida, estima la "sagrada vida de l'arbre" i també la seva "dissortada pàtria".

Pel que fa a la seva creació teatral, cal esmentar en un lloc molt destacat la Primera història d'Esther. L'acció té lloc, d'una manera indestriable, a l'antigua Susa i a la Sinera del poeta; la situació del poble jueu sota Asuer esdevé la clau que permet d'interpretar la situació de la Catalunya contemporànea i la posició cívica de l'autor. Salvador Espriu va morir al 1985.

HISTÒRIA DE LA REINA ESTHER

Ester es un llibre de l'antic testament que constitueix la tercera part (hagiogràfics) del cànon hebreu. Fou un dels últims llibres acceptats com a canònic tant per jueus com per cristians.

El Llibre d'Ester relata la salvació dels jueus de Pèrsia, així com la institució de la festa de Purim com a commemoració anual de aquest contesa. Ester es una jove jueva orfe criada pel seu cosí Mardoqueo. Seleccionada entre les donzelles més formoses del imperi persa para ser la esposa del rei Asuero (Jerjes I) en substitució de la repudiada reina Vasti. Encoleritzà perquè Mardoqueo es negava a rendir-li cortesia, Amán, l'envejós ministre principal del rei, maquina la destrucció de Mardoqueo y de tot el seu poble. Persuadeix al monarca per a que dicti un decret autoritzant la eliminació de tots els jueus adduint que no complien las lleis del regne. Mardoqueo insta a Ester perquè convenci a Asuero a derogar el edicte. Ester, arriscant-se a ser executada per presentar-se davant del rei sense ser cridada, revela a aquest les intrigues de Amán, per això, Asuero ordena la execució del seu ministre i nomena a Mardoqueo en el seu lloc. Tot seguit, el rei revoca el seu edicte, autoritzant als jueus a destruir als seus enemics en tot l'imperi. En el dia assenyalat, els jueus porten a cap la seva sagnant venjança. Més tard i par a celebrar la seva salvació, Mardoqueo y la reina Ester institueixen la festivitat anual de Purim.

Dubtes de diccionari

Magne-a: Masculí i femení. Es un adjectiu, que significa gran.
Esbaldida: Verb transitiu i Pronom. Acció d'esbaldir o d'esbaldir-se. Seria el mateix que esbandir, treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d'alguna cosa ensabonada.
Ecònom-a: Masculí i femení. Persona encarregada d'administrar en certs establiments, cases importants, convents, etc.
Afeixugar: Verb transitiu. Una càrrega fer sentir fortament el seu pes sobre el qui la suporta.
Fibló: Masculí. Mànega d'aigua.
Car: Conjunció arcaisme. Introdueix una preposició en què hom explica la causa d'allò que ha estat dit en la proposició anterior
Setial: Masculí. Seient de cerimònia.
Perorar: Verb intransitiu. Pronunciar un discurs o discursos.
Abillar: Verb transitiu. Preparar, aprestar, guarnir, decorar.... Ex: Abillar un banquet.
Empolistrat: Verb transitiu i pronom. Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
Acerb-a: Adjectiu. Aspre al paladar.
Martingala: Substantiu femení. Peça de vestir dels homes d'armes que consistia en una calça, que cobrien des de la cintura fins als genolls, i unes mitges que cobrien des dels genolls fins als peus.
Metonomàsia: Substantiu femení. Canvi de nom, especialment d'un nom de persona, en traduir-lo a una llengua estrangera.
Àdhuc: Adverbi. Fins i tot.
Vincle: Antigament. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones.
Upa: Interjecció. Up!. En llenguatge infantívol, moviment d'alçar una criatura enlaire.
Profilaxi: Substantiu femení. Tractament preventiu, conjunt de mitjans que preserven , els individus o la societat, de les malalties.
Encens: Substantiu masculí. Resina aromàtica, extreta d'arbres del gènere bosvèl·lia, que hom crema en algunes cerimònies religioses.
Eunuc: Substantiu masculí. Home privat d'òrgans genitals externs per ablació quirúrgica, traumàtica, patològica o per automutilació.
Plançó: Substantiu masculí. Arbre jove, encara amb aspecte d'arbust.
Pompa: Substantiu femení. Acompanyament sumptuós o comitiva solemne en ocasió de festes, cerimònies o d'altres esdeveniments de la vida pública o privada.
Apoteòtic: Adjectiu. Deïficació d'un mortal, acte d'elevar-lo a la categoria dels deus.
Neuròtic: Adjectiu. Relatiu o pertanyent a l'afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic.
Prostàtic: Adjectiu. Afectat de la malaltia de la pròstata.
Cianòtic:  Adjectiu. Relatiu o pertanyen a la coloració blavosa de la pell i de les mucoses a causa de la concentració d'hemoglobina reduïda.
Elefantiàtic: Adjectiu. Persona que pateix malaltia crònica produïda per la filària i caracteritzada per la inflamació i l'obstrucció dels vasos limfàtics de la pell i del teixit cel·lular subcutani.
Penibètic: Adjectiu. Persona que pateix pena moral.
Tític: Adjectiu. Persona que es mou amb un lleu tremolor.
Apoplèctic: Adjectiu. Relatiu o pertanyen a l'extravasació massiva de sang a l'interior de l'encèfal, provinent d'una artèria intracerebral.
Despòtic: Adjectiu. Relatiu o pertanyen al sobirà amb poders absoluts.
Fel·loplàstic: Adjectiu. Significa que ha estat modelat com un suro.
Vil: Adjectiu. De molt baixa condició.
Demòtic: Adjectiu. Relatiu o pertanyent al poble, popular.
Extàtic: Adjectiu. Propi de la sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Mefític: Adjectiu. Dit dels gasos, els vapors, les exhalacions, etc, que, respirats, poden causar dany al cos.
Luèti-a: Adjectiu. Sifilitic.
Jou: Substantiu masculí. Peça de fusta o de ferro, mes o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.
Sincrètic: Adjectiu. Relatiu o pertanyen a la tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Emfàtic:  Adjectiu. Proferit amb força d'expressió, entonació amb què hom tracta de realçar la importància del que diu o llegeix.
Patriòtic: Adjectiu. Relatiu o pertanyent a les persones que estimen profundament a la seva pàtria.
Màstic: Substantiu masculí. Resina groguenca, semitransparent, que hom obté per incisió del llentiscle.
Pòrtic: Substantiu masculí. Espai cobert i limitat per columnes o arcs a l'entrada d'un edifici sumptuós o d'un temple.
Majestàtic: Adjectiu. Que te o expressa dignitat del poder sòbria.
Jorn: Substantiu masculí. Dia.
Subversiu/iva: Adjectiu. Que tendeix a abatre o destruir l'ordre establert.
Verm: Substantiu masculí. Antigament. Cuc.
Víscera: Substantiu femení.  Òrgan intern d'un animal, especialment qualsevol dels continguts en les cavitats toràcica i abdominal.
Autocràtic/a: Adjectiu. Relatiu o pertanyent al sistema polític en que el poder del governant es considerat derivat d'ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.
Mamballetes:  Substantiu femení plural, regional. Ballmanetes.
Atabuixar: Verb transitiu. Animar, incitar, estimular, amb la veu o d'una altra manera (animals o persones) perquè caminin de pressa, perquè accelerin l'execució d'una cosa.
Bruc: Substantiu masculí. Gènere d'arbust de la família de les ericàcies, integrat per plantes de fulles verdes tot l'any i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que compren el bruc boal (o simplement bruc).
Arranar: Verb transitiu. Tallar arran, deixar com tallat arran.
Grípia: Substantiu femení. Menjadora per el bestiar.
Casalici: Substantiu masculí. Casa molt gran, casal.
Clepsa: Substantiu femení. Part alta del cap, closca del cap.
Facècia: Substantiu femení. Acudit graciós.
Pruïja: Substantiu femení. Picor intensiva, viva.
Mentagra: Substantiu femení. Sicosi fitoparasitària o microbiana limitada a la barba.
Redós: Substantiu masculí. Recer.
Crostam: Substantiu masculí. Conjunt de crostes.
Al·lot/a: Substantiu masculí i femení. Peça de ferro en forma de peu, anomenada també peu de ferro, que serveix per a treballar i enformar sabates i aixafar les puntes que hi pugui haver dintre la sabata.
Minestra: Substantiu femení. Guisat fet de diverses verdures o llegums.
Amatent: Adjectiu. Disposat, aparellat, a fer.
Cancell: Substantiu masculí. Clos de planta rectangular o trapezial fet d'envans de fusta, cobert per dalt o obert per un costat, amb una portella o unes quantes, el qual es aplicat a l'obertura d'entrada d'un edifici i serveix per a evitar que l'aire exterior entri directament a l'interior quan hom obre la porta d'entrada.
Notori/òria: Adjectiu: Públicament conegut o sabut.
Xarel·lo: Substantiu masculí. Tipus de raïm blanc dolç, denominat també pansa, important al Camp de Tarragona i al Penedès.
Tramés: Adjectiu. Persona que ha estat enviat a algun lloc, a alguna destinació.
Barraló: Substantiu masculí. Mesura de vi equivalent a la quarta part d'una carga, o sigui trenta-dos porrons.
Adulador/a: Acció de afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat.
Munificència: Substantiu femení. Qualitat de munificent o munífic.
Amenitzar: Verb transitiu. Fer amè.
Agençar: Verb transitiu. Disposar, arranjar (les diferents parts d'una cosa, un conjunt de coses) a un fi determinat (estètic, de comoditat, etc.)
Brau/ava: Adjectiu. Valent davant el perill, en la lluita.
Baiard: Substantiu masculí. Aparell format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d'us rústic.
Gaiato: Substantiu masculí. Bastó que usen els pastors encorbat en la seva part superior.
Taujà/ana: Adjectiu i substantiu masculí i femení. Dit d'una persona rústica bonhomiosa, sense malícia, no gaire intel·ligent.
Harem: Substantiu masculí. Als països islàmics, part de la casa destinada a habitació de les dones i dels nens fins a deu anys.
Repudi: Substantiu masculí. Acció de rebutjar una persona amb la qual hom te lligam social o afectiu.
Llor/a: Adjectiu antigament. Bru fosc, dit especialment de la persona de pare blanc i mare negra, o viceversa.
Poncellar: Verb intransitiu. Treure poncelles una planta.
Palatí/ina: Adjectiu. Relatiu o pertanyent al palau d'un sobirà.
Gisca: Substantiu femení. Aire molt fred.
Junyir: Verb transitiu. Ajuntar, unir.
Nunci: Substantiu masculí. El qui te per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta.
Emmenar: Verb transitiu. Emportar-se, fer anar amb si d'un lloc a un altre.
Xanguet: Substantiu masculí. Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels gobids, de cos transparent i mida molt petita, apreciat comercialment.
Feréstec/ega: Adjectiu. Dit d'un animal indòmit, no domesticat.
Cantarella: Substantiu femení. Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi.
Nacre: Substantiu masculí. Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons, estoigs, escaquers i en marqueteria.
Caut/a: Adjectiu. Que procedeix amb circumspecció.
Galivança: Substantiu femení. Cosa que tot just hom pot albirar.
Mirra: Substantiu femení. Goma resina aromàtica obtinguda de diverses espècies del gènere.
Policrest/a: Adjectiu. Que serveix per a diferents usos.
Consoneria: Adjectiu. Qualitat que fa que sigui apegalós cercant carícies, afalacs, etc.
Patafi: Substantiu masculí. Pitafi.
Vaitot: Substantiu masculí. El fet d'arriscar un jugador en una jugada tot el diner que te davant seu.
Plica: Substantiu femení. Sobre o plec tancat o segellat que conté una documentació que no pot ésser llegida ni publicada fins a una data determinada.
Entreabaltir-se: Verb pronominal. Endormiscar-se lleugerament.
Jeia: Substantiu femení. Manera de jeure, d'estar al llit o al jaç.
Julep: Substantiu masculí. Poció calmant feta amb aigua destil·lada i xarops.
Alcova: Substantiu femení. Cambra petita que dona a una altra de més gran, o una de les parts en que es dividida una cambra destinada a contenir un o mes llits.
Trespol: Substantiu masculí. Sostre d'una habitació.
Babeca: Substantiu femení. Oliva.
Entronització: Substantiu femení. Acció de col·locar al tron un rei o un pontífex en la cerimònia de l'entronització per conferir-li el poder sobirà.
Enutjar: Verb transitiu. Causar enuig, afectar desplaentment.
Branda: Substantiu femení. Dansa de ritme binari caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus.
Torb: Substantiu masculí. Ventada que aixeca la neu del terreny, de manera que la visibilitat minva considerablement.
Babel: Substantiu femení. Lloc o situació on hi ha una confusió grandíssima.
Tresca: Substantiu femení. Acció de caminar, treballar, afanyosament, apressadament.
Regicidi: Substantiu masculí. Delicte de lesa majestat consistent a donar mort a un rei o al seu successor.
Dilació: Substantiu femení. Acció de diferir o d'ajornar alguna cosa.
Enterc/a: Adjectiu. Rígid, encarcarat.
Bubota: Substantiu femení. Babarota, espantall.
Tondre: Verb transitiu. Tallar arran el pèl, la llana.
Onagre: Substantiu masculí. Màquina de guerra usada entre els romans per a llançar grans pedres.
Biorxa: Malament, al revés de com hom voldria.
Banyabaix/a: Adjectiu. Persona que va amb el cap baix per preocupacions o per mala intenció.

Caracterització del personatge de l'Altissim

L'Altíssim es un joglar que ens ajuda a entendre la història. Ell es l'encarregat de introduir la història i de presentar el titellaire. També fa una funció de explicar els punts difícils de l'obra al poble (a nosaltres) y ho fa introduint alguns personatges, explicant parts del moviments i acció dels personatges de l'obra, seria com unes acotacions i dir quan s'acaben els actes. L'Altíssim vindria a representar una mica el propi autor-director, ho sigui Espriu. També fa la important funció de unir els personatges amb el públic.

ELS REGISTRES

Els registres presents en l'obra de Salvador Espriu, son principalment el culte, desprès el literari i per últim el col·loquial.

El registre culte el gairebé en trobem en la totalitat de l'obra, ja que els diàlegs son casi tots de gent de la noblesa de l'època.

Un bon exemple seria:

“Mardoqueu: I de registres?

Vells d'Israel: Nacre.

Mardoqueu: Crèdit?

Vells d'Israel: A bastament, àdhuc.”

[Pàg. 24]

El registre literari, es troba en forma de poesia rimada, en concret en els diàlegs del rei.

Per exemple:

“Rei: ¿Ho motivada la salut

o ja em tractes de llanut?

¿se't sorolla una denteta,

em preparaves la treveta

o sospites que les noies

del servei t'agafen les joies?

Si t'espanta la fatiga,

et duran, gentil amiga,

en baiard, ven ajaguda,

o l'indret de la beguda.

¿O potser un de l'ajust

t'ha donat qualque disgust?”

[Pàg.20]

En quan al registre col·loquial, quasi no es present en l'obra, però em trobat una frase que forma part de les dites o refranys populars.

Exemple:

“Teres: [...] << A cada bugada es perd un llençol >>,

solia dir la mare, que al cel sia.”

[Pàg.26]

RELACIONA DELS MOTS FINALS AMB L'EPOCA DE LA NOBELA

Aquesta obra s'escriu en el moment en que Catalunya passa la dura època Franquista. Espanya està sota la dictadura de Francisco Franco. En aquella època el català estava prohibit, al igual que els moviments nacionalistes, com el de Catalunya.

Llavors aquest fragment de text, seria una reivindicació per la prohibició de la llengua catalana. També seria un crit que reclama la utilització d'aquesta per part dels catalans.

En general tota la obra, el tema en si, seria de sentiment nacionalista, ja que la història de la bíblia sobre Esther es de caire nacionalista, seria la revolta jueva.

BIBLIOGRAFIA

Per realitzar aquest treball hem utilitzat els següents recursos i fonts d'informació:

-L'enciclopèdia multimèdia Encarta 2001.

-El llibre de Salvador Espriu “La primera història d'Esther”, de Edicions 62.

12