Capítol VI

Rousseau i la pedagogia activa

VI.1. L' ésser humà i la pedagogia activa

L'expressió Educació Nova etiqueta un plec d'escrits pedagògics i de pràctiques educadores que s'inicien al principi del segle XX. Això no obstant, algunes de les idees que els autors esmentats exposen es covaven de del Renaixement.

Locke (1533-1592)

Precedents Rousseau (1712-1778)

pedagògics Pestalozzi (1746-1827)

Dewey

Montessori

Clàssics Decroly

Ferrière

Freinet

Escola Nova

Altres Rosa Sensat

Escola Nova és un significat que pren significat oposant-se a Escola Tradicional o Escola Vella.

Oposició	Escola Tradicional	Escola Nova
A En el “learning” i en el “teaching”	Programes sistematitzats. Els alumnes no prenen decisions. Distinció entre activitats escolars i extraescolars. Ensenyament mitjançant exercicis aïllats i especialitzats.	Àrees funcionals. Els alumnes intervenen. Les activitats extraescolars animen els escolars. Ensenyament mitjançant coordinació i generalització.
B En la motivació del “learning”	El nen no fa allò que ni tria ni desitja. Predomina la competició.	El nen intervé a triar els objectius. Predomina la cooperació.
C En la cronologia dels temes	Domina la lògica de les seqüències de la matèria.	Es trenquen les seqüències lògiques en bé de l' interès.
D En el contingut dels estudis	Només matèries acadèmiques. S' ignora el context on s' ensenya. Priven els sabers definitius.	Qualsevol experiència humana. Els estudis s'insereixen en la comunitat local. Hi ha una adaptació constant.

L'interès de l'educand és més important que l'esforç i privadeja l'educació sobre la docència. Hi ha quatre principis bàsics:

L'educació ha de satisfer les necessitats i els interessos de l'educand.

L'escola és la vida i no una preparació per a la vida.

La cooperació és més important que la competició.

S'aprèn tot resolent dificultats, més que transmetent sabers.

No és solament important el grup sinó també cada alumne sol.

El pedagog suís Ferrière enumerà les característiques:

Situada a la forest.

Coeducació.

Treballs manuals imprescindibles.

Treballs lliures, d'acord amb les afeccions de l'educand.

Gimnàstica, jocs i esport.

Ensenyament basat en l'experiència.

L'activitat personal del nen és fonamental.

Música i cant en col·lectivitat.

L'antropologia que li fa suport és la sedimentació de cinc corrents filosòfics:

Empirisme	Liberalisme	Naturalisme	Positivisme	Pragmatisme
Primer és la sensació, abans que la raó.	Cal deixar lliure l'espontaneïtat	Les coses naturals són millors que les artificials.	Les dades són més importants que els discursos.	L'activitat és superior al coneixement.

L' Escola Nova inventa una pràctica docent, però no descobreix el model antropològic que li fa de fonament. Es pot elaborar un esquema que lliga cada corrent filosòfic amb les característiques de l'Escola Nova. Les lletres corresponen als apartats i els nombres a les característiques: (fa referència al quadre on consten les característiques de l'Escola Nova i de l'Escola Tradicional).

Empirisme	Liberalisme	Naturalisme	Positivisme	Pragmatisme
A3 A4	A1 A2 A3	A1 A2 A3	A4	A2 A3
B1	B1	B1	B2	B1 B2
C1	C1	C1		C1
D1 D2 D3	D1 D2 D3	D1 D2 D3	D2 D3	D1 D2 D3

Antropologia de l' Escola Nova

Ontologia	Epistemologia	Pràctica
Empirista (l'home és més sensació que raó).	1. Empirista (coneixem a partir de les sensacions).	1. Empirista (les sensacions l'acció).
Liberal (l'individu és més important que el grup).	2. Liberal (el coneixement comença en cada individu).	2. Liberal (l'activitat de cada nen val en si mateixa).
3. Naturalista (l'espontaneïtat és abans d'allò que s0aprèn a través de la civilització).	3. Naturalista (coneixem des del cos).	3. Naturalista (només és acceptable l'acció espontània).
4. Positivista (l'home és allò que s'hi observa).	4.Positivista (només coneixem quan generalitzem a partir de fenòmens observables).	4. Positivista (l'acció educadora es basa en l'observació, en la ciència i en la tècnica).
5. Pragmatista (l'home és acció d'èxit cap al futur).	5. Pragmatista (coneixem mitjançant l'acció).	5. Pragmatista (l'acció eficaç és la que es realitza per interès).

Als cinc apartats que vénen, es presenten les cinc doctrines que fan possible la formació de l'antropologia de l'Escola Nova; fan la comprensió del quadre anterior, i s'hi palesa. Alhora, antropològicament, la pràctica d'aquest corrent esmentat.

VI.2. Els sentits

D'on ve aquest coneixement.

Si puc refiar-me'n o no.

L'Empirisme i el Racionalisme responen a aquestes dues qüestions de manera oposada.

	Empirisme	Racionalisme
Font del coneixement	Acció del món sobre la sensibilitat del subjecte	La intuïció racional
Legitimació del coneixement	Verificació experimental	Demostració racional
Disciplines privilegiades	Ciències empíriques (naturals i socials)	Ciències formals (lògica i matemàtiques)

Hume diu que una idea intel·lectual no és re més que la còpia d'una impressió sensible. Això pel que fa a les idees simple; les idees complexes s'originen per associació d'idees simples. Cap coneixement no té valor si no se'n pot indicar la sensació, o les sensacions, que l'originen.

VI.3. Llibertat individual

L'home és una tensió entre cadascú i tots, entre el jo i la societat.

El liberalisme es connecta amb l'empirisme. El mateix Locke defensà un liberalisme polític en què la voluntat individual és la deu de les relacions socials: els interessos personals són més importants que els col·lectius. La societat funciona a pler quan reflecteix l'egoisme dels individus.

Adam Smith (1723-1790) remarca que el funcionament de l'economia no es recolza sobre la bona voluntat, sinó sobre l'egoisme individual. Ho diu així:

“No sopem gràcies a la bona voluntat del flequer, del carnisser i del cerveser, sinó perquè aquests es preocupen per satisfer els seus interessos. No mengem perquè tenen sentiments, humanitaris, sinó perquè són egoistes i cerquen avantatges”.

Stuart Mill (1806-1873); defensa les minories i la lliberata individual.

L'Educació Nova ha recollit l'individualisme -preeminència de l'individu sobre la societat- que batega en els escrits del liberalisme. Cada escolar és més important que la majoria de l'aula.

VI.4 Allò que és natural

Rousseau inicia l'Emili així:

“Tot surt perfecte de les mans de l'autor de la naturalesa; ales mans de l'home tot degenera... Totes les institucions socials apaguen la manera de ser natural de l'home”.

Qualifiquem de naturalisme la doctrina que accepta l'espontaneïtat natural com a punt de referència absolut. En educació es bo allò que deriva de la naturalesa. Al mateix Emili, Rousseau afirma:

“Els primers moviments de la naturalesa són sempre rectes: no hi ha perversitat original en el cor humà”.

Rousseau dedueix del seu naturalisme que la vida pagerola i a l'aire lliure és preferible a la vida urbana. No faixar el nounat i no tancar-lo on no pugui córrer- i llibertat en el context social- les institucions no l'han d'encadenar. Naturalisme no és sinònim de viure com un salvatge; l'educació ha de fer ciutadans, però ciutadans que respectin la naturalitat.

Raó Sentiment

Exaltació de la naturalesa.

L'home és bo; la civilització el corromp.

S'ha de comptar amb l'espontaneïtat.

Segons Rousseau una nova família, una nova escola i una nova societat retornaran a l'estat natural i primigeni.

VI.5. Els fets

El positivisme esdevé una reació de l'idealisme alemany, que no servia per fer-se càrrec de la febre científica i tecnològica que senyorejava per Europa. Segons el positivisme el progrés ha passat per tres estats; i l'últim i el definitiu: el positiu.

Estats de la humanitat:

Estat teològic: predomini de la imaginació.

Estat metafísic: imaginació i raó, plegades.

Estat positiu: domini de les dades, degudament raonades.

El positivisme és la doctrina que teoritza sobre aquest tercer estat.

Émile Durkheim (1858-1917) ha estat un pedagog i un socioleg francés que ha seguit les concepcions de Comte. Defensa que cal considerar els fets socials com si fossin coses.

Auguste Comte va fer desconfiar de la metafísica, en donar suport al culte a la ciència i a la tecnologia. L'educació Nova ha rebutjat els paradigmes educatius de la metafísica i s'ha adreçat a observar la realitat del nen -ciències pedagògiques- a fi d'educar-lo més bé- tècniques educatives.

VI. La pràctica

El corrent anomenat pragmatisme nord-americà ajuda especialment a comprendre la pedagogia de l' interès.

L'empirisme anglès, de la filosofia moderna, s'ha reduït en el pragmatisme de la filosofia contemporània.

Dewey pertany també al corrent pragmatista perquè defens el caràcter instrumental d ela raó humana. La realitat només és allò que experimentem, i aquesta experiència és mab vista a actuar.

“L'educació ha de vetllar perquè el noi desenvolupi les disposicions i actituds necessàries per a la vida contínua i progressiva d'una societat, através de l'ambient d'aquest noi”.

VI.7. Clàssics de la pedagogia Nova

El suís Pestalozzi paradigmàtic com a pedagog que inspira l'Educació Nova.

“El pressupòsit de l'obra educadora no rau solament en l'actitut dels educadors, sinó també n la disposició del nen”.

Dewey, Decroly, Montessori, Freinet, resumeixen les idees que remarquen l'Empirisme, el Liberalisme, el Naturalisme, el Positivisme i el Pragmatisme, assumides amb el suport de padagogs com Rousseau, Pestalozzi, Herbart...

Dewey es va dedicar a la docència i hi va reflexionar alguns idees que rebé de l'Empirisme i del Pragmatisme.

“Aprendre per l'experiència és establir una connexió cap enrera i cap endavant, entre allò que fem a les coses i el que gaudim i sofrim com a conseqüència.”

“El desenvolupament, en el jove, de les disposicions i de les actituds necessàries per a la vida contínua i progressiva d'una societat... es produeix a través de l'ambient”.

Decroly va ser 7un metge belga, a més de un pedagog. Treballà a mb nens deficients. La seva pedagogia globalista i els seus centres d'interès s'alimenten de l'Empirisme, del Liberalisme i del Positivisme.

“ Els exercicis d'observació consisteixen a fer treballar la intel·ligència sobre materials recollits de primera mà, és a dir, recollits pels sentits del nen, tenint-se en compte els interessos”.

Maria Montessori va ser la primera dona italiana que es doctorà en Medicina. Convençuda que els mètodes educatius eren superiors als de la medicina quan al tractament, es dedicà a la pedagogia.

“Si la pedagogia ha de sorgir de l'estudi individual de l'escolar, l'estudi ha de provenir de l'observació de nens lliures, és a dir, de nens estudiats i vigilats però no oprimits”.

La pedagogia Montessori es compon de:

Fonaments Filosòfics: cristians / biològics: Itard.

Mètodes paidocentrisme, material adequat i medi ambient.

Finalitat llibertat responsable, salut psíquica i autoeducació.

Freinet “educador-pedagog”. S'inspira en l'Escola Nova i es contraposa a la ciència psicològica que imposa les idees des de d'alt.

Tècniques de Freinet:

Impremta.

Text lliure.

Correspondència interescolar.

Dibuix lliure (defensa que ha de ser tema lliure).

Càlcul vivencial.

Experiència quotidiana.

Fitxer.

Biblioteca de treball.

Periòdic escolar.

El mètode de treball d'aprenentatge és natural i es basa en la vida de cada dia.

Piaget (1896-1980) epistemòleg que ha aportat dades i reflexions tant a l'àmbit de la psicologia com al de la Pedagogia Activa.

Idees de Piaget per a una Pedagogia Activa:

La seva epistemologia pot ser la base d'una Teoria de l'Educació.

L'aprenentatge es realitza mitjançant un diàleg permanent entre el subjecte i l'objecte, (interaccionisme).

L'aprenentatge es realitza gràcies a l'evolució i a la successió de coneixements (constructuvisme).

La psicologia es troba a la base de l'educació.

La pedagogia experimental, tanmateix, ha d'investigar directament en la pràctica escolar.

• Els principis de la Pedagogia Nova autonomia, iniciativa, responsabilitat i activitat.

• Els continguts pluralitat de coneixements.

• Els mètodes treball en grup, exercicis estimuladors de la creativitat.

• Les actituds cooperació entre mestres i alumnes.

Antropologia de l' Educació Nova

Segle Corrents

XVII

F. Bacon (1561-1626)

Hobbes (1588-1679)

Descartes (1596-1650)

Locke (1632-1704)

Malebranch Spinoza Leibniz

(1638-1715) (1632-1677) (1646-1716)

XVIII Berkeley (1685-1753)

Hume (1711-1776) Kant (1724-1804)

Condillac (1715-1780)

Empirisme

(sentits)

Racionalisme

(raó)

Criricisme

Segle XIX

Romanticisme

Segle XVIII

Il·lustració

Rousseau

(1712-1778)

Naturalisme

Racionalisme

Empirisme

Segle Corrents del pensament

XVII

XVIII

XIX

Liberalisme

Criticisme

Revolució

Industrial

Positivisme

(Auguste Comte)

Pragmatisme

Idealisme alemany

Aquests punts últims objectiven l'antropologia filosòfica que s'ha esbosat amb característiques empiristes, liberals naturalistes, positivistes i pragmatistes.